Apuntes Roma, Apuntes de Historia del Arte. Universitat de Barcelona (UB)
mari_trini_andugar_sousa
mari_trini_andugar_sousa

Apuntes Roma, Apuntes de Historia del Arte. Universitat de Barcelona (UB)

53 páginas
1Número de descargas
7Número de visitas
Descripción
Asignatura: Art de Roma i l'Antiguitat Tardana, Profesor: Antoni Conejo, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 53
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 53 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 53 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 53 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 53 páginas totales
Descarga el documento

Últimes tendències de l'art, C1

-Segones Avantguardes (1942/3 al 1968)

-Tendències postmodernes (1968)

Dadaisme-Hugo Ball en una velada del cabaret Voltaire, 1916

Context bèlic, resposta a la devastació, voluntat d'increpar, sacsejar al públic

La fura dels baus es nodreixen més endevant d'això. 1984. Estat de tensió i atenció continua. Deixar el rol pasiu a un actiu. Tema del ritual, tothom participa i forma part. No hi ha un públic que mira des d'una distancia, no hi ha espectador. Necesariament el públic forma part de l'obra.

-Teresa Recasens: Terremoto, Centre Santa Mónica,, 1996. Macba 2016

Terretrèmol, serie d'estanteries, cuan anaves caminant es queien les diferents peces. La idea era que al llarg de tota la exposició del Punk el moviment fes que caiesin les peces. Nosaltres veiem el testimoni. Un públic que ha participat en la creació de l'obra. Quan la institució suggereix fer un altre format, per motius de securetat, polítics, censures. El paper de la institució es cabdal. El Macba va proposar després de la inauguració de posar una cinta, un canvi en la voluntat primera de la peça. Canvi en el rol del públic i en el rol de les institucions.

-Núria Güell: La Feria de las Flores, 2015-16

Botero, La Casa de Amanda Ramírez.

-El protagonisme de la figura del curador que decideix que es mostra i que no, es esencial en el desenvolupament de l'artista.

Abans tenia molt poder el crític de l'art, actualment ja no tenen aquest poder.

Hou Hanru, Mad for real. Two artists arrest Hou Hanru, 2000

PRIMERES AVANTGUARDES ARTÍSTIQUES: FAUVISME

-Matisse, Senyora Matisse, 1905

Voluntat de rebutjar la tradició academicista, renaixentista, mimética. Clara voluntat de ruptura. Moment de debastació en relació a la 1GM. Trencar amb

el pasat, amb l'acadèmia. Fusió art-vida. Recerca de la experimentació, individualisme.

Els nous models que buscaran son relacionar alguns moviments de les primeres vanguardes amb el primitivisme. Un punt d'inspiració clar es l'art d'altres geografies. Aproximació formal, interesa el tipus de traç.

Al llarg del segle XX-XXI es busca una aproximació que vagi mes enllà del artefacte. Atracció formal sense voluntat de contextualitzar. Objectes descontextualitzats, conectar amb la part més visceral.

Hi ha punts en comú entre les primeres vanguardies i les segones, aquesta ruptura, els textos i manifestos per exposar els seus idearis, interés per buscar aquest art d'altres contextos geogràfics com a inspiració.

Segones vanguarfies: Expressionisme abstracte

S'aproxima a la producció dels indis nortamericans des d'un altre àmbit, no únicament formal. Pollock ens parla de la influencia de la pintura amb sorra dels indis.

Voluntat d'investigar determinades cultures anant més enllà desde l'esencia, allò conceptual.

Accionisme Vienès

Recupera tota la reflexió dels rituals dionisiacs.

Hermann Nitsch, Teatro de Orgías

-Joseph Beuys, Coyote: Me gusta América y a América le gusto yo, 1974

Es un símbol dels indis nort-americans. Relació dels esers humans i animals, pero tria el coyot perque es un símbol. Els indis estan marginats, apartats en unes reserves. Voluntat de posar la realitat sobre la taula. La Amèrica genuina, la que ara està expulsada. Activisme.

FANTASTIC ART, DADA, SURREALISM. December 7, 1936-January 17, 1937

Hi ha moltes relacions entre les dues vanguardies. Migració, exili de molts dels artistes als EUA.

Molts dels Surrealistes van haver d'emigrar a latinoamerica o a nordamerica.

Importancia de les institucions. Es van programar varies exposicions.

Barr es una figura clau en relació a l'art del segle XX

Dada, Surrealisme i el seu llegat.

Tenen una plataforma aquests dos moviments per donar a coneixer el seu treball, important per entendre la influencia a altres artistes.

DADÀ, FUTURISME I SURREALISME

Es dona entre el 16 i el 23.

Al 1916 tenim les primeres vetllades que hem de relacionar amb les futuristes. Tenien molts punts en comú, increpar el públic, agitarlo, escandalitzar la burgesia.

Apologia a la guerra dels futuristes. Els dadaistes tenien una concepció nihilista, anti-art, anti-literatura que sorgeix en un context bèlic, antifeixistes.

En canvi els surrealistes si que tindran una esperança de que es podia canviar aquell entorn desolat, creien en la revolució.

Els punts en comú era l'atzar, la experimentació.

Agressivitat, el sentit de l'humor.

Primeres performance que dona pas a l'art d'acció, a l'accionisme.

Juxtaposició d'un cant, una melodia, algú que crida.

-Marcel DUCHAMP (1987-1968)

Figura clau. Joc de gènere, experimentació, androginia, exploració de la sexualitat.

-Nu baixant l'escala.

Caricatura...

Sentit de voler criticar aquesta experimentació.

-Roda de bicicleta. Ready made, 1913

Idea de descontextualitzar pero recontextualitzar. Dos objetes que es treuen del joc original per crear un de nou.

-La font, 1917

Creació d'un nou significat.

Escull un objecte de la cotidianitat (igual que el POP-ART). No té cap importancia el tema de la manufactura, qui ha fet l'objecte, el domini tècnic, la destressa. Proposa una idea, un concepte. La clau no rau en l'habilitat tècnica sino amb la idea. 1917. Va suscitar un escàndol. Era absolutament transgressor. Importancia de donar un altre context a objectes cotidians, trencar la idea dels objectes sagrats.

-Cai Yan i JJ Xi. Dos artistes que es van pixar a la font, a l'urinal. 2000 Recuperen l'esperit dada. Una obra que es transgresora es pot observar a la Tate com una obra canonica, protegida. Volen fer un homenatge al mestre. Estan meravellats. Consideren que tenir la font dintre d'una vitrina es una especie de sacrilegi al seu esperit. Una de les claus de l'art contemporani es la intencionalitat de l'artista. Fer una peça a partir d'aquella peça. Cuestionar la institució i donar-li la volta, fer un acte de transgressió , de rebelia.

La consecuencia d'això es que el van detindre. El treball es tot el procés, el rebombori mediatic que té. Dos artistes xinesos en un context anglès. El que fan es reflexionar sobre la seva vivencia. L'impacte, la repercusió que té, la provocació. Engloba tot aquest procés.

S'estan pixant en la institució.

-Shi Xinning. Duchamp. Exposició retrospectiva a la Xina. 2000-2001.

Homenatge a Duchamp i també a les fotografies manipulades Diferents capes d'interpretació. Duchamp ha inspirat, es el punt de partida de moltes obres.

-Duchamp Aire de Paris, 1919

Quan parlem del nou realisme frances el seu punt d'inspiració es Duchamp.

-Exposició Dadà a Berlín, 1920.

Expresionisme: Nova Objectivitat

Cuestionaven el paper dels polítics, els militars, els capellans. Son imatges molt explícites considerades art degenerat pels nazis. Grosz, Els pilars de la societat.

-Raoul Hausmann, Dada siegt, 1920

Fotomontatge on veiem un mapa que diu Dadà venç.

-Portada de la revista, a cadascú la seva pilota. La imatge es un concurs de bellesa dels polítics del govern. 1919.

-Raoul Haussmann, El crític d'art. Apareiz snse paraules. Sabata al seu cap. Imatge grotesca, boca desencaixada.

-Cap mecànic. L'esperit del nostre temps. Autòmat, alienació.

-Hannah Höch, La bella jove, 1920

Marques repetides, llenguatge que s'anira descontextualitzat. El tema de la dona es molt trevallat.

-Ballarina india. Mascara africana. Ens apareix el cabell curt de la dona amb ganivets, culleres. Voluntat de questions de genere.

-DadaErnst. Fa una reflexió en relació a questions de genere, el paper de la dona.

21-09-17

FALTEN APUNTS

22-09-17

Abans dels 40 importancia dels murals en relació dels artistes mexicans que es van desplaçar a NY. Donar feina als treballadors en relació a unes arts públiques per difundir uns missatges. Destinats a edificis públics: escoles, hospitals, presons. Es van ubicar als barris periferics (Bronx, Queens, Brooklyn més enllà del central park)

Antiga residencia d'infermeres, una serie de murals. Narrativa d'historia de la població negra. Vida tradicional als poblats africans, arrbiada als EUA, recolecció de cotó, situació contemporancia com a treballadors a la metropolis (LA RECERCA DE LA FELICITAT).

Realitzen practiques tradicionals (economiques, socials).

En el segon plafo, els africans apareixen en el context nortamericans. Evita la referencia a la lluita o al conflicte racial.

Miren cap a una gran roda, simbolitza la industria d'america.

Mostraven una visió de la historia molt positiva i reformista. Volien que els murals fosin didactics i això els limitava.

El concepte ideologic era de convertir el conflicte en una força de renovació. Era un nacionnalisme de Roosevelt. Incorporava a la gent al capitalisme sense questionar-ho.

La segregació era un costum acceptat.

El pont conecta Manhattan amb Queens. Ideologia progresista.

Treballadors del programa de reforma de Roosevelt.

Les institucions públiques eren el simbol de la nova etica democràtica.

Hospital general de Queens que atendien a gent blanca.

Aqui només queda un mural: les febleses de la mala medicina.

Originariament els murals volien ser públics i didactics.

La majoria de la gent era de clase treballadora. Els modes de represntació realista donen suport a una ideologia determinada.

Metafora de la reforma de Roosevelt.

La tecnologia i la ciencia es revestixen

La comunitat: la familia

Metonimia del cos senser de la nació.

Estat del benestar

Construcció d'habitatges socials.

Centres de reunió comunitari per activitats socials i temps de lleure. A les parets hi havia murals pintats pels artistes del projecte federal.

Murals a la galeria de l'art, suposadament abstractes.

L'art abstracte tenia una finalitat social

Els homes i dones de clase obrera havien de continuar treballant a les maquines pel capitalisme.

-Per una banda tenim els murals descriptius, que ens narren una historia. Tema polític, context occidental.

Ha utilitzat la paraula terapia. No posen imatges de treballadors a la fabrica sino imatges abstractes perque al dia seguent tornin a treballar.

No unicament la voluntat pedagogica, sino també una voluntat funcional, que desconectin i que treballin al dia seguent.

Quan veiem aquestes imatges al museu tenen un altre significat.

Aquests artistes tenen feina perque poden fer aquests murals públics. Molts dels artistes de l'expresionisme abstracte s'hauran format en aquest projecte.

3. EXPRESIONISME ABSTRACTE /ACTION PAINTING

-El triunfo de la pintura norteamericana: historia del expresioismo abstracto: Irving Sandler

-Arte y cultura: Ensayos críticos: Clement Greenberg

ROBERT COATES : utilitza el terme expresionisme abstracte

ROSENBERG utilitza el terme action painting

Els artistes que van migrar a NY, els surrealistes, dadaistes

També es fixaran molt en els indis nortamericans.

