Apuntes Pedagogia, Apuntes de Pedagogía. Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya - ESDAP
carla2222
carla2222

Apuntes Pedagogia, Apuntes de Pedagogía. Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya - ESDAP

11 páginas
4Número de visitas
Descripción
Asignatura: Pedagogia Social, Profesor: Anna Anna, Carrera: Cinema, especialitat en Direcció Cinematogràfica, Universidad: art-disseny
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 11
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento

Pedagogia Social.  Tema 1.­Fonaments de l’Educació Social. 

Què és la Pedagogia Social?  És una branca de la Pedagogia que s’ocupa de l’Educació Social. Analitza, estudia,                         

reflexiona i teoritza sobre la pràctica educativa, a la vegada generen nous estudis que                           

porten a noves intervencions socio­educatives.  

Les seves funcions són: 

­Accions de prevenció de situacions de risc social (disocialització). 

­Atenció, seguiment i acompanyament dels que estan en risc. 

­Millorar els processos de reinserció i inclusió social.  

Lectura: Meirieu, “Una locura necesaria” pag 25­28. 

Principi d’Educabilitat (Meirieu): L’educador ha de creure en les seves capacitats per                        educar, tenir constància i creure i confiar que tothom té la capacitat i la possibilitat                             

d’aprendre i ser educat. 

Educació Formal/ No Formal/ Informal. 

 

Pedagogia Social vs Educació Social.  ­ La pedagogia social estudia i teoritza sobre la realitat i la pràctica educativa lligada a                             

l’educació social. Aquesta ha de generar coneixements útils en relació amb l’època i                         

els professionals.  

­ L’educació social és la pràctica educativa (fets). Ha d’oferir nous processos de                       

socialització de persones amb necessitats concretes.  

 

 

Objecte de la Pedagogia.  El terme “Educació Social” ens indica qla parcel∙la de l’univers a la que es dedica, que és                                 

l’educació. Localitzar i delimitar aquesta parcel∙la ens acosta a l’objecte de la Pedagoga                         

Social.  

Lectura: Trilla. “Aire de Familia”.  

Per intentar definir l’objecte de la Pedagogia hem de definir quin seria el nucli comú o la                                 

característica que comparteix tot alló que forma part de l’objecte. 

­ Acceptació A. La restricció de la dimensió de la personalitat.  

Estudia l’educació social de l’individu, el desenvolupament de la seva sociabilitat i totes                         

aquelles accions que produeixen efectes educatius en la dimensió (hi ha més d’una) social                           

de la personalitat. El problema que planteja és en com ficar barreres entre les diferents                             

dimensions. No té en compte els tipus d’agents, el àmbits o institucions.  

­ Acceptació B. La restricció dels subjectes educands. 

Tracta les accions educatives orientades específicament a una classe de destinataris, amb                       

mancances socials o conflictes en l’entorn social. El problema és que no determina les                           

situacions de risc, inadaptació, marginació...ni identifica els subjectes que formen part. La                       

pedagogia també estudia individus sense conflictes socials. 

­ Accepció C. La restricció de l’agent o àmbit educatiu.  

Estudia l’educació que es dóna en contextos socials (contextos educatius no escolars) o a                           

partir d’agents socials. El problema és que la pedagogia també estudia contextos formals                         

educatius.  

Cap de les tres accepcions ens ha servit per delimitar l’objecte de la pedagogia, per aixó                               

hem de combinar les tres. 

­ Accepció D. Intersecció entre les tres parcel∙les.  

Estudia les accions educatives no formals orientades al desenvolupament de la sociabilitat                       

de subjectes i grups en situacions conflictives. El problema és que és massa restrictiva i                             

exclou la majoria de situacions educatives socials. 

­ Accepció E. Suma de les tres parcel∙les. 

Estudia totes les accions educatives en àmbits no formals, les que es destinen a persones                             

en risc de conflicte social i les orientades a la sociabilitat. El problema és que excedeix l’ús                                 

real.  

­ Accepció F. Intersecció de dues parcel∙les.  

Estudia tots els fenòmens educatius que comparteixen dos dels tres atributs definits abans. 

­ A+B: dirigides al desenvolupament de la sociabilitat o subjectes en situació                     

de conflicte.  

­ C+A: dirigides al desenvolupament de la sociabilitat en contextos educatius                   

no formals. 

­ C+B: dirigides a subjectes en situació de conflicte social en àmbits no                       

formals. 

 

Tema 2.­El procés de Socialització.  

És un procés mitjançant el qual la persona aprèn interioritza els elements socio­culturals del                           

seu medi, sota la influència dels agents socials i les experiències, i d’aquesta manera                           

s’adapta a l’entorn social. És un procés dinàmic, interactiu i obert (interacció amb els altres).                             

És vital, ja que s’obté la personalitat de la persona, i és acumulatiu. Varia segons la                               

persona. 

Tipus de Socialització.  ­ Socialització Primària: Es produeix durants els primers anys de vida, hi ha molta                         

influència per part dels agents socialitzadors (família i escola), es basa en el vincle                           

afectiu. L’infant passa a convertir­se en membre de la societat, és molt important en                           

la contrucció de l’identitat. Finalitza quen l’individu és conscient del concepte de                       

l’altre. 

­ Socialització Secundària: Es dóna quan la persona ja ha realitzat la socialització                       

primària, té lloc al llarg de tota la vida. Pasa a ser més important l’adquisició de codis                                 

i tècniques d’aprenentatge.  

­ Resocialització: Està vinculada amb les normes socials, es dóna en persones amb                       

problemes en la segona socialització (presons). Es basa en substituir la socialització                       

apresa i tornar a socialitzar.  

Agències de Socialització.  Canvis que transformen el procés i les agències.   S’han produït canvis en el concepte de educació, d’una banda trobem que les etapes de                             

vida s’allerguem més i vivim més anys (canvi vertical), d’altra hi ha una diversitat                           

d’institucions i espais (canvi horitzontal). 

També hi ha hagut una crisi a les agències de socialització, les estructures familiars s’han                             

transformat, les escoles han patit una crisi institucional i també afecten altres factos                         

(envelliment, socialització virtual…). 

Lectura: Castells. “​¿Comunidades virtuales o sociedad red?​”. 

­ Identitat a la xarxa:  

La interacció en línia constitueix una porció reduïda de la sociabilitat basada en Internet. La                             

majoria dels usuaris creen les seves identitats en línia amb les seves fora d’aquesta. 

­ Relacions Socials en línia: 

La interacció en línia no té un efecte directe sobre la configuració de la vida quotidiana. Els                                 

usuaris no tenen menys nivell de socialització, peró comencen a substituir activitats                       

domestíques. Han sorgit nous suports tenològics per ajudar a la sociabilitat, anomenats amb                         

el terme “comunitats virtuals”.  

­ Models de sociabilitat: 

Avui, la família nuclear continua jugant un paper principal en la contrucció de llaços íntims,                             

peró el lloc de residència no. Les comunitats són xarxes de llaços entre persones que                             

proporcionen sociabilitat, recolzament i identitat social.  

­ Individualisme en xarxa: 

Avui, a la socialització hi predonminen les relacions secundàries (associacions). El nou                       

patró es constitueix al voltant de “comunitats personalitzades”, centrades en el jo. Les                         

xarxes evolucionen cap a l’individualisme. Aixó s’ha produït per una crisi al model patriarcal. 

­ Internet i les xarxes socials: 

Adapta Internet a la seva vida, s’utiltza per redefinir les relacions familiars. Les noves                           

tecnologies permeten noves formes d’organització social. Internet proporciona suport                 

material per difondre l’individualisme en xarxa com una forma dominant de sociabilitat. 

 

Tema 3.­Les agències de socialització.  

Què són els agents de socialització?  Són grups o contextos socials els qual donen successos o processos significatius per a la                             

sociabilització de l’infant. El primer agent és la família.  

Els agents es poden classificar segons la seva implicació a la desenvolupació del nen                           

(explícita­implícita) o la seva importància (primària­secundària). 

Agents de socialització principals i emergents.  ● Família 

És la principal agència de socialització, ajuda a la formació de la personalitat de l’infant. La                               

seva funció és instituïble en el desenvolupament emocional. Les funcions familiars, la                       

manera d’educar i la relació entre els germans s’han adaptat als nous contextos socials. Les                             

funcions de la família a la societat són diverses, entre d’altres:  

­ Produeixen i consumeixen béns i serveis. 

­ Fan costat als seus membres i transmeten valors o normes socials.  

La família ha de crear un context adient perquè els nens es desenvolupin físicament i                             

socialment, els han d’ajudar en les seves necessitats: físiques i cognitives. Hi ha diverses                           

raons per les quals la família ha canviat la forma d’exercir les seves funcions, ja sigui per la                                   

crisi d’autoritat que han patit, la importància de la televisió o la dificultat de la tasca                               

educativa. 

Segons com actuïn els pares envers el fill influirà de manera positiva o negativa al                             

desenvolupamen del nen. Erikson ens diu que es pot educar de dos maneres: 

­ Acceptant les necessitats dels nens: Autoestima alta i seguretat. 

­ Exigint als fills i controlant­los. 

Després ens diu que hi ha tres tipus de pares, amb diferents resultats en la conducta. 

­ Autoritaris: Els fills són desconfiats, tenen mal humor i baixa sociabilitat. 

­ Amb Autoritat: Bona sociabilització, molta responsabilitat i cooperatius. 

­ Permissius: Més dependents i poca sociabilització. 

● Escola 

Proporciona a l’infant experiències educatives i d’interacció social, que faràn que                     

desenvolupi un rol de persona adulta. L’educador és la continuació de la figura adulta que el                               

nen té a casa, les seves funcions són: estimular els processos cognitius, reforçar la seva                             

personalitat i promoure la interacció amb els companys. 

● El medi laboral 

Té un gran paper d’integració social a la vida adulta, no totes les persones treballen per aixó                                 

te un caràcter restringit.  

● El temps de lleure 

Pot ser organitzat o no, és un espai de creativitat i d’interrelació que pot socialitzar, està                               

enfocat als joves i infants (casals). La interacció social és més significativa si està fora del                               

control adult.  

● El grup d’iguals 

S’ha convertit un agent molt important, ja que el nen passa molt temps amb altres infants.                               

Aquesta relació no està sotmesa a normes, és lliure. També és important que tingui relació                             

amb gent de diferents edats, ajuden a adquirir competències socials noves. Segons l’etapa                         

vital aquesta relació és diferent.  

● Els mitjans de comunicació 

La influència de les noves tecnologies s’ha fet cada cop més important, avui dia determinen                             

la integració social. Les TIC ens proporcionen la informació del món que ens envolta,                           

permeten més relacions i interaccions, sense substituir als altres.  

Les noves tecnologies no són eines bones ni dolentes, el que és bo o dolent és com es fan                                     

servir, aquestes són, entre d’altres: 

­ Televisió: La influència depèn del contingut que veu l’infant i de la seva capacitat per                             

entendre­ho. El consum moderat no influeix en les capacitats del nen. 

­ Videojocs: Tenen aspectes positius (estimulen processos mentals, alliberen               

emocions, millor intuïció…) i d’altres negatius (violència). S’ha de controlar l’elecció                     

del joc. 

 

Tema 4.­Conceptes d’Educació Social i Pedagogia Social. 

Què és l’educació?  Procés de transformació, que transmet tredicions, causat per interrelacions actives,                   

comunicatives i mentals. Es basa en la relació entre educador i medi educatiu. Es dona en                               

un context històric, social i cultural determinat. L’objectiu és preparar l’individu per viure en                           

societat peró a la vegada desenvolupar les capacitats individuals, inculcant valors i normes                         

a les persones perquè prenguin consienciència de la sev socialització. 

Eduquem per implantar models d’interacció social que suposa el control de la societat, per                           

aprendre a conviure en societat, per atendre les necessitats que tenim com individus i reduir                             

l’exclusió social i per atendre la pluralitat. 

Aproximació etomològica al concepte educar.   ­ Educare (extreure):  

Allò aprés prové de l’exterior i cal introduir­ho en el subjecte. El protagonista és l’educador. 

­ Educere (instruir): 

L’educació neix de les possibilitats i les eines d’educador i educand. El protagonista és                           

l’educand (autoaprenentatge). L’educació ha de respectar l’estadi vital de l’educand. 

Definició d’Educació Social (ASEDES).  És un dret de la ciutadania, generadora de contextos educatius i accions mediadores i                           

formatives, que fan possible la incorporació de l’individu a les xarxes socials i la promoció                             

cultural i social.  

Doble accepció clàssica de Pedagogia Social.  ­ Accepció àmplia: 

Educació social com a socialització dels subjectes, independentment de la seva situació i                         

necessitats sociopersonals. 

­ Accepció restringida: 

Educació social com a socialització dels subjectes i grups amb necessitats socioeducatives                       

específiques. 

Definició i funcions del Treball Social.  El Treball Social utilitza els recursos que té la societat o en crea de nous per respondre a les                                     

necessitats socials i s’esforça a promoure la justícia social. Assitència, suport i orientació                         

professional. Les seves funcions són: 

­ Ajudar les persones, els grups i les comunitats a desenvolupar les seves capacitats                         

de manera que puguin resoldre els seus problemes individuals i col∙lectius. 

­ Promoure la facultat de lliure elecció, d’adaptació i de desenvolupament de les                       

persones. 

­ Advocar perquè s’adoptin polítiques socials justes i perquè s’estableixin serveis o                     

alternatives als recursos socioeconòmics existents. 

La figura del treballador és molt important ja que és el que diagnostica els casos de risc o                                   

conflicte social, i planifica i coordina l’educació que ha de corregir aquesta situació i                           

construir una personalitat socialitzada. 

L’Educador Social vs el Treballador Social.  L’educador social dissenya i aplica programes socioeducatius i de problemes d’habilitats                     

socials. Mentre que el treballador social interve amb persones i el seu entorn; prevenció i                             

integració de l’exclusió social… 

 

 

Tema 5.­Eclosió i expansió de l’educació social. 

Relació entre l’època i les pràctiques socioeducatives.  Alguns dels factors que van influir a l’eclosió de l’educació social són: El context social, la                               

creciació de polítiques socials (democràcia) i la societat capitalista.  

Les oportunitats i riscos del context en l’època actual.  Tenen a veure amb l’aparició i el desenvolupament de la figura de l’educador social.  

­ Transformació del mercat de treball:  

Incorporació de la dona al mercat de treball remunerat (deixar d’atendre les labors de casa),                             

importància a les famílies del doble ingrés econòmic, també hi han problemes en l’utilització                           

de mecanismes de cura cap els infants. 

­ Canvis en la institució familiar: 

Poden perjudicar el benestar dels seus membres, hi ha un increment de les ruptures                           

familiars, són famílies més democràtiques.  

­ Canvis en el mercat d’habitatge: 

Hi ha un accés a la propietat peró a un elevat cost per les famílies, aixó fa nous ricos.  

­ Crisi, risc de pobresa i desigualtat: 

La gran taxa de pobresa actual a causa de la crisi i l'atur provoquen vulnerabilitat i exclusió                                 

social. 

La figura de l’educador social.   L’educador social és important ja que promou i facilita la inclusió social, degut als                           

moviments migratoris. També cobreix les necessitats de les persones i el processos de                         

transformació social i econòmica, que han patit un canvi degut al desenvolupament de                         

l’estat de benestar. 

Desenvolupament de l’educació social.  ­ Canvis en el concepte d’educació: 

Ha hagut un canvi vertical i horitzontal, l’educació permanent al llarg de tota la vida                             

consisteix en aprendre a conèixer el món, influir sobre l’entorn, conviure i aprendre a ser                             

(personalitat). 

­ Crisis de les agències clàssiques i aparició de nous espais i agents de socialització. 

­ Transformacions de les estructures familiars: 

Els rols han canviat en poc temps, també el vincle i la forma familiar (monoparental). 

­ Crisi institució escolar: 

Els canvis moderns no s’integren en l’escola, ha hagut un fracàs en les pedagogies                           

tradicionals i ha pres noves dimensions.  

 

Tema 6.­Sectors i àmbits d’acció de la Pedagogia Social. 

Què entenem per exclusió i inclusió social?  L’exclusió social és un procés acumulatiu de factors negatius sobre una persona que la                           

deixen fora de la participació en la vida social, aquests límits poden ser diversos, més enllà                               

dels econòmics. Àmbits d'exclusió social: econòmic, laboral, formatiu, social i sanitari… 

D’altra banda l’inclusió social és un procés que assegura que tota persona té oportunitats i                             

recursos per participar en la vida social. Els principals eixos són, els econòmics, el                           

relacional i la ciutadania.  

Lectura: Miquel Gomez.”Sectors i àmbits d’intervenció…”. 

Variables que configuren els sectors d’interveció.   Hi ha tres variables, les dues primeres donen lloc als sectors d’intervenció i la tercera                             

defineix l’àrea institucional.  

­ El grup d’edat: 

Hi ha quatre grups: infància, joventut, persones adultes i vellesa. Cada grup presenta                         

necessitats i característiques específiques, cal adaptar l’acció socioeducativa.  

­ Col∙lectius amb problemàtiques singulars: 

Es basa en factors socials, econòmics, cultural i de gènere. Podem entendre els sectors                           

segons les seves necessitats o problemàtiques. Una mateixa persona pot presentar                     

diverses necessitats. Aquestes variables determinen la definició i caracterització dels                   

subjectes de l’educació social. 

­ Posició/Àrea institucional: 

Condiciona la perspectiva des de la qual el professional de l’educació social abordarà                         

l’acció. Cal pensar en el subjecte com un tot, en la seva integritat i complexitat.  

Quatre grans àmbits d’intervenció.  Segons Martí Xavier hi ha quatre grans àmbits d’intervenció de l’educació. 

­ Animació sociocultural i Pedagogia de l’oci 

Afavorir el desenvolupament comunitari i crear i enfortir les xarxes relacionals i associatives. 

­ Educació especialitzada 

Dirigit a persones o col∙lectius amb necessitats singulars que dificulten el desenvolupament                       

de la socialització. 

­ Educació d’adults 

Facilitar el desenvolupament d’aprenentatges bàsics per la correcta socialització del                   

subjecte en el context de l’època en el que viu. 

­ Animació socioeconòmica i formació ocupacional 

Afavorir els aprenentatges relacionats amb la formació laboral.  

Aportacions de l’educació social al sistema educatiu.  ­ Continguts curriculars transversals associats a les capacitats emocionals i socials                   

dels estudiants. 

­ Mesures per atendre la diversitat: programes de garantia social... 

­ Pràctiques socioeducatives en espais no escolars. 

 

Tema 7.­El futur de la Pedagogia Social.  

Lectura: Petrus.”Nous àmbits en l’educació”. 

Conflicte i violència.   Entenem per violència les conductes que pretenen, voluntàriament, fer mal o ferir als altres.                           

És el resultat d’una ruptura entre els impulsos i el control intern. Fa l’ús de la força com a                                     

recurs per podruir intimidació o coacció per obligar als altres a adoptar un tipus de                             

conportament. 

Des de la Pedagogia s’explica la violència, una reacció violenta depèn de les experiències                           

prèvies del subjecte, de l’influència de l’entorn...També és pot explicar des d’una                       

perspectiva evolucionista, on per sobreviure hem d’exercir la violència.  

Prevenció i tractament de la violència.   ­ Compliment dels codis ètics que regulen els continguts dels mitjans. 

­ Detecció precoç dels casos i grups de risc. 

­ Formar als professionals en contacte amb infància i joventut en estratègies de                       

prevenció i tractament de la violència. 

­ Promocionar l’associacionisme creant espais participació social entre els joves. 

­ Dissenyar programes educatius i socialitzadors que afavoreixin el respecte... 

­ La formació pedagògica i esportiva de monitors i entrenadors. 

Socialització de perones grans.  L’educació social ha d’evitar que les persones grans siguin receptores passives i fomentar                         

que adoptin una posició activa en la identificació i solució dels problemes que els afecten. A                               

les escoles i instituts caldria parlar de les persones grans, evitant tòpics i explicant les                             

característiques biològiques, psicològiques i socials de l’envelliment de manera real, aixó                     

podria ajudar a millorar les relacions intergeneracionals i facilitar la comprensió de com són                           

les persones grans. 

Socialització a travès de l’esport.   L’esport és un factor de prevenció social, un recurs d’integració i una de les activitats més                               

socialitzadores si se sap dissenyar correctament. Posseeix un alt grau de motivació per als                           

més joves i pot ser un eficaç recurs per aprendre a guanyar i a perdre, per fer­nos tolerants. 

­ Pedagogia del Perdre: 

La lògica de l’esport crea al guanyador i al perdedor. Acceptar la derrota equival a elevar la                                 

resistència davant la frustració. Perdre sense frustació ni violència és igual o més important                           

que guanyar.  

 

 

 

 

 

 

 

   

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento