Apuntes sobre la psicologia, Apuntes de Sociología Política

Sociología Política

Descripción: Apuntes en catalan de Pedagogía sobre los Processos psicológicos básicos, introducció a la psicologia: aspectes conceptuals i metodològics, Definició de psicologia, Antecedents històrics, Enfocaments i especialitats de la psicologia.
Mostrar las páginas  1  -  4  de  13
TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA: ASPECTES CONCEPTUALS I METODOLÒGICS
1.Definició de psicologia
Psicologia: la ciència de la conducta i dels processos mentalsConducta: totes aquelles accions observades i registrables que fa un organismeProcessos mentals: experiències subjectives internes que deduïm de la conducta (sensacions,
percepcions, creences)
1.1Antecedents històrics
La psicologia te 100−125 anys; és relativament jove. Comença amb 2 branques:
Filosofia
Plató: innatista
Descartes: cos i ment
Hume, Locke: empiristes (Tabula rasa)
Biologia
−XIX biòlegs investigadors estudien estímul /resposta
−Teoria de l'evolució de Darwin.
Psicòlegs
1. WUNDT: intentava mesurar els àtoms de la ment és a dir, els processos mentals més ràpids i simples.
L'instrument bàsic d'investigació era la introspecció: l'autoexàmen dels propis processos mentals. Wundt es va
centrar en les sensacions, sentiments i pensaments interns.
2. EBBINGHAUS (1885) Influït per Wundt. Ja els primers experiments eren per estudiar la memòria.
Estudiava la corba de l'oblit
3.WILLIAM JAMES (1890): El primer en escriure el manual de psicologia.
4. THORNDIKE: deixebles de James. Estudiava els principis de l'aprenentatge, assaig i error, i va elaborar la
llei d'efecte.
5. FREUD: Teoria psicoanalítica
6. PAULOV: Aprenentatge condicionat clàssic (1906)
7.WATSON: Conductisme.
1.2.Objectes d'estudi
Des dels orígens fins als anys 20 l'objecte d'estudi era la vida mental, les experiències internes.
1
−WUNDT volia fer això però es va equivocar perquè no era científic (Met. Introspectiu)
WATSON proposa un canvi d'estudi, al manifest conductista (20) fins als 60.
Als anys 40 comencen a aparèixer psicòlegs cognitivistes: estudien la conducta manifesta + processos
mentals.
Als anys 60 sorgeixen la definició actual de Psicologia.
1.3.Enfocaments i especialitats de la psicologia.
Enfocaments:
a) Enfocament biològic: estudia les bases biològiques de la conducta i els processos mentals (com
emmagatzemar el cervell els nostres records?)
Neurociència: estudia la fisiologia dels processos psicològicsPsicologia de l'evolució: estudia els fenòmens psicològics des de la Teoria de l'evolució de Darwin.Genètica de la conducta: en quina proporció influeixen els nostres gens i el nostre entorn en les
nostres diferències individuals.
Psicoendocrinologia: estudia les influències hormonals sobre la conducta.
b) Enfocament conductual: com la conducta es modifica en funció de l'experiència amb estímuls ambientals.
Fa èmfasi en l'aprenentatge.
c) Enfocament cognitiu: predomina als EUA des dels anys 20 fins 40−50. Fa èmfasi en aspectes interns de la
conducta. Estudia com la ment opera sobre la informació
d) Enfocament socio−cultural: estudia com el comportament canvia segons la cultura i les situacions socials.
e) Enfocament psicoanalític: posa èmfasi en els impulsos o conflictes inconscients. Pulsió sexual i pulsió de
la mort.
Especialitats: hi ha dos
Bàsica: activitat científica pura que pretén augmentar la base del coneixement científic.Psicologia biològica, psicofisiològica i psicobiològica; estudien els vincles entre el cervell i els
processos mentals i la conducta
Psicologia bàsica, experimental, general: investiga els processos psicològics generals implicats en
l'activitat humana.
Psicologia de la personalitat: estudia les diferències individuals en la conducta i els processos
mentals
Psicologia evolutiva: com els processos psicològics van canviant al llarg del creixement de la personaPsicologia social: estudia com l'individu es relaciona amb el grup i com el grup afecta a l'individu.Aplicada: estudi científic que pretén resoldre problemes pràcticsPsicologia clínicaPsicologia de l'educacióPsicologia jurídicaEtc
2. Mètodes de la psicologia
2
2.1Descripció: l'objectiu és descriure objectivament i sistemàticament la conducta.
2.1.1. Estudi de cas: tècnica d'observació en la que s'estudia amb profunditat a una persona esperant revelar
principis universals.
2.1.2. Enquesta: tècnica emprada per confirmar les actituds o conductes expressades per la gent a través d'un
qüestionari que es presenta a una mostra a l'atzar i representativa de la població.
2.1.3. Observació natural: observació i registre de la conducta en situacions que succeeixen de forma
natural, sense manipular ni controlar la situació.
2.2 Correlació: establir prediccions entre dos factors que varien alhora (covarien).
Mètode correlacional: mesura estadística que indica fins a què punt dos factors varien conjuntament
i, per tant, amb què precisió qualsevol dels dos factors prediu a l'altre.
Correlació il·lusòria: percepció d'una relació quan no hi ha cap.
2.3 Experimentació: mètode d'investigació en el que l'investigador manipula un o més factors (VI) per
observar el seu efecte en alguna conducta o procés mental (VD) mentres que controla altres factors rellevants
assignats de forma aleatòria.
2.3.1 Variables independents i dependents i estranyes
Variable independent: els factors experimentals que es manipulen, la variable l'efecte de la qual
s'estudia
Variable dependent: el factor experimental (en psicologia, la conducta o el procés mental) que s'està
mesurant. La variable que pot canviar en resposta a les manipulacions de la VI.
2.3.2 Condicions: experimental i control
Experimental: la condició d'un experiment que exposa als subjectes al tractament, és a dir, a una
versió de la VI.
Control: la condició d'un experiment que contrasta amb el tractament experimental i que serveix com
a comparació per avaluar l'efecte del tractament.
TEMA 2: APRENENTATGE
Concepte d'aprenentatge
1.1 Definició: canvi gairebé permanent en el comportament d'un organisme, fruit de l'experiència.
Aprenentatge associatiu: aprenentatge de què certs reconeixements succeeixen junts. Els
reconeixements poden ser dos estímuls (Condicionament clàssic) o una resposta i les conseqüències
(condicionament operant).
1.2 Aprenentatge i execució
Aprenentatge: canvis en els mecanismes de la conductaExecució: accions observables d'un subjecte en un moment concret.Aprenentatge latent: el tenim, però no el manifestem
Aprenentatge i altres causes del canvi de conducta
3
Quins criteris ha de complir un canvi en la conducta per dir que és un aprenentatge? Que sigui
durador, si és transitori pot ser degut a diverses causes com fatiga, alteració en l'estat emocional (trist,
alegre).
Formes d'aprenentatge i classificació (formes de conducta)
Llenguatge: no cal observació, aprenc per un procés simbòlic (és el més eficaç)Aprenentatge per observació: el subjecte que aprèn observa la conducta d'una altra persona i les seves
conseqüències, i ho aprèn.
Aprenentatge per associació: condicionament clàssic i condicionament operant.Aprenentatge no associatiu: base de conductes hereditàries.
Hàbits: és el més primitiu, la resposta és cada vegada menys forta. (acostumar−se a un soroll).Sensibilització: contrari a l'hàbit; la resposta és cada vegada més forta (un soroll estudiant).
Condicionament clàssic
Tipus d'aprenentatge mitjançant el qual un organisme arriba a associar estímuls. Un estímul neutre
que senyala un estímul no condicionat (ENC) comença a produir una resposta que s'anticipa a
l'estímul no condicionat i que prepara a l'organisme per aquest.
2.1 Els experiments de Paulov
Secrecions cícliques: aparegudes abans de la introducció del menjar a la boca. Apareixen sempre
amb aquells estímuls que en l'experiència prèvia del gos havien estat associats al menjar (CC).
2.2 Paradigma i definició de termes: estímul incondicionat, resposta incondicionada, estímul neutre,
estímul condicionat, resposta condicionada.
Es divideix en tres fases:
Fase inicial: sense cap experiència prèvia.
RNC: (resposta no condicionada), reacció innata de salivació a l'introduir menjar a la boca.ENC: (estímul no condicionat), menjar
ENC (menjar) RNC (salivació)
Estímul neutre: estímul sonor que no provoca de forma directa els reflexes
Es du a terme el procediment que donarà lloc a l'aprenentatge (generació de l'aprenentatge). Presentació
d'un estímul neutre (EN) i l'estímul no condicionat (ENC) que donarà lloc a la resposta no condicionada
(RNC).
EN (so)−−−−−−−−−−−−−−−ENC (menjar) RNC (salivació)
Resultat del procés d'aprenentatge:
RC (resposta condicionada): la salivació en resposta al so. Aprenentatge d'associacióA l'EN (estímul neutre) se li denomina EC (estímul condicionat). Un deixeble de Paulov, Beixterev
(1913), durà a terme el CC però utilitzant un estímul aversiu (respostes motores d'allunyament i
emocionals de dolor ) contrari a apetitiu.
4
La previsualización de este documento termina aquí, por favor o para leer el documento completo o descargarlo.
Información del documento
Uploaded by: morenitaloquita
visitas: 914
Descargados : 0
Dirección:
Universidad: Desconocido
Fecha de la carga: 04/10/2013
Embed this document:
Docsity no está optimizado para el navegador que estás usando. Usa Google Chrome, Firefox, Internet Explorer 9+ o Safari Descarga Google Chrome