Anatomia1, Apuntes de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte. Universitat de Barcelona (UB)
pablorbt
pablorbt

Anatomia1, Apuntes de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte. Universitat de Barcelona (UB)

27 páginas
7Número de descargas
16Número de visitas
Descripción
Asignatura: Anatomia de l'Activitat Física i l'Esport, Profesor: Mario Lloret, Carrera: Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 27
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 27 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 27 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 27 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 27 páginas totales
Descarga el documento
Microsoft Word - 00-Apunts ANATOMIA-Generalitats

P à g i n a  |  

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

PRESENTACIÓ:

Programa de l’assignatura troncal

Primer cicle

- 6CA -

Dr. Mario Lloret

Catedràtic d’Anatomia del INEFC Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació

Llicenciat en Medicina iCirurgia Llicenciat en Educació Física

Especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport

Afegir els vostres horaris

P à g i n a  |  

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Criteris d’avaluació: L’examen escrit representa el 100% de la nota final:

Parcial alliberador al mes de novembre:S’APROVA AMB UN 6 Generalitats, Tronc, Cap

Examen final final: O tot, o Extremitat Superior i Extremitat Inferior, Aparell cardiocirculatori i Respiratori S’APROVA AMB UN 5

Material didàctic Consulta del Moodle: http://php.inefc.net/moodle/course/

Matrícula d’Honor (MH) Si l’alumne/a ha aconseguit (o detecta la situació d’aconseguir) la qualificació d’Excel·lent, amb la nota de l’assignatura pot accedir a la MH mitjançant la presentació d’un treball, bibliogràfic, inèdit i que sigui qualificat a la vegada amb Excel·lent El treball consta de:

Títol i nom Introducció Anàlisi tècnic del gest esportiu Anàlisi anatòmic ( articular i muscular de totes les fases del moviment abans descrit) Discussió i conclusions Bibliografia

Criteris de reconeixement d’assignatura (convalidació)

1. Llicenciatures (medicina, Farmàcia, CAFE). Programa Certificació oficial d’haver superat l’assignatura (i còpia).

2. Diplomatures (fisioteràpia): Programa Certificació oficial d’haver superat l’assignatura (i còpia).

P à g i n a  |  

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Bibliografia:

P à g i n a  |  

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

P à g i n a  |  

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

GENERALITATS

ANA –Repetir “Repetir la dissecció” Fa aprox. 700 anys que aquest és el procés anatòmic. TOMOS- Tallar Parts que consta l’anatomia: Osteopatia, Urologia, artrologia, miologia, cardiologia, nefrologia, hepatologia… etc Ens dirigim a estudiar –bàsicament- l’Osteologia, l’Artrologia i la Miologia.

I. TERMINOLOGIA

PLÀNOLS DE VISTA:

SAGITAL TRANSVERSAL FRONTAL

EIXOS DE VISTA:

TRANSVERSAL ANTERO-POSTERIOR VERTICAL

P à g i n a  |  

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

-TRANSVERSAL: Moviment del braç endavant-enrera -ANTERO-POSTERIOR: Moviment del braç cap el costat -VERTICAL: Moviment del braç de rotació.

POSICIÓ ANATÒMICA:

INDICADORS DE DIRECCIÓ:

P à g i n a  |  

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Proximal: Pròxim al cor. Distal: Més lluny del cor.

Craneal: Superior. Caudal: Inferior. FA REFERÈNCIA AL Medial≈Cubital: Al mig. TRONC I CAP Lateral≈ Radial: Lluny del

mig del cos.

Tibial≈ Medial: Al mig FA REFERÈNCIA A Peroneal≈ Lateral: Dista més LA CAMA

del mig del cos

Palmar: Palma de la mà FA REFERÈNCIA Dorsal: Dors de la mà A LA MÀ

Plantar: Planta del peu FA REFERÈNCIA Dorsal: Dors del peu AL PEU

INDICADORS DE MOVIMENT:

Tipus de moviment:

Flexió: Aproximació d’un segment distal sobre un proximal Extensió: Allunyament del segment distal en relació al proximal

Fa referència al segment 

NO a l’arrel d’aquests  (ESPATLLA‐MALUC)

P à g i n a  |  

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Antepulsió: Llançament de cama/braç cap endavant Retropulsió: Llançament de cama/braç cap a enrere

Anteversió: Gir anterior. -Antev. Escapular: Rotació de l’espatlla cap endavant -Antev. Cadera: Cul cap enfora FA REFERÈNCIA A L’EIX ESCAPULAR

Retroversió: gir posterior. I AL MALUC -Retrov. Escapular: Rotació de l’espatlla cap enrera -Retrov. Cadera: Cul endavant.

P à g i n a  |  

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Abducció: Separació

Aducció: Aproximació

Rotació interna: cap endins.

Rotació externa: cap enfora

Pronació: Rotació interna amb colze bloquejat o semiflexió de cames.

Supinació: Rotació externa amb colze bloquejat o semiflexió de cames

.

P à g i n a  | 10   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Inclinació: Basculació dreta/ esquerra.Circumducció: Suma dels 3 eixos.

Si desbloquejem el colze o estirem cames, llavors girem tot el braç i seria una rotació amb pronació.

P à g i n a  | 11   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

II. GENERALITATS

A. GENERALITATS ÒSSIES

PLANS

ÒSSOS CURTS

LLARGS

Ossos plans:

Es troben només a les cavitats pèlvica, toràcica i cranial.

Té una funció protectora (aparell reproductor, cor i pulmons, i en el cap el cervell).

El moviment o el desplaçament no és l’objectiu principal. Les cavitats tendeixen a ser estàtiques, encara que hi ha cert moviment entre elles (entre costelles... etc.), però ho han de ser per complir millor la seva funció de protecció.

P à g i n a  | 12   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Ossos curts

L’objectiu principal és assimilar càrregues: columna, mans i peus.

Cap de les dimensions predomina (són més o menys quadrangulars).

Ossos llargs

La dimensió que predomina és la longitud. Té extrems: epífisis.

No s’ha de confondre amb apòfisi que són protuberàncies.

L’objectiu d’aquests ossos és de risc i dinàmics.

Les epífisisestan més vascularitzades (pq arriba + sang) i estan formades per teixit esponjós.

P à g i n a  | 13   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Té una certa elasticitat, i per tant, resistència per esmorteir els impactes. Amb els cops, es deforma microscòpicament i retorna al seu lloc, fins un mínim (cops massa forts no).

Les diàfisis (part central de l’os). La gent gran, per exemple, va perdent teixit esponjós (que hi ha al centre) i, per tant, densitat òssia; llavors es corre el perill de que aquest os es trenqui amb un cop petit.

Internament es troba el teixit esponjós que dóna flexibilitat a l’os.

El teixit compacte recobreix l’anterior teixit i és el que resisteix els cops.

I finalment, tot està envoltat pel periosti. Quan hi ha moltes sobrecàrregues, aquest recobriment es fa malbé i es pateix deperiostitis.

La metàfisi és un cartílag de conjunció o creixement. És l’element que es caracteritza per ser on s’experimenta el creixement de l’os.

P à g i n a  | 14   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

B. GENERALITATS ARTICULARS

SINOVIALS: Articulacions recobertes per la sinovia(líquid lliscant que permet tot tipus de moviment).

ARTICULACIONS CARTILAGINOSES: Articulacions unides per un cartílag.

FIBROSES: Els ossos estan units per un teixit resistent i fibrós que permet molt poc o cap moviment.

DIARTROSI: Articulacions que uneixen ossos llargs.

GENERALITAS ARTICULARS SINARTROSI: Articulacions que uneixen ossos plans.

DIARTROANFIARTROSI: Articulacions que uneixen ossos curts.

1. DIARTROSIS

Consta de:

COMPLEX “A” O DEGENERATIU -SUPERFÍCIE ARTICULAR -CARTÍLEG HIALÍ

COMPLEX “B” O INFLAMATORI -CAPSULA ARTICULAR -SINOVIAL (I LÍQUID) -FIBROCARTÍLEGS -LLIGAMENTS

Uneix ossos llargs. Es caracteritza per permetre una gran mobilitat entre les parts que uneix. Està format per dues superfícies articulars que s’encaren i estan revestides per un cartílag hialí o articular cadascuna que envolta cada extrem perquè no es toquin directament els dos ossos. Igualment, el fregament tampoc es realitza entre els cartílags, ja que estroben separats unes 60-70 micres.

Una lesió de la superfície articular és IRREVERSIBLE. Si es lesiona, en principi no hi ha sol·lució, encara que avui en dia, amb els avenços de les cèl·lules mare es podem trobar sol·lucions per què es regeneri més ràpid.

Totes les articulacions diartrósiques tenen una càpsula articular que les envolta, protegeix i aïlla, plena de nervis i vasos sanguinis.

P à g i n a  | 15   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Entre la càpsula i les articulacions hi ha una membrana sinovial interna perquè no tingui contacte directe amb la càpsula. Aquesta membrana que tapissa la part interior de la càpsula és irregular, rugosa, degut a que està plena de nervis i vassos sanguinis.

Aquests vasos que van a parar a la membrana segreguen un líquid d’aspecte aquòs que rep el nom de líquid sinovial, i que té dues funcions importants a l’articulació:

Lubricar i evitar degenerament: Banya l’articulació i així fa que el moviment que es realitzi sigui sense patiment per què es degeneri l’articulació.

Incrementa la distància interarticular: Els cartílags hialins no es toquen entre sí gràcies al líquid. Mecanisme hidràulic. Hi haurà menys fregament i per tant, menys desgast.

Nodreix el cartílag. Li dona l’aliment per mantenir-se viu

Amb la càrrega contínua, aquesta distància entre els cartílegs es redueix i es produeixen desgasts irregulars. Llavors, els cartílegs es queda en una posició assimètrica. Això fa que hi hagi un desgast irregular i posterior degeneració irreversible.

Degut al desgast dels cartílags, els ossos queden en contacte directe i se solidifiquen perdent així mobilitat a l’articulació. Perquè això no passi, s’ha de preparar bé la musculatura del voltant. D’aquesta manera es redueix l’impacte a l’articulació i s’incrementa o es manté la distància interarticular. Per exemple, el quàdriceps amb laròtula.

FREGAMENT → LESIÓ → DEGENERACIÓ → ARTROSI 

P à g i n a  | 16   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Hi han articulacions en que les superfícies entre elles no són coherents, com per exemple al genoll conflueixen una superfície arrodonida i l’altra plana. Per tant, el cos posa entre elles els fibrocartílags formats per un 20% de teixit fibrós i un 80% de teixit conjuntiu. (ex. menisc)

Els fibrocartílags uneixen dues superfícies diferents; absorbeix la càrrega i la dispersa (esmorteeix).

La funció del menisc és per tant, repartir la pressió del genoll augmentant la superfície de recolzament del fémur sobre la tibia i evitant així el desgast prematur de les superfícies articulars.

El RODET és un altre tipus de fibrocartílag que amplia la superfície articular perquè sigui més estable. Per exemple, en superfícies rodones com la cavitat cotiloidea que ha de rebre al fèmur.

Consta d’una càpsula de teixit conjuntiu que aïlla la unió se les dues superfícies, i els lligaments que provénen de la càpsula (té la mateixa textura), s’allarga una mica més i això permet donar més estabilitat a la unió.

P à g i n a  | 17   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Hi ha dos tipus de lligaments:

Intrínsec: Extensió de la càpsula que prové d’aquesta i ajuda a estabillitzar-la més. Prové de la càpsula i està lligat a ella.

Extrínsec: No té res a veure amb la càpsula, però influeix en ajudar a que la mateixa càpsula no pateixi tant.

Per evitar lesions, cal tonificar la musculatura envoltant per protegir l’articulació.

CLASSIFICACIÓ DE DIARTROSI

Varien el moviment segons el tipus de diàrtrosi.

P à g i n a  | 18   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Artrodia: Les superfícies són més o menys planes i es desllicen unes sobre les altres.

Troclea: Les superfícies articulars són una polea. Executen els moviments de flexió i extensió.

Trocoide: Consisteix en un eix ossi i un anell osteofibrós. Realitzen un moviment de rotació.

Condílea: Superfícies articulars, una convexa i una còncava. Fan tot tipus de moviment excepte el de rotació.

Encaix recíproc: Una de les superfícies son cóncaves per un costat i convexa en un altre com una cadireta de montar. També realitzen totes els moviments excepte la rotació, però amb menys amplitut.

Enartrosis: Les superfícies que intervénen són esfèriques o semiesfèriques. Realitzen tots els moviments a l’espai.

2. SINARTROSIS

SINCONDROSI: Unió menys rígida.

SINARTROSI SINFIBROSI: Unió més forta.

SINOSTOSI: Unió totalment estable i ossia.

La sinàrtrosi uneix bàsicament els ossos plans. Aquestes articulacions es mantenen unides per el creixement de l’os o per un cartíleg resistent. Són rígides. Sense mobilitat o amb una mobilitat molt limitada.

P à g i n a  | 19   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

a) Sincondrosi: El teixit que servei d’unió a l’articulació és cartilaginós. Ex. les costelles estàn unides a l’estèrnum a través de cartílegs.

b) Sinfibrosi: El teixit que serveix d’unió a l’articulació és fibrós i per tant, més estable i rígit.

c) Sinostosi: Unió totalment calcificada dels ossos. Estàn totalment unificats. Intenten unir dues superfícies planes de manera directa. Sense trobar fibrocartílegs, càpsules, cartílegs.

3. AMFIARTROSIS És un element Intermig entre la sinàrtrosi i la diàrtrosi. Es caracteritza per tenir superfícies articulars i cartílag hialí. NO té càpsula ni líquid, ni sinovial ni fibrocartílegs, però per substituir això hi ha el disc invertebral que farà les funcions de tot plegat.

P à g i n a  | 20   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

C. GENERALITATS MUSCULARS

MÚSCUL ESTRIAT.

TIPUS DE TEXTURA MÚSCUL LLIS.

MÚSCUL CARDÍAC.

ESTRIATS: Les fibres s’entrecreuen i permeten la tensió i la relaxació. És voluntari. LLIS: Es troba a l’aparell digestiu, al respiratori, urinari, vascular.... És una musculatura involuntària.

Moviment progressiu (peristàltic). CARDÍAC: És una musculatura estriada com la de l’aparell locomotor, però té comportament autònom.

P à g i n a  | 21   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Classificació dels músculs segons:

Supraespinós: Sobre de la espina. Infraespinós: Sota la espina. Longuíssimus: Molt llarg. Semipeniforme: Forma de ½ ploma.

El 98% dels músculs, ténen la capacitat de fer la flexió en els dos sentits depenent del punt fix. Pot anar de A a B o de B a A. Per ex. es pot doblegar l’avantbraç cap el braç, o el braç cap l’avantbraç. (Exercicis de cadena cinètica oberta o de cadena cinètica tancada)

MÚSCUL

ESTRUCTURA MUSCULAR (està format per) FÀSCIA MUSCULAR

Múscul:

Conjunt de fascicles musculars. Cada fascicle té subpaquets (fibres musculars) i cada fibra està formada per milers de miofibrilles que són les que fan possible realment la contracció i la relaxació del múscul.

ESTRIATS LLIS CARDÍAC

P à g i n a  | 22   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Fàscia muscular:

És una cobertura flexible fibroconjuntiva de manera que cobreix el múscul i el protegeix. Aquesta fàscia es fa més densa a mida que s’acosta al l’os fins transformar-se en tendons.

La fàscia representa l’acció elàstica i flexible. Per tant té capacitat d’estirament. Si la fascia és rígida, el múscul no es pot engrandir, i apareixen les contractures i les rampes.

Si es tonifica el múscul però ens oblidem de treballar la fàscia (no fent estiraments), aquesta es queda rígida i no creix. Això provoca les rampes i contractures esmentades anteriorment. Si això passa repetides vegades (cada dia) pot degenerar en SÍNDROME MIOFASCIAL O COMPARTIMENTAL.

Cada múscul l’envolta una fàscia que, al no treballar estirant, pot degenerar en microtrencaments musculars. La capacitat de contracció i relaxació depèn més de l’estirament i elasticitat de les fàscies.

Les zones de més conflicte de les fàscies és a la unió de:

‐ múscul-tendó, ‐ múscul-fàscia, ‐ tendó-inserció.

És molt important cuidar la fàscia que envolta el múscul.

P à g i n a  | 23   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Per exemple, la fàscia de la musculatura que envolta l’esquena, si no està correctament estirada, pot provocar un escurçament d’aquesta.

TEORIA DEL DESEQUILIBRI ANTERIOR

El cos té 7 punts on s’aboca la càrrega:

1) Apòfisis estiloides del 5è. metatarsià que soporta el pes del cos a nivell del peu. 2) Còndil femoral extern que es troba entre la part posterior de la ròtula i el fèmur.També és un punt de fricció.

És un dels punts de més patiment. L’ideal és reforçar quàdriceps per reforçar la zona. 3) Trocànter és un punt d’equilibri tridimensional (també el CDG i el Acromion). 4) Centre de gravetat(cdg)situat per devant de la 3ª ó 4ª vèrtebra lumbar.

5) Centre toràcic. Situat per davant de D6-D7

6) Acromion/esterno-clavicular7) Hioides: Os al coll que representa el centre de masses i és un centre de càrrega. 8) Cadira Turca. On s’allotja la hipòfisi.

La unió d’aquests 8 punts en una persona perfecta formaria una linia recta i vertical. (Com es veu al dibuix). I divideix el cos en dues parts:

Meitat anterior: on estàn les 2/3 parts del pes real del cos. ‐ Meitat posterior: on està la 1/3 part del pes real

del cos.

El que fa possible mantenir aquesta posició vertical i aconseguir que no ens desequilibrem són els músculs del cos; per exemple: músculs plantars, posteriors de la cama, isquiotibials, lumbars,...etc. Tots aquests conformen els músculs posturals. I ténen un estímul fisiològic continu (contínuament estàn treballant).

En el nostre tronc es treballa de manera que hi ha un creuament de cadenes musculars (endavant- enrera) per mantenir la posició, tal i com es veu al dibuix següent:

P à g i n a  | 24   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

Aquest “estímul contínu” d’aquesta musculatura (músculs tònics) pot provocar, si no es compensa per altra banda, que hi hagi un escurçament excessiu. Per evitar això s’hauria de treballar la musculatura de l’altra costat per evitar que es sobrecarreguin massa aquests músculs encarregats d’aguantar la postura. És a dir, posem-ne uns exemples: S’HA DE TREBALLAR PER COMPENSAR LA FEINA QUE FA... Trapecis Pectorals Abdominals Lumbars Cervicals anteriors Cervicals posteriors D’aquesta manera evitarem lesions i sobrecàrregues. ACCIONS MUSCULARS:

Els músculs els podem classificar també segons la feina que fa o la manera d’intervenir dins un mateix moviment.

El múscul agonista és él muscul protagonista quan fem un moviment. És el que provoca el moviment.

El múscul antagonista és el que s’oposa a éll i el limita (el controla). Per exemple, quan fem un llençament amb el braç, el protagonista serà el que provoca el llençament, i l‘antagonista el que fa que no estirem del tot el braç, per no fer-nos mal.

ISQUIOS → PSOAS ILÍAC →LUMBARS → PECTORALS → CERVICALS POSTERIORS

P à g i n a  | 25   

  ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT   Mònica Boneu   Revisat i editat pel prof.  Dr. Mario Lloret Riera   

El múscul fixador és el que preserva l’articulació quan els antagonistes actúen. En l’exemple del braç, els fixadors recolzen els antagonistes per què no se surti de la càpsula. Si aquests fixadors no estàn ben treballats, les articulacions patiran. Per tant, el millor és primer fixar les articulacions i després potenciar més els músculs agonistes i antagonistes.

El múscul sinergista és el que ajuda a l’acció al múscul agonista (protagonista) i ajuda a fer l’acció. Pot ser més gran que aquest o no.

En el següent esquema veiem una sèrie de músculs on el moviment que es realitza, s’utilitza com agonista el pectoral menor.

El seu antagonista és el Romboides que l’equilibra. Si no estigués suficientment treballat l’antagonista deixaria anar l’escàpula i es queda la posició desequilibrada. El serrat anterior, per tant seria el sinergista.

Un altre exemple seria el moviment que fem quan portem la barbeta cap el pit (flexió ventral profunda). El múscul agonista seria el múscul que surt amb el vector núm. 4, amb l’ajuda de 1 (el del vector cap endavant) i 2 (ambdós sinergistes) L’antagonista és el de la fletxa cap enrera.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 27 páginas totales
Descarga el documento