Kandinsky, Groc-Vermell-Blau, 1924

Simuntaniament es desenvolupa l'informalisme a Europa. En resposta a la 1GM.

Els artistes ens prposen el seu malestar, el seu neguit.

Una de les linies amb les linies, els esquitxos

Una altra més meditativa, mes introspectiva. Kandinsky es una figura clau que influir, nutreix el que veurem a continuació.

El tema de les exposicions també es clau.

Artistes precursors:

1 . Gorky, Cascada. Oli sobre tela (1943)

Influencies: el Fauvisme per el collor

Les experimentacions abstractes, influit per Mata. Trobem autors entesos com autors pop.

Voluntat de fusionar diferents llenguatges.

Gorky, The Plough and the song. 1947

Ens recorda a Miró, figura clau.

2-Mark Tobey, White Writing, 1890-1976. Fin de Agosto, 1953

Clar precedent de Pollock

Va viatjar a Japó, China i es va interesar per la caligrafia.

3-Paul Klee

EXPRESIONISME ABSTRACTE: POLLOCK

-Pollock, Nombre 1, 1948, Action painting

Done una importancia a la subjectivitat, a la inconciencia, inconscient

Necesitat d'anar a cercar aquest mon oníric

Psicoanalisis de Jung

Molts dels artistes també rebran terapies psicoanalistiques. El tema del malestar, necesitat de canalitzar. Aquesta fusió art-vida. Part automàtica, inconscient. Importancia de l'atzar, l'improvització.

Color-field paintings (composició de camps de color)

Gestualisme (all-over fields):composició del camp estés (Pollock), composicions amb signes (Kline)

Dintre també hi ha diferents maneres de treballar.

Kline: fa series amb blanc i negre que es vincula amb els caracters chinesos pero ell es desenten.

-Mark Rothko, Nombre 10, 1950

Quan veiem aquesta imatge es una abstracció.

-De Kooning, Mujer y bicicleta, 1952-3

Expresionista pero no abstracte.

1. POLLOCK

-Hans Namuth, Jackson Pollock painting, photograph, 1950

Ens dona molta informació del seu mètode de treball.

Influencia dels pintors mexicans en relació amb la conciencia de treballar en grans dimensions. Treballen amb grans teles.

També la influencia de André Masson, Batalla de Peixos 1926. Llença sorra a la tela.

Kandinsky, Miró, Jung.

-Pollock, Naked Man, 1983

El seu cap sembla una mascara, importancia dels chamans, indis nortamericans gran influencia en el seu treball. Coneix les reserves, com treballaven les seves pintures de sorra.

-Pollock, The She-Wolf, 1943

La manera com esta pintat l'animal ens recorda al Gernika de Picasso i sobretot a les coves rupestres, primitius. Fascinació de molts artistes.

El tema de la sexualitat dels animals.

-Pollock, Guardians of the Secret, 1943

Es com un cuadre dintre d'un altre cuadre i recorda a una de les futures obres. També es veu la lloba que hem vist anteriorment. Misteri forma part, no té un codi per desxifrar-la. No son escenes placides, i hi ha un neguit.

-Pollock, Blue (Moby Dick), 1943

Interioritza llenguatges de l'admiració al surrealisme i artistes com Miró.

5-10-17

-Francis Alys, Cuando la fe mueve montañas, 2002

"1000 voluntarios están convocados para formar una linea con el fin de mover con las palas una duna de 500m de diámetro a 10 cm de su sitio original"

"Fue una respuesta a una situación desesperada que exigia una respuesta epica, que pedia un "beau geste" a la vez inútil y eroico, absurdo y urgente."

Estem parlant d'un art d'acció, d'una performance que no té sentit sense la participació d'aquestes persones que van formar part d'aquesta proposta.

Voluntat de denunca d'una situació de precarietat.

El fet de participar amb un grup de persones.

Moviment geológic real i simbólic.

Estem parlant d'un context polític concret, uns mesos després de la dictadura de Fugimori. Una zona després de totes aquestes chaboles, condicions precaries. Es interesant que nosaltres anem a veure que ens diu l'artista perque ens dona molta informació. S'explica el procés de concepció de l'obra. Sense totes les persones que sumen aquesta obra no existiria.

L'important del colectiu que fa la força.

La dimensió mítica simbòlica, tot això s'explicarà a altres generacions.

Busquen crear aquestes interrupcions a la realitat. L'art no ens dona resposta. Experiencia propera la sublim.

Richard Long proposa caminades, fotografies, escriu poemes. Un tipu de caminata complentatives sense un proposta reivindicativa. Construeix alegories socials, contruir un mite, una narració.

Quin es el paper de l'art, transformar o no transformar

-Beijing East Village, To raise an anonymous mountain by one meter, 1995

Aquests artistes, al 89 va començar un periode altament represiu a la Xina els anys 90. Els artistes que treballaven amb la nuesa eren arrestats, considerats com a pornografia, censura. En aquesta obra veiem que els artistes es van posar un sobre l'altre i de manera metaforica van creant una muntanya.

S'en va a les muntanyes per evitar represalies.

Múltiples interpretacions.

-Zhang Huan, To raise the water level in a fishpond, 1997

En el districte on ivien, els artistes anaven en aquests barris perque eren més economics, era un dels que rebia les persones que havien fet el periple per buscar feina. Aquestes persones arribaven amb unes expectatives que no es cumplien.

Aquest nen que porta l'artista a sobre es pot interpretar com el futur, una certa esperança.

Fa pujar el nivell de l'aigua, el volum de tots aquests cosos altera el volum de l'aigua. Desplaçament del nivell real, pero son accions altament metafòriques. Aquests cosos estan en joc.

Hi ha proverbis xinesos que diuen que despres de la muntanya hi ha una més alta, lecció d'humiltat.

El vell que volia moure la muntanya amb una cullereta. Transformar la realitat amb una cullereta, amb l'ajuda de la seva familia, començaran treient mica en mica aquesta muntanya per poder arribar a l'aigua. Potser ell no pero els fills dels seus fills potser tenen aquest benefici.

L'artista parteix d'aquests mits per tal de construir aquestes obres.

El tema d'allò imposible, les utopies. Com l'art es un mecanisme per reflexionar sobre tots aquests marcs.

Activismo cultural; espacios para una experiencia comapartida

Una de les seves linies del treball es EL PRESSENTIMENT

Espai en blanc

Hi ha diferents pressentiments que ens donen bastantes pistes de l'autor.

El numero 30: No hay nada que hacer, entonces todo esta por hacer. No puedo confiar en nadie entonces tengo que empezar a dudar de mi. Hay que desesperar de todo por lo menos una vez.

Necesitat de generar un espai compartit. Son diferents eines de copiar, distiribuir, crear, generar.

Idea de lo personal es político.

-Un altre dels colectius que estan treballant a Barcelona es Enmedio: Fiesta Cierra Inem (2009), Fiesta cierra Bankia (2012).

Les consecuencies de la crisi, les retallades, voluntat de reapropiarse d'un espai i fan una festa donant-li un nou significat. Crear aquests espais en marcs compartits. Interrompen la cotidianitat a partir de diferents accions.

La estrategia per visibilitzar es molt llaminera perque sigui viral en internet, va tenir molta reprercusió.

Estan mostrant altres realitats, altres crítiques. Importancia dels logos. Diferents estrategies que tenen els artistes, tot i que estan en desacord amb el que està succeint actuen d'aquesta forma. Minuts concrets per no tenir problemes per ser denunciats.

-ENMEDIO, Sí se puede. Pero no quieren (2013)

Plataforma d'afectats per la hipoteca.

-ENMEDIO, Taller d'Acció Fotgràfica "No somos números".

Van estar treballant moltes persones que s'habien quedat sense llar, anaven a les entitats bancaries, posaven en uns posters de gran tamany la seva imatge. Son vides els que es queden al carrer. El fet de visibilitzar la seva realitat es absolutament terapèutica, compartir-ho, denunciar i conscienciar a totes les persones.

La gent envia cartes a la entitat bancaria que havia fet aquest desnonament, manera de verbalitzar el seu desacord.

Quina imatge donen els medis de comunicació i quin altre relat volen donar els artistes des d'una altra realitat.

L'art activista en moltes ocasions no tenen una financiació.

-ENMEDIO, Campeones del paro, 2013

Aquesta imatge va sortir a tot arreu, als mitjans de comunicació. Ens estan venent una marca, marca BCN, campeones del paro. Estan preparas per tal d'enlairar el globo.

-La estrategia Yippie consiste en abrir espacios en blanco en los engranaes de la sociedad del espectaculo.

Es genera un marc diferent, calen molt infalibles inflables.

-La Fiambrera obrera, Parados pétreos.

Van intervindre 130 estatues de Sants, Ninfes, soldats, militars parats. Estem parlant d'una realitat que afecta a moltes persones en el context espanyol i català.

La gent paseja per la seva ciutat i aquest conqueridor té un cartell que parla d'aquesta cuestió esencial.

Tenim una imatge i aquesta es a repetint en els principals mitjans de comunicació.

-Colectiu FLO 6X6

-CUATRO TRILEROS

6-10-17

EXPRESIONISME ABSTRACTE EUA

GESTUALISME, ALL-OVER-FIELD veiem el nervi, el ritme, el tempo accelerat, l'agressivitat. Tots parlen de les emocions, de donar forma a les inquietuds.

JACKSON POLLOCK

Procés de visibilització i legitimització d'aquest artista per diferents plataformes com pot ser la revista Life.

Aqui també estem creant un mite, una icona.

Dintre d'aquesta construcció del mite, també té greus problemes d'alcoholisme, depressió. Mor als 44 anys al 1956. Acaba el moviment expresionista nort-americà i es l'inici del Pop-ART.

W. DE KOONING

Ve del context Europeu, als 21 anys es trasllada als EUA. Es un dels artistes que van treballar en la proposta de Roosevelt (pintaven murals als hospitals, centres educatius,e spais comunitaris en les residencies dels treballadors).

En un primer moment estudia el Cubisme, l'expresionisme.

Als 40 treballa una serie de dones. Hi ha una voluntat de representar dones voluptuoses, fermes, agresives. El rostre es absolutament tens, mostra les dents. Desfiguracions pero reconeixem que es la figura d'una dona.

Pero alhora hi ha una voluptuositat, una sexualitat.

Greenberg, critic d'art: Dintre de l'escenari dels artistes encara té una certa preferencia, reconeix en aquesta proposta de De Kooning que es trencadora pero no va tant enllà en la experimentació com Pollock.

Sempre hi ha una rivalitat amb els francesos, anglesos.

Context de la Guerra Freda.

En aquestes pintures de De Kooning veiem a Picasso, les Venus paleolítiques. Anem veient aquesta relació amb els diferents models de representació del cos femení. Un dels punts d'inspiració de De Kooning es Henri Miller, Trópico de Cáncer, descriu les protagonistes femenines sexualment.

Relació amb la literatura.

Pop-art com a resposta a l'expresionise abstracte nortamericà.

El tema de la representació del cos femení, dos moviments antagònics. Diferencia de la representació el cos femení enLichtenstein: Mirada masculinia, fragilitat, vulnerabilitat, dependencia, tema romàntic.

Wesselman treballa el tema de la nuesa, pits,boca. Està hipersexualitzada perque no té rostre. Veiem un producte sexual.

En De Kooning veiem una mirada fixa, rivalitat. Pero igualment son mirades masculines.

-Kooning, Interchanged, 1955. S'endinsa en un treball me´s propiament abstacte.

Montauk I, 1969. Els artistes continuen el seu recorregut.

KLINE, FRANZ

Es caracteritza per fer representación de Nova York, mitjançant linies negres gruixudes, series en blanc i negre. Tenim cruilles, carrers, ponts, totes aquestes retícules ho condensa en aquest paisatge urbà que es va desenvolupant en les seves obres.

Relació de la importancia a la conexió entre crítics, historiadors. Molts autors creuen que na de les seves fonts d'inspiració es tot allò que ve en relació als caracters xinesos o japonesos però ell ho nega rotundament.

Tots aquests artistes coneixien el seu treball.

El seu punt de partida internacional es la seva visibiltiat en la revista Life.

La importancia de la literatura com Jack Kerouac.

El que destacariem del que ens exposa Kerouac l'artista conecta aquest mon interior i subjectiu i retornar les emocions en la comunitat. La fusió entre la experiencia vital i la experiencia artística. El que fan en aquest context es escriure la seva propia vida. Hi ha aquesta necesitat de parlar des de la veritat. Hi ha un malestar.

-Joan Mitchell: Birds (1987-88)

Una de les referencias al CV es d'una exposició de l'any pasat a Londres, Bilbao. Exposició de l'expresionisme abstracte nordamerica que feien enfasi en les dones.

Era un escenari absolutament masclista pero també hi havia dones que podien crear.

Lee Krasner, 1965, night creatures. Va ser parella de Pollock.

-Helen Frankenthaler, Mountains and sea/ Canyon

COLOR-FIELD PAINTING

Una altra linia d'experimentació.

-Mark ROTHKO, White Center, 1950

Importancia del color per tal de transmetre aquestes emocions pero ho fa d'una altra manera al Gestualisme.

ROTHKO va neixer a Rusia en el context d'una familia Jueva, va arribar amb 10 anys als EUA (1913).

Marcus Rothkowitz.

No unicament tenia la preocupació de treballar amb el llenguatg plàstic sino també la música.

Hem de parlar de Kandinsky, les improvitzacions, les composicions. Voluntat d'investigar un llenguatge abstracte.

Rothko, White center, 1950

Es esencial el tema de les grans dimensions de les obres. Son ores sense figuració i camps de colors molt grans, impacta molt a l'interior. Dona peu a projectar els teus propis pensaments sobre l'obra perque no veiem una imatge que reconeixem. Depen del dia pot tenir una experiencia placida o no, son obres obertes, subratllant aquesta necesitat de que cadascú interpreti l'obra per tenir la seva propia experiència.

Hi ha diferents maneres de treballar l'art abstracte.

La rellevancia del color en relació a les emocions, als sentiments. Les linies s'executen de manera diferent, de forma més natural i fluida.

"Solo me interesa expresar las emociones humanas..."

Hi ha moltes obres que depenent de com es mostren tenen un altre significat. S'han de crear aquests espais d'intimitat.

Al llarg de la seva trayectoria, modifica la paleta de colors. Orange and red on red.

Lectures neoplatóniques.

Mística i abstracció, Amador Vega. Idea d'anar relacionant les diferents obres de Rothko amb els pensadors neoplatónics i místics es molt suggerent

Mark Rothko, Rothko Chapel (1971), Houston, Texas. Ens proposa un tríptic, un espai on la persona es senta. El que ens crida l'atenció d'aquesta capella es que es un espai arquitectonic que es va diseñar per ubicar les seves obres pero es que no hi ha una iconografia de cap creença, estem parlant d'espiritualitat, necesitat de conectar amb un mateix, per trobar un espai de retrobament, sense estar vinculat a cap religió en concret.

Espai per pensar, conectarse amb un mateix, estar en silenci. Son cuestions importants per veure la evolució d'aquest autor. Obres de grans dimensions, es una experiencia molt física. El tema dels triptics.

-Clyfford STILL, 1953. Gran admirador de Turner. Va experimentar amb el surrealisme, l'abstracció, cap al 48-49 va abandonar la figuració per endinsar- se en l'art abstracte. Viatge introspectiu, pensa en un paisatge de l'anima

-Barnett Newmann: "Sin título" (1945), NY

Encara tenim formes orgàniques que ens recorda al surrealisme

Però després entrarà en els camps de colors estesos com en DIONYSIUS (1949), WASHINGTON

L'interesa tota la cuestió dels mites, referencia a DIonís,al pensament de Nietsche, al naixement de la traggedia

IMPACTE POSTERIOR: Va influenciar de manera directa als artistes de l'abstracció postpictorica americana dels anys 60 com Frank Stella.

-MOTHERWELL

-Elegía por la república española, técnica mixta (1949-65)

Fundador de la revista Posibilities, fundador d'una escola d'art am Rothko i Newmann. També al 51 va publicar una antologia de textos dadaistes.

No el podem ubicar dins del gestualisme ni dels camps de colors estés.

Conecta amb la realitat, referencia explícita política. Els altres parlaven d'un malestar pero aquest artista fa alusió a una historia concreta.

Anar més enllà de la realitat concreta de la república sino altres interpretacions per les formes representades que poden ser falos. El ema de la sexualitat, Freud, vinculat al Surrealisme. EL que interesa recalcar es que de cop i volta ens apareix una referencia històrica.

13-10-17

FALTAN APUNTES

19-10-17

EL PASO, Madrid. 1957-1960 (Rafael Canogar, Luis Feito, Manolo Millares, Antonio Saura, Manuel Rivera, Juana Francés, Pablo Serrano i Antonio Suarez (aquests es van anar més tard del grup).

TAPIÉ va comisariar la exposició de la Sala Gaspar de Barcelona i després a la Sala Negre de Madrid. Exposició que va fer canviar la manera de treballar de molts artistes, van deixar de banda la figuració.

Al 59, dos anys després de la fundació d'El Paso, Camilo José Cela va publicar una revista on hi havia un número monogràfic on van apareixer alguns artistes d'El Paso i Eduardo Cirlot.

Hem de tenir al cap als artistes de Dau al Set, de l'Informalisme i de l'Expresionisme abstracte nord-americà.

-Manolo Millares "Pictografía", 1951. Óleo/tablex.

Aquest autor no solament desenvolupa una tasca artística sino que també va ser cofundador de los arqueros del arte contemporaneo, la obertura del museu d'Art abstracte a Tenerife.

-Manuel Millares, Aborigen n 1.

Recorda al privitivisme, art prehistóric a banda de Kandinsky. Maltracta les teles. Esquitxa pintura a sobre.

-Manuel Millares, Sin título (1955) Arpillera. Colección privada

Recorda a Tàpies. Esgarrapades, rasguños. Teles maltractades. Series on de manera continua va executant aquesta violencia, incisions. Hi ha una clara conexió amb l'informalisme matèric. Aquesta violencia es una de les vies per tal de treballar el neguit d'aquest autor. Ho hem d'ubicar en un escenari franquista. Utilitza un llenguatge abstracte i això es clau. Hi ha una instrumentalització de la cultura de l'art.

-Saura, Serie constelaciones, 50`.

Experiencia de viure 3 anys a paris. Coneix als indormalistes

-Saura, Eflorescencia nº 2 (1950)

Evolució i el gran canvi que els suposa coneixer altres artistes, els nordamericans i europeus. Coneixen el surrealisme, l'expresionisme. Veu el treball de Pollock, de DeKooning i a partir d'ells va creant el seu propi llenguatge.

-Saura, Crucifixion (1959) óleo sobre tela.

Recorda Dubufet, De Kooning. Aquestes influencies es troben en Saura qui especialment mirarà cap a l'expresionisme abstracte nord-americà. Si ens fixem, reconeixem una creu, d'una manera fragmentada unes cames, uns braços. S'està desfent pero encara ho reconeixem.

Al 57 Tapié li va organitzar una exposició a Paris. Això es molt important en relació a la plataforma de visibilitat de l'artista. Projecció internacional molt destacada. Una cuestió clau es aquest viatge que fan a París.

Al 58 respresentarà a España en la vienal de Venècia. Reconeixement internacional.

Als 60 estarà vinculat amb aquest grup d'estampa popular. L'angle des del qual treballen es la pintura figurativa, utilitzant el gravat perque es economic i es pot fer un gran tiratge, contra el regim franquista. No tindran tanta visibilitat.

Saura coneix profundament el que es la historia de l'art i els autors del context español. Quan veiem aquesta imatge hem de tenir present autors com Picasso, Goya (los Caprichos de la Guerra), Sartre (existencialisme), Tàpies (era molt amic), Zóbel, coleccionista d'art primitiu i japonés.

-Brigitte Bardot.

Una icona, un seximbol, un estereotip de com a de ser la bellesa femenina. Recordem les done sde DeKooning. Tot i ser una mirada masculina es un altre relat de veure la bellesa femenina.

-Saura, Cocktail-party

Aquestes figures evoquen animals, insectes. Burla d'un esdeveniment social, a partir dl sentit de l'humor.

-Canogar

-Luis Feito, Caligrafias. 1996. Serigrafia plegada.

Parteix de la caligrofia per deconstruirla. D'una manera explicita. Es autodidacta.

GRUPO GUTAI

(EMBODIMENT, concrete)

Fundat per Jiro Yoshihara l'any 54-72.

Life 1956

Experimentacions del cos.

Manifest Gutai 1956

Murajami Saburo hurling himself through 40 screens of paper in 1955. He called it Laceration of Paper.

Mou el treball dels altres artistes que formen part del grup.

Després del trauma d'Hiroshima, de les bombes nuclears, necesiten crear de nou. Estem en el context japonés.

Necessitat de treballar des d'un altre angle.

-Partim d'aquest nervi, d'aquest cos que està en un esta d'alerta. Dansa nova.

-YOSHIHARA, 1960

Té una llatga serie de cercles.

En el nostre context el buit es quelcom que manca, en un context japonés el buit es la potencialitat, allò que té moltes posiblitats.

-Shozo Shimamoto

Mateixa necesitat de perforar la seva obra. Context després de la 2GM, en el japó. Necesitat de l'art com eina per expulsar aquest neguit.

-Shimamoto, Cannon, 1956

Projecta amb un canó tinta contra un llenç

-Motonaga, Maquina de Hacer Humo: situació d'angoixa, d'asfixia. Es reviu el trauma amb aquesta obra. Conexió art-vida. Ens parla de la seva propia experiencia.

-Kazuo Shiraga "pintando con los pies", 1956

La clau rau en el procés de documentació. El que es va donar a coneixer. Tapiés va quedar maravellat. Corresponies amb les mateixes problemátiques dels artistes informalistes.

Totes aquestes pràctiques performàtiques en que el cos es l'eix es un clar precedent de l'art d'acció.

Per això Kapprow parla de proto happenings.

-Kazuo Shiraga, Challenging mud, 1955

Idea de caure, aixecar-te, sobreviure, arrosegar-te que respon al que estan vivint. Esgotamnt físic i psíquic. Com sobreviure després del que has patit, el que has vist. Ens recorda a les trinxeres, com ens arroseguem. Cos a cos amb la matèria, diàleg amb la matèria com artista. Aquestes peces ens arriba a l'estomac. Necesitat de donar forma a aquest neguit de les experiencies traumatiques. 55 moment previ del naixement dl grup Brutau. Aquestes

performance, el punt de partida es la necesitat de canalitzar aquesta impotencia, rabia, frustració.

-Atsuko Tanaka Electric Dress 1956

Era una exposició molt interesant de l'Atsuko Tanaka. Es una dona artista. Imatge on veiem l'artista fent la performance es diferent de l'objecte en si. Veiem la carcassa, el vestit, pero no té sentit sense la performance, no té sentit sense la utilització que se li dona. Conceptes a considerar quan parlem d'art d'acció.

Les interpretacions que ens venen al cap

Ara no deixarien fer això en una institució artística. Posant el seu cos en lloc. Es pot conectar amb l'escenari d'una 2GM, el cos està en risc.

El tema del ropatge, aquesta carcasa, recorda la tradició japonesa, l'art del vestit, com les dones tenen tot un ritual alhora de posarse aquest kimono, objecte molt clar per satisfer unes mirades masculines. Tenim un vestit amb aquests neons que remeten a tema explosió, bombardeig. Moment en que es comença a transformar la societat japonesa, hi ha un canvi en aquest escenari de les metropolis que els artistes veuen amb un clar escepticisme. Si anem a qualsevol ciutat japonesa les veiem plenes de llum de neó. El futur de Japó, el progrés, després del que ha pasat.

Historia de la dona al Japó i com ens apareix un altre manera de representarse. En aquest moment trenca tota espectativa. El públices queda atònic quan veuen una dona artista amb una proposta tan agosarada i que implica un risc. Clar precedent de moltes artistes que treballen posant el cos al límit.

Ho fan amb una necesitat de ruptura, de voler crear quelcom nou. Es interesant veure com hi ha una evolució d'aquests artistes. El context es esencial en la producció d'aquestes peces. Aquesta mirada de gènere s'afegeix a posteriori, pero està obrint un nou marc, fent quelcom absolutament innèdit.

En la resta de la seva trajectoria no treballa el tema de genere, pero el fet de posicionar-se com una dona artista que genera una producció i un marc d'experimentació en un context en que s'espera que no pasi, sino que s'ha de ser mare i estar a casa.

Les obres son obertes un cop produides, hi ha moltes lectures. Les obres no tenen una única lectura sino múltiples. Hi ha múltiples recorreguts. No hi ha una únca manera d'entendre les peces.

-Murakami Saburo. Experiencia performàtica, amb el propi cos trenca les teles.

-Guggenheim Gutai: Splendid Playground Curators on the Gutai Journals.

CoBrA

Copenhague, Bruselas y Amsterdam

1948-1951

Karel Appel, Asger Jorn, Pierre Alechinsky, Cristian Dotremont, Egill Jacobsen...

Equill Jacobsen, Acumulación 1937

Emergeixen, van desenvolupant diferent linies, al 51 acaba el grup.

Voluntat de trencar amb l'acadèmia i buscar altres marcs, informalisme, primitivisme. Aquests autors es van coneixer a París, ens proposen aquest grup Cobra. Estan a París on el Surrealisme té molta força.

Aquests autors també s'influiran de l'Expresionisme alemany com Nolde o Munch.

Serie de peces que tots aquests autors estan enmirallats.

Totes aquestes propostes responen a aquest context de finals de la 2GM, tenen aquesta por, trauma.

Quan parlem del moviment, els surrealistes estaran molt presents com Miró.

Una de les singularitats es la seva voluntat de recuperar la cultura, la tradició escandinava, les llegendes, els mites. Aporximació a l'any medieval. Aquesta ruptura amb l'acadèma parlem des del Renaixement.

En relació al grup Cobra es la rellevancia absoluta de les publicacions. Gràcies a la publicació que ells duen a terme, la revista Cobra que va servir per donar a coneixer internacionalment aquests autors. Veiem les obres dels integrants pero també textos que dibuixen aquest marc conceptual teòric. També recorden als manifestos de les 1res vanguardies artístiques.

-Egil Jacobsen, Acumulación, 1937

Tenim la linia de la revista i del butlletí. Publicacions i butlletins amb la gran importancia de difondre el que s'està fent. Importancia del col·lectiu, la comunitat, el formar part d'un grup. Treballar de manera comunitària.

-Karel Appel: Grito de libertad, 1948

Un dels representants que ve del marc Holandés, Amsterdam. Important veure obres seves en diferents moments. Recordem el marc històric que té un pes específic en la producció dels artistes. Les influencies directes del treball d'Appel es Miró amb els colors primaris. Autorretrat de Miró amb dos fases cronológiques que buscava, igual que Appel, representar les màscares africanes, dibuixos infantils, Picasso.

L'art brut

Llenguatge artístic desenvolupat per nens, persones que no tenen una formació artística (amateurs), amb problemes físics.

-Karel Appel: Le grand chef Cobra Medium, 1950

En aquest cas concret utiltiza colors més vius, alegres

-Karel Appel: De famlie-lA FAMILLE

-Karel Appel-Bird and animal, 1958

Veiem el canvi, grabats. Deixa aaquest traç més infantil i s'endinsa cap a altres experimentació. Això es el que li recomana fer un crític.

-Appel, 1959

Vincle artista-crític.

-Appel, 1976. Twee Gezichten

El grup cobra ja està disolt pero continua aquesta línia d'investigació. Al 57 va anar als EUA perque estava absolutament fascinat per un dels artistes de l'exprssionisme abstracte nord-americà que es William DeKooning. Estaba fascinat per ell. Va voler coneixer tot el seu treball. També fascinat per la escena artística de Nova York. Tot això ho trobarem de manera clara representat en la seva producció artística. Al 72 va establir dos tallers als EUA.

Conexió del seu treball amb el free Jazz perque es una música experimental. Idea de la improvització, atzar, deixar-se anar l'artista també treballa des de aquest posicionament.

-Asger Jorn, 1948, Djerba

Recorregut daquests autors influit pel Surrealisme.

Fascinació per l'art dels paisos escandinaus.

Aquesta pintura recorda als vitralls medievals. Aquesta llum, cares fragmentades, interprtacions lliures d'apostols, sants.

-Asger Jorn 1950, La Lune et les animaux

Animals fantàstics. Parts instintives més fosca de l'esser humà.

-Asger Jorn, 1951, Sygelige Fantomer.

Ulls desorbitats, espantats, la por. Es un malson.

En la seva producció continuament veiem animals fantastics inquietants.

-Asger Jorn, 1951. Le Droit de l'aigle.

Calaveres. Recorda el crit de Munch, les mascares africanes, museus etnogràfics. L'aguila apareix amb tres caps, imatge ferotja que ens pot fer pensar. Tema de l'inconscient. JORN va partir del llegat dels surrealistes.

Artista vinculat amb diferents plataformes. Al 1957: Notas sobra la formación de la Bauhaus imaginista.

Vol reivindicar aquesta idea més experimenta. Necesitat de crear plataformes.

-Vinculació amb la internacional situacionista. El que volien era cuestionar una nova societat que explta, maltracta als ciutadants. Partien de buscar altres maneres de fer. Artista altament polititzat. Crítica directa a aquesta deriva al que serà la Societat de l'espectacle. Les persones eixen de ser subjectes actius a persones pasives.

-Asger Jorn, Wallflower, 1958. Defiguration/ Profana, 1960- Defiguración

Idea de tralliversar, al que son codis establerts que tots reconixem, voluntat de donr la volta donar un nou significat. -Asger Jorn Big Fuck to the Cardinal of Aerica, 1962. Defiguration.

-ALECHINSKY, 1951

la jove y la mort. Veiem un calavera. Tama del terror, de la desfiguració.

BLACK MOUNTAIN COLLEGE 1933-1957

-John Cage, Happening.

Aristes que es van vincular amb el Pop-Art i l'xpresionisme abstract na.

RICE defensaba que aquest centre dexperimentació.

-Joseph Albert: vol potenció la conexió entre diferents llenguatges artístics.

-Olson: va potenciar el que es un treball on la poesia tenia un espai.Pintura, poesia, instalacions. Rellevancia del dadaisme, la cotidianitat. Kapprow experimenta amb l'art d'acció. Línia d'experimentació amb el silenci, interés amb la filosofia orienta, zen, budisme.ç

A partir de tots els sorolls quotidians.

CAGE: Nueva música, nueva escucha. No es un intento de comprender algo que se dice, porque, si se dijera algo, el sonito transmitiria la forma de las palabra.

Segones Aantguardes

Expressionisme abstracte/action painting

Pop Art

-Hans Namulth, Jackson Pollock painting, photograph, 1950

Deixarse anar, fluir , improvoització. Vinculada amb el surrealisme. Una figura clau es el subjecte, antropocentrisme. L'art es un mecanisme per donar forma a tots aquests neguits, traumes. La petjada de l'artista està absolutament dintre de l'obra.

El context politic, social economic als anys 60 als EUA es d'una banda la contracultura, els hippies. Però també una esperança, American Way of Life, clase treballadora que necesita electrodomèstiques, consumir. Estètica publicitària que es la que recullira el pop art. Cartells, imatges que apareixen al cinema. Estem consumint. Quan parlem dels 40, principis del 50, el marc condiciona de manera clarísima.

Una manera de sortir d'aquest exes de subjectivitat, pathos, emotivitat es fer series, obseció d'eliminar la petjada. Voluntat que no quedi un traç. Antiantropocentrisme del Pop-art.

27-11-17

faltan apuntes, Warhol

2-11-17

Roy Lichtstenstein: "Whaam!" (1963). 1'62x4'21m

Quan veiem aquesta imatge, veiem una escena bèlica a través de la onomatopeia pero no tenim el drama propi del que representa un atac. El

llenguatge del còmic neutralitza el dolor. Hi ha una linia de treball en que veiem unes viñetes amb escènes bèliques, neutralitzades.

Roy Lichtenstein, 1964

Partint dels còmics reals pero les manipula.

Sempre amb aquesta actitud de dones que estan a l'espera. Com ens apareixen representades les dones.

Estem parlant de grans formats. El que traça manipul la viéta que li interesa. Agafa aquesta textura del que es la calitat del paper del còmic. L'artista de manera molt curarosa té una voluntat de no deixar la petjada. Imatges que estan concebudes dins d'aquest marc.

Totes aquestes obres van tenir una gran acceptació. Records a nivell de subasta.

Roy Lichtenstein, Nurse, 1964

Clara conexió amb els arquetips femenins que apareixen en relació als media. Dones estereotipades perque es el model. Obres creades des de la perspectiva masculina. Es recontextualitza, es dona una nova lectura.

També treballa sexualitzant les dones.

-RUINS (1965)

Serie de ruines, li donem una connotació de nostalgia, melangia, espirirtualitat. Fredor en la qual s'ubiquen aquests vestiguis.

-Atomic Landscape: relació a les bombes d'Hiroshima i Nagasaki. El que crida l'atenció d'aquesta peça es que no transmet cap sentiment de pena, horror. Està neutralitzant tota aquesta violència, barbàrie que porta tota guerra.

Context polític, social

Forma part d'aquest esperit que parteix del llenguatge del comic que neutralitza la violencia.

Agafen tota aquesta informació pero no es posiciona políticament. No hi ha cap mena de denuncia estem seguint un relat.

El que feien es retornar el que es propiament tot els ítems que tenia en relació als mitjans de comunciació que reproduien un model heteropatriarcal. Hi haurà dones que s de manera explícita buscaran una altra

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 53 páginas totales
Descarga el documento