Apuntes sobre Patologia_Parte1, Apuntes de Patología. Universidad de Buenos Aires
floryamor
floryamor

Apuntes sobre Patologia_Parte1, Apuntes de Patología. Universidad de Buenos Aires

7 páginas
2Número de descargas
1000+Número de visitas
Descripción
Apuntes de Patología sobre las Fonts de coneixement de la patologia general, Divisió de la patologia, Nosologia, Realitat immediata, Etiologia, L'herència en patologia, Factors contribuents, Agents químics com a causa de...
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 7
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento

La patologia és la ciència que estudia la malaltia PATO LOGOS incloent totes les aberracions i anormalitats.

La normalitat no existeix, per tant el que es pren és la "normalitat estadística" caracters comuns de la població. Així, com a model de normalitat agafem la mitja estadística i establim uns marges de normalitat. Així també definim la anormalitat que és el que estudia la patologia.

General : prové de la divisió entre patologia general i especial. L'especial estudia les malalties.

La patologia general estudia l'individu, les causes i manifestacions de la malaltia, com valorar−les el malalt en general. És la introducció a la medicina clínica.

FONTS DE CONEIXEMENT DE LA PATOLOGIA GENERAL

Les bases de la patologia segons el punt de vista acadèmic són l'anatomia, la fisiologia, la física, i la química. I des del punt de vista humanista és l'anato, fisio i antropologia mèdica: estudi científic de l'home com un subjecte que pot patir una malaltia, basat en les ciències humanes: psicologia, sociologia, història, antropologia cultural, i ètica.

L'objectiu de la patologia general és l'individu malalt, i el contingut és l'etiologia, anatomia patològica, fisiopatologia i la clínica.

DIVISIÓ DE LA PATOLOGIA

NOSOLOGIA : teoria de la malaltia• ETIOLOGIA : ciència que estudia les causes de la malaltia.• FISIOPATOLOGIA O PATOGÈNIA : estudia els mecanismes que donen lloc a les alteracions de la funció, com a conseqüència de l'actuació dels agents etiològics.

CLÍNICA : conjunt de manifestacions, subjectives i objectives de la malaltia. Inclou la SEMIOLOGIA o SEMIÒTICA, que és la tècnica per valorar i interpretar els símptomes i signes.

Tema 1: NOSOLOGIA

SALUT : La salut és una sensació de benestar físic, psíquic i social.

La sensació de l'individu el metge no la sent, per tant, la salut s'ha d'objectivar per la pràctica mèdica, i això es fa mitjançant 4 mòduls :

Morfològic : Determina el nivell morfològic de la salut. Està sà el que no té cap deformitat directa o indirectament visible, o cap realitat material aliena al que aquell cos normalment és. (Ex: pedra a la vesícula, pròtesis, ).

Activitat funcional : És sana la persona que té les funcions vitals dins els límits que defineixen la norma funcional de l'espècie. Es mesura per les correponents proves funcionals.

Rendiment vital : És sa l'individu que rendeix sense fatiga excessiva i sense mal aparent, segons el que ell mateix i la societat a la que pertany esperen.

Conducta : És sa el que té una conducta "normal" segons les pautes que marca la societat a la que pertany.•

La salut perfecta, ideal, no existeix.

MALALTIA :

1

Segons Avicena la malaltia era la "pèrdua temporal de l'harmonia".

És una "manera de viure defectiva, dolenta i aflictiva" segons Letemendi.

Estructura de la malaltia

La malaltia té tres parts:

REALITAT IMMEDIATA :

Experiència del pacient i del metge. Té una part subjectiva i una part objectiva.

La part sujjectiva és el que diu el pacient, l' ANAMNESI és l'interrogatori que fa el metge al pacient.

La part objectiva és el que el metge capta amb els sentits, és l'exploració, els signes i símptomes que el metge pot observar amb els exàmens complementaris a l'anamnesi.

La realitat immediata de la malaltia és l'interpretació que el metge fa a partir de l'interacció de la part subjectiva i l'objectiva.

CAUSA :

Sempre existeix, i és molt important per trobar qualsevol remei, si trobem la causa podrem curar el pacient, si no no.

Aquesta té component extern i component intern. Per exemple tothom està exposat al virus de la grip, però no tothom agafa la malaltia. I això s'aplica sempre.

Component extern: per si sol no és suficient pq hi hagi una malaltia. És el més fàcil de comprovar. Ex: bact, traumatisme

Component intern: edat, sexe, predisposició, antecedents d'altres malalties sempre existeix, però molts cops no el trobem.

SIGNIFICACIÓ VITAL :

És la part més folosòfica que discuteix el per què ens posem malalts. ¿ Té alguna raó que l'home emmalalteixí ? Té algun sentit la malaltia?

La significació vital intenta donar resposta a aquestes preguntes. És més cosa de creença que de ciència,

Resposta: Té un sentit que la raó humana no pot comprendre.

T. 2 ETIOLOGIA. L'HERÈNCIA EN PATOLOGIA

Dr. Rubio

És la ciència que estudia les causes de la malaltia. S'ha de considerar una causa fonamental que és la més important i està acompanyada d'altres factors essencials. Aquesta causa fonamental és l' AGENT ETIOLÒGIC.

Els altres són els FACTORS CONTRIBUENTS, que són per exemple:

2

La Predisposició a patir una malaltia.• Factors Desencadenants: desencadenen allò que l'individu estava predisposat a patir.• Factors Perpetuants: fan que una malaltia aguda es cronifiqui.• Factors Configurants, que són els que fan diferenciar una mateixa malaltia en persones diferents.• Factors de Localització• Factors Letals: fan que uan persona mori d'una malaltia per la que altra gent no mor.•

Hi ha vegades que no es coneix la causa essencial d'una malaltia, i llavors l'etiologia d'aquesta es diu criptogènica, idiopàtica o essencial.

El concepte de segona malaltia és que a causa d'una malaltia en surt una altra per la reac immune. Per exemple, una infecció per estreptococ fa que surtin febres reumàtiques.

L' Etiologia Iatrogènica vol dir que és una malaltia produida pel propi metge.

Els factors de risc són els que segons l'epidemiologia acompanyen més la malaltia.S'utilitzen en epidemiologia per aconsellar que s'abandonin aquests habits amb motiu de prevenir la malaltia (medicina preventiva).

PATOGÈNIA o FISIOPATOLOGIA

Són tots els mecanismes que es produeixen a l'organisme un cop comença el procés patològic, un cop incideix l'agent etiològic. És un canvi en la fisiologia.

Una etiologia dóna una lesió bioquímica que fa canvis en les vies metabòliques que es tradueixen en una clínica concreta.

Els tractaments poden ser etiològics, fisiopatològics o sintomàtics. El millor seri utilitzar un tractament etiològic per que desapoaregui la causa, però hi ha vegades que no es coneix la causa i s'ha d'utilitzar un tractament fisiopatològic.

ETIOLOGIA GENÈTICA

La genètica comença a la meitat del s.XIX amb Mendel que creuava pèsols. Això era el període botànic. Després va venir el període zoològic, ja al s.XX, aquí s'estableix el concepte de gen (Johansen, Wilson i Morgan). Cap a l'any 1940 comença el període microbiològic, etc.

El GEN és la unitat de transmissió hereditària. S'en coneixen més de 50 mil agrupats en cromosomes, 23 parells.

El locus genètic és el lloc que ocupen els gens, i els dos gens homòlegs són els al·lels que poden ser heterozigots o homozigots.

La variabilitat genètica vé donada per la recombinació i l'entrecreuament. El concepte de gens lligats també és important.

La mutació és important en patologia. És una alteració estable i heredable del DNA. Les mutacions es produeixen per factors ambientals.

L`hetereogeneitat genètica és que diferents causes genètiques donen la mateixa malaltia.

Com que les alteracions poden ser hereditàries, en l'anamnesi s'ha de preguntar per les malalties de la família.

3

Un de cada 200 té alguna malaltia congènita.

CLASSIFICACIÓ DE LES MALALTIES GENÈTIQUES

Aberracions genètiques cromosòmiques. Hi ha massa material genètic.• Malalties d'herència simple o mendeliana. L'alteració és d'un gen. És més difícil de veure.• Malalties multifactorials. Són la suma d'alteracions genètiques i ambientals.• ABERRACIONS CROMOSÒMIQUES

Són alteracions grolleres per excés o defecte de material genètic.

Els malalts tenen uns trets comuns: retard mental, talles petites, deformacions facials, etc.

Per anomalía numèrica dels autosomes:• SD DOWN : Trisomia 21. Permet la vida. Tenen cardiopaties, retard mental, dismorfiques de la cara. Si arriben als 40 anys tenen una clínica i anatomia patològica com els malalts d'Alzhèimer.

Les dones amb sd Down poden quedar embarassades i el fetus té un 50% de possibilitats de nèixer.

FALTA PARCIAL DEL CROMOSOMA 5 : és el Sd del CRIT DEL GAT. Criden com un gat i tenen trets de Down.

Alteracions numèriques dels cromosomes sexuals•

Són nens normals, i a la pubertat s'els manifesta la patologia.

SD. KLINEFELTER: 47 Cromosomes. XXY. Fenotip masculí, en el desenvolupament pateixen una virilització parcial, tronc petit, braços i cames llargs, poden tenir pits, i testicles molt petits. Tots són infèrtils. Alguns tenen una conducta antisocial.

SD. TURNER : 45 cromosomes, dels sexuals sols hi ha un X. Son nenes normals en el seu naixement, i a la pubertat no es desenvolupen. Poden tenir cardiopaties i problemes als ossos.

Si es detecta abans de l'adolescència i se li adm horm pot desenvolupar−se, però romandrà estèril.

HERMAFRODITISME VERTADER : Tenen testicles i ovaris, i tenen fenotip masculí però tenen un cariotip 46 XX. O casos en que el pac no té ovaris però els testicles tenen azoospèrmia.

Alteracions cromosòmiques del càncer•

Leucèmia mieloide crònica: tenen el cromosoma Philadelphia que és un 22 més curt (el tenen quasi tots).

Càncer de colon : tb té causes genètiques cromosòmiques.•

MALALTIES D'HERÈNCIA SIMPLE O MENDELIANA

Són degudes a la mutació d'un gen provocant una alteració en la fabricació d'una proteïna. Les alteracions en els enzims provoquen que s'acumuli substrat i manqui prod de la reac q catalitza.

Poden ser autosòmiques o lligades a X. I les autosòmiques poden ser dominants o recessives. Recessives és que per manifestar−se han de ser homozigot per aquell carácter.

Són malalties rares cada cas aillat, però totes juntes són freqüents.

Autosòmiques dominants•

4

Tots els individus afectats tenen un progenitor malalt i per estadística la meitat dels fills tindria la malaltia. Tant en homes com en dones. I la transmissió és verticalment, de generació en generació.

Els fills normals d'un individu afectat només tindran fills normals.

Tenim exemples com el síndrome de Morgan, etc.

Autosòmiques recessives•

Han de ser homozigots per presentar−la i no té transmissió vertical. La unió consanguínia fa molt probable que es doni afectats, com més infreqüent sigui el gen mutant major és la probabilitat que els afectats siguin el producte d'una unió consanguínea.

Si el pare i la mare son portadors del mateix gen mutant tindrem que el 25% de fills seran normals, el 50% portadors i el 25% homozigots malalts.

Si un individu malalt s'uneix a un portador heterozigot, la ½ dels fills estaran afectats i semblarà que es tracti d'un patró dominant.

Si dos individus malalts s'uneixen, tots els fills estaran malalts.

p.ex. tenim la sordera, l'albinisne i la fibrosis quística.

Lligada a X recessiva•

El patró és oblicu, degut a la presència de malaltia de fills varons de dones portadores (tiets i nebots afectats).

Els fills mascles de dones portadores tenen un 50% de possibilitats d'estar afectats.

Totes les filles d'un mascle malalt son portadores i els fills mascles no tenen la malaltia.

Els mascles no malalts no transmeten la malaltia a cap fill mascle.

L'única possibilitat que existeixi una dona homozigota malalta és que el seu pare fos malalt i sa mare portadora.

Lligada a X dominant•

Les dones s'afecten amb una freqüència doble que els mascles.

Una dona afectada transmet la malaltia a la meitat dels seus fills/es.

Un mascle afectat transmet la malaltia a totes les seves filles i a cap dels seus fills.

El síndrome clínic és més variable i menys sever en les dones heterozigòtiques que en els mascles hemizigots.

Exemples d'això és l'Hemofilia A. Dèficit de Glucosa−6−P deshidrogenasa, albinisme ocular, etc.

MALALTIES MULTIFACTORIALS

Hi ha molts gens alterats i la persona al néixer té molts gens mutats, i neix molt predisposat a patir una det malaltia però no la té pq falta q actuin factors ambientals. I els seus descendents també ho pillen.

5

Ex: llavi leporí, cardiopatia congènita, epilèpsia, HT arterial.

