La Constitución Española de 1931 y la Autonomía de Cataluña: Un proceso controvertido, Apuntes de Historia de España

¡Descarga La Constitución Española de 1931 y la Autonomía de Cataluña: Un proceso controvertido y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity! LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EL PREÍODE CONSTITUENT (1931) 12 abril 1931. Eleccions municipals (plebiscit mantenir monarquia o no) a Victòria forces republicanes = República A Alfons XIII renuncia a la corona i s’exilia a Roma 14 abril 1931. Proclamació de la República – Vista per la població com oportunitat per modernitzar i democratitzar l’Estat 28 juny 1931. Govern Provisional convoca Eleccions generals a Victòria de les esquerres (socialistes) El govern provisional també pren les primeres mesures legislatives: - Amnistia als presos polítics que hi va haver durant la dictadura - Llibertats polítiques i sindicals El primer que fa el govern provisional és redactar una constitució, ja que l’última, que era la del 1876, estava escrita sota un sistema monàrquic CONSTITUCIÓ DEL 1931 1 desembre 1931. Aprovació de la Constitució del 1931: • Estat republicà i integral, però amb possibilitat d’autonomia en algunes regions • Poder legislatiu – Parlament • Poder executiu – Consell de ministres i cap de govern • Poder judicial – Jutges independents • Declaració de drets, llibertats i igualtat, i preocupació pels temes socials • Sufragi a les dones (1a vegada) g Sufragi universal a partir de 23 anys • Esquerres a favor de laïcitat i descentralització (dreta en contra) Hi ha discussions entre dretes i esquerres President de la República: N. Alcalá Zamora Cap de Govern: Manuel Azaña CATALUNYA AUTÒNOMA Forces majoritàries a CAT: Guanyador eleccions generals a Esquerra republicana Lluís companys (cap de llista d’ERC per BCN) proclama la República. Hores després, Francesc Macià (líder del partit) proclama la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques. Aquesta iniciativa catalana va provocar un conflicte pel govern provisional de la República. Resolució conflicte: Una comissió del govern provisional va a BCN demana a Francesc Macià que no s’avanci. Que hi ha l’opció d’aprovar un estatut d’autonomia però primer s’havia de registrar a la constitució (la del 1931 que encara no havien acabat de redactar), i després havia de ser aprovat per les corts. Mentrestant li concedeixen la reinstauració de la Generalitat de Catalunya (règim d’autonomia). Generalitat de CAT – Esquerra republicana. Objectiu: Redactar esborrany d’estatut d’autonomia de CAT, que es coneix com Estatut de Núria. Estatut de Núria: • República federal • Sobirania resideix en el poble de CAT • CAT = Estat autònom dins República espanyola • Català llengua oficial • Possibilitat de federació dels països de parla catalana • Plenes competències d’ensenyament, cultura, ordre públic, sanitat, obres públiques, agricultura, , justícia, territori, regulació dret civil • Finançament autonòmic a partir dels impostos directes 2 agost 1931. Aprovació del projecte d’estatut a CAT 18 agost 1931. Es presenta l’estatut a les corts de MAD g No l’aproven complet – Apliquen retallades Constitució no defineix a ESP com un estat federal, sinó que integral. El primer punt queda eliminat (= retallada) 3 posicions davant l’estatut: > Govern central: Concedir a CAT una autonomia moderada > Parlamentaris catalans: Font comú per reclamar una autonomia àmplia > Oposició de dretes: Consideren que Estatut posa en perill la unitat d’ESP 9 setembre 1932. Aprovació text definitiu d’estatut d’autonomia: • CAT = regió autònoma dins estat espanyol • Llengües oficials: català i castellà • Competències retallades i compartides amb Estat central o Atribucions pròpies Generalitat: competència dret civil català i règim administratiu i Tribunal de Cassació de CAT • Conflictes Generalitat-Estat es porten al Tribunal de Garanties Constitucionals Lliga Regionalista: • De dretes (conservadora) • 1933. Adopta nom de Lliga Catalana Esquerra republicana de CAT: • D’esquerres – Programa de reformes polítiques i socials • Es funda 1 mes abans eleccions de 1931 • Agrupa nacionalistes radicals oct 1936. Aprovació de la reforma de l’estatut (la fa el PNB) – Posteriorment a l’aprovació es construeix el govern basc. Galícia: Hi ha nacionalisme menys reivindicatiu que a CAT o PB. És procés més lent perquè no els corre tanta pressa. 28 juny 1936. Es sotmet a plebiscit un projecte d’estatut g No aprovat per les corts a causa de la guerra civil. REFORMA EDUCATIVA I CULTURAL Volen promoure l’educació liberal i laica, i garantir el dret a l’educació a tota la població. - Intent d’acabar amb l’hegemonia de l’ensenyament religiós – A favor d’una escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. - Creació de més de 10.000 escoles i 7.000 places per mestres. - Promouen campanyes culturals adreçades a les zones més allunyades A Missions pedagògiques: Grups ambulants de difusió cultural que van per tot ESP (zones rurals), portant llibres, teatre, conferències, cinema... *La Barraca – Grup teatre de Federico García Lorca – Un dels més importants CRISI DEL BIENI D’ESQUERRES SITUACIÓ ECONÒMICA DESFAVORABLE El context econòmic és desfavorable perquè hi ha una gran depressió econòmica mundial (crac de la Borsa de NYC 1929). Tot i que ESP tenia poca relació amb el mercat internacional, la crisi arriba i causa problemes en l’economia espanyola. Amb crisi es paralitza l’emigració a Amèrica – Era vàlvula d’escapament per l’atur crònic de regions com GAL i AND. Problemes interns de l’economia espanyola: • Atur agrícola • Repartiment desigual de la terra • Dèficit en la balança comercial – h renda de treballadors i h demanda de béns de consums, però NO augmenta la productivitat = i beneficis de les empreses. A Descontent empresaris i grans propietaris agrícoles. Conseqüència: No fan inversions privades (no tenen beneficis) Govern opta per disminuir la despesa pública (reduir deute de dictadura de Primo) a Conseqüència: Menys reformes (sobretot en el sector naval i en la creació de nous llocs de treball) CONFLICTIVITAT SOCIAL Lentitud de les reformes (sobretot l’agrària) = impaciència de molts treballadors degut a l’atur molt elevat i que la patronal i els propietaris estaven en contra de qualsevol negociació (en la situació de crisi econòmica, no es volen arriscar). Conseqüències: - Radicalització dels sindicats: La CNT aprofita la conflictivitat per fer vagues i insurreccions El sector més radical de la UGT s’uneix a les revoltes de la CNT Hi ha creixement del Partit Comunista Espanyol (PCE) - 1932. Alt Llobregat – Sublevació de miners a CAT - 1933. Casas Viejas – Sublevació de jornalers a AND Aquesta conflictivitat provoca un desgast del govern d’Azaña g Es veu desacreditat per les dures mesures aplicades per restablir l’ordre social. A Aquesta crisi va ser aprofitada pels partits més conservadors (volen acabar amb govern d’esquerres) Hi ha repressió REORGANITZACIÓ DE LES DRETES Sorgeixen formacions de dretes per tal d’oposar-se al govern (partits conservadors, tradicionals, feixistes i autoritaris). • Partit Radical – Alejandro Lerroux. Suport de comercials, empresaris i propietaris agrícoles • 1933. CEDA (Confederació Espanyola de dretes autònomes) – José M. Gil Robles • 1933. Renovación Española – José Calvo Sotelo • Comunió Tradicionalista (carlins i tradicionalistes) • 1933. Falange – Primo de Rivera • 1931. JONS (Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalista). Feixisme Amb les seves accions van crear un clima de crispació i de temor que va ser aprofitat pel conjunt de la dreta per criticar l’actuació del govern d’esquerres. Alguns sectors de l’exèrcit, aprofiten el descontent dels grups conservadors de la societat a Fan un cop d’estat Agost 1932. Cop d’estat (Sanjurjada) – General Sanjurjo. Volen forçar un canvi de govern de la República g FRACASSA 1933. Apareix Unión Militar Española (UME). Organització clandestina de militars (de dretes i antireformistes) – Participa activament en el cop d’Estat del juliol de 1936. REACCIÓ DEL GOVERN Davant aquesta crisi: Dimissió del cap de govern – Manuel Azaña (rep crítiques per l’alentiment de les reformes) 18 nov 1933. El president de la República (Alcalá Zamora) dissol les corts i convoca noves eleccions A En aquestes eleccions: - La dreta aprofita per ajuntar-se i guanyar força. - L’esquerra es presenta separada (hi han hagut conflictes). - Per primera vegada pot votar la dona Guanyador eleccions: Les dretes a Comença el Bienni Negre – es reformulen totes les reformes plantejades en el govern anterior. BIENNI NEGRE (1933-1935) – CONSERVADOR La greu crisi econòmica + conflictivitat social g El govern d’esquerres entra en crisi 18 nov 1933. Eleccions generals. Hi ha victòria dels partits de dreta = 2 anys de govern conservador (Bienni Negre) Les dues forces que surten més votades són el Partit Radical de Lerroux i CEDA de Gil Robles. A El president de la república (Alcalà), cedeix el poder a Lerroux, perquè sabia que Gil Robles volia fer modificacions en la constitució del 1931. Tot i això, el govern de Lerroux té el suport parlamentari de CEDA, i tots junts fan una modificació de les reformes del bienni reformista (contrareformes). Com a President de la República es manté Alcalà Zamora, però com a cap de govern hi haurà Alejandro Lerroux. PARALITZACIÓ DE LES REFORMES REFORMA AGRÀRIA - Devolució de les terres a la noblesa - Anul·lació de la cessió de propietats mal conreades – Cadascú pot fer amb la seva terra el que vulgui - Llibertat total de contractació ( = i del salari dels jornalers) REFORMA RELIGIOSA - L’església recupera el seu poder (segueix sent un Estat laic) REFORMA MILITAR - Aprovació d’amnistia per: o Implicats en la “Sanjurjada”- 1932 (cop d’estat per posar fi al govern d’esquerres) o Col·laboradors amb la dictadura de Primo de Rivera REFORMA EDUCATIVA - Reducció del pressupost - Es respecten tots els altres canvis plantejats pel govern d’esquerres REFORMA TERRITORIAL - Es paralitza el projecte d’estatut del País Basc g Finalment va ser aprovat l’octubre de 1936, un cop ja iniciada la Guerra Civil espanyola. El fet que el govern conservador modifiqui totes les reformes plantejades pel govern d’esquerres, provoca una radicalització de l’esquerra (PSOE i UGT – Largo Caballero). Això portarà a vagues i conflictes socials, sobretot l’any 1934. CONFLICTE RABASSAIRE A CAT A CAT, el govern de la generalitat està en mans d’esquerra republicana – No els agraden les contrareformes del govern de Lerroux. abril 1934. Llei de contractes de conreu – Garanteix als pagesos l’accés a la propietat de les terres que treballaven, mitjançant el pagament als propietaris d’un preu taxat pel govern. Els propietaris amb el suport de la Lliga catalana (Lliga Regionalista - Conservadors), es mostren contraris a la llei. Per tal d’anul·lar-la, l’envien a les corts. Aquestes la declaren inconstitucional, i n’anul·len els seus efectes. A La generalitat està en desacord set 1934. La generalitat aprova una llei idèntica a l’anterior – Actua independentment del que hagin dit les corts. Això posa més en evidència les diferències que hi ha entre la dreta i l’esquerra. Conseqüències en la política espanyola: • CEDA (partit més extremista) reclama al govern més contundència. També exigeix entrar al govern amenaçant de retirar el suport parlamentari – Lerroux cedeix. 5 oct 1934. CEDA entra al govern ( = deriva cap al feixisme). Això provocarà: