apuntes historia, Apuntes de Enfermería. Universitat de Girona (UdG)
rosita321-1
rosita321-1

apuntes historia, Apuntes de Enfermería. Universitat de Girona (UdG)

24 páginas
9Número de visitas
Descripción
Asignatura: Salut i medicina del treball, Profesor: jordi braso, Carrera: Infermeria, Universidad: UdG
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 24
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 24 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 24 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 24 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 24 páginas totales
Descarga el documento

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ? La paraula educació prové del llatí: educare (guiar) i educere (treure de dins) 1.L’educació a les tribus primitives Morgan i Engels interpreten que l’existència d’un comunisme de tribu com a origen prehistòric de tots els pobles coneguts. Característiques de la societat primitiva:

• Col·lectivitat petita (grup) • Propietat comuna de la terra i unides per vincle de sang • Individus lliures amb drets iguals • Consell format democràticament per adults, homes i dones. • El que es produïa en comú es distribuïa en comú i es consumia immediatament • Baix desenvolupament d’instruments, implicava: baixa producció, alt esforç i

molt de temps per produir. Es feia impossible acumular. Morgan i Engels veuen que una societat depèn de:

• El grau de domini en l’entorn i la natura • Veuen que la societat primitiva era esclava de l’entorn i la natura, llavors no es

poden desenvolupar, perquè únicament han de poder sobreviure. Amb el temps s’adonen de que hi ha tasques que l’individu no pot fer sol, s’inicia la divisió de treball: desigualtats de gènere i tasques diferents. La dona serà la que porti la direcció de l’economia de tot el grup (funció publica, no privada com actualment) i collirà fruits i animals petits. L’home serà que vagi a caçar Els nens acompanyaven a l’adult en tots els treballs, ajudaven amb la seva força com podien, rebien com a recompensa aliments i a partir dels 7 anys havien de viure per ells mateixos. L’EDUCACIÓ A LA SOCIETAT PRIMITIVA

• No hi havia cap figura de mestre • Amb l’assimilació de l’entorn i la manera de fer del grup s’introduïa al jove a la

societat, la primera educadora era la mare que portava el nen a tot arreu. • El nen adquireix la primera educació imitant. • Gairebé no hi ha càstig, es deixa que el nen es desenvolupi amb totes les seves

qualitats i defectes. • L’ensenyança es fa a partir de l’experiència. • L’educació es fa amb la participació de l’infant en la vida del col·lectiu. • L’educació era espontània (els adults no ensenyen ells observen i

espontàniament aprenen com el llenguatge) • Com el nen s’educa en societat adquireix l’historia de la tribú.

Com no hi havia jerarquies, dins de la natura també hi ha igualtat, no poden tenir una creença de que algú és superior a un altra (no hi ha una figura de Déu a la seva religió). Llavors la tribu és la unitat fonamental. Això ho podem observar en l’ideal pedagògic, no ha res superior als interessos i les necessitats de la tribu i tots els coneixements es reben amb el filtre del grup-comunitat, que els hi influenciava i mediava. La tribu és la unitat fonamental i l’individu és una petita part d’aquesta. La finalitat d’aquesta educació era satisfer els interessos comuns del grup i es realitzen entre tots els membres de manera espontània i integral.

EVOLUCIÓ A LA SOCIETAT PRIMITVA

La comunitat primitiva es va transformant en una societat dividida per classes, això implicarà la divisió del treball i l’inici de les desigualtats entre els membres del grup. Les classes socials apareixen perquè hi ha un escàs rendiment del treball humà i substitueixen la propietat comuna que ara passarà a ser propietat privada. En primer lloc, com que hi ha un escàs rendiment de treball humà, implica una divisió de treball per sexe i edat i apareix l’organització dirigida per un funcionari el qual no intervé en el treball físic. Aquests funcionaris disposen d’individus al seu càrrec i a poc a poc, la funció d’aquests “alliberats del treball material” esdevindrà superior. Inicialment els privilegiats feien tasques útils i fins i tot ajudaven, després és produeix una divisió del treball físic i mental. En segon lloc, es substitueix la propietat comuna per propietat privada a causa de l’excés de producció per la millora tècnica. Llavors com hi ha un excés de producció es produeixen intercanvis amb altres tribus. També apareix el concepte d’oci, es fabriquen nous instruments, es busquen noves matèries i també es comença a reflexionar és l’inici de les ciències, cultura, ideologies... A partir d’aquí el treball de l’home comença a tenir més valor, perquè augmenta el rendiment, apareix l’esclavització. I com que hi ha esclaus i millora de rendiment apareix la sobreproducció i incrementa la producció els administradors van agafant més poder fins a convertir la seva funció en hereditària i finalment en apropiar-se de les terres converteixen la propietat comuna en propietat privada i es converteixen també en propietaris dels homes executors. Apareix el poder de l’home sobre l’home, apareix l’explotació. 2.L’educació davant aquest canvi SalvatgismeBarbarie (Divisió del treball)Civilització (Morgan) A la primera etapa l’educació era imitant i practicant per integrar-se a la societat. A la segona etapa, com hi ha més producció, l’educació evoluciona. Com ara hi ha organitzadors, l’educació ja no es relaciona amb tota la comunitat i desapareixen els interessos comuns. Es basa en que els administradors són les “famílies poderoses” i es transmeten determinats coneixements. Comencen a aparèixer: rituals, creences... per transmetre coneixement. Es tanca el coneixement als executors-explotats amb l’objectiu de que els dominadors puguin mantenir el poder i l’estatus social dins de la tribu. Hi ha una nova manera d’entendre l’educació. Per tant, ara només pot ser el cap de la tribu el que té un coneixement específic, i aquest coneixement permetrà el domini dins de la tribu. Les famílies administradors-directors tindran un avantatge perquè es transmetran els coneixements entre ells. Cada organitzador educarà als seus aprenents més pròxims pel desenvolupament del càrrec. CERIMÒNIES D’INICIACIÓ Representen l’inici d’un procés educatiu diferenciat i no espontani. És l’inici de l’escola al servei d’una classe. Mags, sacerdots, savis... primer fan d’oients per acabar sent dominadors del saber, ja que en aquestes cerimònies s’explicaven una barreja de sabers autèntics i supersticions. Les cerimònies sovint eren doloroses i fins i tot mortals, per posar a prova els futurs directors, ja que els que entraven no podien divulgar el que s’aprenia, era intransferible.

24

Que és una classe social? • Conjunt de persones que desenvolupen una mateixa funció en el fet productiu

(Bujarin). • És el que permet a una fracció de la societat apropiar-se del treball de l’altra.

(Lenin)

Des d’aquest moment educativament: • Iniciats i no iniciats estan a diferents nivells i també el nen i l’adult d’aquestes

classes dirigents. • Es rep diferent alimentació i diferent ensenyament. • Sorgeix una jerarquia segons l’edat. • Apareix la submissió autoritària i apareixen reprimendes i càstig perquè la

vida social ja no és d’igual a igual el nen i l’adult es troben en diferents nivells. Ara l’educació dels nens ja no és espontània (se separa l’educació de la natura i comença a ser integral i rígida per mantenir el poder)

En conclusió, l’educació sistemàtica, organitzada i violenta comença quan l’educació per del seu primitiu caràcter homogeni i integral, quan se separa l’educació de la realitat i es torna rígida. CONCEPCIÓ DEL MÓN A partir d’aquí apareixen noves creences i apareixen les figures de déus dominadors i creients submisos. Aquestes creences van lligades a les classes socials, per exemple, la prolongació de la vida després de la mort només poden tenir-la els privilegiats. Dins de l’àmbit educatiu:

• L’educació és privilegiada pels nobles. • S’encamina a mantenir l’estatus social de la classe poderosa. • El que s’inculca té com objectiu mantenir i reforçar a les classes dominants, això

és una bona educació. • Aquest fet es repeteix a les diverses cultures del món i per tant, les classes

baixes no poden educar-se i com a molt aprendran l’ofici que realitzaran d’adults.

LA DONA A la societat primitiva la dona disposava del mateix poder de l’home, era la primera educadora i les tasques que feien eren igualitàries i públiques (per la tribu). Amb aquest canvi sobre la propietat privada apareix la família patriarcal, la dona passa a segon pla i queda limitada per fer les feines de casa, que passen a ser privades. Ara ja no estan en igualtat als drets de l’home i la seva funció en la societat no és útil. Entra en el servilisme, es fa càrrec de l’espòs i dels fills i s’aparta del treball productiu social. Amb el temps la seva educació passa a ser com la del nen. L’ESTAT Encara faltava la institució defensora d’aquesta nova forma privada d’adquirir riquesa. Una institució que legitimi aquesta divisió de classes, una institució que doni dret a explotar i dominar als que no tenen res. L’educació i la saviesa era només per a les classes dirigents, l’Estat era també un instrument per a la classe explotadora, el sobirà podia incrementar els impostos i el sobirà s’associa proper a Déu perquè la classe baixa cregui en el poder dels privilegiats. L’EDUCACIÓ A ORIENT S’ha començat a tractar a l’actualitat, no es tractava perquè:

• L’educació i la cultura era molt diferent a la greco-romana. • Organització social, política i religiosa dels pobles orientals molt diferents als

occidentals i també la mentalitat i estil intel·lectual. • Per la llunyania geogràfica, cronològica, intel·lectual i emocional.

Característiques de l’educació dels pobles orientals: 1. Tradicionalisme, conservadorisme: l’educació es per transmetre religió, cultura,

ciència...de generació en generació. 2. Principi d’autoritat: el mestre és sovint associat amb un sacerdot o governador,

es tracta d’una persona superior. 3. Hi ha una classe dominant: la cultura esta en mans d’aquesta i monopolitzen el

saber. 4. Estructura social jerarquitzada i diferenciada (religió i filosofia)

L’Estat ajuda a mantenir un dipòsit doctrinal, protegit per la classe alta, hi haurà càstig perquè hi ha principi d’autoritat. L’educació és classista, perquè els patrimoni i privilegi de determinades classes que monopolitzen la docència i el que s’ha d’ensenyar. LA DONA El paper de la dona és irrellevant, no se la instrueix però si se la forma. Es forma una societat immobilista, amb estructures socials diferenciades i no existeixen elements innovadors, no hi ha canvi, i el progrés és molt lent. Totes aquestes cultures orientals tenen una religió mística, diferent a Grècia que es caracteritza per la racionalitat. ÀSIA MENOR I EGIPTE Cap al 3000 aC utilitzen l’escriptura pictogràfica (símbols). Egipte disposava de 600 símbols per escriure i a Mesopotàmia 500 símbols. Aprendre aquests símbols implica molta dificultat i s’invertia molt de temps. Hi havien els escribes, que eren els col·laboradors de les persones que tenien el poder (faraó). El coneixement és símbol de poder. Tot això es coneix pels estudis arqueològics, s’ha descobert que al XVIII aC hi havia escoles a Egipte (dins de temples, cases privades...) a partir del material escolar desobert es conclou que:

• Tenien com a molt 24 alumnes • Anaven a l’escola cada dia • Hi havia càstig (retard) • Tenien feina per fer a casa • S’iniciava l’aprenentatge als 5-6 anys • S’ensenyava: lectura, escriptura i finalment gramàtica. • També aprenien matemàtiques i s’ensenyaven textos clàssics i religiosos.

A Egipte l’ensenyament anava encaminat al poder fer càlculs arquitectònics i també càlculs per la gestió militar. Dels sumeris s’han trobat: discos per multiplicar, regles per fer arrels quadrades, llibres amb llistes i classificacions d’arbres, animals, codis... 3.Món antic Grècia i Roma S.IX-VIII a V aC Etapa arcaica

(configuració de la paideia grega)

Homer, Hesiode

S.V aC a IV aC Etapa clàssica (paideia espartana i atenenca)

Sofistes, Socrates, Plató i Aristòtil

S. IV al s.II-III aC/ V dC Etapa hel·lenistica Plutarc i Llucià

24

La pedagogia antiga s’inicia amb Homer (s.VIII aC) i acaba amb la caiguda de l’imperi Roma el segle V dC. És el període de l’antiguitat clàssica. Apareixen les ciutats com a forma superior de civilització. En aquesta ciutat comença haver-hi una divisió de classes hi ha els dominadors-polítics (pocs) que controlen la societat i l’ensenyança, els homes lliures (ciutadans) que consideren el que és val·lid a la ciutat i per últim els esclaus, definit com: “Objetos animados dotados de habla que el hombre libre utiliza a su antojo” (Assa) 1ª.Etapa arcaica (S.IX-VIII a V aC) Homer (segle VIII aC) La Grècia arcaica inicia el segle VIII aC amb el poeta Homer. Homer es considera el més antic, llegit i comentat. Va ser citat per Plató que digué que els seus poemes havien fet l’educació grega. Tot i que no fou el primer si que se’l considera com l’inici de l’edat antiga per la seva importància. Les seves poesies tenien ritme i música i detallaven fets d’herois, sobirans i fets històrics que amb el temps s’exageraven. Aquests poemes tindran una funció educadora i s’adaptaran a les gestes d’Homer. L’objectiu d’aquesta educació d’Homer i altres era ensenyar la virtut. La justícia i la veritat, és a dir, ensenyar l’areté totes les virtuts qualitats que ha de tenir l’heroi, el cavaller... (Areté física: exercicis, jocs, esports...Areté espiritual: poesia, música, ball, llenguatge...) Ser culte a aquesta època era sinònim de saber-se a Homer de memòria i saber-lo citar en qualsevol situació. L’areté és l’objectiu de la paideia. Els poetes es convertiran en educadors de la societat tindran èxit gràcies a Homer. L’èxit dels poemes fou reflectir un ideal per als grecs al qual calia aspirar: Homer descriu dos herois que representen aquest ideal: Ulisses i Aquil·les. Aquil·les com un guerrer, vol la gloria i sacrifica la vida per l’honor és l’exemple ideal del superhome a qui cal imitar o admirar. I Ulisses com a símbol de la intel·ligència, l’enginy, capaç de superar dificultats és l’exemple del saber viure i del saber fer. Els poemes serviren per aprendre poesia, literatura, història, geografia i doctrines físiques, morals i teològiques. Aquests poemes es van convertir en un mètode pedagògic. Homer dins dels poemes educa dos personatges: Aquil·les i el fill d’Ulisses, Telèmac. Tots dos tenen mestres individuals, es tracta d’una educació individual i es parla de com s’ha d’educar (metaeducació). Aquil·les i Telèmac tenen personalitats diferents: Aquil·les és impulsiu i té temperament. Telèmac és tímid, té un caràcter dèbil, no té iniciativa... OBRES D’HOMER Les obres d’Homer són la Ilíada, poemes que relaten part de la Guerra de Troia on apareix Aquil·les principalment i també Odisseu (Ulisses). La seva altra obra és l’Odissea, un poema que explica les aventures d’Odisseu des de que guanya Troia fins que torna a casa seva a Ítaca. MESTRES D’AQUIL·LES I TELÈMAC El mestre d’Aquil·les és Fènix (únic mestre des de la infantesa fins a l’edat adulta) l’acompanya a la Guerra de Troia com a conseller. L’objectiu de Fènix és formar a Aquil·les en cos, cor i esperit. També el forma mentalment, perquè Aquil·les sigui capaç de donar consells. Pel que a la pedagogia de Fènix: la seva educació es fa amb amor,

utilitza les emocions, la part oral és més important i és una pedagogia basada en l’exemple (referint-se a coses que li ha succeït a ell mateix) Pel que fa a l’educació de Telèmac té diferents mestres: Mentor i Atenea. La seva educació també és individual i sobretot s’educa el seu caràcter perquè tingui més iniciativa. Com a mètode pedagògic s’utilitza: l’exemple i la imitació a les conductes que prèviament han executat els herois. Sorgeix el concepte de seguiment i control del mestre vers al seu deixeble. En conclusió, l’educació vol dir combatre i també parlar bé, un heroi es fa al combat i a l’àgora. Principalment a la Grècia arcaica, té per objectiu forjar un caràcter ferm per a la societat en temps de pau i de guerra. Hesíode (VIII aC, després d’Homer) Fou representant com Homer de l’educació (paideia) de la Grècia arcaica, però valorava l’esforç, la justícia (diké), el treball, la saviesa senzilla, el realisme...En contraposició al concepte d’heroi d’Homer. Aquest democratitza l’educació, a diferència d’Homer que només feia referencia a l’aristocràcia. La seva paideia és més popular. La felicitat i l’areté (virtut) s’aconseguiran amb la justícia (diké) i el dret. La paidea ja no és un privilegi de la noblesa esdevé un be del qual tots els ciutadans poden participar-hi, els ciutadans han d’ajudar a construir la societat Hesíode dignifica el treball. Són tots els ciutadans els que han de fer política no només els dirigents. Grècia: Esparta i Atenes Als inicis les classes opressores gaudien de l’oci, causat pel treball de la classe oprimida. Aquesta classe dominant van adquirir consciència d’ella mateixa fan l’educació segons els seus interessos. S’inicia una imposició de l’educació, per ser eficaç calia:

• Destruir les restes de les tradicions enemigues, per tant, es lluita contra la tradició comunista de la tribu.

• Consolidar i ampliar la seva pròpia situació com a classe dominant, per tant, s’inculcà que les classes dominants tenen la funció d’assegurar la vida a la classe dominada.

• Preveure els inicis d’una possible revolta, per tant, es vigila atentament per fer front a qualsevol intent de revolta.

Grècia (etapa arcaica) • Ara l’ideal pedagògic ja no és igual per a tots, perquè pretén fer creure a la

classe oprimida que la desigualtat de l’educació és una imposició de la natura i que no té sentit revoltar-se.

• A Grècia ja ha desaparegut el comunisme de la tribu • La propietat col·lectiva ha estat desallotjada per la privada • El matriarcat ha cedit el lloc a l’autoritat paterna. • Els caps militars als inicis encara els elegia la comunitat, però poc a poc les

funcions es van transmetent de pares a fills. Grècia del segle X al VIII aC

• Diferencies entre classes • Les tribus gregues eren agrícoles • No hi ha comerç per part dels grecs

24

• Si que hi ha esclavatge • Els “funcionaris” es convertiran en una noble hereditària

Però a partir del segle VII aC • Millora el rendiment humà. • L’economia comercial agafa força per sobre de l’agrícola. • Es comença a produir pel propi ús i per canviar. • Les classes superiors es tornen improductives, eren els esclaus i estrangers els

que comerciaven. Hi havien els diagogos (oci digne), ja que el comerç estava vist com indigne, la classe superior no vol comerciar però això no vol dir que no s’embutxaquessin els diners produïts pels esclaus.

Pel que fa al comerç hi havia tècniques però eren poc significatives, els mitjans de transport eren lents i de poca capacitat. Aquet transport de les mercaderies era fet per invàlids, licitats i dones. I per tant, hi ha dificultat per a l’expansió. La tècnica utilitzada era la força humana hi havia escassos aparells: palanques, plans inclinats... S’agafen esclaus tants com calen. Segle V aC (Grècia etapa clàssica) Es produeixen dues innovacions:

Encunyació (fabricació i segellat) de monedes que facilita el canvi • Perfeccionament dels aparells de navegació, això implica: poder fer llargs

viatges, augment del comerç marítim i gran riquesa de la noblesa. Els nobles guanyaven diners amb el comerç, també guanyaven diners de dintre de la ciutat amb hipoteques i préstecs. Si no podien pagar el préstec el noble es quedava amb les terres, a vegades podien seguir treballant a la terra però pagant al nou propietari 5/6 parts i sovint s’havia de vendre els fills o a ells mateixos. Els deutes i les guerres impliquen cada cop un major nombre d’ esclaus, per tant, guanyaven esclaus estrangers de les conquestes. 2ª.Etapa clàssica (S.V aC a IV aC) ESPARTA Té un model de societat que està entre mig de l’antiga comunitat primitiva i la societat amb un clar sentit de propietat privada. Es van repartir les terres per igual, entre les nou mil famílies que formaven la classe superior, però no es van repartir els instruments iguals per treballar les terres. Les terres eren hereditàries i si no hi havia descendència tornaven a l’Estat. Els ciutadans havien de donar un servei a l’Estat per aquestes terres, principalment el servei guerrer (per aquest motiu es mataven els fills amb malformacions). Els espartans eren molt pocs i tenien molta població dominada, tot això produïa un permanent estat de tensió per possibles rebel·lions interiors (hilotes) i exteriors (pobles veïns).Per això la paideia espartana esta relacionada amb: l’esperit de conquerir terres, superioritat militar, desproporció numèrica i el perill de revoltes. El segle VII aC és el segle d’or espartà s’escriuen poemes, es fa música, molts espartans guanyen els Jocs Olímpics. L’educació d’Esparta L’objectiu de l’educació era preparar soldats i ciutadans responsables. Es preparaven per la guerra, per la política exterior i per la vida ciutadana. Cal formar un guerrer que sigui bon ciutadà i que veneri i defensi les lleis. Apareix una idea de

comunitat, d’obediència i de disciplina. Esparta menysprea en general la cultura intel·lectual, s’estudia el mínim: lectura, estratègia militar, càlcul, textos homèrics... Per tant a l’educació espartana es valora: la formació moral (cívica, política i militar), la preparació física i quasi no es té en compte la cultura intel·lectual (mínim per tenir un caràcter virtuós i cívic). Simplement s’ensenya l’àmbit intel·lectual per poder guanyar els combats parlats. AGOGÉ (formació del nen) d’ESPARTA La formació del nen anava encaminada a l’estímul de les virtuts guerreres.

• Fins als 6 anys el nen està amb la mare- família • A partir dels 7 anys, l’Estat es fa càrrec dels nens (abandona progressivament la

familia) • Als 12 anys viu de manera ja interna i posteriorment passarà a l’exercit • Fins als 45 anys pertanyia a l’exercit actiu • Fins als 60 formava part de la reserva

Les dones mantenien en cara un nivell no inferior als homes, dirigien la llar i també formaven part de l’exercit, per tant, l’educació militar era per a dones i homes. EDUCACIÓ FEMENINA L’educació de la dona lliure és molt diferent a les altres zones de Grècia, perquè Esparta era una petita polis i calia formar tota la població per la guerra. La dona s’educava enfortint el seu cos, es feien certàmens de força, agilitat, carrera... S’educaven a la palestra (on es lluitava) endurint el cos per a la procreació dels seus fills. PAIDEIA ESPARTANA La polis també educa i qualsevol ciutadà pot castigar al nen. La polis es converteix en una caserna militar on entrenaven lluita, gimnàstica, exercicis militars, caça i crípties (prova de gran exigència destinada a matar hilotes per evitar revoltes). Els hilotes eren ciutadans que vivien a Esparta però no eren ciutadans. Es promou una educació col·lectiva i estatal, el ciutadà pertany a l’Estat i aquest decideix si el nen té dret a sobreviure o no (segons si esta ben format o no). L’Estat es més important que l’individu i l’estat educarà als ciutadans. El funcionament de l’educació d’Esparta segons l’edat és:

• 0-7 anys criança: trophé • 7-12 anysinfància: paideia • 13-16 anysinfància: paideia • 17-20 anysefeus o adolescents: milleirenia • 20-30 anysjoventut: eirenia • 30 anys... maduresa, es converteix en ciutadà.

La primera infància (fins als 6 anys) la fa la mare, la família. El nen es cria en un ambient femení, però de duresa. L’educació busca formar individus per la vida militar i formar una comunitat homogènia en la qual els individus en ser adults mantinguin la coherència als combats. Dels 7 als 12 anys els nens se sometent a un dur ensinistrament per a potenciar la prudència, la temprança, la fortalesa i l’obediència. L’educació física i militar eren la base de l’educació i la supervivència. A partir dels 12 anys l’educació-ensinistrament es torna més dur, sobretot pel que fa ala relació amb la natura (es proposen condicions dures: anar sense sabates,

24

alimentació insuficient, dormir incòmode...) Es tractava d’una pedagogia repressiva, el fuet és un instrument molt comú. Saber-se expressar era clau i la gimnàstica es du sovint amb música. Per tant, amb aquest procés s’aconsegueix als 12 anys una organització de la vida i un concepte d’equip ideal per assolir els objectius que Esparta volia (homes guerrers, units...) Però l’individu també ha de ser capaç d’actuar sol. L’adult intervé sent un símbol, un heroi, model a imitar. Sorgeix el concepte d’amorositat entre nen-adult i apareixen les pràctiques d’homosexualitat, per millorar el companyerisme. És un objectiu pedagògic per millorar la solidaritat a la guerra. GIMNÀSTICA I ENTRENAMENT COL·LECTIU Igual que a la Grècia arcaica s’entrenava per a proves olímpiques individuals a la Grècia clàssica, Esparta apareix un entrenament col·lectiu en l’àmbit guerrer. De tota Grècia només a Esparta es du a terme aquest entrenament en grup, perquè son els únics que es preparen tan intensament per la guerra. EDUCACIÓ A ESPERTA A LES CLASSES ALTES Aquest entrenament col·lectiu fa que hi hagi severitat i crueltat amb l’objectiu de endurir als nens i joves. Com per exemple amb la cerimònia del “fuet” qui es queixava estava mal vist i qui mostrava menys dolor era anomenat el vencedor. La finalitat de l’educació era assegurar la superioritat militar per sobre de les classes sotmeses. La gimnàstica ajudava a aquesta idea de disciplina. Aquesta educació produïda éssers salvatges brutals, silenciosos, astuts, cruels i heroics capaços de manar i fer-se obeir. FESTIVALS GIMNÀSTICS A ESPARTA Eren una mostra per conèixer la formació dels nens, per tant, hi ha rivalitat entre els nens o els grups. Eren una activitat d’oci. L’educació a hilotes i periecs Els hilotes eren els esclaus d’Esparta i els periecs eren habitants de les ciutats conquerides per Esparta. Els nobles espartans no els deixaven fer gimnàstica, els obligaven a beure, per tal de mantenir-los controlats. Tot i això s’acabaven revoltant i llavors es dugué a terme un nou recurs la kripteia, quan els mestres enviaven als joves que estaven ben formats a fer emboscades i assassinar hilotes. En resum d’Esparta Esparta és:

• Societat guerrera • L’únic saber que interessava era el de les armes i aquest es prohibia a les classes

baixes. • Hi ha diferencia en l’educació segons les classes i es mantenia als esclaus en la

submissió a través del terror i embriagant-los. • L’educació reforçava el poder dels explotadors i frenava les masses explotades. • Esparta no tingué teòrics de l’educació, l’educació es produïa a partir dels

costums. • L’educació espartana va ser admirada per Grècia durant el segle IV aC

• La paidea espartana complia tres principis educatius: intenció educativa a tota la ciutat, importància de complir les lleis i normes i fonamentació de la vida comunitària en costums i tradicions.

ATENES A Atenes hi ha major diferencia de fortuna que a Esparta, perquè aquest comerç donarà transformacions en l’agricultura per poder expandir el comerç. Els botins de guerra i el comerç eliminen els inicis comunistes, per tant, la riquesa és l’element de diferenciació social. Com per exemple, inicialment a Atenes hi ha dos gimnasos un per la classe alta i l’altra per la classe baixa. Com augmenta la riquesa també augmenta el nombre d’esclaus per ciutadans lliures, de mitjana cada ciutadà tenia uns 20 esclaus. Calia controlar aquesta gent amb armes per això la preparació física dels ciutadans era molt important, per tal de potenciar les virtuts guerreres. EL TREBALL A ATENES Com a Esparta el treball també esta mal vist, és pels esclaus. I com que hi ha excés d’esclaus aquests són els que treballen. La virtut (areté) vertadera era aquella gent que no treballava i anava al gimnàs... La terra era sinònim de riquesa, per tant, cal ser un bon llaurador dirigint als seus treballadors sense treballar. La guerra i el despotisme (autoritat) en el govern són eixos fonamentals, fet que implica una necessitat de disciplina, tot i que no és tan dura com a Atenes. Es considera l’home com a un animal polític (entès en el sentit que s’implica a la ciutat), només els homes de classe dirigent.A Grècia s’educa així per formar l’home de les classes dirigents. Les classes dirigents vol dir la nova riquesa, el comerciants i industrials que començaven a elevar- se per sobre de la vella riquesa-terratinents. LA VIRTUT EN L’HOME D’ATENES L’aprenentatge de la virtut és incompatible amb una vida d’obrer i artesà. S’entén virtut (areté) com les qualitats que capaciten a un home per a governar per tant, la cultivava només la classe alta. Inicialment la virtut s’associa amb l’ideal guerrer però quan la societat es desenvolupa i apareix l’oci la virtut esdevé la capacitat de governar, per desvincular- se del treball. Aquesta virtut era l’element de distinció de les classes altes. DE L’OCI (DIAGOGOS) A L’EDUCACIÓ Entorn als segles IV-V-VI aC incrementa l’oci i sorgeix la necessitat de l’escola, perquè com que hi ha temps lliure hi ha una necessitat de que algú m’ensenyi a llegir i escriure. Comença a haver-hi un interès per la cultura, vida política, vida publica, cultura...Aquest oci implicarà un desenvolupament educatiu, perquè augmenten les reflexions, apareixen els sofistes... Inicialment a Atenes l’escola es redueix a la música i la gimnàstica. Amb el pas del temps s’ensenyen lletres, art filosofia... Però sempre hi ha l’ideal guerrer a l’escola. Inicialment és particular però no estatal, la gimnàstica s’ensenya dins del gimnàs a la palestra on s’entrenava a lluitar. EDUCACIÓ A ATENES

24

L’educació d’Atenes és més lliure que a Esparta. Inicialment l’educació era lliure sense la intervenció de l’Estat, les escoles eren dirigides per particulars i el mestre tenia total llibertat. A partir dels 18 anys, el jove ateneu (efeu) passava a ser dirigit per l’Estat, amb l’objectiu del perfeccionament militar i cívic. Per tant, l’Estat només s’encarregava de: preparar per a la guerra i preparar per a dirigir el govern. Fins als 7 anys el nen és a casa educat per la mare, ajudant o pare amb vigilància. Però no hi ha una educació de família, ja que homes i dones fan vida separats, excepte per les funcions reproductores. Apareix la figura del pedagog: esclau que acompanya el nen a l’escola, amb el temps pren més poder i cuida el nen també i té autoritat sobre el jove. Apareixen dos tipus d’educacions:

• Pedagog que s’encarrega dels hàbits i la disciplina • Els mestres que ensenyen les tècniques bàsiques: lletres, musica i gimnàstica.

A partir del segle VI aC apareixen les escoles a Grècia l’educació individual feta a casa passa ser col·lectiva. Però l’Estat si reglamentava els continguts i deia el que s’havia d’ensenyar (conceptes bàsics) la llibertat d’ensenyança no implicava la llibertat de doctrines, el mestre havia d’inculcar als alumnes: l’amor per la pàtria, a les institucions i als Déus. L’Estat no pagava cap tipus de despesa per l’escola, afavoria a les classes dominants perquè els petits propietaris no podien pagar l’escola només la classe dominant podrà pagar-la. Llavors hi ha una diferència social, perquè els que no tenien diners no podien ascendir en l’escala social. Fins al segle V aC era important aprendre a nadar i llegir i sinó era sinònim d’ignorància. Els de classe baixa ràpid havien d’aprendre un ofici dels pares com agricultura o industria. En canvi els rics aprenien altres oficis relacionats amb l’areté com la música, equitació, filosofia... L’escola la pagaven els pares en funció del seu nivell econòmic, primera era l’escola de lletres i música i si disposaven de més diners l’escola de gimnàs. Els nobles podien passar per tots els moments educatius:

1. Educació familiar (mare o ajudant) 2. Escola (lletres, música...) Fins als 7 anys 3. Palestra (14 anys) aprendre a lluitar 4. Gimnàs (16 anys) treball per la bellesa del cos 5. Efebia (18 anys) servei militar 6. Ciutadania (20-50 anys) 7. Vida diagògica (>50) vida d’oci, ja no treballaven

A partir del segle V aC amb els canvis apareixen els sofistes Recordatori: Durant el segle V el comerç marítim fan canviar la vida atenenca. La noblesa tradicional veu créixer una nova classe: els comerciants que es fan rics gràcies a la navegació. Nous rics que cada cop estan més respectats. Els sofistes apareixen dient que “L’home és la mesura de totes les coses” . NOU HOME ATENENC DEL SEGLE V aC (màxima esplendor) Aquest nou home atenenc a partir del segle V aC té una nova educació. Es materialitza la democràcia i es consideren a tots els ciutadans iguals, independentment de la fortuna. No hi ha jerarquies a la ciutat i hi ha una assemblea

fundada per Soló oberta a tothom amb caràcter popular. Apareix una nova virtut de l’home ser un bon ciutadà a partir de la convivència pacifica per poder dominar l’assemblea. Al segle V aC Atenes esdevé capital cultural, econòmica i militar de Grècia, perquè augmenta el comerç i ajuda a la disminució de les guerres. Sorgeix una nova classe de comerciants, inicialment no formats i mal vistos perquè treballaven. Cada cop més importants però necessitaven formació llavors vana aparèixer els sofistes com a mestre d’aquests comerciants. Els comerciants e industrials ja no seran exclosos dels gimnasos. Els sofistes ajuden en aquesta nova educació, donant als atenencs els coneixements de la vida practica, aquests tenen un caràcter antiaristocràtic. Apareix una nova educació de prosperitat que busca el benestar del que s’ha fet ric. Durant el segle IV aC els gimnasos esdevenen llocs de reunió de la societat elegant i encara que es popularitzi només hi van aquells que no han de treballar, la societat rica. ESCOLA D’ATENES L’escola d’Atenes ensenyava música i gimnàstica i posteriorment amb els canvis del comerç hi ha una necessitat de parlar bé i saber debatre i es passà a una educació literària. Posteriorment el domini de al ment és superior al del cos. L’objectiu inicial era formar el caràcter del ciutadà a partir de la música i la gimnàstica. Quan l’educació ja no és només de nobles s’ensenya també “lletres”. Hi ha llavors:

• Educació física (ho fa el paidotriba a la palestra) • Ensenyança musical (ho fa el citarista) • Ensenyança de lletres (ho fa el gramàtic)

L’escola era lliure per qui volgués anar i per qui tingués diners, però la pressió social per anar a l’escola va fer que la majoria de ciutadans portessin els seus fills. PROTECCIÓ DE L’INFANT Apareixen lleis que regulen: l’hora d’obrir i tancar l’escola i es fixava el nombre i qualitat dels adults que s’admetien a l’escola. TIPUS D’ESCOLES D’ATENES A Atenes hi havia tres escoles: ensenyament de la música, ensenyança de la gimnàstica i escola del gramatista. Ensenyament de la música Inicialment tenia molta importància amb els canvis s’abandona perquè els pares preferien l’ensenyança general. Va tenir importància per transmetre les tradicions a través de poesies, cançons populars, cors i danses. S’ensenyava la lira, el aulos (instrument de vent) i la cítara. S’ensenyava de manera individual aprenent els instruments i de manera col·lectiva amb els cants, cors... Ensenyament de la gimnàstica El mestre era el paidotriba, amb una autoritat indiscutible. Inicialment la gimnàstica era per l’aristocràcia per a poc a poc, es democratitza. Els gimnàs es treballava a la palestra, dins de la palestra es trobava el gimnàs. Aquest amb el temps esdevé un lloc de reunió per discutir temes polítics i deixa de ser un lloc d’entrenament militar Escola del gramatista

24

Inicialment era la pitjor considerada en relació a l’escola de música i de gimnàs. S’ensenyava lectura, escriptura, memòria i càlcul. Hi havia un procés: lletres, síl·labes i paraules. Aquesta acaba sent l’escola més important, perquè acabarà sent la base del desenvolupament intel·lectual. Ja que el càlcul i les lletres acaben sent essencials per dialogar i comerciar. Aquestes escoles són prèvies als sofistes, els mestres estaven mal pagats i no calia una formació especifica. El que s’aprenia a llegir també es memoritzava, també s’aprenia a escriure amb taulells recoberts de cera i un punxó, per esborrar hi havien unes pedres de ceràmica que es deien ostraka. És en aquestes escoles on apareixen tots els poemes amb fins morals (maneres de ser, de comportar-se...) i per obtenir una complerta formació. Amb Homer s’ensenya economia, eloqüència, l’art de les armes i tot el que és útil.

A aquestes escoles tot i que va disminuint apareix el càstig. Amb aquesta evolució i amb la nova classe de disciplina, varia el fuet i el bastó és mal vist perquè es veu com un element de tortura. Es demana una escola més humana, més alegre i menys rígida. Tot això comporta una reacció de les classes dirigents que veuen en perill el seu estatus. Fan un moviment per tal que es denunciï qui no reconegui les coses divines i també l’ensenyança es creu oportú controlar-la. Amb totes aquestes accions sorgiran els primers programes oficials d’educació, perquè s’ensenyi el que l’Estat vol. Els sofistes La paraula prové del grec: sophistiés: expert en algun ofici i el que posseeix un saber general pràctic sobre les coses i l’home (per poder governar, aconsellar amb prudència i encert...) Els sofistes s’identificaven amb el segon significat i es consideraven mestres de la virtut (areté). Però el fet de cobrar i ensenyar l’areté implicarà critiques per part dels aristòcrates i els demòcrates. Els aristòcrates creuen que l’arete no pot ser ensenyada, és hereditària. Els demòcrates si que creuen que l’areté pot ser ensenyada, però que ho ha de fer l’Estat. Els sofistes són els primers professors que cobren, ensenyaven saber pràctic a places i llocs públics. L’oratòria política esdevé un element clau en l’ensenyament i a causa de l’evolució que experimenta Atenes: es modernitza el comerç, s’obre a nous països, es fan lleis relacionades amb la democràcia... En l’àmbit educatiu fan una nova pedagogia. Són els primers que es preocupen pel fet educatiu, és a dir, la relació mestre-alumne. Són els primers que discuteixen l’educació política tradicional. Com estava mal vist treballar perquè només ho feien els pobres, l’alt sou dels sofistes implicava tenir un públic elitista i donar valor a les seves classes. Cap al segle IV els preus baixen perquè hi ha molts sofistes i hi ha competència. Es feia una reunió informativa del sofista a casa del ciutadà ric. L’humanisme relativista és la concepció antropològica en l’àmbit moral. L’home és la mesura de totes les coses i el que és important és ser un bon ciutadà i no si una cosa és justa o no. Qualsevol ideal és respectable i no hi ha una veritat absoluta, vàlida universal i atemporal.

LA PAIDEIA SOFÍSTICA Els continguts que transmeten són molt superficials ja que no n’hi ha. Simplement es busca domesticar l’individu per a socialitzar-lo, que aprengui les habilitats lingüístiques que l’han de conduir a l’èxit polític. Els sofistes consideren que hi ha tantes educacions com cultures i tenen totes el mateix valor. L’educació seria igual a la civilització i el logos (raonament, argumentació)serà un element clau que es treballa. Consisteix en inculcar a l’alumne a partir de discursos que l’ajudin a viure en una determinada societat. L’educació és només una tècnica de manipulació. Els sofistes tenien varies metodologies tot i que al final els mètodes van desaparèixer i es va acabar limitant a aprendre parlar i a persuadir calia treballar el discurs i la discussió. Utilitzaven els textos dels poetes grecs, introdueixen les lliçons magistrals, la discussió en grup per obtenir nous coneixements... S’ensenyen un conjunt d’activitats relacionades amb el cultiu del llenguatge i no es plantegen si aquestes habilitats seran ben utilitzades o no. L’areté política s’entén com un conjunt d’habilitats que permetran actuar amb èxit a la vida publica d’Atenes del segle V aC i per això s’ensenya retòrica (parlar bé, persuadir...) L’objectiu final dels sofistes era ensenyar nous coneixements en gran quantitat pel triomf polític. METODOLOGIA SOFÍSTICA Hi havia en general una lliçó magistral, el mestre comunica els sabers i habilitats als alumnes. La idea és treballar el discurs (propi de la retòrica) i la controvèrsia (propi de la dialèctica).

CONTINGUTS Els sofistes no ensenyen una filosofia, ni la veritat, ni es preocupen per la naturalesa del ser. Utilitzen textos poètics a un nivell més elevat. Es limiten a ensenyar retòrica: l’art de parlar al fòrum i assembles i entrenen la dialèctica: art de convèncer. Hi hagué excepcions en que sofistes cultivaren i ensenyaren disciplines i ciències reals. Però aquestes excepcions van ser criticades, ja que els sofistes no valoren el saber teòric l’únic important és saber defensar-se i triomfar a la vida. PRÒTAGORES (485 aC-410 aC) Parla de l’home com a ser empíric i particular, per això tot és relatiu. No existeix el bé, la veritat, la bellesa absoluta... a causa del relativisme. Pensa que l’areté pot ser ensenyada. Pròtagores pretén fer millor al home i que adquireixi la virtut, cal seguir al mestre a tot arreu hi ha d’haver contacte personal en l’educació. Ara ja no és l’heroi a qui cal imitar sinó al professor que és savi i té reputació. Considera que cal convertir-se en ciutadà de la ciutat-estat en busca del treball de la moral i es desentén dels sabers tècnics. Introdueix les bases de la dialèctica. Demostra que en cada qüestió hi ha sempre dos punts de vista i aprèn a defensar qualsevol punt de vista i aprèn a defensar qualsevol punt de vista. També detalla que la virtut cal ensenyar-la i practicar-la. 3ª.Etapa hel·lenística (S. IV al s.II-III aC/ V dC) Comença el 323 aC quan mor Alexandre Magna nascut a Macedònia i va ser deixeble d’Aristòtil. La ciutat desapareix a causa de les conquestes d’Alexandre Magna i

24

Atenes perd importància com a ciutat. Alexandria esdevé una de les ciutats més importants. Alexandre el Gran va conquerir Egipte, Síria, Mesopotàmia, Pèrsia, Índia... Els grecs porten i intenten unir els pobles conquerits amb religió, cultura i llengua . Pel que fa a la llengua apareix un grec evolucionat per les barreges que han hagut: el grec koiné. S’estudiarà a tots els pobles i va ser escollit com a segona llengua pels romans. UNIFICACIÓ DELS COSTUMS GRECS Pel que fa a la cultura també intenta exportar tots els costums i s’ensenya una cultura comuna per poder anar al gimnàs. Es construeix un gimnàs per a totes les terres conquerides que esdevé el centre de formació intel·lectual. L’espai del gimnàs serà en el període hel·lenístic un dels elements més rellevants de la vida grega. Apareix una filosofia practica en busca de la felicitat, pot ser a causa de la inestabilitat de l’individu per tantes guerres. Els tres filòsofs de referencia (Plató, Aristòtil i Sòcrates) s’acompanyen de nous models que busquen la felicitat:

Epicurs cal buscar la felicitat però sempre amb moderació i mitjançant la raó. • Estoics el ser humà és una part de l’univers i mitjançant la raó s’assolirà la

saviesa i ens podrem adaptar a la natura i ser feliços. • Escèpticsopinen que no hi ha coneixement vertader, no podem saber la veritat i

per tant, no hem de fer judicis ja que s’arribarà a la “pau de l’ànima” a la felicitat

L’EDUCACIÓ I L’HEL·LENISME Es distingeixen dos tipus d’educació:

• L’efebia iniciada a la Grècia clàssica que es converteix en la institució principal amb l’objectiu de la formació militar. Era una institució gratuïta que s’estén a tots els pobles conquerits per Alexandre.

• Educació no militar, es a dir, intel·lectual i física no hi ha un programa fix, però si hi ha proves, concursos que simbolitzen exàmens i mostraven la qualitat de l’ensenyança.

L’educació s’ha generalitzat fins i tot a les dones que són una minoria. Les etapes educatives van dels 7-20 anys s’estén per les terres conquerides:

Educació elemental (música, gimnàs i gramàtica) • Educació secundària (formació literària, científica, artística i física) • Educació superior (escoles de medicina, filosofia i retòrica) a aquesta no

arribava tothom i havia llibertat per escollir les matèries. L’objectiu era adquirir una cultura política, l’estudi del cosmos, l’observació i participació de la vida pública.

A partir dels 18 anys quan han acabat el servei militar ja són ciutadans. PLUTARC (46 dC-120 dC) Es forma a Atenes però és de Roma. Roma es comença a emmirallar amb Grècia i molts fills de la família rica marxen a estudiar a Atenes. Plutarc va ser educat per sofistes, retòrics, filòsofs... Quan torna introdueix a Roma la cultura i llengües gregues. I Plutarc com era de classe alta va tenir molta influència a Roma i destaquen dues obres: “Vides paral·leles” i “sobre la educació de los hijos.” Posteriorment hi ha dos pensadors influenciats per Plutarc: Ciceró i Quintilià.

EDUCACIÓ PER PLUTARC L’educació és bàsica per adquirir la virtut, un bon hàbit prové d’un bon exercici, entrenament previ. El perfeccionament de l’home s’aconsegueix amb el treball en: la naturalesa, la raó, hàbit... així s’aconseguirà la virtut. Parla també del concepte de bellesa i de bó, això l’anomena kalokagathía. Plutarc diu que l’educació és pels nens que neixen lliures i que la primera etapa és molt important fins i tot abans escollint una mare que no fos de classe baixa. A partir dels 7 anys els pares han d’escollir bé els mestres i pedagog. També ha d’haver una vigilància permanent del nen amb l’objectiu d’aconseguir homes de bé, honrats i virtuosos. És a dir, adquirir una formació (agogé) seria i una educació normal que permeti assolir la virtut i la felicitat. PLA DE FORMACIÓ Gimnàstica, retòrica i filosofia. També sabers liberals, però la filosofia és l’element clau del pla de formació i tots els altres sabers liberals han de ser d’utilitat a la filosofia. Pel que fa a la metodologia no hi ha violència ni càstig, hi ha un equilibri entre descans i oci i es valora el fet memorístic. L’EDUCADOR PER PLUTARC Segons Plutarc hi ha tres educadors:

ParesEls pares són els primers educadors i tenen la màxima responsabilitat de l’educació. Si la mare és de classe baixa s’ha de buscar un nou educador perquè l’educació comença des de sota i els pares han de ser exemplars per poder ser mestres de la virtut. Si la mare no pot fer la primera educació ho ha de fer una cuidadora de costums gregues.

Pedagog (paidagogós) Plutarc critica que el pedagog sigui un esclau. Aquest acompanya al nen a tot arreu el controla i vigila. Havia de criar el nen amb efecte, ensenyar-lo a parlar correctament i afer accions nobles, també l’havia d’aconsellar de manera discreta.

Mestre (didáskolos) Transmissor de tota la filosofia, llengua grega... Roma República V aC (abans de l’imperi romà) A Roma hi ha grans propietaris que es diuen patricis (monopolitzen el poder). Després hi han els plebeus (homes lliures però no monopolitzaven el poder, vivien en condicions precàries) aquests plebeus amb el temps van reivindicant els seus drets perquè bàsicament només poden subsistir i amb el pas del temps hi ha una mica d’igualtat política i es forma una nova classe. A Roma hi ha altres rivalitats amb els pobles veïns que al final desencadenarà amb l’Imperi romà, aquesta rivalitat farà que Roma sigui una ciutat rica amb or, objectes i esclaus. En aquesta època de la roma republicana no hi ha divisió de treball, la diferencia es que el petit propietari romà era agricultor i compartia amb els esclaus tota la feina, per tant, hi havia una certa familiaritat per l’esclau, perquè el propietari dominava a l’esclau però no hi havia un tracte tant dur perquè convivien cada dia. Pel que fa a l’educació el nen acompanyava al propietari en tots aquests temes d’agricultura, el que s’aprenia fonamentalment era l’agricultura també hi era el tema de parlar i de la guerra. Però la riquesa a Roma els primers anys ve de la terra.

24

A mesura que es van fent conquestes i es guanya hi ha diferents propietaris que cada cop tenen més terres, esclaus i diners. Aquest poder sobre la terra també portava a que quan hi haguessin les batalles tinguessin el millor lloc, llavors tenien influència en la guerra. A més de l’agricultura i al guerra també hi havia política. Instrucció: 20 anys jove instruït. A més de tot l’ensenyat de l’agricultura i la guerra, l’aprenentatge més formal que hi havia era ser un bon orador, això ho ensenyava un esclau que tenia coneixements de lletres. Evolució Els grans propietaris cada cop tenen més terres i cada cop necessiten més esclaus. Inicialment si només hi havia 1 esclau per 16 persones amb el pas del temps, el numero d’homes lliures era la meitat que d’esclaus hi havia 2 esclaus per cada persona. Amb aquest excedent d’esclaus i terres es manté el concepte d’oci (diagogogs) no treballar. També el problema que hi ha és que amb l’excés d’esclaus s’agafava el nomenclàtor era un esclau que controlava amb una llista tots els esclaus. A partir de tot això el treball de l’esclau es deprecià i apareix una nova relació amb l’esclau, ara el propietari té una relació de control dels esclaus (càstig i terror apareixen en el dia a dia) ja no hi ha familiaritat per l’esclau. Fins i tot, hi ha esclaus que es revolten i apareixen els gladiadors que acaben sent un producte estètic i l’objectiu d’aquests és mantenir l’ordre social. Com que augmenta el numero d’esclaus és el doble que els ciutadans, aquests esclaus cada cop tindran més poder i el que van fer és el peliculium (es donava llibertat a alguns esclaus que s’havien esforçat durant molts anys per l’amo). Amb això cada cop hi ha més esclaus lliures també hi ha més propietaris arruïnats. Els esclaus lliures i els propietaris arruïnats formaran una nova classe. Els esclaus tenen beneficis perquè porten tota la vida treballant saben de comerç i industria i llavors tenen superioritat perquè els altres com no feien res i es dedicaven a l’oci no sabien fer res. Llavors els propietaris arruïnats han d’aprendre dels esclaus. Amb la nova classe cada cop guanyen més diners i tenen més influències, a partir del segle III aC aquesta nova classe ja pot assistir als espectacles que hi ha a Roma. Al segle IV aC a la República romana els comerciants aquests van demanant més educació i és quan apareixen els primers mestres a Roma. Apareixen tres tipus de mestres per aquells comerciants que no tenien suficients diners per pagar-se una educació individualitzada.

Ludimagister (ensenyança primària) és un artesà o esclau, és a dir, un propietari arruïnat. És un ofici menyspreat en que llogaven un local en condicions pèssimes, que moltes vegades es trobava al fòrum o mercat. El mestre amb un bastó anava repetint les lliçons i la complicació és que aquests ludimagister tenien com a competència els esclaus que no cobraven per ensenyar..

Gramàtics (ensenyança a nivell mig) Vol dir que s’havia superat la primera, era per comerciants més rics. Ensenyen a casa d’aquests comerciants i s’ensenya a fer política, negocis i per guanyar les baralles dialectals als tribunals i fòrums. Els gramàtics tenien més prestigi perquè estaven més formats, eren crítics autoritzats que formaven el jovent.

Retòrics (ensenyança superior) l’ensenyança aquesta era l’única per accedir als alts càrrecs s’ensenyava eloqüència l’art de parlar, convèncer amb facilitat, enamorar als altres amb el que jo dic... L’objectiu era emocionar més que el que deies el com ho dius a l’atmosfera teatral (senat, tribunal i exercit). Aquesta ensenyança implicava un alt cost, per tant, s’ho podien pagar molts pocs. S’ensenyava tot moviment, gestos, habilitats teatrals...

Inicialment no cobraven podien rebre objectes i després com més diners tenien més podien anar accedint a diferents nivells. L’evolució que apareix a Roma és que apareix un concepte nou la burocràcia i tot això serà l’inici de la decadència de Roma. Quintilià anava en contra de tot això de que l’important era l’eloqüència i no el contingut sinó com ho deies...Parla de l’home de bé que s’ha de tenir uns valors i que també s’han de saber totes les arts liberals. És un representant d’aquest concepte d’humanitas que seria com un sinònim de cultura, l’home ha de conèixer les diferents arts liberals (escriptura, parlar, matemàtiques) però també ha de tenir una formació moral. EDAT MITJANA (V dC- XV) Es divideix en dos períodes: Alta Edat Mitjana (segle V-XI) i Baixa Edat Mitjana (XII-XV). El 476 cau l’imperi roma d’occident i 1453 cau l’imperi romà d’orient Constantinoble. A l’Alta Edat Mitjana es diferencien tres períodes: abans de Carlemany, Carlemany (VIII) i període feudal (IX-XI). Aquesta part és més rural Baixa Edat Mitjana, aquesta part és més al camp. Hi ha tres parts: part urbà, període universitari i disgregació (pas previ al renaixement). AlLTA EDAT MITJANA (S.V a XI) Abans de Carlemany Apareix la figura de Sant Agustí i Sant Benet. Per l’imperi romà hi hagut una forta expansió de Roma i aquesta expansió de Roma per tot aquests territoris germànics ha fet obrir noves escoles i en aquestes s’ensenya principalment retòrica (art de parlar, convèncer...) . Al 476 cau l’Imperi Roma i es considera l’inici de l’Edat Mitjana. El pas d’aquesta edat antiga fins a l’edat mitjana és gradual, a poc a poc el que passa és que els canvis es troben en l’economia, societat, política, ideologia, cultura...

• En economia es passa d’un model esclavista a un model feudal. • A la societat apareixen uns estaments unes classes molt diferencies (noblesa,

clergat...) • En política si abans el poder era centralitzat a Roma ara es dispersa. • En ideologia/cultura aquesta cultura clàssica dels déus... es passa al

cristianisme o ideologia musulmana segons el territori. El que succeeix a Roma és que, si l’imperi romà comença a conquerir terres al principi va bé, però al cap d’un temps comença a haver-hi decadència perquè no augmenta la riquesa ja he conquerit les terres i els esclaus. Llavors el que han de fer és augmentar els impostos, perquè tot aquest model d’esclaus ja no funciona, perquè amb el pas del temps deixa d’haver-hi esclaus.

24

I tornem al model del petit agricultor, els latifundis estaven subdividits en parcel·les que diferents homes treballaven i pagaven per aquest ús, no eren esclaus però tampoc es consideraven homes lliures. Amb aquest procés apareix un nou règim econòmic hi ha un senyor que té petites terres i les lloga per poder sobreviure. Apareix un model de servents i vilatans els dos dependents d’aquests propietaris. La diferencia entre els dos és que els servents eren descendents d’esclaus i no acabavende ser lliures i els vilatans eren aquells que s’oferien als propietaris. Els vilatans no significaven cap despesa cap al propietari o senyor feudal, com eren lliures i venien a llogar el terreny. Alguns d’aquests vilatans tenen més poder i subcontracten a altres vilatans. Amb el feudalisme hi havia tres estaments:

• Nobles/ guerrers (privilegiat) • Religiosos (privilegiat) • Treballadors (no privilegiat)

Poc a poc el poder de la classe religiosa augmenta i van esdevenint independents. Això ho aconsegueixen principalment per hipoteques i préstecs de terres i diners. Els religiosos eren més racionals, en canvi, els nobles a vegades pujaven i baixaven els impostos i feien el que volien, per això el poble preferia els religiosos i fa que guanyin poder. Amb el temps els religiosos guanyen l’economia feudal al segle VIII els monestirs es converteixen en bancs. Apareixen dos economies: economia monàstica (monestir, més racional i amb més prestigi). Els primers monestirs eren a les muntanyes i amb l’evolució es converteixen en catedrals, perquè s’adapta a que més endavant en la societat mitjana les ciutats aconsegueixen importància. Aquestes catedrals esdevindran un lloc de conversa) i economia feudal (no era racional, té desprestigi) treballaven pel senyor feudal que explotava. Inicis del pensament pedagògic a l’Edat Mitjana: SANT AGUSTÍ (classe més baixa) El pensament pedagògic de l’Edat Mitjana té el seu punt de partida en Sant Agustí, aquest es basa en la filosofia grega per a la comprensió de la fe cristiana. Proposa un humanisme cristià, en el qual tota la veritat és d’origen diví. També valora les 7 arts liberals:

• Relacionades amb l’eloqüència: gramàtica, dialèctica i retòrica (trivium) • Relacionades amb les matemàtiques: aritmètica, geometria, astronomia i música

(quatrivium) Aquestes disciplines seran el currículum de les escoles catedralistiques, monàstiques i les primeres universitats. Per tant, Sant Agustí proposa un nou programa escolar centrat en Déu i en saber les arts liberals. Crea escoles per formar sacerdots i crea la Regla agustina pensant en la vida comunitària. SANT BENET Apareix a l’escola claustral de Sant Benet de Núrsia. Milers d’homes i dones ingressen a la vida claustral dels monestirs, assegurant així la seguretat física i moral. Ja que hi ha perills al món exterior, inseguretat econòmica, creences de la fi del món...

Elabora la Regla de Sant Benet i els monestirs la segueixen, l’abat és la figura principal del monestir i es promou la lectura espiritual, es prohibeix l’oci, cal castigar als nens si cal... I així Sant Benet esdevé un dels pedagogs més importants de l’Edat Mitjana:

Cal respectar la Regla i fer cas a l’abat, la figura més important (aquest serà pare, educador, mestre...)

• Es creen molts monestirs arreu d’Europa amb aquest ideal. • Els enciclopedistes fan i copien manuscrits • Es formen biblioteques • Tot aquest aïllament de l’exterior, va ser a causa del retard de l’educació i del

desenvolupament de la ciència. Carlemany (S.VIII) Prèviament la situació general és d’inseguretat, la gent es tanca als monestirs per tenir tranquil·litat i perquè hi havia l’expansió musulmana, era un temps de guerra... Això implica una regressió econòmica, i els que tenien la terra, tenien més poder, és a dir els monestirs. A més aquest reclutament intern va fer que els clergues es tornessin bàrbars, incults... (tot i així encara s’aprèn llatí)

Carlemany té unes creences cristianes molt fortes i ell mateix es considera un enviat de Déu, creu que l’Estat ha de regenerar-se i vol fer una renovació (renovatio). Per fer aquesta renovació cal:

• Assegurar l’estabilitat del regne • Reformar el govern: uneix i organitza les lleis • Reorganitza la distribució de terres • S’envolta de tot un conjunt de pensadors

Aquests pensadors i intel·lectuals passen a formar part de la Cort de Carlemany. Alguns es faran càrrec d’escoles, principalment són per a rics per a vegades per a la classe mitja i baixa. L’escola palatina (del Palau) tenia un nivell molt baix i posa a Alcuí de York a càrrec, al començament només ensenya a llegir, escriure... Després introdueix les arts liberals i la teologia. La religió s’anirà convertint en un assumpte de l’Estat i s’estendrà per tot els pobles, s’expandirà un moviment educatiu religiós. El Renaixement carolingi

• Es normés per a clergues, tot i que Carlemany ho volgué expandir a tothom, l’aristocràcia no ho trobava útil, i el poble era analfabet i no comprenia res.

• La reforma de l’escriptura millora la cal·ligrafia. La religió va anar agafant poder, fins que imposa els seus ideals a la societat. • El llatí va ser la llengua per culturitzar l’església que s’havia barbaritzat • El poder de Carlemany implicarà que aquesta renovació s’imposi a la gran

majoria d’escoles catedralístiques i monàstiques. • El Renaixement carolingi és eclesiàstic i cristià.

Aquest Reinaixement carolingi va permetre salvar gran part del pensament antic, per copies manuscrites.

24

Decisions que pren Carlemany Per millorar la cultura fa normes en favor de la cultura, com per exemple, els clergues ignorants havien de deixar el seu càrrec, obliga a interessar-se per la cultura... De tota manera, Carlemany tindrà detractors que només voldran estudis per a religiosos, a aquest aspecte cal sumar-li les innovacions nòmades al segle X. I tot això limita l’educació a alguns monestirs. La conservació de manuscrits Des dels diversos monestirs, a tot Europa es van anar copiant manuscrits. S’agafa la cal·ligrafia anomenada “minúscula carolíngia” es volia que fos universal i llegible. Ja que abans a Roma tot eren majúscules i sense espais, seria el que avui anomenem minúscula en cursiva. De tota manera, l’aparició del llatí vulgar i el desconeixement del llatí culte va comportar una gran dificultat en entendre els textos. El poder que agafen els monestirs Fa que siguin aquests monestirs les primeres escoles medievals. Aquestes escoles monàstiques eren de 2 categories:

Per als futurs monjos i es feia educació religiosa • Instrucció del poble: no s’ensenyava a llegir ni escriure, l’objectiu era donar a

conèixer als camperols les doctrines cristianes i mantenir-les dòcils. Amb les escoles externes es pretenia imitar l’educació romana per a la ciutadania Escoles externes L’única forma per poder estudiar era ingressant a un monestir, foren així els monestirs les úniques universitats i les úniques cases editores (de l’aristocràcia). Les escoles per als qui es dedicaren a la vida monàstica anaven acompanyades d’escoles externes (situades fora del convent), per als nobles que volien estudiar. Les Escoles externes produïen: juristes doctes, secretaris pràctics i hàbils (que poguessin aconsellar a emperadors). L’educació era poc valorada el senyor feudal volia obtenir riqueses i no valorava la instrucció ni la cultura. El noble tot i que, sovint sap llegir, veu l’escriptura com a cosa de dones. Els escacs, el vers, l’equitació, l’arc i la caça apareixen en aquest model. Després de Carmelany (societat feudal) Als nobles no els interessa el saber acadèmic ni la cultura i la classe baixa són analfabets perquè l’única manera per formar-se era els monestirs. Apareixen nous models o nous ideal d’home i l’únic que interessarà serà la part moral i de caràcter apareix un nou ideal en l’aristocràcia: l’ideal cavalleresc. En aquest la part intel·lectual S’aprenia el domini del cavall, de l’espasa i de la llança. L’objectiu era arribar a ser cavaller i per arribar-hi hi havia tot un progres. Etapes per aconseguir ser cavaller

• Menys de 7 anys s’estava amb la mare • Més de 7 anys-14 anys el nen s’anava amb un patge, un ajudant. • Als 14 ja era escuder, ajudava al noble a la guerra i l’acompanyava a les

batalles, tornejos, caça... • Als 20 anys era anomenat cavaller de la Cort i se li feia una cerimònia.

Amb el pas del temps tota la part de Déu i el cristianisme es relaciona amb l’ideal cavalleresc, per tant, cal defensar l’església, combatre la infidelitat, protegir els pobres contra el dany injust, la funció era servir a Déu. El cavaller La cavalleria va ser una idealització de les virtuts guerreres. El cavaller havia de mostrar fidelitat al senyor. El torneig era la principal preparació per a la guerra. El noble només tenia en compte la guerra perquè era el seu negoci. El cavaller era nomenat per l’església, havia de ser brau, lleial... A més de l’església també havia de defensar peregrins i orfes. La presó no era un lloc de càstig, els personers entesos a l’Edat Mitjana eren entesos com a segrestats, que jo els alliberaria, però així guanyaria diners amb l’intercanvi. La cavalleria i l’amor L’amor cortesà és un ideal de veneració i protecció a la dona noble i s’exagera. Les nenes tot i que en algun cas rebien algun tipus d’instrucció dins els convents en general, l’única formació que reben és la pròpia de la mestressa de casa i per equilibrar aquesta submissió es venerava a la dona. El codi de cavalleria Eren com unes regles que el cavaller anava llegint al descans de les guerres per reforçar el romanticisme i els valors cavallerescs. Eren poemes.

Pensadors Marc Fabi Quintilià (39 dC-95 dC) Tingué una gran repercussió com a mestre i orador. És el primer professor de retòrica llatina que cobra un nou pagat de l’Estat, fet que demostrava la seva rellevància a Roma. Quintilià era el professor més popular a Roma, va tenir elogis i premis per la seva tasca. Ensenya oratòria (qualitat del parlar amb eloqüència) bàsica per l’educació integral

24

i pel bon ciutadà romà ideal. La retòrica era la disciplina més important de l’educació. Treballa la retòrica perquè és la tècnica principal a aprendre per: a la vida política i aspirar a càrrecs: advocats, professionals de l’educació, magistrats... L’ORADOR UN HOMÉ DE BÉ Quintilià diu que l’orador és el vertader polític l’home nascut per l’administració dels afers públics i privats, capaç de rellegir un estat pels seus consells, d’establir-lo, mitjançant lleis, de reformar-lo per la justícia. L’home bo és el que practica les virtuts: responsabilitat, justícia, integritat i sentit de deure. Proposa que l’orador ha de sotmetre els seus interessos als de la utilitat comunitària. La màxima prioritat ha de ser: el bé comú i la formació ètica del ciutadà. L’aprenentatge de l’eloqüència és l’element principal per a ser orador i ha de servir per complir les obligacions. L’aprenentatge de la retòrica és un bé en si, per tant, cal aprendre-la. Quintilià s’aparta de les matèries només utilitaris tot i que la seva educació en general ho és. Quintilià seguirà el model de Ciceró ideal de vida i educació anomenat humanitas. Humanitas s’ha d’entendre com a sinònim de cultura, cultiu de l’esperit, valor humà per excel·lència a través del qual s’assoleix la plenitud personal i aquest ha de ser l’objectiu de l’educació. Però Quintilià dona més importància a l’ètica que a l’exigència moral. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS DE QUINTILIÀ El treball i la pràctica són les característiques de la seva metodologia. Es basa en l’adaptabilitat i no té un mètode específic, les circumstancies determinaran la forma correcta d’ensenyar. Agafa el que creu millor de cada manera d’ensenyar i confia en l’educació com un instrument per a fer millor persones i que sigui beneficiosa per tota la població. Utilitza molts recursos per fonamentar l’aprenentatge: metàfores, exemples històrics, exemples de la vida quotidiana... Creu que l’educació és un procés harmònic que ha de tenir la participació activa del mestre i de l’alumne, entre els quals ha d’haver-hi respecte i afecció. Dona molta importància a la moral (en una època en que a Roma no es valoraven ni les escoles). COM FER UNA BONA ESCOLA? 1r: El mestre ha de ser un home de bé, un exemple de virtut, honradesa i honestedat. Ha de fer el seu treball amb la màxima dedicació, esforç i bondat. 2n: El mestre ha de ser amable 3r:Cal adaptar-se a la diversitat dels alumnes 4rt: Cal ensenyar als joves a pensar per ells mateixos (finalitat de l’educació) Fa una educació humana, moral, més pràctica, més profunda i més àmplia.

A L’ideal cavalleresc es veu reflectitit a través de curses de caballs que enfrontren a diferents districtes de la ciutat de Siena, Italia. També es veu reflectitit la propaganda per tal de beneficiar al noble perquè l’utilitza com a negoci. A més a més es veu

reflectiti que la funció també és servir a un Déu i al cristianisme, per tant, l’església estava present. Etapes per aconseguir ser cavaller

• Menys de 7 anys s’estava amb la mare • Més de 7 anys-14 anys el nen s’anava amb un patge, un ajudant. • Als 14 ja era escuder, ajudava al noble a la guerra i l’acompanyava a les

batalles, tornejos, caça... • Als 20 anys era anomenat cavaller de la Cort i se li feia una cerimònia.

Amb el pas del temps tota la part de Déu i el cristianisme es relaciona amb l’ideal cavalleresc, per tant, cal defensar l’església, combatre la infidelitat, protegir els pobres contra el dany injust, la funció era servir a Déu. El cavaller havia de mostrar fidelitat al senyor. El torneig era la principal preparació per a la guerra. El noble només tenia en compte la guerra perquè era el seu negoci. El cavaller era nomenat per l’església, havia de ser brau, lleial... A més de l’església també havia de defensar peregrins i orfes.

24

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 24 páginas totales
Descarga el documento