alimentos transgénicos, Apuntes de Trabajo Social. Universitat de València (UV)
sonia_camps_gimenez
sonia_camps_gimenez

alimentos transgénicos, Apuntes de Trabajo Social. Universitat de València (UV)

PDF (1 MB)
8 páginas
20Número de visitas
Descripción
Asignatura: administració i sistemes de benestar, Profesor: Maria Albert, Carrera: Treball Social, Universidad: UV
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 8
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Els Aliments Transgènics

3ºB

Els Aliments Transgènics Laura Sànchez 25/01/2016 Biología 3º B

RESUM

En aquest treball es vol conèixer quins problemes i inconvenients podem amagar-se

darrere dels conreus d’aquests aliments tecnològics

LAURA SANCHEZ CAMPS 3º B 1/25/2016

ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS 2

Index

¿Què entenem per aliment transgènic?.......................................3

Comercialització dels aliments transgènics...............................4

¿Què mengem?........................................................................5-6

Conclusió final.........................................................................7

Fonts Documentals.....................……………………………..... 8

LAURA SANCHEZ CAMPS 3º B 1/25/2016

ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS 3

1. Què entenem per aliment transgènic?

Moltes vegades hem escoltat parlar sobre aliments transgènics, a la televisió, a la ràdio,

Internet etc. Però realment, ¿què entenem per aliment transgènic? Un aliment transgènic

és un aliment que ha sigut manipulat genèticament d’una manera artificial. Eixa

manipulació consisteix en aïllar els segments del ADN d’un ser viu per introduir-los en

altre ser viu. Moltes ONG, associacions estan en contra de l’ utilització d’aquests ja que

es perjudicial per a la salut de manera irreversible e imprevisible. Associacions

ecologistes aposten per una solució contra la fam i la desnutrició en que consisteix en

una agricultura i ramaderia ecològica ja que l’ús d’aquestos produeix riscos sanitaris

tant en la nostra alimentació com en la dels animals que nosaltres consumim. ¿Per a què

estan creat els aliments transgènics? En un principi, estaven creats per a poder combatre

la fam i la necessitat, però s’ha demostrat que no. La fam mundial augmenta i acabem

sense saber realment que estem comprant, ¿què mengem? Les seves bases eren reduir

l’ús de pesticides, ajudar a l’economia, reduir l’ús d’energia, ajudar en problemes del

canvi climàtic, seguritat per al consum, etc. Però realment, estan fets a laboratori, poden

ser tòxics, no t’assegura qualitat, donen problemes als agricultors, més us de pesticides,

energia, no ofereix solucions per al canvi climàtic, i no dona solució a la fam, ja que hi

ha més pobresa, falta d’accés a aliments, i falta d’accés a terres cultivables.

Font: Fotografia de jardinplantas.com

LAURA SANCHEZ CAMPS 3º B 1/25/2016

ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS 4

2. Comercialització dels aliments transgènics

Els aliments transgènics arribaren als nostres mercats fa temps però, ¿com arribaren?

Tot va ser per el desenvolupament de les biotecnologies, que en un principi projectaren

l’ajuda de satisfer diverses necessitats, que va donar moltes coses a dir. La superfície

dels aliments transgènics ha augmentat sorprenem ment i als agricultors els perjudica

d’una manera directa. Segons associacions ecologistes 1 la superfície mundial de

plantada amb aquests cultius va augmentar 1.7 milions a prop de 40 milions d’hectàrees

entre 1996 i 1999. En el 2000 la superfície també va augmentar però no tant

consideradament, 3.6 milions varen correspondre a països en desenvolupament, i 0.7

milions a països industrialitzats. En el 1996-1999 l’àrea plantada va augmentar 25

vegades i el nombre de països amb cultius transgènics va augmentar de 6 a 13, la qual

cosa demostra el augment considerable. A Estats Units, Canadà i Argentina corresponia

en el 2000 un 98% de la superfície plantada, que en aqueix any va correspondre a soia,

dacsa, cotó i cànula. La soia va arribar al 58% i al 34% en tot el món, la dacsa va

disminuir entre 1999-2000 arribant al 7% de cultius. Però la EPA dels Estats Units va

advertir als seus agricultors de reservar àrees de cultiu per a disminuir el augment dels

aliments transgènics.

1 Cepal.org

LAURA SANCHEZ CAMPS 3º B 1/25/2016

ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS 5

3. Què mengem?

Després de tot el que sabem sobre aquests aliments podem preguntar-nos ¿què

mengem? ¿què aliments són transgènics? Moltes empreses utilitzen aquests aliments

sense donar-nos compte, i realment no sabem que aliments que consumim són aliments

transgènics o no. Et presentem la següent taula on et presenta els aliments transgènics

segons una ONG 2 en la seva llista verda (aliments que garantit zen que no porten

transgènics) i la seva llista roja (aliments que no garantit zen que no porten transgènics):

2 Greenpeace

LAURA SANCHEZ CAMPS 3º B 1/25/2016

ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS 6

Font: Greenpeace. Guia de aliments transgènics 5ª Edició. Disponible en:

www.greenpeace.es

LAURA SANCHEZ CAMPS 3º B 1/25/2016

ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS 7

4. Conclusió final

Podem dir que els aliments transgènics tenen els seus inconvenients: les substàncies

tòxiques, la pèrdida de la biodiversitat, la contaminació del terra, etc. Danys

irreversibles pel nostre medi ambient. I els seus avantatges: augment de producció,

acceleració en creixement, acabar amb les hambrunes etc. Per la meva part, l’utilització

de la biotecnologia esta bé, ja que s´ ha d’evolucionar. Però, en aquest cas, els riscos són

força importants, per tant prefereix una agricultura ecològica i natural per combatre el

problema més greu, que seria la desnutrició de la terra i la mancança de recursos bàsics.

En lloc d’utilitzar laboratoris, incrementar l’agricultura tradicional i no llevar als

llauradors rurals, així com, no anar a la massiva producció, tant sols pensant en els

guanys. Acabes sense saber que estàs menjant realment, i la producció d’aquests

aliments va augmentant malgrat les diverses associacions i països que estan en contra.

Si tots anem a una agricultura i ramaderia sana, ecològica, i a altres maneres de

combatre la fam més sostenibles no tindríem aquesta incertesa, què estem menchant. I

ara et pregunte, tu què penses?

Font: Fotografia de Greenpeace

LAURA SANCHEZ CAMPS 3º B 1/25/2016

ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS 8

5. Fonts Documentals

www.greenpeace.com

www.veoverde.com

www.cepal.org

www.mipielsana.com

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento