Apunts de classe 2010-2011, Apuntes de Antropología. Universitat de Barcelona (UB)
tiagooo
tiagooo

Apunts de classe 2010-2011, Apuntes de Antropología. Universitat de Barcelona (UB)

6 páginas
34Número de descargas
16Número de visitas
84%de 13 votosNúmero de votos
3Número de comentarios
Descripción
Asignatura: Antropologia i historia, Profesor: Carles Siches, Carrera: Història, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 6
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento

ANTROPOLOGIA

MALINOWSKI nova forma d’investigar: conèixer la cultura des de dins (observació participant).

Antropologia general a:

• USA: es divideix en sociocultural, física, arqueologia i lingüística.

• EUROPA: es divideix en cultural i social i física.

Organitzacions socials complexes sense cultura: llops, abelles, formigues. És una jerarquia biològica. Cultures sense organització social no existeix.

Antropologia cultural: branca de l’antropologia que estudia l’ésser humà en qualsevol lloc i moment.

ETNOGRAFIA I ETNOLOGIA formes de relacionar-se amb l’objecte d’estudi.

Característiques de l’etnografia segons Lecomte i Schansul:

1. Sempre es fa en un escenari natural. Sense manipular.

2. Implica una relació directe amb els objectes d’estudi.

3. Presenta una reflexió de les perspectives dels participants.

4. Utilitza una metodologia inductiva: sobre la pràctica es teoritza.

5. Utilitza dades qualitatives i quantitatives: tota la informació val.

6. S’ha de tenir en comte el context.

7. Utilitza com a lent per interpretar les dades el concepte de cultura.

Sincronisme: centrat en un moment concret.

L’etnologia és l’estudi que avarca una àrea, que no és local. És un estudi comparatiu de diverses etnografies, estudia els punts en comú. No es pot fer investigació si no hi ha un pensament teòric.

Dues formes d’investigació bàsiques:

1. Lineal: cada cosa té el seu moment. Investigació quantitativa i deductiva. Es fa una generalització. Hipòtesis, comprovació i resultat. L’objectiu és explicar, es necessita un coneixement previ.

2. Circular, és una investigació qualitativa i inductiva. La teoria i la pràctica estan en continua relació. Es comença amb una preparació teòrica, es fa un disseny d’investigació, el instrument bàsic és l’investigador, s’ha d’anar al camp. No es pot generalitzar. L’objectiu és comprendre un fenomen d’un cas concret.

Teoria: objectiu, conceptes. Construcció dels límits d’una investigació.

Mètode: la forma de fer lògica una investigació.

Tècnica: l’eina que ens serveix per treure dades.

Entremig hi ha les estratègies: de quina manera. Als anys 20 Malinowski va desenvolupar una nova estratègia: observació participant.

Perspectives:

• Emic: perspectiva del subjecte (actors i actrius).

• Etic: perspectiva de l’antropologia o altres disciplines. Aquesta s’ha construït a partir d’etnografies i reflexions realitzades amb el contacte emic.

RELATIVISME CULTURAL: explicar les coses des de la perspectiva de la pròpia cultura, no de la meva. Cal superar l’etnocentrisme cultura. No es pot jutjar el comportament dels altres, es pot comparar, però mai des d’una perspectiva etnocèntrica.

Antropologia:

• Perspectiva holista: una part no pot ser entesa sense comprendre el tot.

• Comparació. No generalitzar.

Desenvolupament del CONCEPTE DE CULTURA. El primer va ser Tylor, que té una concepció molt generalista. Llavors s’igualava cultura amb civilització (1871). Deien que els primitius tenien menys cultura. Tylor deia que la cultura és tot, qualsevol individu en el món tenia cultura. Va ser un gran trencament, inclou cultura material i no material. El problema de la definició és que no té en comte el nivell social organitzatiu.

ENDOCULTURACIÓ/ENCULTURACIÓ: és l’aprenentatge de la cultura. Transmissió que va passant de pares a fills. Està en relació amb la tradició (transmissió de trets al llarg de les generacions, persisteix en el temps).

• Genocidi: exterminació física, no només cultural.

• Etnocidi: eliminació d’una cultura.

• Aculturació: una societat que pensa que els pobles salvatges no estan civilitzats, se’ls compara amb els animals.

La CULTURA no es transmet biològicament, s’adquireix.

• 1973 Hoebel estudia els patrons de conducta apresos. Es centra en les formes d’aprenentatge de les cultures.

• Als anys 50 Kroeber fa un estudi de 500 definicions de cultura.

• Kotak: la cultura ho abraça tot, és general i específica, és apresa com un element après, és simbòlica, és compartida, està pautada, la gent utilitza creativament la cultura.

Teories racistes: quan es barregen aspectes biològics i culturals. Els feixistes ho van agafar com excusa. El racisme sorgeix a partir de les teories evolucionistes.

Per dir si una cultura és feliç o no s’ha de buscar indicadors (ex: nivell de pobresa, necessitats bàsiques cobertes).

Punts en comú de totes les cultures conegudes:

1. Prohibició del incest. El grau de prohibició canvia segons la cultura. Obliga a establir relacions fora de la família, és la clau de la creació de la societat.

2. Relacions de reciprocitat, crea lligams de jerarquia: un es creu superior quan ha fet un regal i l’altre encara no li ha retornat.

Per KESSING hi ha dues maneres per entendre la cultura:

1. Adaptacionista (antropologia social). És totalista (tothom té cultura) i materialista. És dóna a Europa i l’origen està en l’evolucionisme del segle XIX. La cultura és un fenomen adaptatiu.

2. Ideacional (antropologia cultural), és mentalista. Es dóna a USA. Els valors i les normes expliquen els comportaments. Parteix d’una concepció de cultura més restrictiva.

BONTE té una forma de veure la història, etapes:

1. Els precursors. Correspon a la conquesta d’Amèrica. Es veu la diferència entre la naturalesa dels salvatges i la dels civilitzats, que és insuperable.

2. El segle XIX industrialització. Es passa de salvatge a primitiu. La concepció de l’altre comença a canviar. Possibilitat d’assimilació. Prohibició de l’esclavitud perquè volien mantenir les colònies. Es sustenten les teories racistes.

3. Implantació colonial segle XX. Idea de que l’assimilació total és impossible. Varien els estudis segons el país.

4. Anys 50 hi ha una crisis colonial. Moment d’alliberació nacional. Es comença a recuperar l’evolucionisme, però multilineal: evolucions diferents. Abans l’evolució era unilineal: les societats evolucionen cap a un sol lloc. Es recupera la teoria marxista, que la primera meitat del segle XX havia sigut perseguida. Es desenvolupa l’antropologia econòmica. Concepció materialista de la cultura.

MERCIER parla dels precursors dels precursors: abans del segle XI. Diu que els clàssics són fonts úniques, però no hi ha desenvolupament perquè no es comuniquen. Al segle XV s’inicia el desenvolupament perquè és quan es comença a conèixer el món.

LEVI-STRAUSS fa un article als anys 70, on reivindica la conquesta espanyola. Parla de 3 grans moments per arribar a l’evolucionisme social i cultural:

1. La conquesta d’Amèrica. Va tenir repercussions econòmiques i socials. Levi-Strauss ho defineix com un enfrontament entre dues humanitats entranyes. A la Bíblia no sortia l’existència d’aquests sers humans, no s’havia previst. Volen saber els orígens i es qüestionen la seva racionalitat. Els segles XVI i XVII es fan relats d’Amèrica per fer una crítica de la pròpia societat, sobretot França.

2. Il·lustració, es desenvolupa la història natural. Hi ha dues idees centrals: historicitat i progrés.

3. Aparició de L’origen de les espècies, de Darwin.

BUFFON va fer una història natural de molts volums. Es basa es dos postulats del segle XVIII:

• L’home té capacitat d’anar cap a la perfecció o a la degeneració.

• Relació entre l’home i la natura.

Es farà una tipologia segons el grau de racionalitat de les cultures. Es desenvolupa la Teoria dels 4 estadis, que es basen amb la tecnologia:

1. Caça i recol·lecció. Són els salvatges. Són nòmades, coneixen el matriarcat (el patriarcat és l’element civilitzador), ignoren la propietat privada, no tenen escriptura, ignoren un sistema de govern i de lleis.

2. Ramaderia.

3. Agricultura, són sedentaris, tenen propietat privada.

4. Comerç, societat civilitzada, família monogàmica, sistema patriarcal.

Són etapes fixes, tothom passa pel mateix. És un procés lineal: tots van cap a un mateix progrés.

A finals del segle XIX s’utilitza a l’home salvatge per criticar la societat europea. S’estableix la idea d’un sol model de civilització: l’europeu (eurocentrisme). Aquests principis porten a la idea de que els salvatges estan dins de la natura, que en depenen. Els civilitzats estan fora i la poden controlar.

Segons Levi-Strauss al segle XIX hi ha dos moviments:

1. Romanticisme, busquen l’essència de la seva cultura. Moviments identitaris. Busquen la puresa i l’originalitat. Les coses autèntiques són les que no estan distorsionades per la industrialització.

2. Positivisme, tot està influenciat pel progrés. Es barregen els aspectes biològics amb els culturals. Diuen que els europeus tenen societats complexes i els salvatges societats simples.

Al segle XIX les etapes de la teoria dels 4 estadis ja no són etapes fixes, ara serà l’evolucionisme biològic. Amb les publicacions de Darwin els evolucionistes van dir que ja estava demostrat per la ciència. Es va donar com una veritat, no es va intentar demostrar.

Al segle XIX els materials dels arqueòlegs o dels viatjants agafen un sentit diferent. Utilitzen els museus per explicar la història de l’evolució. S’ordenaran en categories. Les eines de subsistència seran la clau per començar.

Es va agafar com exemple els pobles primitius de llavors, per veure com eren en el passat. Van servir per omplir el buit històric.

Al segle XIX es fomenten 2 grans vies d’anàlisi que orientaran les especialitzacions:

1. Els fonaments ideacionals del progrés. Estudis de les idees, creences, tecnologia, religió, cosmologies per exemplificar l’evolució.

2. Els fonaments institucionals del progrés. Parentiu, economia, política, etc.

Materials per fonamentar aquests àmbits de coneixement:

• Pobles primitius del passat. Serveix per construir les etapes de la humanitat. Evolució unilineal: totes passen per les mateixes etapes. Els pobles primitius del present donen dades etnogràfiques.

• Sectors socials de la nostra societat que es consideren primitius o d’etapes passades. No estan a les ciutats, viuen al marge del progrés: cultura popular. Han de ser rurals, no industrialitzats. Són un element bàsic per construir l’evolució, es consideren SUPERVIVÈNCIES DEL PASSAT, se’ls hi treu la pròpia història. Ara mateix és un terme insostenible perquè: ells també han tingut una evolució però diferent i si estan així és perquè el context els hi permet.

No confondre recreació o imitació amb supervivència.

Dues grans línies institucionals: MORGAN i TYLOR.

TYLOR, deixa de banda el cristianisme. Reflexiona sobre l’origen de la religió. Relaciona religió amb màgia i ciència. Teoria animista, es fonamenta amb l’existència d’esperits. El naixement de la religió és el moment en que l’ésser humà té dualitat, és la religió natural primitiva. Això porta a la idea del totemisme (origen mític). En el tòtem l’origen es troba a l’animal que està a dalt, el clan no podrà menjar carn d’aquest animal i no es poden casa entre els del mateix clan, perquè tenen la mateixa sang. Això comporta l’exogàmia: s’ha d’aliar amb altres famílies, ha de fer donació de dones.

Des de la perspectiva institucional, estudiar la família i el parentiu, el punt de comparació és la família monogàmica occidental, i quan més s’apropa més civilitzada serà la cultura.

MORGAN es va centrar en els iroquesos. Va descobrir que a tot arreu hi ha relacions que tenen a veure amb la consanguinitat. Totes les cultures utilitzen termes de parentiu. Correlació entre:

• Terminologia de parentiu.

• L’organització de la família, està condicionada per les relacions matrimonials.

I les dues condicionen els termes pels quals s’adrecen els membres dels diferents grups. Segons Morgan hi ha dos grans sistemes:

1. Classificatori (agrupa els parents), exemple: on els tiets adopten la funció de pare, i els cosins són germans. Societats primitives.

2. Descriptiu: situa els parents en un lloc genealògic. Societats evolucionades.

Els dos utilitzen termes primaris. Nosaltres combinem els dos sistemes, però tenim tendència a descriure.

El terme de família, pels romans volia dir servidors, associat a un lloc concret: sota un mateix sostre. Ara és una relació de parentiu i també els que viuen en una mateixa casa.

• Agnati: parents paterns.

• Cognati: parents materns.

Morgan va fer un inventari de les terminologies de parentiu. Va dir que tota cultura té un sistema de parentiu, es coneix una forma de família. El naixement és sempre resultat de la relació d’un home i una dona.

• Relacions entre els progenitors i els fills: llaços de consanguinitat.

• Relacions entre germans: llaços de germandat.

Tenen una base biològica: sense l’acte biològica no podria haver-hi aquests llaços.

El matrimoni és un vincle exclusivament social, l’únic llaç que no és biològic: relacions d’aliança o d’afinitat.

• Aliança: termes polítics i econòmics.

• Afinitat: relació no fonamentada en el fet biològic.

Les persones adoptades funcionen com un membre consanguini.

• Relacions uterines: quan l’element estructurador és el femení. Societats matrilineals.

• Filiació unilineal: només utilitzen una línia de parentiu, determinada pel sexe.

• Societats bilineals: el sexe no és discriminatori.

MURDOCK diu que en tot el món hi ha 5 grans tipus terminològics de parentiu:

1. Esquimal, és el sistema dominants. És viable el casament entre cosins. Els creuats i els paral·lels són iguals.

2. Hawaià: tots tenen la mateixa denominació, tots són germans.

3. Iroquès: només són germans els paral·lels, es poden casar amb els creuats.

4. Omaha

5. Sudanès

necesito apuntes buenos de antropologia
van bien aprar repasar
no està tot el semestre, només la primera meitat
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento