apunts drets i llibertats fonamentals, Ejercicios de Derecho. Universitat Pompeu Fabra (UPF)
julia387
julia387

apunts drets i llibertats fonamentals, Ejercicios de Derecho. Universitat Pompeu Fabra (UPF)

25 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Drets i Llibertats Fonamentals (Grau en Dret), Profesor: Victor Ferreres, Carrera: Dret, Universidad: UPF
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 25
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 25 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 25 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 25 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 25 páginas totales
Descarga el documento

FUNDAMENTAL RIGHTS AND FREEDOMS Victor Ferreres

1r Dret

TEMA 1: DRETS FONAMENTALS (DF): CONCEPTE I TIPUS 1.1.. Definicions generals FR: drets que reben una protecció judicial diferent de la protecció judicial general. Característiques: - Consagrat en una Constitució: explicita o implicitament (legalment vinculant) - Es vincula a l'Estat, inclosa la legislatura: Constitució - Lleis - Reglaments. Com que la Constitució està al capdavant, vinculen a l'Estat incloent la legislatura. La Constitució té una autoritat superior. - Protecció judicial contra l'Estat, inclosa la legislatura: perquè els drets han de ser protegits judicialment.

Organització de la protecció judicial Depèn del país. En la majoria dels països europeus hi ha un Tribunal Constitucional: si un tribunal ordinari creu que un estatut és contrari a la Constitució, el jutge enviarà una qüestió d’inconstitucionalitat al TC per preguntar si aquest estatut específic infringeix la llei constitucional. Espanya: - Reglament: els propis jutges ordinaris poden inaplicat la llei si la consideren inconstitucional. - Llei: qüestió inconstitucionalitat

Dret humà (DH): Característiques: - Consagrat en Tractats Internacionals. - Vincula l'Estat, inclòs la legislatura. - Tothom està obligat per l'Estat a nivell internacional (un país com a subjecte: tots els òrgans de l'Estat estan vinculats al tractat).

Quina és la protecció judicial que obtens si tens un HR protegit en un tractat internacional? - Nivell internacional: és possible construir algun tipus d'institució a nivell internacional que imposi el tractat internacional, com el Tribunal Europeu de Recursos Humans (Europa) o la Corte Interamericana de Drets Humans (Amèrica) Nivell regional. A nivell mundial trobem les Nacions Unides: New York Convention on political and civil rights. També hi ha el Comité de Drets Humans, el qual supervisa com els Estats implementen els Tractats. Però aquest comitè només expressa opinions i fa informes, no pren decisions vinculants.

- Nivell nacional: Si hi ha una contradicció entre una llei i un TI, la protecció judicial que s’obté és diferent en cada país. A Espanya hi ha 2 posicions:

Art 10.2 CE: la contradicció s'interpretarà d'acord amb la CE i el TI. Per tant, si hi ha una contradicció, significa que la llei va en contra de la CE i s’ha de considerar inconstitucional.

Un tractat internacional de drets humans és un tractat internacional: quan hi ha una contradicció, s'espera que el tribunal ordinari deixi de banda la llei per protegir el TI.

1.2..Distincions (s’apliquen tant a DF com a DH). REGLA vs. PRINCIPI: els drets estan expressats en clàusules (norma que protegeix el dret) i, aquestes, poden tenir la forma d'una norma o poden tenir la forma d'un principi.

Si té l'estructura d'una regla, significa que el dret obté una protecció categòrica: no importa com altres interessos es poden veure afectats, té una protecció absoluta. No hi ha cap restriccióni es pot ponderar. Si tens un dret a X, pots fer-ho sense importar res.

Ex: dret a no ser torturat. Té l'estructura d'una regla, vol dir que mai podràs ser torturat. Art. 15 CE (dret de vida) = la pena de mort és abolida a Espanya, però amb l'excepció explícita del que la llei militar estableixi en cas de guerra. Tot i tenir una excepció, continua sent una regla. Excepció: AUTO DEFENSA, per protegir la meva integritat física. Només s'aplica quan hi ha necessitat. La víctima té una protecció addicional perquè és innocent i l'agressor és qui va infringir la llei. Es podrien matar a 3 persones per protegir la vostra pròpia vida. Això no significa que la proporcionalitat desapareix per complet.

Si té l'estructura d'un principi, obté una protecció oberta a ponderació. En un cas concret, potser hauràs de cedir a altres consideracions, ja que també s’han de tenir en compte altres coses. És relatiu i les restriccions són possibles. Si tens dret a X però hi ha altres drets que tenen més pes que X, es restringirà X per tal de protegir els altres drets. S’aplica el principi de proporcionalitat.

Ex: llibertat d'expressió vs el dret a la dignitat. Per decidir quin preval en el cas concret, s’aplica el principi de proporcionalitat. Té l'estructura d'un principi. “L'holocaust no existia; els jueus són mentiders”. Aplicant el principi de proporcionalitat, la llibertat d'expressió es restringirà per protegir els sentiments dels jueus i el seu dret a la dignitat.

Art. 18.2 CE (dret de privadesa): no es pot entrar a un domicili casa sense el consentiment del propietari, autorització judicial o delicte flagrant. TC va dir que aquest article també incloïa estat de necessitat, llavors podeu entrar a una casa (foc, robatori...).

En general, els drets tenen l’estructura de principi.

DRETS NEGATIUS vs DRETS POSITIUS Drets negatius (omissió): quan el tens, les autoritats públiques no han de fer res. Ex: dret a la llib d’expressió, llibertat religiosa... Drets positius (acció): quan el tens, imposes una acció al Govern. L’Estat ha de fer alguna cosa per protegir aquests drets. Ex: el dret a la vida. L'Estat ha de tenir lleis per castigar a les persones que fan delictes per protegir aquest delicte. Art 27.4 Educació pública gratuïta CE: l'Estat ha de construir les infraestructures, pagar els professors ... No és realment una distinció entre drets positius i negatius ja que cada dret sempre té l’aspecte positiu de protecció del Govern.

Ex: Art. 21 CE Dret de reunió manifestació Dimensió negativa: si vull manifestar-me, el Govern no pot dir que no. Esperem una omissió del Govern. Dimensió positiva: la policia ha de protegir les persones que volen reunir-se, per exemple, de persones que volen atacar els manifestants. També esperem una actuació del Govern.

Art. 27.3 CE: els poders públics garantiran el dret dels pares a triar l'educació religiosa i moral dels seus fills. Dimensió negativa: el Gov no ha d'interferir, per exemple, si els pares volen anar amb els seus fills a l'església o si no volen.

Dimensió positiva: a les escoles públiques, hi ha d'haver l'opció per als pares de triar l'educació religiosa dels seus fills.

TEMA 2: ELS DRETS FONAMENTALS DE LA CE DE 1978 2.1.. Drets fonamentals vs principis rectors de la política social i econòmica. (pregunta examen) L’art 53 CE fa una distinció entre ambdós.

DRETS FONAMENTALS: Capítol II (14-38) - Té una protecció més forta que els principis. - Vincula a totes les autoritats públiques, inclosa la legislatura. - Eficàcia directa: Aquests drets es poden invocar directament des de la CE, no hi ha necessitat d’interpositio legationis (esperar que la legislatura promulgui una llei al respecte). Ex: llibertat d’expressió. EX2: STC 15/1982: objecció de consciència al servei militar. Art. 30.2 CE:si va en contra de les seves creences, una persona es pot negar a realitzar el servei militar invocant el seu dret a l’objecció de consciència. Com que la Constitució està per sobre de la legislació, els legisladors han de seguir aquest article (FR) i fer que les lleis el segueixin. - Reserva de llei: només una llei pot regular les característiques bàsiques del FR. Això no significa que un reglament no pugui regular-lo; els detalls sí que els poden regular. La reserva de llei és compatible amb la regulació administrativa.

- Contingut essencial: els drets tenen un nucli. La legislació (lleis + reglaments) poden desenvolupar aquests drets però sempre hi haurà un mínim que s’haurà de respectar (el nucli).