T.3 factors físics i químics com a causes de malaltia Dr. Teixidó

AGENTS FÍSICS

Seguint amb les causes de la malaltia tenim que els agents físics externs intervenen de forma inadequada.

Forces mecàniques

Afecten nocivament en primer lloc quan actuen sobre un cos i aq lesiona el nostre cos (traumatisme). Tb que el nostre cos per forces dinàmiques prengui un sentit i un objecte s'oposi al nostre dinamisme (xocar contra una farola).

Quan un objecte es projecta contra el cos és més nociu quan l'objecte és petit, indeformable i a gran velocitat.

També el tercer aspecte són les moviments sostinguts i continuats no habituals pel cos (p.ex en un vaixell : pseudovertigen en que hi actua l'oïda amb el sistema vegetatiu, dóna sudoració, etc).

Els dos primers efectes nocius de formes mecàniques són traumatismes, i el tercer quinetocis.

Els traumatismes es classifiquen en:

Commoció• Ferides•

COMMOCIÓ : Traumatisme amb pèrdua de funció sense que es vegin macroscòpicament les lesions.

CONTUSSIÓ : a més de pèrdua funcional hi ha lesions macroscòpiques de no continuitat de teixit, i sobretot de superfície cutània.

Les contussions poden ser:

Luxacions• Petèquies• Hematomes• Etc•

Les FERIDES són tot lo altre però amb solució de continuitat (tall) de la superfície cutània. N'hi ha de molts tipus segons:

l'objecte que la produeix.• segons la profunditat• segons els marges de la ferida•

incises: marges nets• contuses: marges buits i irregulars. S'ha de curar amb Friedrish durant les 6 primeres hores, convertint la ferida contusa en incisa tallant per cosir−la.

Les manifestacions clíniquesdels traumatismes són:

Locals•

6

dolor• pèrdua funcional•

Generals ( complicacions)•

shock per dolor o hemorràgia• anèmia aguda per hemorràgia• infeccions•

La gravetat

Força còsmica que dóna pes als cossos de la Terra. Pot ser nociva pq mts processos fisiològics són antigravitatoris degut a la bipedestació. La bòveda plantar va contra la gravetat i poden sortir peus plans. Tb el retorn venós hi va i pot donar varius. De la mateixa manera els marejos al aixecar−se són per gravetat i pressió hidrostàtica. Els hipotensos sobretot fan ostostatisme (van de tort).

L'ingravidesa tb pot ser mt nociva pq la gravetat és mt necessària per alguns processos fisiològics com la deglució, micció, excreció o defecació. Tb pot haver−hi atròfia ms i òssea (pq no es fa servir) p.ex. en astronautes.

Pressió atmosfèrica

Pot donar sordera, epistaxi (sang al nas) p.ex. a grans alçades pq aquí la P atm dism i la P de les cavitats és la mateixa de la d'origen.

Com que a grans alçades baixen les P parcials dels gasos (O,N,H i CO2 ) falta oxigen i tenim taquipnea, cefalea (pq la manca d'oxigen afecta al SN) i tb flatulència, palidesa i somnolència. Això és el q s'anomena MAL DE MUNTANYA.

La P atm augmenta a grans profunditats. Aquí la dissolució de gasos en sang és més ràpida i poden ser tòxics. La descompressió s'ha de fer a poc a poc pq si és ràpida els gasos, i sobretot el N, no es dissolen ràpidament i poden fer bombolles que donen embolismes (passen ràpidament d'estat semidissolt a gas fent bombolles).

Calor − fred

nos ens protegim d'això amb el sistema tremorregulador de l'hipotàlem. Si fa calor activa la termolisi amb vasodilatació cutània i suor. Si fa fred fa termogènesi amb contraccions involuntàries musculars (tremolors). També el Tiroides i les suprarrenals acceleren el metabolisme produïnt calor.

Així mantenim la temperatura entre 36.5 i 37 ºC que és la temperatura homeostàtica.

La capacitat d'adaptació a oscilacions tèrmiques és limitada, i aquí obtenim els efectes nocius, o tb per transtorn del centre regulador (nens, ancians, intoxicacions amb alcohol, transtorns hormonals de tiroides, etc).

Tb canvis de temperatura i la seva intensitat i rapidesa, sequetat, ús de robes inadequades, etc poden afectar la temperatura amb efectes nocius.

EFECTES NOCIUS DEL FRED :

HIPOTÈRMIA : La fred actua igual a tot l'organisme.• CONGELACIÓ : Actua localment.•

7

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento