PRÁCTICA 5 Y 6 MACROECONOMÍA II, Exercises for Macroeconomics
canmonra
canmonra

PRÁCTICA 5 Y 6 MACROECONOMÍA II, Exercises for Macroeconomics

8 pages
7Number of visits
Description
Práctica 5 y 6 de macroeconomía II resueltas, GECO.
20 points
Download points needed to download
this document
Download the document
Preview3 pages / 8
This is only a preview
3 shown on 8 pages
Download the document
This is only a preview
3 shown on 8 pages
Download the document
This is only a preview
3 shown on 8 pages
Download the document
This is only a preview
3 shown on 8 pages
Download the document

PRÀCTICA 5 Candela Montesinos 08/04/2019 Enric Domínguez Grup 3: GK- P1 Emilly Silva Andrea Belinchón

Exercicis:

1. Llija el text “Breve historia de la inflación como fenómeno monetario” (fitxer P5_EJ1) de l’Informe Mensual de La Caixa, Maig de 2016 i discutisca les qüestions següents: a) Segons les dos principals corrents de pensament econòmic, què determina la taxa d’inflació? Com poden ser compatibles ambdós argumentacions? Els keynesians argumenten que la inflación està afectada principalment per variables netes (com la taxa d’atur), mentres que els monetaristes defensaven que és un fenòmen monetari (és a dir, causat per les variacions en l’oferta de diners). Són compatibles, ja que la distinció entre un curt termini amb rigideces de preus i un llarg termini amb preus flexibles és una ferramenta básica del anàlisis econòmic. Així, pese a que els factors reals són relevants per a les fluctuacions a curt termini de la inflació, se sap que a llarg termini Aquesta ve donada determinada pel creiximent de l’oferta monetària. b) Quines raons pot haver després de la (aparent) absència de relació de la política monetària del BCE en el període 2008-2016 amb la inflació de l’eurozona? Han passat 8 anys des de que els bancs centrals iniciaran una forta expansió monetària per sostindre la economía tras la Gran Recessió, però Aquesta expansió encara no s’ha traslladat a la inflación. Açò es pot explicar perquè les rigideces de preus tarden més en desaparèixer. Per un costat, l’ancoratge de les expectatives d’inflació provoca que, a curt termini, els agents renegocien preus basant-se en unes expectatives que coincideixen amb el objectiu del banc central. Però, a llarg termini, aquestes expectatives es mantindran racionalment ancorades només si la tendencia de l’oferta monetària és coherent amb l’objectiu de la inflación. Per altre costat, la globalització implica que part del diner creat per un país termine fora de les fronteres econòmiques del mateix i reueix la emissió efectiva de diner en l’economia. c) Quin paper juga el crèdit en l’eficàcia de la política monetària? Quins són els factors clau en l’exercici d’eixe paper? El paper del crèdit és fonamental, perquè actúa de mecanisme de transmisió entre la emisió de diner i la circulació del mateix. Actualment, tres factors clau actuen sobre aquesta transmissió: la debilitat de la demanda de crèdit, una major prudència pel costat de l’oferta de crèdit i una rentabilitat relativament reduïda en les economies avanzades. d) Si en un context d’expansió de demanda, els bancs decidixen convertir l’excés de reserves dels seus balanços en crèdit al sector privat, què pot succeir amb la inflació? Què hauria de fer el BCE en tal circumstància? Si els bancs decideixen convertir l’excés de reserves en crédit, el BCE haurà de drenar la sobreabundancia de liquidesa si vol evitar l’activació de la relació entre oferta monetària i inflació.

3. (Convocatòria de juliol de 2016) Supose una economia on el banc central seguix una regla de Taylor, d’acord amb l’expressió següent:

on totes les variables estan escrites en la notació habitual i les expectatives són regressives, πe =π, i*=4, π*=2, a=1.5 i b=1. a) Considera que eixa regla concreta de Taylor garantix el caràcter antiinflacionista de la política monetària en eixe país? Per què? Perquè augmenta o baixa el tipus d’interès nominal per regular la inflació mitjançant polítiques monetàries. b) Supose una situació en què es complix l’objectiu d’inflació del banc central i (Yt-Yn)=1. Determine l’acció de política monetària a adoptar. Obtinga la renda d’equilibri si la IS adopta l’expressió següent: Y=12-1.5r (expressada de manera que si r fora del 7%, r=7). Represente gràficament.

Si es compleix la taxa d’inflació, la inflació en el moment t serà igual que la del objectiu, és a dir, 2. A més, si la producció es 7,5 significa que la producció en t és major que la potencial, i per tant, l’atur és menor que la taxa natural, lo que provocarà un augment de la inflació. Com que el paràmetre “a” és major que “b”, el BC està preocupat per la inflació esperada més que per l’atur, doncs augmentarà el tipus d’interès nominal amb una política monetària restrictiva. D’aquesta manera es reduirà la producció i la inflació i augmentarà l’atur. c) Supose una situació en què la producció es troba en el seu nivel natural i πt=1%. Determine l’acció de política monetària a adoptar i obtinga la renda d’equilibri d’acord amb la IS anterior. Raone la seua resposta.

Com 1a inflació en t és 1, significa que és menor que la objectiu, doncs el BC baixarà el tipus d’interès nominal amb una política monetària expansiva. D’aquesta manera es reduirà la desocupació i augmentarà la producció i la inflació. d) Supose una situació en què la producció es troba en el seu nivell natural i πt=2%. A continuació considere que es produïx un descens del preu del petroli Com diferiria la resposta del banc central quan els agents tenen expectatives racionals en comparació amb el cas en què tenen expectatives regressives? Raons la seua resposta (no es necessària cap resposta numèrica concreta). Si la producció és la potencial i la inflació es troba en el 2% es pot dir que estem en el punt d’equilibri tant de la renda com de la inflació. Si es produeix un descens dels preus

del petroli aectarà a l’oferta agregada, desplaçant-la cap a la dreta, lo que provocarà una reducció dels preus. La inflació estarà per baix de la objectiu i la producció per damunt de la potencial. L’objectiu de preus s’aconsegueix reduint els tipus d’interès nominal més de lo que baixa la infació esperada, per a que així baixe el tipus d’interès real. 4. (Convocatòria de juliol de 2017) Supose una economia el banc central de la qual seguix una regla de Taylor, d’acord amb l’expressió següent:

on totes les variables estan escrites en la notació habitual. A més, i*=6, π*=1, a=1.5 i b=0.25. a) Supose que es complix l’objectiu d’inflació, però (Yt Yn ) = -2 . Quina és la taxa d’inflació en el moment t? Quina política monetària hauria d’adoptar el Banc Central? Obtinga la renda d’equilibri si la IS adopta l’expressió següent: Y=50-5r. Represente gràficament. Si es compleix la taxa d’inflació, la inflació en el moment t serà igual que la del objectiu, és a dir, 1. No obstant, la producció és menor que la potencial, per tant, l’atur és major que la taxa natural, lo que provocarà una disminució de la inflació i el BC baixarà el tipus d’interès nominal, aplicant una política monetària expansiva. D’aquesta manera augmentarà la producció, produint una reducció de l’atur. Per calcular la renda:

b) Supose que de nou (Yt Yn)= -2, però ara (πt −π*)=1. De quina forma hauria de modificar-se, en este cas, la política monetària? Obtinga la nova renda d’equilibri per a la IS de l’apartat anterior. Represente gràficament i explique la diferència dels resultats respecte de l’apartat a). Si =1 i =1, la inflació en t haurà de ser 2, és a dir, la inflació esperada és major que la del objectiu. Així doncs, la producció potencial és major que la esperada. Com que el paràmetre “a” és major que “b”, indica que el BC està preocupat per la inflació esperada més que per l’atur. Per tal de reduir la inflació, el BC ha d’augmentar el tipus d’interès nominal i per això s’aplicarà una política monetària restrictiva. Respecte al apartat a), r ha augmentat i la producció ha baixat.

Reconsidere la resposta a l’apartat anterior, però amb els nous valors dels paràmetres: a=0.25 i b=1.5. Explique les raons que expliquen este canvi en els paràmetres. a)

S’aplica igualment una política monetària expansiva, però té més efecte en la producció amb els altres paràmetres, ja que ara el BC es preocupa més per la inflació que per l’atur. b)

Baixa el tipus d’interès i augmenta la producció.

La producció potencial és major que la esperada, per la qual cosa, l’atur és major que la taxa natural. Amb els paràmetres anteriors al BC li preocupava més l’atur que la inflació. Per tant, lo que havia de fer era baixar el tipus d’interès nominal, aplicant una política monetària expansiva. En el primer cas li preocupava més la inflació que la descoupació al BC. La inflació era major que la de l’objectiu. Per això, el BC havia de augmentar el tipus d’interès amb una política monetària restrictiva.

5. El document “El QE desembarca en la eurozona: una escala de largo plazo”, publicat per La Caixa en el seu informe mensual de març de 2015, document P5_EJ51, analitza la inicial posada en marxa del Quantitative Easing pel BCE. Basant-se en la seua lectura conteste a les qüestions següents: a) Què s’entén per “Quantitative Easing” o Relaxació Quantitativa? És un programa d’expansió quantitativa dut a terme pels Bancs Centrals. Aquest programa s’exerceix sobre els mercats financers de la regió, concretament sobre el deute sobirà, i es converteix en un element clau per a que l’estímul monetari no convencional aconsegueixca aplegar a l’economia real.

b) En quant ha incrementat el seu balanç la Reserva Federal des que posara en funcionament el seu programa de QE? En quant s’estimava que incrementaria el seu el BCE per la mateixa raó al març de 2015? Quant temps va passar des que la

Reserva Federal va implementar el seu primer programa de QE fins que el BCE va implementar el seu? Hi ha diferències entre ambdós programes de QE? La Reserva Federal ha augmentaten 4 bilions de dólars des de que ha començat el programa QE. S’estimava que el balanç del BCE augmentaraen 800000 milions d’€. La Reserva Federal va començar el programa en 2008 i el BCE en març del 2015. Les principals diferències entre ambdos són: -En primer lloc, la diferencia en els tipus d’interès quan van actur. Quan la RF va actuar, els tipus d’interès estaven entre el 8,5% i el 4,5%, menors que quan va actuar el BCE, que estave entre el 0,3% i el 1%. -En segon lloc, la RF va concentrar les seues intervencions en bons amb venciment entre 5 i 10 anys, mentres que el venciment dels bons del BCE estaven des de 2 anys a 30 anys. c) Quins són i en què consistixen els canals de transmissió de la política monetària no convencional, si es jutja pel document? Els Canals de transimissió són: -Els inversors ja van anticipar l’actuació del BCE, es van reduir les rentabilitats del deute públic com a conseqüència de que els inversors anticiparen la compra de deute pel BCE. Aquest canal de trasnmissió s’anomena signalling effect. -Portfolio balance effect, es produeix quan els mercats de bons están segmentats. d) El document “¿Puede el BCE ampliar fácilmente el programa de compra de deuda pública?”, en l’informe de març de 2016 de La Caixa, document P5_EJ52, avalua la marxa del programa un any després. Detall les mesures concretes de política monetària adoptades en eixe any, d’acord amb el document. -Compra de deute públic nacional i d’entitats supranacionals. -Va ampliar la llista d’agents nacionals, els bons dels quals són elegibles. -Va incrementar del 25% al 33%el límit de bons que pot adquirir d’una sola referencia. -Va incloure deute regional i local. e) Per què el BCE comença a esgotar el seu marge de maniobra amb l’actual programa de QE? Quines mesures recomana en el document per a ampliar el dit marge de maniobra i per què sosté que són “políticament sensibles”? A què creu que es referix el document quan parla de “posibles efectos adversos” del QE? El marge de maniobra del BCE es redueix perquè les condicions del mercat i per la referencia a vendre estos tipus d’actius. Per ampliar el marge de maniobra requerirà ajustar algunes regles del programa, per exemple, deute corporatiu o bancari, o poder adquirir deute d’acord al stock existent de cada país. 6. Supose una economia que pot representar-se per la següent corba de Phillips πt=πte - β (ut-un), sent β=2. En la situació inicial la taxa d’inflació i la taxa d’inflació esperada són del 5% i l’economia es troba en el seu equilibri natural (taxa natural de desocupació un del 7%). Supose que el Banc Central anuncia un objectiu d’inflació del 3% per a l’any que ve. Analitze els efectes d’esta mesura sobre la taxa d’inflació i la taxa de desocupació del següent període si: a) El Banc Central gaudix de total credibilitat sobre el compliment dels seus objectius al llarg del temps i la política monetària és conseqüent amb el seu objectiu. Podrien mantindre’s eixos resultats en el futur? Per què?

Amb una reducció de la inflació esperada i amb total credibilitat per part dels agents, es produirà una caiguda de l’ocupació al negociar els empresaris i els sindicats. Al gaudir de credbilitat i complir la política anunciadasi que es mantindran els resultats. b) El Banc Central gaudix de total credibilitat i al llarg de l’any opta per una política més expansiva prenent com a objectiu abaixar la desocupació al 5%. Podrien mantindre’s eixos resultats en el futur? Per què? Quina seria taxa d’inflació en el següent període si el Banc Central prosseguira la seua política expansiva per a mantindre la desocupació en el 5%? (supose que πte = πt-1). Al incumplir el seu anunci i optar per una política anunciada més expansiva, incrementaran els preus i l’atur baixarà, així com el salari. Com que els agents són irracionals i mantenen la seua total confianá en elsanuncis del BC sí que es compliran els objectius futurss. La taxa d’inflació en el seguent període seria la mateixa que en aquest any, és a dir, del 5%. c) El Banc Central manca completament de credibilitat i la política monetària és conseqüent amb el seu objectiu d’inflació. Si el BC manca completament de credibilitat, els agents no tindran en compte els objectius d’inflació del 3% i negociaran uns salaris molt alts, causant que l’ocupació es reduisca i es genere atur.

d) Quin dels tres escenaris indicats considera preferible per a l’eficàcia de la política monetària? Quines mesures suggeriria per a aconseguir eixe resultat? L’escenari preferible és el de l’apartat b), degut a que els agents són irracionals i tenen en compte els anuncis del BC siguen aquestos cumplits o no, donant incentius al BC al incumplir les propostes.

Qüestions: 1. Supose que davant d’una caiguda de les expectatives d’inflació del 2% a l’1% el Banc Central anuncia una disminució del tipus d’interés nominal del 4% al 3.25%. Considera que esta mesura serà adequada per a evitar el risc de deflació? Raone la seua resposta.

1)

Si , per tant, no es tracta d’una bona actuació donat que faria reduir la inversión i amb això la demanda agregada i la producció potencial. 2. El Banc Central Europeu du a terme la seua política monetària fixant el tipus d’interés nominal, per a la qual cosa ha de mantindre constant l’oferta de diners. Esta forma de conduir la política monetària és molt sensata ja que si l’oferta de diners variara per a ajustar-se a les variacions de la demanda de diners, el tipus d’interés seria molt volàtil, perjudicant l’estabilitat econòmica. Raone la seua resposta. Esta proposició és falsa. Fixar un tipus d’interès nominal i mantindre l’oferta constantno és una manera sensata de fer la política monetària del BC. 3. A causa de les expectatives de pujada dels preus del petroli, el Banc Central decidix dur a terme una política més restrictiva per a controlar els riscos d’inflació en funció dels instruments al seu abast. Per a això podria:

a) Reduir la base monetària b) Reduir el coeficient de reserves c) Augmentar el ràtio efectiu depòsits d) Cap de les anteriors, es necessita pujar el tipus d’interés Trie l’opció o opcions que considere vàlida(s). Raone la seua resposta. La resposta correcta seria la a), és a dir, reduir la base monetària, ja que reduirà l’oferta monetària, i per tant, será una política restrictiva.

4. La consideració de les expectatives en la formulació de la política monetària ha permés als Bancs Centrals utilitzar un nou instrument de política monetària, els seus propis anuncis de les mesures que adoptarà, a causa de la seua capacitat il·limitada per a incomplir-los, aprofitant-se, sense cap cost, de les expectatives formulades pels agents privats basant-se en els mateixos. Comente raonadament la veracitat o falsedat de l’afirmació anterior.

L’existència de les expectatives dels agents dota el banc central d’un nou instrument de política econòmica: els mateixos anuncis de política monetària (és a dir, les expectatives). En aquest cas, el banc central disposa de dos instruments de política monetària per a assolir els dos objectius aparentment contradictoris.

Així, en general, el banc central tindrà un incentiu a incomplir els seus anuncis de política monetària, per a assolir simultàniament objectius contradictoris. Però si els agents són racionals, s’adonaran de l’existència d’aquest incentiu i no creuran els anuncis del banc central, fet que li generarà un problema de credibilitat.

Aleshores aquesta afirmació és falsa, ja que els agents s’adonaran de les mentires del banc i no creuran les mesures que proposen.

5. (Convocatòria de juny de 2016) La millor forma que té un banc central d’evitar els problemes de credibilitat és anunciar la seua voluntat de perseguir la reducció simultània de la taxes d’inflació i desocupació, evitant així posteriors errors de previsió dels agents econòmics. Comente, raonadament, el seu acord o desacord amb l’anterior proposició.

Aquesta proposició és falsa, ja que el anunci de reducció simultània de les taxes d’inflació y desocupació és contradictori.

Les solucions al problema de credibilitat són:

Especialitzar el banc central: Atès que el problema de la credibilitat apareix perquè el banc central persegueix dos objectius contradictoris, limitem-ne els objectius. És la solució que s’ha adoptat amb el banc central europeu.

Generar credibilitat nomenant responsables del banc central que li aporten fiabilitat o guanyant reputació del banc central complint tots els anuncis de política realitzats.

També es pot importar credibilitat lligant la moneda a una altra de la qual tinga reputació (l’Argentina i la dolarització; el SME i el marc) o incorporar-se a una unió monetària amb moneda única (com l’euro).

6. (Convocatòria de juny de 2018) Supose dos bancs centrals que es regixen per regles de Taylor, a qui no preocupa res l’evolució de la inflació, i que són idèntics en tot, excepte en el valor del paràmetre que mesura la seua reacció davant de la desviació de la desocupació. D’esta manera, el que presente un menor valor del dit paràmetre realitzarà una política monetària més expansiva. Comente, raonadament, el seu acord o desacord amb l’anterior afirmació.

no comments were posted
This is only a preview
3 shown on 8 pages
Download the document