1r EXAMEN Fonaments de gestió, Exámenes de Administración de Empresas. Universitat de Lleida (UdL)
adria_gonzalez-5
adria_gonzalez-5

1r EXAMEN Fonaments de gestió, Exámenes de Administración de Empresas. Universitat de Lleida (UdL)

8 páginas
1Número de descargas
5Número de visitas
100%de 1 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Fonaments de gestió d'empreses, Profesor: Colom Antonio, Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UdL
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 8
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento

Universitat de Lleida Facultat de Dret, Economia i Turisme. Grau d’Administració i Direcció d’Empreses

FONAMENTS DE GESTIÓ D’EMPRESES. AVALUACIÓ PRIMER PARCIAL. TEMES 1 AL 5

40 PREGUNTES TEST DE TEORIA I PRÀCTIQUES. 8-novembre-2017. Temps 90 minuts

1. La Matriu DAFO i la seva importància com integradora de l'anàlisi externa i intern pel plantejament de l'estratègia de l'empresa:

a. La pregunta: Quines debilitats té la nostra empresa i com es poden minimitzar, millorar o defensar davant del sector, el mercat i la competència?, entraria dintre de l'anàlisi externa.

b. La pregunta: Quines oportunitats s'aboquen des del macroentorn i com es pot augmentar o potenciar el seu efecte, o bé com adaptar la nostra empresa aprofitant cadascuna d'elles?, entraria dintre de l'anàlisi interna.

c. Quines amenaces s'aboquen des del macroentorn i com es pot disminuir o detenir el seu efecte, o bé com adaptar la nostra empresa favorablement en relació a cadascuna d'elles?, entraria dintre de l'anàlisi interna.

d. Cap de les anteriors es correcta.

2. Com divideix les activitats industrials empresarials la Teoria de l'administració de l'empresa?

a. Tècniques, Comercials, Financeres, de Seguretat, Comptables i Administratives.

b. Extractives, Productives i Comercials.

c. En funció de l'Ordre Jeràrquic.

d. Tècniques, Jeràrquiques, Comercials, Financeres, Comptables i Administratives.

3. El Macroentorn o Suprasistema Ambiental, els seus components principals i el seu impacte sobre les empreses:

a. Les components principals del Macroentorn incideixen sobre les empreses provocant impactes no controlables per les mateixes en forma de debilitats i fortaleses, segons l'anàlisi interna.

b. El nivell educacional o nivell de formació de la població, les característiques de les llars com equipaments i útils domèstics formen part de l'entorn sociocultural.

c. Dintre l'entorn tecnològic són importants els Parcs Tecnològics que impulsen la creació i el creixement d'empreses innovadores mitjançant mecanismes d'incubació, de palanca científic-tecnològica i de generació centrífuga (spin-of) i proporcionen altres serveis de valor afegit. Promouen el Canvi i el Progrés Científic-Tecnològic.

d. La política de seguretat, higiene, sanitat pública és una variable a analitzar de l'entorn social.

4. Què són el conjunt de Stakeholders en relació a l’empresa?

a. Els accionistes de l'empresa.

b. Els grups d'interès de fora de l'empresa.

c. Els grups d'interès de l'empresa que poden ser interns (dintre de la pròpia empresa) o externs (situats en l'entorn empresarial).

d. Uns membres destacats de la via més liberal.

5. Què és l'empresa com organització?

a. Un Sistema Socioeconòmic Obert.

b. Un Sistema Relacional.

c. Un Sistema Socioeconòmic Tancat.

d. Un Sistema Parametritzat i Revisat.

6. Quins sistemes formen l'empresa com organització?

a. La força de treball i l'estructura financera.

b. L'adreça, la força de treball i els clients.

c. El físic-econòmic, el financer-econòmic, l'acció-informació i el de comunicació.

d. Les persones, els inputs i els outputs.

7. L'economista neoclàssic Alfred Marshall plantejava la Teoria de l'Empresari com quart factor de la producció: factor d'organització (1890):

a. Presentava la idea fonamental que l'empresari era remunerat per la seva assumpció del risc en l'empresa.

b. El concepte d'empresari aportava el coneixement mitjançant l'organització i la seva funció era l'adreça dels negocis.

c. Aquest economista, bàsicament en la seva teoria, va fer veure la diferència entre el benefici i l'interès del capital aportat per l'empresari a l'empresa.

d. Plantejava que l'empresari aportava la innovació com agent de desenvolupament econòmic capitalista.

8. En l'evolució del concepte d'empresari en la meitat del segle XX des d'ara:

a. En l'any 1947, Knight, amb la teoria de l'empresari capitalista, va remarcar la innovació com element que justificava la renda i el benefici empresarial.

b. Galbraith, en l'any 1967, amb la seva teoria basada en la separació de la propietat i el control de l'empresa, va remarcar el concepte d'empresari com funció directiva (normalment formada per un grup d'experts en l'elaboració de decisions).

c. H.A. Simon, en l'any 1947 conceptualitza a l'empresari com persona que aporta el lideratge, concepte que es compon i aporta la visió, motivació, cohesió del grup humà, etc., per a assolir els objectius de l'empresa.

d. En el període 1965-1983, Benis i Scheim van proposar la teoria de l'empresari com tecno-estructura en l'empresa i home administratiu que comporta el control econòmic.

9. Qui va formular en els seus inicis, els 14 principis d'organització de l'empresa?

a. Frederick Taylor.

b. Adam Smith.

c. Henri Fayol.

d. Winston Churchill.

10. Sobre l'economia d'intercanvi, el flux primari i el cicle econòmic d'un país o regió:

a. Les empreses (Unitats Socioeconòmiques de Producció) es dedicaran a la producció i distribució dels béns, serveis i idees que les Unitats Socioeconòmiques de Consum necessiten i desitgen, i això implicarà la demanda de mà d'obra, capital i recursos financers per part d'aquestes empreses, així es genera un cicle denominat primari.

b. El poder adquisitiu de les famílies o llars es genera exclusivament a partir dels sous que reben els membres familiars, que forma el total de la renda familiar.

c. L'Eufòria és la fase ascendent del cicle (taxa de variació del PIB > 0) que va després de la depressió; es produeix una renovació del capital que té efectes multiplicadors sobre l'activitat econòmica generant una fase de creixement econòmic i per tant de superació de la crisi, les empreses produeixen més, es creen de noves i l'atur disminueix.

d. Actualment, tal com comentem a classe, tècnicament estem en una etapa de decreixement econòmic (taxa de variació del PIB < 0, segons dades de l'últim trimestre computat per l'Institut Nacional d'Estadística o INE).

11. Sobre els termes i conceptes de la Innovació, el Lideratge i l'Actitud Estratègica:

a. La innovació en producte és un tipus d'innovació en sistemes de gestió, ja que implica el disseny i la fabricació d'aquest nou producte.

b. L'actitud estratègica vol dir la forma d'enfrontar-se l'empresari a l'entorn i la capacitat professional per a respondre a reptes, amenaces i oportunitats.

c. El Lideratge implica l'actitud d'influir en les persones perquè facin voluntàriament i de la millor manera possible els objectius del grup o de l'organització.

d. La faceta de l'empresari que ha de saber gestionar el canvi actual i poder negociar amb un entorn cada vegada més competitiu, es denomina Innovació Social i Mediambiental.

12. Sobre l'entorn pròxim o immediat a l'empresa (microentorn) i el model de les 5 forces competitives de Michael E. Porter (Harvard Business School):

a. En un sector determinat i en un fòrum de mercat concret, les empreses haurien d'enfrontar-se a les possibles amenaces que infringiran els compradors mitjançant el seu poder de negociació. Aquests compradors, a més dimensió i capacitat de compra tindran menys poder de negociació.

b. Per exemple les patents farmacèutiques, patents informàtiques o tecnologies molt difícils de copiar, permeten fixar els preus en solitari i suposen normalment una molt alta rendibilitat. Les empreses d'aquests sectors tindran baixos impactes d'amenaces per productes substitutius.

c. La rivalitat entre els competidors defineix la rendibilitat d'un sector, o sigui, com més competitiu es trobi un sector, normalment serà menys rendible i viceversa.

d. Les 5 Forces de Porter són: F1. Poder de negociació dels Compradors o Clients; F2. Poder de negociació dels Proveïdors o Venedors; F3. Amenaça de noves sortides d'empreses; F4. Amenaça de productes complementaris; i F5. Nivell de Competència i Rivalitat entre els competidors.

13. Sobre la Gestió de la Cadena de Subministraments (SCM) i la Cadena de Valor (VC):

a. Una definició de Cadena de Subministrament: “La seqüència d'esdeveniments que cobreixin el cicle de vida sencer d'un producte o servei des que és concebut fins que és consumit”.

b. Cadena de subministraments es exactament igual (mateix concepte) que Cadena de Valor.

c. Es absolutament necessari que cadascuna de les etapes estigui present en la cadena de subministrament i la seva gestió (supply chain management o SCM).

d. L'últim objectiu de la Cadena de Valor és minimitzar la creació de valor mentre es minimitzen els costos.

14. La Cadena de Valor, les Activitats Primàries i Activitats de Suport, i el Marge generat per als clients:

a. Les Activitats Primàries es componen de les operatòries de producció dintre l'empresa, les activitats de logística de producte, les activitats de màrqueting i les de serveis post-venda.

b. Els serveis de postvenda o manteniment agrupen les activitats destinades a mantenir i realçar el valor del conjunt de inputs o factors de la producció.

c. Les Activitats de Suport són l'administració dels recursos humans, les de compres de béns, serveis i idees, les de desenvolupament tecnològic (telecomunicacions, automatització, desenvolupament de processos i enginyeria, investigació), les d'infraestructura empresarial (finances, comptabilitat, gerència de la qualitat, relacions públiques, assessoria legal, gerència general).

d. El Marge generat es refereix a la diferència entre el preu de cost del producte dintre de l'empresa i el cost dels inputs o factors de la producció.

15. Frederick Taylor va aportar al món de la gestió de les empreses el següent:

a. L'elaboració de la Teoria de l'Administració de l'Empresa.

b. L'elaboració de la Teoria sobre l'organització administrativa del treball.

c. L'elaboració de la Teoria sobre l'organització tecnològica del treball, així com la recerca per incrementar la productivitat.

d. L'elaboració de la Teoria sobre l'organització científica del treball, buscar incrementar la productivitat, i la racionalització de l'estructura organitzativa basada en “capatassos funcionalment especialitzats”.

16. Sobre els Grups d'Interès i la Teoria dels Stakeholders:

a. A nivell d'empresa, existeixen grups d'interès externs com poden ser els accionistes, els proveïdors, els treballadors de la mateixa, i els clients i intermediaris.

b. Stakeholders, són aquells qui tenen algun interès en unes particulars decisions, qualsevol qui sigui, individus o representants d'un grup o organització. Inclou gent que poden promoure una decisió, o poden influenciar-la, es poden beneficiar amb ella, o també versi afectats per ella.

c. Els vincles o interrelacions entre stakeholders, es caracteritzen per posseir els següents atributs o factors determinants: objectius no compartits, nivell de retorn d'inversions, descoordinació, no compromís, insatisfacció, desconfiança, i altres.

d. El grup d'interès, segons el context històric, social, cultural, polític i econòmic, mai podria mutar en grup de pressió i a posteriori en grup de poder.

17. Sobre la competitivitat d'un país, l'empresa amb vocació d'internacionalització i el model de Diamant de Michael E. Porter (Harvard Business School):

a. La variable “internacionalització” descriu el cas del govern d'un país que planteja una política econòmica i comercial coherent, equilibrada, i que ofereixi garanties d'estabilitat i continuïtat de desenvolupament, i representa un indicador de atractividad per a operatòries internacionals.

b. El sistema financer d'un país no te res a veure com indicador del nivell de competitivitat internacional del mateix.

c. La demanda avançada pels productes i serveis d'una nació, creen un desavantatge per a les empreses locals enfront dels seus rivals estrangers. El mateix s'aplica també a la saturació avançada del mercat, doncs crea pressions per a incrementar preus, i crear altres incentius per a complementar productes i serveis.

d. Segons el model de Diamant de Porter, l'avantatge competitiu d'un país no es deriva dels factors bàsics de producció sinó d'altra categoria de factors. Les condicions dels factors d'un país estan conformades per la capacitat de diversos factors que es poden dividir en un nombre de diferents

categories: (1) recursos humans, (2) recursos físics, (3) recursos del coneixement, (4) recursos de capital, i (5) infraestructura.

18. Els conceptes de Productivitat, Efectivitat o Eficàcia i Eficiència aplicats a l'empresa:

a. En el fons els conceptes d'efectivitat o eficàcia i el d'eficiència són un mateix, per tant no es pot contemplar cap diferenciació.

b. Peter F. Drucker va afirmar que “la màxima oportunitat d'augmentar la productivitat segur que es troba en el coneixement del treball mateix i, especialment, en l'administració”.

c. Eficàcia és la capacitat d'assolir els objectius previstos amb el mínim de recursos possibles.

d. Productivitat és el resultat d'un quocient entre els inputs utilitzats per l'empresa i la producció obtinguda per la mateixa.

19. Els conceptes de Productivitat, Costos i Rendibilitat de l'empresa:

a. Els Costos de Producció es poden definir com el valor consumit en un procés de producció.

b. La diferència entre ingressos o valor dels productes venuts i costos, és el flux de caixa.

c. La Rendibilitat Econòmica representa el total de benefici repartit entre tots els recursos de l'empresa, per tant es calcula amb el quocient: Benefici empresarial / Total Actiu Net.

d. La Rendibilitat Financera es calcula amb el quocient: Benefici empresarial / Deutes totals.

20. Sobre la competitivitat empresarial i l'assoliment d'avantatges competitius empresarials:

a. Quan les fonts d'avantatge poden incloure accés preferencial a matèries primeres, tecnologia superior, integració vertical, i corba d'experiència, es tracta d'un avantatge de segmentació.

b. Quan el producte o servei ha de ser percebut com únic per a justificar un preu superior, es tracta d'un avantatge de costos.

c. En l'estratègia de costos baixos, l'empresa es concentrarà en les característiques dels segments per a reduir costos.

d. Existeixen empreses com Apple, capaces de lluitar per diferenciació (amb avantatges per diferenciació de producte) i alhora disposar d'un considerable volum en alguns segments (amb avantatges per segmentació).

21. El cas de la creació de l’empresa El Corte Inglés i les aptituds de Ramon Areces:

a. Ramon Areces va plantejar-se tant una actuació amb orientació cap al client extern: els consumidors han estat sempre lo més important dins la filosofia de l’empresa; com donar una gran importància al client intern de l’empresa, es a dir, als recursos humans de la mateixa.

b. Ramón Areces va tenir com a punt important del seu èxit, eludir l’ autofinançament.

c. Malgrat tot que va estar a América, no va considerar mai cap idea dels Grans Magatzem que va veure.

d. No va tenir mai inquietuds per obtenir nous coneixements en administració de negocis perquè es considerava autosuficient.

22. El cas de la empresa lleidatana INDULLEIDA S.A.:

a. Es tracta d’una empresa associativa que proposa un model de estructura organitzativa típic de les Cooperatives amb un Consell Rector y la decisió es pren per “una persona un vot”.

b. S'ha de plantejar que la principal Relació Socis-Empresa és la que neix a la base de la pròpia promoció i creació de Indulleida S.A., com és que cadascun dels socis aporta matèria primera (Socis- Proveïdors), és a dir, quantitats de fruites i verdures per al seu processament.

c. Un punt fort de Indulleida es la mancança de fluïdesa i poca comunicació del Consell d'Administració amb la Direcció general i el seu equip d'executius, per tal que puguin tenir més llibertat.

d. Indulleida S.A. representa un cas de absorció de cooperatives per crear una nova empresa.

23. Sobre el Cas de TROJAN TECHNOLOGIES INC. i la seva evolució empresarial exterior:

a. Entraria en el segment d’aigües residuals per tecnologia de llum ultraviolada, que no és contaminant i seria el pioner per a introduir-la al país. Em dirigiria al segment municipal i entraria acompanyat d'un soci capitalista /inversor – capital de risc, que pugui oferir garanties financeres i solvència a l'empresa.

b. Pel que fa a l’entrada a China, no esperaria, perquè la situació financera actual és molt bona. Té poc endeutament i alta liquiditat. Disposa de solvència per afrontar aquesta inversió ara.

c. Les Patents (risc alt de còpia de Know-how i escassa protecció intel·lectual al país) es una Oportunitat pel que fa l’entrada a China.

d. Trojan té una posició dèbils dins els mercats tradicionals.

24. Els Clústers de Michael E. Porter i la dinàmica estratègica de les empreses d'una indústria o sector, dintre un territori o ubicació geogràfica:

a. En els clústers no es tenen en compte els territoris o ubicació de la concentració empresarial.

b. Porter i col·laboradors van analitzar l'adquisició per part de concentracions territorials d'empreses, d'una sèrie d'avantatges comparatius en certs sectors de la producció i del comerç manufacturer mundial.

c. Els clústers només estudien els factors determinants de la generació d'activitats d'aglomeració.

d. La teoria dels clústers va sortir com conclusió de la teoria dels stakeholders.

25. Assenyaleu la resposta falsa. En l'anàlisi d'Oportunitats i Amenaces:

a. El desenvolupament demogràfic conjuntament amb l'augment del poder adquisitiu és una oportunitat.

b. La promoció d'una norma europea per a promoció de productes de qualitat és una oportunitat.

c. La rebaixa del preu del diner i la seva projecció en l'oferta de crèdit barat és una amenaça.

d. Un període de crisi institucional nacionalista independentista en un país és una amenaça.

26. Pel que fa als Factors de Competitivitat d’un País:

a. El nivell d’Internacionalització no es considerat com a factor de competitivitat.

b. El món tecnològic no afecta com a factor de competitivitat d’un país ja que la tecnologia s’ importa.

c. Porter assenyala com a factor de competitivitat d’un país la Demanda Interna del mateix, com a detonant del poder tecnològic, productiu i comercial d’aquest país.

d. Les decisions dels governs mai poden crear dependència pel que fa a la competitivitat d’un país.

27. En l'anàlisi DAFO, l'amenaça és:

a. Un factor intern de l'organització.

b. Una característica de la competència.

c. Una pujada de preus dels clients.

d. Un factor extern a l'organització.

28. En l'anàlisi del Macroentorno, es contemplen:

a. Els Factors Polítics.

b. Els canvis en l'adreça de l'empresa.

c. Els objectius empresarials.

d. Les Debilitats.

29. El model de les 5 forces de Porter, en general, serveix per a:

a. Preveure solament la posició competitiva.

b. Realitzar una anàlisi sola extern de l'empresa.

c. Realitzar una anàlisi de la nostra posició competitiva versus la posició desitjada.

d. Realitzar solament una anàlisi de la competència potencial.

30. En un procés d'anàlisi estratègica és aconsellable:

a. Definir els objectius.

b. Recollir informació interna i externa.

c. Realitzar una anàlisi de Porter i un DAFO.

d. Totes les anteriors són correctes.

31. Tal com s'ha analitzat en un cas pràctic, Ramón Areces en 1935 va adquirir la sastreria “El Corte Inglés” que anys després va evolucionar a poc a poc cap a l'actual “Grup El Corte Inglés”. En gran

part, la base del seu èxit va “ser Estar al peu del canó: Les meves úniques universitats han estat la vida i el Treball”. Va introduir noves idees d'acord amb els més grans magatzems nord-americans.

a. Considerant la professionalitat de Areces, es pot afirmar rotundament que tota la seva filosofia empresarial es troba influenciada pels factors ambientals.

b. La idea d'evitar l'endeutament i seguir sempre la via de l'autofinançament es considera nefasta per a obtenir bons resultats empresarials i una via de creixement equilibrat.

c. El punt feble d'aptitud de Ramón Areces era la seva incapacitat de formular estratègies reeixides front la competència.

d. Una de les principals aptituds de Ramón Areces va ser el concedir una gran importància al “Client Intern”, és a dir, a tots els recursos humans de l'organització empresarial, fet inusual per als empresaris, tant del seu temps com dels temps actuals.

32. Dintre del cas pràctic sobre l'empresa de la Família dels Médicis a Florència:

a. Els Médicis mai van actuar de banquers perquè el nivell de risc elevat en l'època ho impedia.

b. L'empresa dels Médicis va sortejar totes les dificultats i va ser operativa durant més de dos segles gràcies a les activitats de comerç internacional i de mecenatge.

c. Els productes objecte de l'activitat dels Médicis eren només relacionats amb els teixits, les fruites, les espècies i les obres d'art.

d. Condicions polítiques, econòmiques, comercials i culturals van dur en pocs anys (menys de la meitat de segle) des d'un negoci i empresa florescent a una situació de declivi i desaparició.

33. El model de negoci, l’evolució empresarial i els plantejaments estratègics en el Cas IKEA:

a. El producte es dirigeix a un segment de població poc ampli i ofereix un producte no massa innovador.

b. Estratègia: Imatge-país de Dinamarca, Amenaça: sensació d'estoc finit i limitat, posició de proveïdor.

c. El model de negoci d’IKEA està definit per la Indústria del moble, disseny funcional, qualitat raonable, durabilitat limitada, preu assequible, autoservei, auto-muntatge, relació duradora amb proveïdors, estructura de costos en economia d'escala, catàleg, localització física.

d. El nivell de costos de l'empresa IKEA es planteja com estratègia competitiva de alt cost.

34. El model de negoci d'una empresa és:

a. La seva principal activitat.

b. L'activitat que la distingeix i que aporta valor afegit als clients.

c. L'activitat empresarial que es pot copiar o modelitzar.

d. L'activitat més rendible de l'empresa.

35. Sobre el Cas de la Cadena de Valor de la Poma en les dos configuracions Tradicional i Moderna:

a. En la Tradicional els minoristes son les Grans Superficies (Hipermercats i Supermercats).

b. En la Moderna els minoristes son les tendes tradicionals, es a dir, les Fruiteries.

c. En la campanya 2009-10 es va observar guanys generalitzats al primer eslavó de la producció.

d. Totes les anteriors són incorrectes.

36. En l'anàlisi DAFO, l'amenaça és:

a. Un factor intern de l'organització o empresa.

b. Una característica de la competència.

c. Una pujada de preus de clients.

d. Un factor extern a l'organització o empresa.

37. En el Cas de la General Motors:

a. W.C. Durant va seguir una política a ultrança d’expansió, abandonant en certa mesura l’organització i coordinació de les fàbriques i empreses finals.

b. A. Sloan no va proposar cap mena de mesura d’innovació.

c. Durant al final va assolir la unió de General Motors i Chrysler

d. Pierre Dupont no va poder saldar en absolut els deutes contrets.

38. Sobre el Cas de l’empresa La Gota, Ceràmica Sevillana:

a. L’entorn immediat o proper de La Gota esta format només per els clients i els proveïdors.

b. A La Gota s’estableixen dos mecanismes de regulació: el primer el sistema de control de vendes segons la nova estratègia; i el segon el sistema de regulació i control de temperatura del forn elèctric.

c. No s’ha observat a La Gota ningun canvi estratègic i per tant s’ha seguit el mateix pla productiu en continuïtat amb el temps.

d. La Gota ben bé no es pot considerar com un sistema, ja que solament està en la pràctica d’una estratègia unitària amb l’obtenció d’un únic tipus de producte.

39. L'empresa PIMESA presenta la següent informació comptable, a 31 de desembre de 2016: Reserves Voluntàries 12.000 euros; Bancs i institucions de crèdit c/cte. a la vista 6.000 euros; Caixa 3.600 euros; Clients 120.000 euros; Proveïdors 103.200 euros; Deutes a llarg termini 268.800 euros; Construccions 200.000 euros; Terrenys i béns naturals 138.400; Mercaderies 4.800 euros; Maquinària 72.000 euros; Equips per a processos d'informació. 19.200 euros.

a. L'Actiu Corrent és de 429.600 euros mentre que l'Actiu No Corrent ascendeix a 134.400 euros, el que suma un total d'Actiu de 564.000 euros.

b. El Capital Social és de 180.000 euros i el Patrimoni Net de 192.000 euros i els Deutes Totals de 372.000 euros.

c . Els equips per a processos d'informació, que sumen 19.200 euros, suposen una partida de l'Actiu Corrent.

d . Els Deutes a curt termini a Bancs i institucions de crèdit són de 6.000 euros.

40. El desglossament resumit del compte de pèrdues i guanys d'una determinada empresa societària és el següent: Els ingressos d'explotació ascendeixen a 600.000 euros; les despeses d'explotació suposen 300.000 euros; les despeses financeres són 75.000 euros; i els impostos es xifren en 78.750 euros.

D'altra banda, se sap que el patrimoni net més el passiu (corrent + no corrent) és de 3.000.000 euros, dels quals 2.000.000 euros corresponen a la suma del passiu corrent i no corrent:

a. Per cada euro de tot l'invertit o per cada euro d'Actiu, es genera 0,14625 euros de Benefici Net

b. Per cada euro de Patrimoni Net o Fons Propis invertits es generen 0,10 euros de Benefici Net.

c . La Rendibilitat Financera es superior a la Rendibilitat Econòmica: 14,625% front 10%, respectivament.

d . Cap de les anteriors és correcta.

PREGUNTES CORRECTES DEL TEST:

Preg. Nº a b c d

1 x 2 x 3 x 4 x 5 x 6 x 7 x 8 x 9 x

10 x 11 x 12 x 13 x 14 x 15 x 16 x 17 x 18 x 19 x 20 x 21 x 22 x 23 x 24 x 25 x 26 x

27 x 28 x 29 x 30 x 31 x 32 x 33 x 34 x 35 x 36 x 37 x 38 x 39 x 40 x

SOLUCIÓ CORRECTA: DACCACBBCACBACDBDBCDABABCCDACDDDCBDDABBC

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento