Poesia en valenciano, Schemes and Mind Maps of Philosophy

Download Poesia en valenciano and more Schemes and Mind Maps Philosophy in PDF only on Docsity!

Paraules Crudes Gemma Oreto BG

PARAULES CRUDES :

Està breu història que els conté , parla de com una dona, pot voler al seu difunt mal tractador, encara sabent, que eixa persona, amb qui va estar, la va poder matar, és una poesia aborronadora d'amor i dolor, mentres una es recompon i traça el seu camí per a suportar el seu passat. PARAULES CRUDES: Somiant cada nit en la meua habitació. Letàrgica i confosa, ací escrivint la nostra poesía estic, En un racó fosc, a soles vull estar, anhelant la mort cada día més, Ells volen que prenga les rendes de la meua vida, però jo insistisc en No eixir, veig córrer la meua sang, des del nas fins a la meua boca, està imatge alleuja el meu dolor, un dolor que porte encadenat, en el fons mes obscur i llunyà del meu cor.. La nit en que et vaig conéixer, vaig pujar al cel, Vaig veure la teua mirada clavada amb mi, I orgull vaig sentir d'això, El teu rostre era tan blanc i resplendent com la neu Com un bell Ángel de llum et vaig creure Els teus llavis van resultar ser tan dolços i feridors..

Paraules Crudes Gemma Oreto BG. I la teua ànima tan bella i al mateix temps tan vil, em van portar a la bogeria , al major frenesí. Ara, la soletat m ‘invadix, una nit freda més , recordant-te a tu, no sé què fer, L'amor i la vergonya es debaten en dolc, Estic en un túnel, ple de tristesa,soledad i foscor No obstant això, veig una llum, (darrere de la porta, en eixe jardí celestial, estan els meus pares, els policies, eixa doctora..) ,chillen; “Que si vull viure, me'n vaja de tu”, Per què vas fer açò? Si junts érem un i feliços per què vas trair a qui amaves? per què te vas desfer de mi? Creus que el dolor algun dia s'acaba? Jo ja no puc confiar en que siga així hi ha moltes ànimes que callen... però com els és possible seguir? Hui és el dia de la mort del nostre amor, Hui no desmentisc que tot es va acabar. Tú me vas ensenyar a conéixer la soledad,me vas ensenyar, el que és patir d'amor, em veig frustrada en cendres de somnis, entre pastilles i alcohol, entre sons que no s'han complit .... I en cada malson, estàs, en cada dolor, et recorde. El meu rostre mire, colpejat en l'espill Ja dels meus ulls, no cauen llàgrimes, ja fa temps, que no m'emocione creant ni escoltant música. Baixe el meu cap al sòl, només per a no veure't en eixa cel·la ... Fúnebre va ser la nostra despedida.. Com de fosca és la teua ment? Pots veure? Pots sentir?? Jo, ja no tornaré a ser la mateixa d’avants... Sòls per tu, Llavors, tenim els nostres fills, ells, són els que m'inviten a viure... I el meu futur..¿On està? Per descomptat, ja no, junt amb tu. Arrere vaig deixar les meues rialles i les meues promeses de lleialtat. Tu m’obligares a això, no donares cap avantatge, jo et vaig disparar i et vaig dur a la tomba, sola i perduda en la foscor, vaig deixant-me perdre en esta viudetat, com faig per a dir-te que aquest amor no va ser quelcom passatger i que em dol acceptar-ho? 2