PRINCIPIS RECTORS DE LA POLÍTICA SOCIAL I ECONÒMICA: Capítol III (39-52) dret a una casa, salut, medi ambient... - Protecció més feble / més suau: les conseqüències legals són més suaus. - Inspirar / guiar les autoritats públiques: en les seves actuacions, les autoritats públiques han d’intentar satisfer aquests principis i arribar fins a on aquests apunten. - No tenen eficàcia directe: aquests principis només es poden invocar davant els tribunals d'acord amb la legislació vigent. És necessària la interpositio legationis. No es pot invocar el principi que prové de la Constitució. - NO tenen reserva de llei reserva obligatòria: no hi ha requisit.

- No tenen un contingut essencial.

Tot i així, si hi hagués, x ex, una llei desenvolupes el dret d’un habitatge digne però fós clarament defectuós, hi ha la possibilitat tècnica de que el TC ho declari inconstitucional. Dret d'educació lliure (27 CE): Si la legislació establís una llei que obligues a tothom a pagar, el TC ho declararia inconstitucional.

Capítol 2 (art 14-38):classifica els drets en diferents grups segons el propòsit. - Llei orgànica (art 81): És necessària si es volen desenvolupar els DLLF que es troben entre els art 15-29. Es tracta d'una llei específica que, per ser aprovada, necessita una majoria absoluta al Congrés (la meitat + 1: 176); és necessari el content del Senat. Tot i així, la llei orgànica no regula tot el DF, sinó només el seu contingut essencial. La resta es pot regular per lleis ordinàries o reglaments. - Procediment especial d'esmena (art. 168): s'aplica als articles 15 a 29. - Recurs d’empara (art 53.2??): s'aplica als articles 14 + (15-29) + 30.2. Quan es considera que un d’aquests drets s’ha vulnerat, es pot presentar aquest recurs al TC. - Procediment preferent i de sumari? (art 53.2): té prioritat i s'aplica als articles 14 + 15-29. És un procediment per protegir els DF davant els tribunals ordinaris. "Preferent" perquè passa abans de qualsevol altre procediment i "sumari" perquè només es refereix a DF.

Crítica No hi ha cap raó tenir aquesta classificació ni cap justificació per aquestes diferències.

EX: Estatuts orgànics: STC 53/1985 Cas d'objecció de consciència dels metges en cas d'avortament. Encara que no està regulat en la llei d'avortament, és un dret fonamental (article 16 CE) garantit per la Constitució i amb efectes directes. Es podria regular per una LO.

Cas de la llei ordinària d'objecció de consciència al servei militar → Com no es troba entre els art del 15-29 (art 30.2) pot ser regulat per una llei ordinària.

Refutació ("contraargument") → el 30.2 afecta a l'art. 16, perquè regula el dret a la llibertat de consciència (ideològica). Si no tinguéssim l'art 30.2, seria regulat per l'art 16 (com és el cas de l’avortament dels metges). És una contradicció que en el cas de l’avortament es reguli per LO però en el cas del servei militar per llei ordinària no té cap lògica.

Quins drets són més importants? Quan hi ha un conflicte entre dos drets hem de fer una ponderació. Seràn més importants aquells que es trobin entre els art 15-29 ja que tenen unes garanties especials (llei orgànica, procediment especial d’esmena, recurs d’empara...).

EX: Conflicte entre el dret a la llibertat d'expressió (art. 20) i el dret a la propietat privada (art. 33) → el dret a la llibertat d'expressió és més important (és entre 15 i 29 art.)

Per tant, suposem que els drets més importants són els de la llista.

PERÒ Per ex: El dret més especial és el dret a la dignitat humana (art 10 CE), és el fonament de tots. Si és tant important, perquè no està protegit?

A la majoria dels països del món, no hi ha un recurs d’empara i també hi ha la discussió sobre quins són els drets + imp. No poden dir “mirem quins estan protegits pel recurs d’empara”, perquè no existeix aquest recurs. Per tant, l'argument de "els drets més importants són els protegits pel recurs d’empara" no és vàlid.

2.3..Deures constitucionals Són els deures establerts en la Constitució. Ex: obligació de defensar Espanya (30), pagar impostos (31), treballar (35), a l'educació obligatòria (27,4) ...

El deure és un anunci abstracte i és necessària la interpositio legationis per desenvolupar-lo. . Les lleis desenvoluparan les obligacions específiques que es derivin del deure constitucional. Ex: dret a l’educació obligatòria. La llei diu que s’ha d’estar al cole fins els 16 anys??

Per què hauria d'incloure deures la Constitució? És una bona idea? Hi ha dos motius principals: ● Teoria simbòlica / Motiu expressiu: la Constitució té una funció expressiva, és com un mirall. Per això, és una bona idea incloure a la consciència dels ciutadans que tenen drets però també deures. La gent ha d'aportar a la societat. Hi ha 2 dimensions en totes les Constitucions: la legal i la política. La 2na dimensió és més pedagògica, per ensenyar als ciutadans, per fer un recordatori simbòlic dels nostres deures (en les generacions futures). És una combinació de la tradició liberal i de la tradició republicana: és important tenir drets però també tenir funcions. ● Teoria tècnica / Raó defensiva: facilitem al Parlament legislar si els deures que es desenvolupen en les lleis estan protegits o establerts a la Constitució (no hi haurà cap dubte sobre la constitucionalitat d'aquestes lleis, ja que desenvoluparan quelcom que ja està anunciat en la Constitució). Si no especifiquem els deures, certes lleis seran qüestionables en virtut de la Constitució. Ex: Si el deure de defensar Espanya no estigués a la Constitució, podrien aparèixer subtes sobre les lleis ordinàries com la que desenvolupa servei militar (dret a la llibertat vs servei militar). Però, al trobar-se en la Constitució, aquest problema desapareix ja que està protegit i, per tant, no és necessari un equilibri entre, per exemple, el dret a la llibertat i al servei militar, ja que quedarà clar que el deure serà superior. (Aquest balanç es necessitaria en el cas que aquest deure no estigui en la Constitució).

Problemes ● Teoria simbòlica: la Constitució no és tan important, tenim altres maneres de dir a la societat com ha de ser. Realment no necessitem la Constitució per realitzar aquesta funció pedagògica.

● Teoria tècnica: què passa amb els països que no tenen deures? Res, així que no és important tenir- los.

2.3.1. Deure de servei militar obligatori (art 30)

La Constitució diu que els ciutadans han de defensar Espanya i que el servei militar és obligatori. La llei regularà els possibles motius d'objecció en relació amb el servei militar obligatori. 1999: el servei obligatori es va suspendre indefinidament. Va ser aquesta suspensió constitucional? La Constitució literalment diu que el servei militar és obligatori. Uns altres diuen que si la Constitució diu que el servei militar és obligatori, es podria reconèixer l'objecció de la consciència. Per això, el legislador va decidir que la millor opció era "suspendre indefinidament" el servei militar obligatori, no per abolir-lo.

2.3.2. Deure a pagar impostos Fa anys, el Govern, va promulgar un decret llei que establia una "amnistia fiscal". Aquesta anava en contra d’aquest deure i el TC la va declarar inconstitucional. El seu principal argument va ser que el decret llei superava les limitacions perquè afectava els pilars del fiscal que no es que. Les persones que es van beneficiar de l'amnistia fiscal estaven protegides i no els va passar res.

2.3.3. Dret de treball (art 55) Vull treballar, però no trobo feina. - Llibertat per triar la meva professió. - La Constitució diu que el presoner no pot ser obligat a treballar. - Això és SIMBOLIC, tens drets, però també has de contribuir a la societat.

2.4 .. Garanties institucionals

A la Constitució es mencionen certes institucions: la seg social (art. 41), l'autonomia de les universitats (art. 27.10), el matrimoni (art. 32) ... I, per tant, aquestes estan garantides per la CE i tenen una protecció especial, la qual consisteix en: - Existència: la seva existència està protegida contra el legislador (no pot abolir ni destruir aquestes institucions). Han d'existir. - Imatge: la seva imatge ha de ser preservada / protegida contra el legislador. Hi ha lleis que regulen les institucions per establir la seva configuració però aquestes lleis no poden provocar canvis profunds que facin irreconeixible aquestes institucions. La imatge de la institució encara s'ha de reconèixer.

● Arguments contra la llei:

Primer argument: relacionat amb garanties institucionals. La llei va canviar la imatge del matrimoni, una institució protegida per la Constitució.

Però, nominalment, el que era el matrimoni (unió d'home i dona) no estava canviant, sinó que només s'estava ampliant. Passatge del temps, el que es pensava en el passat podria haver estat canviat. En el passat, el matrimoni homosexual no es considerava, però ara és normal. Si els canvis no són radicals, la imatge no està danyada. La imatge de les institucions evoluciona.

Segon argument: argument argumental textual. L'art 32 diu: "Un home i una dona tenen dret a casar-se, en igualtat de condicions".

STC 198/2012:

Alguns diuen: Aquesta nova llei és clarament inconstitucional (la Constitució diu clarament que "un home i una dona tenen dret a casar-se"). Per canviar aquest article es necessita el procediment fàcil (art. 167) (2⁄3). Si no ho modifiquem, s'ha d'eliminar aquesta llei.

Primera resposta: no està escrita en la Constitució "entre" o "entre si", de manera que la Constitució també permet els matrimonis homosexuals. → Aquest argument va ser rebutjat pel TC.

TC → Si llegim altres articles veiem que quan la Constitució fa referència a tots els ciutadans espanyols, tant homes com dones, està escrit: "tothom", "el castellà", "ciutadans". → només en art. 32 està escrit "un home i una dona", així que si llegim sistemàticament la Constitució, ens adonem que "entre" està implícit.

La Constitució diu "en igualtat de condicions" → quan es va escriure la Constitució, el que era important era reflectir que ambdós sexes eren iguals, el que era important era la igualtat de gènere.

Segona resposta La Carta de Drets estableix un nivell de protecció. → Això vol dir que hi ha alguns drets que La Constitució protegeix contra el Parlament i que aquest no pot ignorar. Però tenim molt més drets. La Constitució diu que només un home i una dona poden casar-se. Però els legisladors poden anar més enllà i donar aquest dret també al matrimoni homosexual. El Parlament ens dóna constantment més drets. Si ho acceptem, demà el Parlament podrà reunir-se i amb la majoria simple abolir el matrimoni homosexual.

Aquest argument és incomplet. Per què? Suposem que la Carta de Drets estableix un nivell de protecció i que el Parlament pot millorar això.

EX. Art. 12 "Els espanyols tenen més edat quan tenen 18 anys": El Parlament es reuneix i estableix que les persones tenen més edat quan tenen 16 anys. Art. 12 no és un nivell de protecció, no és un mínim, és una regla. Hi ha certa ambigüitat perquè de vegades la Carta de Drets actua com un nivell de protecció i, de vegades, com a regla general.

Art. 32 és com l'art. 12 (regla) o és un nivell de protecció? → Sabem per l'art. 14 (aquest article trenca l'empat) que art. 32 és un nivell de protecció i que el matrimoni homosexual també és un dret protegit per la Constitució.

TEMA 3: POSSESSIÓ I EXERCICI DELS DRETS FONAMENTALS 3.1.. Estrangers, menors, persones judicials i persones legals.

3.2.. Efecte horitzontal i vertical dels drets Obviament, els DF tenen un efecte vertical; els DF protegeixen als individus del poder exercit per les autoritats públiques.

No obstant, també tenen un efecte horitzontal; un particular pot invocar un DF contra un altre particular. Hi ha molts drets establerts en el sistema jurídic espanyol. Alguns d'aquests drets són els fonamentals garantits a la Constitució però n’hi ha d’altres garantits per lleis privades, civils, comercials... Els drets simples generen fàcilment efectes horitzontals (p. Ex. Et venc el meu cotxe, si em pagues, te’l donc). Tècnicament, hi ha alguns drets que només poden ser vulnerats per l'Estat. EX: dret a tenir una indemnització en la circumstància d'una expropiació. I hi ha alguns drets que poden ser vulnerats per particulars. EX: el dret de vaga → les autoritats públiques han de respectar-ho, però també els empresaris, els particulars. EX: el dret a la privadesa i la reputació → un periodista pot escriure un article que perjudiqui la teva reputació, ell / ella és un particular.

A) Dues teories sobre l'efecte horitzontal (indirecte / directe) 1. Els drets poden tenir un efecte horitzontal que és directe. EX: Si un empresari acomiada un empleat perquè participa en una vaga, està vulnerant directament el seu dret a la vaga.

2. Quan un jutge aplica una llei que desenvolupa un FR, aquest dret té un efecte horitzontal indirecte.

EX: Hi ha lleis sobre privadesa i quan un jutge les aplica, està tenint en compte també el DF que desenvolupen aquestes lleis.

Respecte l’ex anterior, aquesta teoria diria: l’empresari no està vulnerant el dret de l’empleat sinó que està vulnerant la llei. Això no és important / interessant ...

B) Conflicte entre drets fonamentals Què passa quan dos individus afecten als DF de l’altre? Com fem la ponderació?

B1) Dret de llibertat d’associació (art 22) vs dret a la igualtat (art 14) Imagina que (A) va a un club de golf i vol convertir-se en un membre. El club (B) diu que només accepten homes, no dones. (A) dirà que té dret a no ser discriminat pel seu gènere (art 14), i B dirà que té dret de llib d'associació, que inclou el dret d'establir les condicions per a ser membre d'aquesta associació. Quin dels dos drets hauria de prevaler?

A Espanya, les lleis no especifiquen el que passa en aquesta situació ni i la jurisprudència tampoc. Els acadèmics han dit que depèn del cas.

Factors a) Quantes associacions hi ha que ofereixen el servei? Hi ha molts o hi ha un monopoli? - Si hi ha moltes altres associacions amb el mateix propòsit que el que discrimina → EX1: club gastronòmic que només admet homes. Com que hi ha molts altres, les dones no estan excloses de participar en una associació gastronòmica. - Però aquest factor no és l'únic a tenir en compte, perquè podria haver-hi algun tipus d'associació que sigui un monopoli (boy scouts) → EX2: els boy scouts solien excloure els homosexuals. I si t'exclouen, on vas? Hi ha una gran diferència entre els clubs que exclouen, però hi ha centenars amb la mateixa característica (club gastronòmic) vs. clubs que són únics (boy scouts: a on van, si no els accepten, no hi ha res semblant) - I en alguns àmbits com el lloc de treball, som més estrictes → EX3: una empresa que exclou a les dones com a empleades. En aquest cas, no importa si hi ha moltes altres empreses on les dones puguin sol·licitar o no, això no és un motiu suficient. No es pot discriminar els treballadors sota la base del gènere. Fins i tot si hi ha moltes altres empreses, és clarament discriminatori.

b) Finalitat (intenció, objectiu de l'associació). Quin és el punt d'aquesta associació? Potser hi ha una justificació perquè l'associació exclogui una part de la societat. - EX1: Amb l'exemple del club gastronòmic, es podria argumentar que no hi ha discriminació. Per què els homes no han de poder reunir-se, cuinar i parlar de les seves coses sense que hi hagi dones? També podria haver-hi un club gastronòmic femení, que excloïa homes, i seria acceptable per al mateix. - EX2: però suposem que algú acudeix a un club de golf i no se l’accepta per ser negre. Aquesta persona fa una demanda, i el club de golf diu que hi ha molts altres clubs de golf que accepten persones negres perquè no sigui un problema.

• Hi ha llibertat d'associació versus dret a la igualtat. Però tenim molts altres clubs, i el propòsit del club és només gaudir (no és tan important com el treball). Tanmateix, el club exclou les persones i és clarament discriminatori.

Hauríem de fer una distinció. L'exclusió insulta la dignitat humana? Exclou una minoria? Pot ser un motiu històric / biològic / numèric?

• Les dones i l'home estan separades, fins i tot als WC, no és discriminació, és una distinció. Però els negres i els blancs no ho són, seria la discriminació.

• A Espanya, per exemple, les dones i els homes són aproximadament la mateixa quantitat, de manera que no hi ha cap majoria. Però són molt més blancs que negres, de manera que els negres es poden discriminar fàcilment perquè són minoria.

• Les dones i els homes són realment diferents en sentit biològic, per la qual cosa és clarament una diferència.

→ Una reunió en un club de dones, podria ser que les dones parlin sobre les seves coses sobre altres dones. Mentre que, si un club és només per a blancs, és perquè volen parlar sobre la raça negra? Llavors, això seria contra la dignitat humana, i hauria d’estar prohibit. La diferència entre la raça i el sexe ha de ser la clau.

El deure de l'Estat de protegir els drets fonamentals L'Estat pot tenir el deure de protegir els drets fonamentals. EX: Si B mata A, està vulnerant el DF a la vida que A té. L'Estat ha de protegir A contra B. D’aquesta manera: - Perquè A té dret a la vida, B no hauria de matar A (horitzontal)

- Però també, l'Estat ha de protegir A de B (vertical). Com que els DF tenen un paper en la relació entre particulars, un dels deures de l'Estat és protegir els particulars dels atacs que altres particulars poden provocar. L'Estat no pot romandre passiu (seria inconstitucional). Els drets tenen una dimensió positiva i negativa.

L'art 9.2 CE reforça la idea que l'Estat ha de jugar un paper actiu en la protecció dels drets fonamentals de les persones. → "Les autoritats públiques han de promoure les condicions de llibertat i igualtat de les persones per eliminar els obstacles que dificulten aquesta plena igualtat i llibertat".

En l'àmbit privat (societat civil), la igualtat i la llibertat no estan plenament garantides, n'hi ha un dèficit. I és per això que l'Estat ha d'intervenir. La societat civil no és un ordre espontani perfectament funcionant, sinó que és imperfecte. Per fer que la llibertat i la igualtat siguin reals, l'Estat ha d'intervenir per garantir-los. De fet, seria inconstitucional que l'Estat es mantingués passiu.

B2) Dret a la vida vs dret de les dones Cas de l’avortament STC 53/1985: L'avortament era un delicte. Felipe González (PSOE) va prometre que, si guanyava les eleccions, faria que l'avortament fos legal en alguns casos. Les va guanyar: Llei dels socialistesL'avortament és un delicte excepte per a aquests 3 casos: - Risc per a la vida o la salut de la mare

- Violació - Malformació del fetus

Alianza Popular (PP actual) va interposar un recurs d'inconstitucionalitat a aquesta nova llei argumentant que era contrària a l'art. 15 CE (dret a la vida). TC li va donar la raó. Motius de TC: 1. El fetus no és una persona, sinó que expressa la vida humana. Per tant, està protegit sota l'art 15 CE. 2. A causa d'això (el fetus està protegit sota l'article 15 CE), l'Estat té el deure de protegir el fetus contra atacs d'altres. 3. Avortar ha de ser un delicte. Hi ha el deure de criminalitzar l'avortament, perquè és l'única manera per a l'Estat de protegir el fetus (l’Estat el protegeix prohibint que matin al fetus). 4. Però hi ha un conflicte entre els drets de les dones i els del fetus. Les excepcions estan bé. L'avortament és un delicte però col·labora amb els drets de les dones, per tant, en alguns casos es pot permetre l'avortament (resultat de ponderar els drets dels fetus contra els drets de les dones). 5. Garanties. Tanmateix, s'ha de garantir que l'avortament només es realitzarà en aquests casos. La llei ha d'assegurar-se que l'avortament es realitzi legalment. Aleshores, hi ha d'haver requeriments formals (EX: s'ha de demostrar que el fetus té malformacions)

→ És per això que el tribunal va declarar que la llei era inconstitucional. No perquè hi hagués un problema per incloure excepcions, sinó perquè la llei havia d'incloure garanties i no ho feia.

Finalment, un segon govern socialista va fer una llei que va legalitzar l'avortament durant un període determinat. El PP va presentar un recurs d’inconstitucionalitat, però TC encara no ha dit res.

Aquest és un exemple del que diem abans: els Estats han de protegir els drets fonamentals dels individus contra els atacs d'altres persones. De vegades, aquest deure s'ha de garantir penalitzant certes accions perquè no hi ha altra manera de fer-ho. El deure de criminalitzar deriva del deure dels Estats per protegir les persones.

TEMA 4: LIMITS I RESTRICCIONS DELS DF. EL PRINCIPI DE PROPORCIONALITAT Configuració FR: "reserva de llei". Límits i restriccions dels drets fonamentals. El principi de proporcionalitat i la garantia dels continguts especials. La suspensió dels drets fonamentals.

Hi ha una distinció entre límits i restriccions (tot i així, la gent els utilitza com si signifiquessin el mateix, hi ha ambigüitats, però en realitat hi ha diferències entre ells).

4.1. Límits dels drets fonamentals Tots els DF tenen límits, l’abast del DF té uns límits i cobreix una acció en particular. EX: dret a la llibertat d'expressió cobreix un cert tipus de discurs; discurs odi, x ex, no.

En una controvèrsia amb drets fonamentals.. La primera pregunta que ens hem de fer quan estem decidint si s'ha de considerar un dret és:

- Aquest dret cobreix l'acció que s’està apel·lant? Aquesta acció està dins l’abast del dret?

EX: Aparco el cotxe correctament però el policia m’odia i em posa una multa. Vaig al TC dient que ha violat el meu dret a la llibertat d’expressió. Potser el policia ha violat els meus drets però no té res a veure amb el discurs, de manera que això no està cobert per aquest dret, té límits.

- És un dret absolut o està obert a ponderació? Si és absolut tens una protecció definitiva. No té restriccions ("final de la història"). Si està obert a ponderació Té restriccions. “inici de la conversa”. Ex: dret llib d’informació.

4.2. Restriccions dels drets fonamentals Els drets absoluts no estan restringits, i els drets oberts a ponderació tenen tenen restriccions. S'està restringint una DR per tal de protegir un altre dret. Utilitzarem el principi de proporcionalitat per decidir si la restricció per protegir l'altre dret està justificada.

- NOMÉS un dret fonamental pot justificar la restricció d'un dret fonamental . → Aquesta teoria NO és correcta. EX: No hi ha dret a la seguretat nacional ni està garantit a la CE, però en alguns casos es restringeixen alguns drets, per exemple, el dret a la llibertat d'informació a causa d'això. EX2: dret a la privadesa (art. 18) -vs- investigació de delictes. Hi ha un interès públic (investigació d'un delicte) que justifica la restricció del dret a la privadesa.

- Les regles morals, els interessos públics i els textos de la Constitució s'utilitzen per justificar les restriccions de drets. EX: La llibertat d'expressió vs seguretat nacional. El dret a la llib d’expressió no és absolut, però els motius pels quals es pot restringir poden ser diferents en cada lloc. Principi de proporcionalitat. S’utilitza a tots els tribunals del món.→ Aquesta restricció per ser vàlida ha de ser:

Útil: la restricció contribueix a assolir l’objectiu final. • Necessària: no hi ha cap altre alternativa que sigui menys restrictiva. No hi ha cap opció

més moderada o més suau per assolir l'objectiu. • Proporcional: compara els costos amb els beneficis de la restricció. Quant costa la

restricció i quant contribuïm a la protecció del dret. Es pot fer una restricció superficial o moderada.

El Tribunal Constitucional alemany, en jurisprudència, va establir aquests tres passos en considerar si es justificava una restricció d'un dret i Robert Alexy (filòsof alemany) presentava aquest principi i intentava justificar-lo. Per tant, Alexy no va inventar aquest principi sinó que el va fer important justificant-lo. A finals dels anys 90 el Tribunal Constitucional espanyol va establir aquests tres passos.

El principi de proporcionalitat no aparèix ni a la CE ni a l’Alemanya. A la CE trobem: la llei que regula un dret ha de respectar el seu contingut essencial. no s'esmenta a la Constitució espanyola o alemanya i és natural

STC 11/1981 (primeres decisions): el SCC va dir que hi havia dos mètodes per identificar la part essencial dels drets, però només hi havia un límit a les restriccions. 1. El contingut normal és l'abast del dret 2. El nucli és el límit de restriccions, perquè si el nucli es destrueix, el contingut essencial també es destrueix.

Dues formes d'identificar el nucli dels drets, 2 teories: A)) INTERÈS: Quin interès protegeix el dret? La llei que s’està examinant està restringint de tal manera que l'interès per el qual existeix el dret ja no es pot satisfer o es satisfà amb una dificultat no raonable? La restricció frustra el dret i dificulta la satisfacció?

Com es decideix si aquesta dret s’està satisfent amb una dificultat no raonable o no? o no? L’única manera de convertir aquest “no raonbable” en una cosa específica és aplicant el principi de proporcionalitat. Si no es pot satisfer l'interès, o si és molt difícil satisfer-lo, direm que no és raonable. No raonable significa que no hi ha cap raó, la única bona manera de comprovar si hi ha una bona raó o no és aplicant el principi de proporcionalitat.

Aquesta primera teoria que identifica el nucli, la part essencial, per ser implementada, s'ha de relacional amb el principi de proporcionalitat, de manera que, si és separa d’aquest, no és una teoria. Amb aquest principi veurem si la restricció és útil, necessària i proporcional, i llavors podrem considerar si l'interès del dret es satisfà amb una dificultat no raonable o no.

B) CONCEPTE / IMATGE: el dret està connectat a una imatge. Si els legisladors restringeixen un dret de tal manera que es podria dir "això no és, per exemple, la llibertat d'expressió", perquè després de la modificació dels legisladors ja no es pot reconèixer com ho era abans, els legisladors hauran afectat la part essencial de el dret. (EX: si afecten la part essencial, la seva imatge, ja no seria, per exemple, la llibertat d'expressió).

Si una llei regula, per exemple, el dret a la llibertat d'expressió i el restringeix, però la societat encara l’identifica com a llibertat d'expressió, no hi ha cap efecte (no haurà afectat la part essencial del dret).

És el mateix tipus d'enfocament que es va utilitzar en el cas de "Garanties institucionals". Hi ha dues coses que regulen això. La Constitució no es pot eliminar, hi ha un límit d'aquesta institució. Hi ha certes característiques que s'han de mantenir perquè, si no, el membre de la societat dirà alguna cosa en contra.

Hi ha aquesta idea misteriosa sobre la imatge, però al final sempre acabem amb el principi de proporcionalitat. Si un tribunal diu: "permetin-me verificar si aquesta restricció és vàlida sota el principi de proporcionalitat", i passa la prova, en el moment que el tribunal està dient això, la llei és constitucional.

4.3.. Restriccions i suspensions dels drets fonamentals

La idea provisional és que quan es restringeix un dret, aquest estava funcionant i llavors es restringeix. Per restringir un dret fonamental s’ha de justificar amb el principi de proporcionalitat. Per algunes circumstàncies extremes, el dret es suspen i no funciona. Una restricció es produeix en circumstàncies normals, quan hi ha un dret fonamental i si l'Estat el restringeix, es pot anar a un tribunal i buscar-ne la justificació. Es tracta de condicions de normalitat.

! Casos extraordinaris que no són en circumstàncies normal, no és que hi hagi un dret que funciona i immediatament es suspen, sinó que es desactiva.

La Constitució espanyola permet suspendre un dret en certes condicions:

Suspensió col·lectiva: suspensió que afecta la població en general, de manera que es suspen el dret en general. Podria afectar a tot el territori espanyol o aun petit territori particular, però afecta a un col·lectiu. Es pot suspendre un DF que afecti a un col·lectiu si ens trobem en un Estat d’excepció (art 116 CE) o en un Estat de setge (art 116 CE). Si ens trobem en un estat d’alarma no es pot suspendre un DF que afecti a un col·lectiu ja que no es considera una situació tant greu com les dues anteriors. El Govern només pot suspendreaquells drets previstos per la llei. A Espanya mai s’ha declarat un Estat d’excepció ni un Estat d’alarma.

• Desembre 2010: els controladors de transit d’aeroports volein fer una vaga salvatge i el Govern va declarar un Estat d’alarma i tots els militars van anar a l’aeroport. Cap dels drets van ser suspesos, només es van restringir, ja que en un estat d’alarma no és possible suspendre els drets.

Suspensió individual: la CE permet que determinats dret siguin suspesos individualment. Hi ha 3 drets la CE permet suspendre indivudalment només en el cas que se sospiti que aquell individu és un terrorista:

• 17,2 CE: si és detingut per la policia, té dret a ser portat a un jutge o alliberat com a màxim fins a 72 hores després.

• 18.2 CE: autorització judicial per entrar a casa. • 18.3 CE: autorització judicial per interceptar una comunicació entre persones.

La llei només permet suspendre individualment aquests 3 drets. LECRIM ens diu quina és la mesura que s’ha d’adoptar (està permès perquè la CE ho permet en els seus articles)

• 72 hores:abans de que passin aquestes 72 hores es pot demanar per una extensió judicial de 48 hores més.

• Autorització judicial per entrar a casa o per interceptar una comunicació entre persones: la LECRIM diu que certes autoritats poden autoritzar entrar a una casa si hi ha una urgència – no s’ha d’obtenir autorització judicial, primer s’entra a la casa i més tard s’informa al jutge. El mateix amb la intercepció de la comunicació.

Quan es suspen un dret significa que deixa de funcionar. Normalment, només es restringeix el dret (aquest continua en funcionament), no es suspen.

No obstant això, en el context d'una investigació criminal, una persona que és sospitosa de terrorisme es demana una extensió judicial per a 7 dies més. Això seria inconstitucional. Afegir 7 dies més es desproporcionaat. SI la Constitució ho permet no significa que l’Estat pugui aplicar mesures desproporciondes.

TEMA 6: COM ES PROTEGEIXEN ELS DRETS FONAMENTALS A NIVELL EUROPEU? mirar apunts consti abans d’examen: fonts del dret, recursos... Hi ha dos organitzacions internacionals.

6.1.. El Consell d’Europa Està format per 47 estats (tots ells han ratificat el Tractat Europeu dels Drets Humans) i, 28 d’ells, també forment part de la Unió Europea. La missió/objectiu d’aquesta organització és protegir els drets humans i la democràcia.

Assemblea del Consell d'Europa: no faclleis vinculants, només fa recomanacions. Això es deu a que aquesta assemblea està formada per persones NO escollides pels ciutadans. El tractat que constitueix aquesta institució és la Convenció Europea de Drets Humans (1950) CEDH. El tribunal d’aquesta institució és el Tribunal Europeu de Drets Humans (Estrasburg, França aquesta regió (Alsàcia) simbolitza la reconciliació entre França i Alemanya).

EX: víctima -vs- Estat Abans que aquesta persona acudeixi al Tribunal Europeu de Drets Humans, ha d'haver esgotat totes les vies internes. Si el Tribunal considera que hi ha hagut una vulneració d’un dret, l’Estat ha de reparar el dret declarat pel Tribunal. Normalment, el Tribunal fixa una quantitat de diners concrets perquè l’Estat compensi a la víctima per la vulneració del seu dret. Aquestà quantitat de diners no són una multa.

EX2: Estat * -vs- Estat (és extremadament rar).

** Els Estats formen part del Consell d’Europa. Sinó no poden acudir al TEDH.??

Tots els Estats que formen part del Consell d’Europa han de ratificar la CEDH. Com tots han signat el tractat, han de complir les decisions del tribunal.

Quin tipus de norma és la que obliga els Estats del Consell a obeir les decisions del Tribunal? Cada país decideix (Cada Estat decideix en quin nivell de la piràmide de fonts situa els tractats internacionals → això fa que cada Estat tingui la Convenció en una posició jeràrquica diferent.) Piràmide de regles de cada Estat: 1. Constitució 2. Estatuts 3. Reglament

Ex: Llei vs CEDH. Què han de fer els tribunals ordinaris?

• En alguns països, el tribunal ordinari pot inaplicar la llei (França, Suècia...). • En altres, el tribunal ordinari ha d’aplicar la llei encara que cregui que contradiu al CEDH.

Els jutges de més alta categoria poden fer una declaració d’incompatibilitat però aplicar la llei de totes maneres (nosaltres pensem que la llei nacional és incompatible amb el CEDH).

• En altres, el jutge ha d’enviar la llei nacional al Tribunal Constitucional (Italia, Austria...). Cada país és lliure d’establir els seus propis mecanismes.

En alguns països, la Convenció esta per sobre la Constitució i en altres per sobre. A Espanya no ho sabem realment.

Art. 96 CE: Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en

España, formarán parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.

Art. 10.2 CE “aquellos tratados internacionales sobre derechos fundamentales estaran al mismo nivel que la Constitución” Per tant, si una llei contradiu la CEDH, també estarà vulnerant la Constitució i el jutge haurà d’elevar una qüestió d’inconstitucionalitat.

6.2.. Unió Europea

Està formada per 28 estats, els quals pertanyen tots també al Consell d’Europa. Els estats membres de la UE són membres del Consell d’Europa però la institució com a tal NO.

Missió / objectiu: crear un mercat comú → Calen normes comunes per crear un mercat comú. EX: moneda comuna. Però no és necessari perquè el Regne Unit no comparteixi l'euro. EX2: regles de transport. EX3: lliure circulació de persones i serveis (dins de la UE)

La Unió Europea no és una organització basada en un estricte uniformisme. No és necessari formar part de la zona euro o formar part del Tractat de Schengen per formar part de la Unió Europea. El Regne Unit no pertany a la zona euro i Suïssa no ha signat el Tractat de Schengen.

Tampoc està basada en una estricta estandardització, no és necessari ratificar tots els tractats per participar de la UE (EX: zona euro), i no cal que sigui membre de l'organització per signar un tractat de la UE (EX: Tractat de Schengen).

→ Calen institucions comunes per tenir regles comunes: - Comissió - Parlament Europeu

- Consell Europeu

● Realitzen lleis vinculants als Estats que participen en aquesta organització.

Perquè els DF tenen un paper en la Unió Europea si aquesta té per objectiu crear un mercat comú? La Unió Europea té poder que pertanyia abans als Estats. Allà on hi ha poder, hi ha d’haver drets fonamentals per tal de que els tribunals protegeixin les persones contra les institucions que tenen poder.

Exemples del poder de la UE - Poder legislatiu ● Lleis ambientals ● Lleis laborals

Piràmide de normes de la UE: 1. Tractats de la UE → TEU / TFUE. Organitzen la Unió Europea. Igual que una "Constitució" 2.Regulacions / Directives Tribunal d'aquesta organització: Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Luxemburg)

• Comissió / Estat vs. Estat, perquè ha vulnerat la UE • Institució comunitària vs. institució comunitària • UE vs individus (amb certs límits)

Què passa si hi ha una contradicció entre la llei de la UE i la llei estatal?

Nivell domèstic → Tribunal ordinari que decideix un cas A vs. B on hi ha un conflicte entre les lleis vs.llei de la UE. Pot elevar una qüestió prejudicial: és possible que el tribunal ordinari faci preguntes al Tribunal de Justícia de la UE (diferència amb el Consell d'Europa, on no es poden fer preguntes al CEDH).

Què passa quan una llei nacional vulnera la legislació de la UE? No depèn de cada país (com al Consell d'Europa), el jutge ha de deixar de costat la llei nacional.

El Tribunal de Justícia de la UE estableix uns principis (dif Tribunal Europeu dels Drets Humans que diu que cada país pot escollir). Aquests principis són:

Efecte directe: es pot invocar la legislació europea. • Primacia: la llei europea preval sobre la llei estatal en cas de conflicte. • Doctrina Simmenthal (1978) "si hi ha una llei nacional en conflicte amb la llei de la UE el

tribunal ordinari pot inaplicat directament la llei nacional".

6.3.. Carta de Drets Fonamentals de la UE. Durant molts anys, no hi va haver Carta dels drets fonamentals de la UE. Però el Tribunal de Justícia de la UE va dir que, encara que no hi hagués drets fonamentals, els principis generals no escrits del dret formaven part del dret comunitari. És tan obvi que, quan existeix el poder, hi ha una necessitat de drets fonamentals, que no ho van especificar durant molts anys. Tot i així, hi havia els principis generals que no estaven escrits (es donaven per suposat).

Principis generals: són normes bàsiques que afecten a tot el sistema. Poden estar escrits o no, però són idees bàsiques de justícia, de manera que tothom sap sobre elles i es dóna per suposat que existeixen seguretat jurídica, bona fe, cap pot ser jutge del seu propi cas, cap ha d'aprofitar la seva pròpia acció il·legal ...

Durant molts anys, Luxemburg i Estrasburg han reconegut els Drets Fonamentals, encara que no estiguin en la legislació. Finalment: Per millorar la credibilitat de la UE davant dels ciutadans, es va redactar la Carta de Drets Fonamentals de la UE (2009, Tractat de Lisboa). El motiu pel qual tenim la Carta és que les institucions de la UE estan sotmeses a ella. Qualsevol cosa que faci la UE (institucions) estarà subjecte a la Carta.

I què passa amb els estats membres de la UE? Quan exerceixen el seu poder, hem de distingir: - Si el que estan fent les autoritats públiques d’un Estat membre està vinculat a la UE En aquest cas també se sotmeten a la Carta. - “ no té res a veure amb la UE (és purament intern, nacional) En aquest cas, no estan sotmesos a la Carta. La mateixa Carta diu això a l'article 51. (Encara que en un país el dret de la UE prevalgui sobre el nacional, no significa que la Carta també prevalgui sobre el dret nacional).

Quan podem dir que hi ha un vincle entre el que fan les autoritats públiques i la UE? Hi ha l'enllaç si: - L'Estat fa complir, a través de la maquinària administrativa, la legislació de la UE. - Quan l'Estat regula la legislació de la UE. (Quan un Estat ha de desenvolupar una directiva de la UE) En aquests dos casos, s'aplica la Carta.

A Espanya, la Carta té un impacte especial quan es tracta de l'art. 10.2 CE (les normes relatives als drets i llibertats fonamentals que la CE reconeix s’interpretaran d’acord amb els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya). Per tant, Espanya està extremadament subjecte a la Carta.

Si hi ha una contradicció entre una llei nacional i una llei de la UE, el jutge pot: a) Enviar el cas al Tribunal de Justícia de la UE b) Inaplicar directament la llei nacional i aplicar la llei de la UE. (Doctrina Simmenthal).

❖ Si hi ha un cas relacionat amb la UE, s’aplicaràel tribunal ordinari podria deixar de banda la llei nacional. Però per tal que aquesta doctrina comenci a fer efecte, primer s’ha de decidir si en aquest cas s’aplica la Carta o no.

❖ Ara, imagineu que estem en un cas sense enllaç a la UE, per tant, la Carta no s'aplica. No obstant això, A ESPANYA, l'article 10.2 CE diu que hem de tenir en compte els tractats que Espanya ha ratificat. La diferència és que, en aquest cas, només el TC tindrà alguna cosa a dir. Encara que sigui una acció que no estigui relacionada amb el dret europeu, es tindrà en compte la Carta.

TEMA 7: PRINCIPI D’IGUALTAT Igualtat en la llei i en l'aplicació de la llei. El dret a no ser discriminat per causes determinades. El principi d'igualtat i accions afirmatives ("accions afirmatives").

Art. 14 CE "Els ciutadans espanyols (persones) són iguals davant la llei, i no hi pot haver discriminació per motius de sexe, religió (...) o qualsevol altra qüestió social, personal o cultural"

Què passa amb els estrangers? L'article diu "ciutadans espanyols". L'art 13.1 i 13.2 ens diu: "els estrangers gaudiran dels mateixos drets fonamentals que el CE esmenta en el títol I". No obstant això, hi ha una excepció: només els ciutadans espanyols gaudiran del dret de participació política de l'art. 23.

Art. 14 CE "Els ciutadans espanyols (persones) són iguals davant la llei," → Dues dimensions: 1. Igualtat en la llei 2. Igualtat en l'aplicació de la llei → s'adreça a qui aplica la llei

7.1.. Igualtat en la llei El legislador no pot introduir distincions que no siguin raonables. És a dir, el legislador pot introduir diferències al legislar, però aquestes han de ser raonables. La igualtat no significa no fer distincions sinó introduir-ne de raonables.

Com sabem si una distinció és raonable o no? Principi de proporcionalitat. La distinció serà raonable si serveix un objectiu. Si la distinció serveix per assolir un objectiu, si la finalitat de la llei només es pot aconseguir amb aquesta distinció... Hem de pensar quin és l’objectiu de fer aquesta distinció i aplicar el principi de proporcionalitat.

EX: Només les persones que mesuren 1’70m o més poden ser membres de la policia. És raonable aquesta distinció? Sí, l'objectiu és detenir persones, i una alçada mínima és útil per assegurar-se que la policia pugui fer el seu treball. És legítim aquest objectiu? Si la policia va a arrestar a les persones, necessitem un equip ben preparat físicament, així que l'objectiu és legítim. Apliquem el principi de proporcionalitat:

Útil → sí (suposem que hi ha estadístiques que mostren una correlació entre l'alçada i condició física).

Necessarinomés amb aquesta restricció es pot aconseguir l'objectiu (detenir persones)? La restricció ha de ser lo menys restrictiva possible. Podriem pensar que hi hauria altres alternatives a auesta restricció, però aquesta és més senzilla d’aplicar que moltes altres proves

diferents i complexes que costen més diners i temps. El govern que faci aquesta llei ha de provar això (que les alternatives a la restricció. Assumim que és necessari.

Proporcional → és la distinció o restricció proporcional als beneficis de l'objectiu assolit (policia ben equipada físicament)?

Quan els jutges i els academics parlen sobre el dret a la igualtat, no apliquen el principi de proporcionalitat sinó un altre model. Però, de fet, el dret a la igualtat és igual que els altres, de manera que podem i és més senzill aplicar el principi de proporcionalitat.

La Constitució espanyola diu una cosa particular sobre el dret a la igualtat: especifiquen alguns factors que mai es justificaran com a distincions → naixement, raça, sexe, religió, opinió + altres. Així que quan la llei menciona algunes d'aquestes distincions, l'alarma sona! Aquests factors s’anomenen classificacions sospitoses i la CE fa una forta presumpció contra l’ús d’aquests factors com a fets per fer una classificació Però no vol dir que sigui absolutament impossible justificar una distinció feta per un d'aquests factors.

Classificacions sospitoses → els jutges aplicaran un escrutini estricte EX: només els homes poden ser membres de la policia. L'objectiu és legítim? Objectiu: policia ben equipada físicament (sí) És útil? Suposem que ho és. És necessari? Suposem que sí (podríem tenir un sistema alternatiu però costaria molts diners)

És proporcional? Els beneficis de l'objectiu no justifiquen els costos d'excloure a totes les dones (no ho és) Així doncs, el que era proporcional en el cas de l'alçada no és en cas de gènere (és sospitós)

La llista de classificacions sospitoses es pot ampliar (naixement, raça, sexe, religió, opinió + altres) El Tribunal Constitucional d'Espanya ha inclòs a la llista: edat, orientació sexual, discapacitat...

Fins i tot si considerem que tots aquests factors són sospitosos, veiem que hi ha graus entre ells: la raça seria el més difícil de justificar, el sexe també... Per tant, alguns d'ells són més "sospitosos" que d'altres (algunes d'elles són més difícils de justificar que d'altres).

Què tenen en comú els factors de la llista de classificació sospitosa? - Històricament, hi ha hagut discriminacions per causa d'aquests factors - Impossibilitat de canviar (no funciona molt bé. Què passa amb la religió o l'opinió?)

Mesures d'acció afirmativa que estableixen un tractament diferent en cas de diferents races o gènere per promoure l'igualtat. És legítim discriminar per raça o sexe per aconseguir en el futur més igualtat? Algunes persones diuen que ho són sempre que siguin temporals. L'objectiu és legítim? Les mesures segueixen el principi de proporcionalitat? (Art. 9.2 CE L'Estat ha de garantir l'igualtat)

7.2.. Igualtat en l’aplicació de la llei

La llei significa qualsevol part del sistema legal. Art. 173 CP (Codi Penal) → imaginem que es pot interpretar de diferents maneres (x, y) En interpretar un text legal, s’està extraient la norma que hi ha al text. L'administració i els tribunals apliquen la llei.

La llei s'ha d'aplicar a 5 casos i el Tribunal diu: - Cas 1 = x - Cas 2 = x - Cas 3 = i - Cas 4 = x

- Cas 5 = i En aquest cas, s’està vulnerant el dret a la igualtat en l'aplicació de la llei. La interpretació podria ser x o y, però la que sigui, ha de ser la mateixa per a tothom.

Dues idees importants: Com podem solucionar aquest problema (Controvèrsia entre interpretació i la seva aplicació)? Com asseguren la coherència els sistemes moderns? Organitzant els tribunals jeràrquicament. Els Tribunals Suprems fan jurisprudència, la qual és vinculant per tots els tribunals. El Tribunal Suprem ha de decidir si la millor interpretació és x o y.

En països que no formen part del common law això és una mica diferent ja que la jurisprudència no és vinculant. El Tribunal Suprem tècnicament no és vinculant, però generalment se segueix. La institució que té la màxima responsabilitat de garantir la igualtat en aplicació de la llei és el TS mitjançant la formulació de doctrines que els tribunals han de seguir.

El Tribunal Constitucional ha dit que si algú acudeix amb un recurs d'amparo amb la mateixa llei, el mateix tipus de cas i el mateix tribunal (secció), però sense coherència al aplicar aquest tribunal la llei d'una manera diferent que la persona anterior, s'acceptarà recurs d'amparo, s’anul·larà la decisió del tribunal i es tornarà a enviar per tal de modificar-la.

TEMA 8: ELS DRETS DE L’ÀMBIT INDIVIDUAL I PRIVAT MANUAL O APUNTS TEMA 9: LLIBERTAT D’INFORMACIÓ I EXPRESSIÓ Llibertat d'expressió i dret a la informació. Conflictes amb el dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. Dret dels periodistes. Llibertat de creació artística i científica. CONFLICTES: llibertat d'informació i expressió -VS- dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge.

9.1. Diferència entre la llibertat d'informació i la llibertat d'expressió La llibertat d'expressió implica tant la llibertat d'expressió com la llibertat d'informació.

A. Llibertat d'informació

Quan una persona exerceix el dret a la llibertat d'informació dóna informació, notícies. EX: Exercint la seva professió, el periodista ens dóna informació, però no només ell ho fa. El professor a l'hora d'ensenyar, per exemple, està donant informació. És crucial que una democràcia hi hagi periodistes i, en particular, que estiguin protegits per permetre'ls fer el seu treball.

✓Hi ha un requisit que el parlant ha de complir → veracitat (la informació ha de ser veritable). La informació és sobre fets.

B. Llibertat d'expressió Quan una persona exerceix el dret a la llibertat d'expressió, emet la seva opinió. EX: Sociòleg dient que "al meu entendre, les persones a Espanya no són conscients del que estan votant en comparació amb altres països". EX2: una persona al carrer amb una pancarta en la qual està escrit "la monarquia no és necessària".

No hi ha cap requisit de veracitat. Les opinions són judicis de valors. És possible tenir opinions sobre fets (no seran informacions, sinó opinions, perquè és una opinió d'algú → no és necessari aplicar la prova de veracitat).

------- EL CONTEXT (qui, què, quan ...) és molt important, les mateixes paraules en contextos diferents poden ser tant fets com judicis de valor.

EX: En un context de debat Tertulià: "El pitjor ministre que hem tingut a Espanya és l'actual i, per això, l'atur ha augmentat" Però, en realitat, l’atur ha baixat. PROBLEMA: El que diu el tertulià és informació o opinió? Si fos informació, el ministre en qüestió podria demandar-lo amb èxit, ja que no passaria la prova de veracitat.

En aquest cas, és una opinió, perquè la gent quan veu un debat espera opinions. Així que, el ministre en qüestió, no podria demandar amb èxit al tertulià. EX2: article que és una barreja d'informació i opinió. Algú escriu un article d'un polític en el qual revisa la seva vida com a polític (perquè s'havia retirat de la vida política). "Aquest polític ha fet x i x. I crec que ... "→ és informació i no opinió

9.2. Llibertat d'informació -VS- Dret a l’honor Tribunal Constitucional Espanyol → Per prevaler la llibertat d'informació sobre el dret a l’honor, es necessiten dues condicions:

1. La informació té rellevància pública. La informació és important per a la societat ja que aquesta ha de prendre decisions i ha d'estar informada. No només està relacionat amb la informació a l’hora de per prendre decisions democràtiques (vot, ...). És un concepte molt ampli, perquè la informació també és important per a les eleccions individuals (viatges, jocs, sexe ...). → normalment aquest requisit es satisfà.

2. Veracitat: Aquesta és la qüestió important quan es produeix un conflicte entre aquests dos drets. Hi ha dos significats de veracitat:

2.a.La informació és certa 2.b.La informació és falsa, però s'ha verificat correctament. Si la persona que dóna la

informació verifica la informació d'una forma diligent, fins i tot si la informació resulta ser falsa, es considera vertadera. Es tracta d’una qüestió diligència (chilling effect, “efecto desaliento”). El TCESP també té en compte aquest 2n significat ja que, sinó, desanima a la gent de compartir informàcia. A Amèrica es diu “chilling effect” (NY vs Sullivan SCT USA), perquè aquesta teoria per tenir més informació circulant. Encara que aquesta doctrina s'inspira en aquest cas, l'espanyol és “menys relaxat” que l'americà. Depenent de la gravetat de la noticia, s’espera més o menys diligència. EX: Atribuir a algú un delicte és una declaració greu, per la qual cosa s'espera un control acurat.

La càrrega de la prova pertany a ... EX: La Vanguardia declara alguna cosa sobre un polític i aquest demanda a La Vanguardia. - Als EUA la càrrega de la prova pertanyeria al polític (demandant). - Al Regne Unit o a Espanya (i en molts altres països europeus) la càrrega de la prova pertanyeria al periodista (demandat).

Fins i tot si la informació no s'ha verificat però es vertadera, està protegida. EX: cas de Juan Guerra contra ABC // Fiscal vs. Juan Guerra L’ABC va escriure un article acusant a Juan Guerra de corrupció (però la informació no s'havia verificat) Els fiscals van iniciar un procediment penal contra Juan Guerra. El jutge, en el cas de Juan Guerra contra ABC, va esperar a la decisió de l’altre procediment (fiscal vs Juan Guerra). Va resultar que Juan Guerra era culpable, per la qual cosa fins i tot la informació donada per ABC no es verificava, estava protegida perquè era certa.

Sistema rigorós vs. sistema relaxat - País "A". Sistema rigorós.: amb un sistema rigorós, la gent té por de ser demandada i comprova moltes vegades la informació abans de publicar-la. El % d’ informació falsa és baixa (5%) i d’informació vertadera és alta (95%). Hi ha menys informació, però és més fiable que la que hi ha al país "B". - País "B". Sistema relaxat: les persones no comproven tant la informació i, per tant, se’n publica més.→ es publiqui més informació. El % d’ informació falsa és més alta que en el país A (15%) i de veritable és inferior al país a (75%), Hi ha més informació circulant que en país "A", però és menys fiable. En termes absoluts hi ha més informació veritable.

*** En realitat, és molt difícil comprovar la informació que se’ns proporciona constantment. Estem llegint constantment la informació i confiem en ella.

9.3. Llibertat d'informació -VS- dret a intimitat Els requisits són els mateixos. Si estan satisfets, la llibertat d'expressió preval sobre el dret a la intimitat. Aquests dos requisits són: 1. Rellevància pública 2. Veracitat

Dret a l’intimitat = dret a mantenir en secret determinada informació sobre nosaltres mateixos: orientació sexual, salut, vida sexual, relacions familiars, com es passa el temps lliure ... Però aquest dret no és absolut. Sovint, aquest dret entra amb conflicte amb el dret a la llibertat d'informació.

A diferència del conflicte entre la llibertat d’informació i el dret a l’honor, on el requisit més important és la veracitat, en aquest cas (dret honor vs llib d’info), el requisit més important i el més controvertit és la rellevància pública.

EX1: A quina escola porta un polític als seus fills té rellevància pública? Imagineu que hi ha un polític que afirma que està a favor de les escoles públiques, però ell porta els nens a una privada. → hi ha una contradicció, és un tema d'interès públic? EX2: Un política està a favor de l'avortament, aquest política avorta. Es tracta d'una qüestió que té rellevància pública? Aquí tenim coherència (NO contradicció).

La pregunta important és → La coherència entre el discurs públic i el que fa cadascú en la seva vida privada, un assumpte de rellevància pública? Aquests dos requisits són: 1. Rellevància pública 2. Veracitat L’ordre és important. És important veure si la informació compleix aquests dos requisits

Què passaria si invertim l'ordre? No tindria sentit.Si anéssim a judici, el jutge hauria de decidir si la informació és veritable o no. Quanhagués pres la decisió (fos la informació falsa o no), aquesta es coneixeria i, si després no hi hagués rellevància pública, s’hauria vulnerat erròniament el dret a la intimitat.

Tribunal Constitucional espanyol: ha dit “en casos d’intimitat la veracitat no és una defensa" → No és correcte. L’afirmació correcte seria “si te rellevància pública, la veracitat importa però, si no hi ha rellevància pública, la veracitat de la informació no importa”.

Rellevància pública ≠ Interès públic ("curiositat i morbo") • Les persones haurien d’estar interessades d’estar interessades en informació que tingui

rellevància pública, però no ho estan. • I viceversa, potser la gent està molt interessada en una qüestió que no té rellevància pública.

El dret a la intimitat ens permet controlar el que es coneix i el que no de la nostra esfera privada (Ens permet decidir si volem mantenir aquesta informació en secret o la volem compartir). EX: pots decidir què decidir i a qui, si comparteixes part de la teva privadesa, no vol dir això tot es pot conèixer.

STC 115/2000 - CAS ISABEL PREYSLER És famosa pels homes amb els que ha estat casada (Julio Iglesias, Carlos Falcó, Miguel Boyer)

La mainadera de Preysler va ser entrevistada i va donar molta informació sobre la vida privada d'Isabel. Isabel va demandar a Lecturas (la revista) per compartir la seva informació privada. Lecturas va reconèixer que havien revelat informació sobre ella, però va dir que aquesta informació podria ser possible i no li feia mal a ella ni afectava a la seva viuda privada (“no viurà pitjor per això, el seu honor no ha estat vulnerat, la “cel·lulitis” és alguna cosa possible”).

LO 1/1982 Art. 7.3. "Va en contra d'aquesta llei la divulgació d'esdeveniments relacionats amb la vida privada que afecten a la seva reputació o bon nom" → el que estem discutint és la intimitat, no l'honor. El cas ha estat portat al tribunal per discutir el dret a la intimitat → aquest article és inconstitucional (encara que no hi ha cap decisió del Tribunal Constitucional que digui formalment això), el legislador estava molt confós i barreja en aquest article dos drets, el dret a la intimitat i el dret a l'honor.

EX: pots decidir què dir i a qui, si comparteixes part de la teva privadesa no vol dir que vulguis compartir-la tota. Si una persona ven part de la seva vida privada no significa que la gent tingui el dret de conèixer-la tota.

Fins i tot si seguim l'ordre dels requisits, la veritat és que anar a judici farà la informació “més coneguda” anar al tribunal magnificarà el problema. La gent té menys interès en anar a un tribunal quan hi ha un conflicte entre la llibertat d’informació i el dret a la privacitat.

9.4. Llibertat d'expressió -VS- intimitat Quan es considera que és llibertat d'expressió, la veracitat no importa, ja que aquest dret es refereix a les opinions. Hi ha llibertat d'expressió (opinions) excepte insults. PROBLEMA: què és un insult? Els tribunals haurien d'interpretar aquest límit (insults) de manera molt àmplia. Però la veracitat en la llibertat d'informació s'hauria d'interpretar estrictament

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 25 páginas totales
Descarga el documento