Guerra Civil (1936-1939), Apuntes de Historia de España

¡Descarga Guerra Civil (1936-1939) y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity! LA GUERRA CIVIL (1936-1939) La Guerra Civil és considerat el fet més tràgic de la història d’Espanya i Catalunya del segle XX, i en aquesta guerra s’hi van concentrar molts dels problemes que la societat espanyola arrossegava des del segle passat. El fet que provoca l’aixecament militar del 18 de juliol del 1936 van ser els resultats de les últimes eleccions realitzades el febrer d’aquell mateix any, en les que van tornar a guanyar les esquerres (Front Popular). Els militars que es van aixecar contra la República, volien fer un cop ràpid i contundent. No obstant, no havien previst la possibilitat d’originar una llarga guerra civil, ja que els republicans no els ho van permetre, sinó que s’hi van oposar. El fracàs dels insurrectes, fa encara més evident la divisió interna del país entre dretes i esquerres i desencadena la guerra; una guerra que ràpidament va adquirir una dimensió internacional. — La Guerra Civil va ser considerat com el primer gran enfrontament entre el feixisme i la democràcia. L’AIXECAMENT MILITAR INICI DE L’AIXECAMENT 17 jul 1936 (Melilla). Aixecament Nacional. Coronel Yagüe, cap de la Legió, s’aixeca en armes contra la República, i s’estén ràpidament per tot el protectorat marroquí. Li diuen “Alzamiento Nacional”, per justificar que aquest aixecament és contra el desordre, el comunisme, i en defensa de la pàtria. 18 jul 1936. Franco assegura triomf de la insurrecció a Canàries, i se’n va cap a la Península al capdavant de l’exèrcit d’Àfrica. Entre el 18 i el 19, també hi ha la revolta d’altres Caps militars: • Mola g Pamplona • Quiepo de Llano g Sevilla • Goded g Mallorca • Cabanelles g Saragossa El govern republicà no sap com reaccionar i és per això que en només 2 dies, els insurrectes ja s’havien fet amb ciutats com Pamplona i Sevilla entre d’altres. • President República: Manuel Azaña • Cap de Govern: Santiago Casares Quiroga nit 18-19 jul 1936. Govern republicà de casares Quiroga és substituït per Diego Martínez Barrio. 19 jul 1936. Diego Martínez és substituït per José Giral (cap de govern). Aquest aplica mesures com: - Dissoldre l’exèrcit - Lliurar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular (gent del carrer). Tot i la dissolució de l’exèrcit, part d’ell i de les forces armades es van mantenir fidels al govern. Aquest fet va permetre sufocar la insurrecció a gran part d’ESP. Situació inicial del pronunciament: Triomfa Sobretot ESP interior Fracassa Sobretot zones més industrialitzades El cop d’Estat no va ser una operació de pocs dies tal i com havien previst els insurrectes. Malgrat no haver triomfat, el país va quedar dividit en dos bàndols molt clars. 20 jul 1936. Mor Gral. Sanjurjo (estava a Portugal) en un accident d’avió quan es dirigia cap a la zona de conflicte. AIXECAMENT A CATALUNYA Bàndol Nacional Gral. Goded g Encarregat dirigir cop militar a CAT (hi havia poc suport civil). 19 jul 1936. Gral. Goded va de Balears fins a BCN. Bàndol Republicà A Barcelona la gent està demanant armes. Hi ha una mobilització al carrer dels sindicats, partits i ciutadans d’esquerres, per fer front al cop dels insurrectes. El pla dels insurrectes és ocupar la plaça de Catalunya, però troben la oposició dels republicans. 19 jul 1936. Goded es rendeix i els insurrectes abandonen la lluita en altres ciutats catalanes (Figueres, Lleida o Girona) A ¡! GRAN TRIOMF POPULAR ¡! 19 jul 1936. Goded empresonat. Serà jutjat i afusellat a mitjans d’agost del 1936. 20 jul 1936. El poble controla la situació, però comença un procés revolucionari amb l’assalt i la crema d’esglésies i convents. A Ho fan els anarquistes, ja que estan en contra del que representa l’església. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS BÀNDOLS INSURRECTES LLEIALS A LA REPÚBLICA Suport social • Militars conservadors • Monàrquics de dretes • Grups catòlics • Falangistes • Tradicionalistes (carlins) • Contraris a la República • Classes populars • Obrers i empleats • Petita burgesia • Pagesos sense terres • Classes mitjanes republicanes • Intel·lectuals i artistes - Balears - Canàries - Algunes ciutats andaluses - Castella i Lleó - Navarra - Part d’Aragó - Galícia - Catalunya - València - Múrcia - Nord cantàbric - Castella la Manxa - Extremadura - Gran part d’Andalusia 26 set 1936. Es dissol Comitè de Milícies Antifeixistes – Es forma govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas ECONOMIA: LES COL·LECTIVITZACIONS La col·lectivització de gran part de la propietat industrial i agrària va ser un dels elements més significatius de la revolució social. — Col·lectivització: Els treballadors es van posar al capdavant de les empreses, ja que els empresaris havien fugit o havien estat empresonats o assassinats. 11 agost 1936. Consell d’Economia de Catalunya – Dissenya pla per reorganitzar l’economia. oct 1936. Promulgació Decret de col·lectivitzacions a Legalitza la confiscació de les empreses per part dels treballadors, és a dir, dona cobertura legal a la col·lectivització duta a terme fins aleshores. Objectiu: Mantenir la producció per poder satisfer les necessitats de subsistència Mesures (del decret): • Control de la banca • Creació d’entitats de crèdit públic • Regulació de salaris • Manipulació del sòl urbà LARGO CABALLERO ( Setembre 1936 – Maig 1937 ) Les tropes insurrectes arriben a Toledo i al País Basc (tomben el “cinturó de ferro” de Bilbao) = Dimissió de Jose Giral set 1936-maig 1937. Largo Caballero g Cap govern República Largo Caballero és del PSOE Es trasllada el govern de MAD a VAL a Els insurrectes volen arribar a MAD per acabar amb el govern de la república i establir una dictadura (el canvi és per protegir-lo). 5 set 1936. Largo Caballero forma Govern d’unitat – (Republicans, socialistes i comunistes) A Més tard s’uneixen els anarquistes (destaca figura de Frederica Montseny – 1a dona en ocupar un càrrec en un consell de ministres g ministre de sanitat i afers socials) Amb aquesta aliança, Caballero pretén guanyar la guerra. Per això cal: • Reorganitzar l’estat • Militaritzar les milícies • Formació d’un exèrcit A CATALUNYA: Companys segueix sent el president de la Generalitat Es dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes i es crea un govern d’unitat 26 set 1936. Govern d’unitat – Presidit per Josep Tarradellas (govern català autonòmic més fort i organitzat). Amb aquest govern agrupa a: § Acció Catalana Republicana § POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) § PSUC (Partit Socialista Unificat de CAT) § ERC (Esquerra Republicana de CAT) § CNT (Confederació Nacional del Treball) Accions del govern: • Es dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes g Es crea l’Exèrcit Popular a CAT (hi ha militarització de milícies estancades en el front d’Aragó). • Es dissolen comitès locals i es tornen a implementar els ajuntament • Es posa en marxa el poder judicial i els serveis policials per controlar la violència. • La generalitat intervé en l’economia per controlar les col·lectivitzacions (consell d’economia) FETS DE MAIG 1937 Es considera una guerra dins d’una altra guerra primavera 1937. Davant diversos fracassos militars per part dels republicans, sorgeix un debat sobre com dur a terme el procés revolucionari i la guerra. Hi ha 2 posicions: CNT i POUM anarquistes i marxistes PSUC, ERC i UGT comunistes, republicans i socialistes • Continuar amb les milícies • Insistir en la col·lectivització i les transformacions revolucionàries Ex: Col·lectivitzar telefònica – control comunicacions • Posar ordre a la rereguarda • Organitzar un exèrcit potent • Controlar les col·lectivitzacions • Reconstruir un Estat fort Primer han de centrar totes les forces per consolidar el procés revolucionari, i després centrar-se en la guerra. Consideren que primer tot ha d’estar centrat en guanyar la guerra, i després ja veurem que fem. Aquestes discussions esclaten el maig del 1937 3 maig 1937 (BCN). La Generalitat desallotja anarquistes que havien ocupat l’edifici de la Telefònica (anarquistes volien controlar les comunicacions). A Comencen enfrontaments armats entre CNT i POUM vs PSUC, ERC i UGT = ¡! Petita guerra dins la Guerra Civil ¡! — La lluita es va estendre per tota la ciutat i va allargar-se gairebé durant una setmana El govern republicà de Largo Caballero intervé amb 5.000 guàrdies d’assalt – Considera que la Generalitat no té capacitat per posar fi a la crisi del bàndol republicà (a la vegada estem en guerra contra els insurrectes). Fi conflicte: o Derrota anarquistes i POUM o Profunda crisi de govern o 200 morts Es crea desconfiança per part del govern de la República cap al govern autonòmic de CAT (Generalitat). Consideren que: - No té capacitat de governar i dirigir la guerra - No col·labora prou en l’esforç bèl·lic de la República JUAN NEGRÍN ( Maig 1937 – Març 1939 ) Els fets del Maig resten influència als anarquistes i enforteixen la influència dels comunistes . D’acord amb les directrius soviètiques de perseguir als trotskistes (marxistes) com a enemics de la revolució, els comunistes espanyols exigeixen la il·legalització del POUM i la detenció dels seus líders. Largo Caballero està en contra d’il·legalitzar el POUM, i per tant s’exigeix la seva dimissió g És substituït per Juan Negrín Amb el nou govern, el POUM es va declarar il·legal A Andreu Nin (dirigent principal POUM) – El treuen de la presó i l’assassinen agents de la policia política soviètica maig 1937-març 1939. Juan Negrín (socialista) g Cap govern República A Indalecio Prieto g Ministre de defensa En aquest nou govern de Negrín només hi ha la participació de partits polítics (no sindicats - ni UGT ni CNT) Objectiu: Guanyar la guerra. Per això, cal: • Reforçar el poder central • Centralització militar (unificar la direcció bèl·lica) • Les milícies passen a l’Exèrcit Popular • Control sobre la producció agrària i industrial El govern assumeix tasques de: • Ordre públic • Gestió dels proveïments • Comerç exterior • Administració de la justícia i industria de guerra nov 1937. El govern central es trasllada de VAL a BCN. Objectiu: Controlar els recursos econòmics i els militars d’una zona (rica i molt poblada – CAT) que encara està sota control republicà g Encara tenen esperances de guanyar la guerra A A BCN també s’hi havia refugiat el govern basc després de la caiguda del nord. març 1938. Situació complicada pels republicans: - Falta de subministres bàsics (menjar) - Desgast població (la guerra estava durant massa) maig 1938. Publicació Programa dels Tretze Punts – Proposa condicions per acabar amb la guerra Li treu la competència de l’ordre públic Deixen de banda l’administració autonòmica, fet que provoca friccions constants amb el govern de la Generalitat de CAT A CATALUNYA: juny 1937. Companys crea nou govern de la generalitat entre ERC i el PSUC (ni CNT ni POUM) CLIMA DE TERROR La construcció de l’Estat franquista va estar acompanyada d’una violència extrema. • Assassinaven a persones pel que significaven per a la república més que per la seva acció política A Federico Garcia Lorca va ser un símbol de la república assassinat a Granada els primers dies de guerra. • Tots els militars fidels a la república van ser jutjats i afusellats (1937) • Manipulació de les dades de morts • Manipulació dels fets en contra del bàndol republicà • Masclisme i violacions Part dels milers de republicans executats durant la Guerra Civil van ser enterrats en fosses comunes sense que quedés cap constància de l’execució. La intenció del bàndol dels insurrectes era crear un clima de terror per tal d’impedir qualsevol resposta dels republicans. CATALANS INSURRECTES A nivell de Catalunya, hi havia catalans a tots dos bàndols de la Guerra Civil, tot i que els que s’incorporen als insurrectes van ser molt pocs en comparació amb els que es lluitaven per la República. Entre 50.000 i 60.000 catalans van marxar a la “zona nacional”, una tercera part dels quals van participar activament a les milícies falangistes. Per tant, als carlins, als falangistes i als membres de la CEDA, s’hi van afegir els catalans insurrectes que fugien de la zona republicana a causa de la persecució que es va produir a l’inici de la revolució. També trobem a catòlics, conservadors i membres del catalanisme de dretes com Francesc Cambó. LES FASES DE LA GUERRA ESCLAT DEL CONFLICTE 17 jul 1936. Aixecament militar de l’exèrcit al Marroc 18 jul 1936. Extensió de la rebel·lió militar a molts llocs de la Península 19 jul 1936. Derrota dels insurrectes a BCN – Rendició del General Goded LES BATALLES DE MADRID ( Juliol 1936 – Març 1937 ) Objectiu insurrectes: Prendre MAD. Volen desfer el govern republicà, i aplicar una dictadura militar. A No hi havia intenció de fer una guerra. agst 1936. Unificació zona nacional. Les tropes del Marroc (Franco) ocupen Badajoz a Obren un enllaç amb l’exèrcit del Nord (Mola). set 1936. Ocupació Toledo per part de l’exèrcit del Sud (Franco). Amb aquest fet, com que la conquesta de Madrid podia ser imminent, els republicans van decretar una mobilització general per defensar Madrid g Milers d’homes i dones van fortificar la ciutat (van obrir trinxeres + consignes “No pasarán”) nov 1936. El govern republicà de Largo Caballero es trasllada a València (Tenen por que caigui en mans de l’enemic). A Madrid hi queda una Junta presidida pel Gral. Miaja, mentre que l’estratègia de defensa estava en mans de Vicente Rojo (cap de l’Estado Mayor de la República) L’intent dels insurrectes d’ocupar Madrid va fracassar gràcies a l’arribada de les primeres Brigades Internacionals, dels tancs russos i de les columnes de voluntaris catalans (destaca la dirigida per Bonaventura Durruti) A CATALUNYA: Les columnes de milicians van cap a Aragó – volen recuperar Osca i Saragossa (contenen als insurrectes però no recuperen el territori) Un cop rebutjat l’intent d’ocupar la capital, els insurrectes inicien 2 maniobres per aïllar Madrid: • feb 1937. Batalla de Jarama g Insurrectes aturats per republicans • març 1937. Batalla de Guadalajara g Derrota de tropes italianes aliades de Franco = Primera victòria republicana de gran ressonància. L’OCUPACIÓ DEL NORD ( Abril 1937 – Octubre 1937 ) Davant les dificultats d’ocupar Madrid, Franco abandona l’atac a la capital i concentra tots els esforços a la zona del Nord. A Astúries, Cantàbria i Biscaia encara estaven en mans dels republicans (franja republicana aïllada – rodejada de “zona nacional”) 26 abril 1937. Bombardeig sobre Gernika (ciutat basca) – Ho fa l’aviació nazi (Legió Còndor) per ordre de Franco = Primer bombardeig aeri de la història sobre la població civil. Aquest bombardeig va ser immortalitzat per Picasso en l’obra Guernica a Símbol de la brutalitat de l’agressió contra una població indefensa. maig 1937. Fets de Maig a Barcelona Bonaventura Durruti És un anarcosindicalista de Lleó. Dins del conflicte intern del bàndol dels republicans, ell és partidari de la revolució enlloc de primer centrar-se en la guerra. 1920. Es trasllada a Barcelona i ingressa a la CNT 1931. Passa de la CNT a la FAI 1936 (esclat guerra). Destaca en la defensa de BCN – Organitza la columna Durruti nov 1936. Bonaventura Durruti mor a la batalla de MAD Novembre 1936 19 juny 1937. Ocupació de Bilbao per part dels insurrectes (superioritat en armament i aviació) jul 1937. Contraofensiva republicana per afluixar la pressió militar del front del Nord. Primer van iniciar un atac a Brunete (a prop de Madrid) i més endavant el de Belchite (a prop de Saragossa). Tot i això, els republicans no van poder evitar que tropes de Franco ocupessin Santander i Astúries. agst 1937. Ocupació de Santander per part dels insurrectes oct 1937. Ocupació d’Astúries per part dels insurrectes Aquestes dues derrotes republicanes van provocar que milers de persones fugissin cap a zones que encara estaven en mans de la República. nov 1937. Trasllat del govern des de València a Barcelona. des 1937- feb 1938. Batalla de Terol. Els republicans recuperen la ciutat de Terol, però aquesta torna a caure en mans dels franquistes el febrer del 1938. L’ARRIBADA A LA MEDITERRÀNIA ( Novembre 1937 – Juliol 1938 ) A finals del 1937, els republicans encara confien que poden guanyar la guerra. És per això que inicien un seguit de reformes de l’exèrcit g Militaritzen a les milícies, ja que per poder vèncer als insurrectes es necessita una professionalització de l’exèrcit. El nou exèrcit republicà inicia diverses ofensives, la més important la Batalla Terol (hivern 1937-1938). Aquesta batalla va comportar l’ocupació republicana de la ciutat, però al final l’exèrcit de Franco va tornar a ocupar-la. feb 1938. Franco trona a ocupar Terol. març 1937. Inici de la campanya d’Aragó – Franco aprofita el desgast de les tropes republicanes per iniciar la campanya. A Això provoca que el front de la guerra es desplaci cap a Catalunya (Delta de l’Ebre) 3 abril 1938. Ocupació de Lleida i Gandesa per part dels insurrectes. finals abril 1938. L’ofensiva continua cap al sud. L’exèrcit de Franco arriba a la Mediterrània per Vinaròs a Parteix en dos el territori republicà (aïlla a Catalunya de la resta del territori de la República). w Nou objectiu dels insurrectes g Ocupar València. maig 1938. Rebuig de Franco del programa dels 13 punts de Negrín – Aquest programa intentava establir una acord amb els nacionals per acabar amb la guerra, tornar al govern de la república i fer unes eleccions, però el que volia Franco era la rendició dels republicans sense cap tipus de negociació. Desembre 1937 Juliol 1938