Apunts - El Coneixement, Apuntes de Literatura. Universitat Pompeu Fabra (UPF)
ninafelis
ninafelis

Apunts - El Coneixement, Apuntes de Literatura. Universitat Pompeu Fabra (UPF)

5 páginas
9Número de visitas
Descripción
Asignatura: Temes Fonamentals de la Filosofia, Profesor: Tamara Djermanovich, Carrera: Humanitats, Universidad: UPF
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 5
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento

TEMES FONAMENTALS DE LA FILOSOFIA: EL CONEIXEMENT

1. Del coneixement intel·lectual al racional

Epistemologia: els filòsofs occidentals es dicten a parlar sobre el coneixement que podem conèixer.

Plató:

- L'amor com a camí cap el coneixement autèntic. Et porta més enllà de la supervivència quotidiana.

- Aquest coneixement comença a la sensibilitat.

- Hi ha d'haver un món millor (eidos - divinitats no antropomorfes).

- Per arribar al coneixement ens hem d'allunyar dels sentiments i la búsqueda de la llibertat i creure en les eidos.

- S. Zweig (El mundo de ayer) diu que hi ha un camí cap al màxim coneixement. Tot és transitori i imperfecte.

- Eidos, mímesis, anámnesis, paideia

- Vocació a apendre. Depèn de la nostra naturalesa. El filòsof arriba al coneixement més pur.

Aristòtil:

- Les obres d'art poden arribar a la nostra ànima i proporcionar-nos un tipus de coneixement que només l'art ens pot donar. Coneixement universal i necessari.

Spinoza (Racionalisme):

- El coneixement és psicològic, és autoconèixer-se.

- Descartes no planteja el tema de la felicitat ni de l'autoconeixement. Per ell, les emocions i els plaers ens allunyen del coneixement.

- Coneixement racional, irracional i intuïtiu. Tots els coneixements estan interconnectats.

Irracional: crea idees confuses i inadeqüades.

Racional:

Intuïtiu:

Els tres estan connectats, no hi ha escala (Plató), s'ha de trobar l'equilibri

- Monisme: l'ànima i el cos estan totalment connectats i compenetrats. El pensament de l'anima mou el cos a actuar.

- Immanència

- Ètica = ethos: caràcter, concordancia entre el que un pensa, diu i fa.

- L'home és bo per naturalesa

Les guerres apareixen quan l'home es deixa arrosegar per les circumstàncies i els afectes.

L'autodestrucció prové de, el que l'home busca per naturalesa és concervar-se, el primer instint és la supervivència.

2. El pensament científic: Descartes

Context històric:

La crisi cultural del SXVI i XVII: Canvia l'eix del model cultural

Món clàssic: Physis forces del món, pregunta sobre la realitat i la naturalesa

Món medieval: Déu

Món modern: Subjecte

Paradigma Aristotèlic-Ptolemaic

Teleologia: tots els organismes naturals busquen la perfecció formal, el seu propi fi, s’estructuren i evolucionen segons un sentit.

Qualitat: la matemàtica pertany al món ideal, en cap cas a la naturalesa.

Món tancat: Esferes cristal·lines concèntriques. Geocentrisme.

Paradigma Galileà-Newtonià

Mecanicisme: explica la realitat a partir de les lleis mecàniques del moviment. No existeixen forces no físiques que donen vida. Tot és casualitat.

Quantitat: la matemàtica com a construcció del marc per organitzar científicament les dades físiques del món real. Matemàtica vinculada als fenòmens naturals. (Hipòtesis controlades per l’experimentació)

Univers infinit: Heliocentrisme (Copèrnic)

Del pensament antic al modern

PeríodeCosmologiaCanvis respecte la metafísica d'Aristòtil

s. II a.C. Ptolomeu

(no hi ha canvis)

- La terra és al centre de l'univers

- Els planetes giren en cercles al voltant de la Terra

- Immobilitat de les esferes fixes

En l'inici de la ciència, Ptolomeu explica el món des d'un punt de vista igual a la cosmologia aristotèlica: un cosmos finit, ordenat i geocèntric dividit en la regió supralunar (el cel) i la regió sublunar (la terra).

s. XVI Copèrnic - El sol és al centre de l'univers

- Els planetes giren en cercles (al voltant del sol)

- Immobilitat de les esferes fixes

s. XVI Kepler - El sol és al centre de l'univers

- Els planetes giren en òrbites el·líptiques al voltant del sol

- Immobilitat de les esferes fixes

Descobriment d'un univers mòbil, amb nous planetes, nous astres.

S’entra en la intimitat sangonosa del cos humà amb el descobriment de la circulació de la sang.

s. XVII Galileu - El sol és al centre de l'univers

- Els planetes giren en òrbites el·líptiques al voltant del sol

- Mobilitat de les esferes fixes, aparició de noves

Vida:

- Gran educació (La Flèche)

- El gran llibre del món: viatges entre els 20 i els 30 anys per experimentar

- Se centra en l'estudi

Meditacions metafísiques:

1a meditació: de les coses que es poden posar en dubte

El dubte metòdic: No és escèptic, l’exigeix el mètode i és hiperbòlic. Sorgeix de la regla de l’evidència. Nivells:

o Dels sentits. Si ens han enganyat una vegada no són fiables. o De l’existència d’objectes sensibles. A partir de l’argument de la bogeria dubta de

si en realitat tots som bojos i el que pensem que és real no ho és. o Diferència entre somni i vetlla. No es pot diferenciar amb claredat. Argument dels

somnis: i si la vida és un somni? (Calderón de la Barca) o Les ciències empíriques. No són fiables perquè estan basades en la realitat i la

natura i proves sensibles. Les formals són evidents: aritmètica i geometria. o De les matemàtiques a partir del déu decebedor. Com que és omnipotent pot ser

que ens estigui enganyant i que tot sigui fals. Però déu és bo. o Geni maligne: És un esperit que fa que tot sigui dubtós i fosc. Arribem al màxim nivell

de dubte (hiperbòlic).

Conclusions: no hi ha món exterior, no tinc cos, estic sol al món, només penso falsedats i no puc admetre res com a evident.

S’anomena també la meditació de la tabula rasa. Força al màxim l’escepticisme, es dubta de totes les coses perquè vol fonamentar racionalment la nova ciència.

2a meditació: de la naturalesa de la ment humana

• 1a veritat: ergo cogito ergo sum. Del seu pensament deriva la seva existència. No em poden enganyar perquè si m’enganyen és perquè existeixo.

• 1a substància: res cogitans. El jo que pensa és independent del cos, que encara és dubtós. Dualisme ment-cos.

3a meditació: de l’existència de Déu

Què pensa la res cogitans? Classifica el tipus d'idees i en troba una d'infinita, les innates, algú les ha posat a la nostra ment. Arguments per provar l'existència de Déu: la contingència del jo, la presència en mi d'infinitud i perfecció.

• 2a substància: res divina

El criteri d’evidència es fonamenta en l’existència de déu: garantia de coneixement. És perfecte, bondat infinita i omnipotent. Ens ha creat amb la capacitat de poder conèixer, no ens enganya. Cau la hipòtesi del geni maligne.

4a meditació: eliminació dels dubtes i causa dels errors

Si Déu és perfecte, per què m’equivoco? Tendència de la voluntat a jutjar quan l’enteniment no coneix amb evidència allò que es jutja. Jutjar precipitadament condueix a l’error. No hem de culpar a Déu perquè ens hagi volgut fer lliures.

5a meditació: de l’essència de les coses materials i de l’existència de Déu

Què podem saber en certesa? + Argument ontològic

6a meditació: prova de la realitat del món material a partir de les sensacions

• 3a substància: res extensa

Si hi ha Déu, que és omnipotent i bo, no m’enganya, això que em sembla exterior a mi, ho és.

Dualisme antropològic

Hi ha independència entre la substància pensant i la substància extensa. L’objectiu és salvar la llibertat de l’home alliberant l’ànima de la connexió mecanicista de la matèria.

Com estan comunicades les dues substàncies?

Unides pel jo, el mateix jo que pensa és el que pateix, creix, mor... La unitat, però, és accidental, no substancial.

La glàndula pineal del cervell (seu de l’ànima) estableix una doble circulació ànima-cos, cos-ànima.

ÀNIMA (Res cogitans) + COS (Res extensa)

(no sotmesa a les lleis del (matèria extensa sotmesa

del determinisme físic i, a les lleis del determinisme

per tant, lliure) mecanicista de la física)

3. El coneixement il·lustrat: Kant

Context històric:

- Comença gràcies a l'empirisme i liberalisme de Locke. Es fa present amb Newton.

- Confiança plena en la raó, la ciència i l'educació. Visió optimista de la vida. Progrés de la humanitat i tolerància ètica i religiosa. Lluita contra l'obscurantisme.

- La raó crítica ha de ser la llum de la humanitat.

- Es divulga gràcies a Voltaire i l'Enciclopèdia de Diderot i D'Alembert.

- A Alemanya, es divulga gràcies a Federic de Prússia, amant de les arts i el coneixement.

Vida:

- Estudia des de molt jove però té pocs recurssos.

- Fa de professor i comença a escriure.

- Defensarà les idees de la Il·lustració tota la seva vida. Passió per Rousseau.

- Als seus últims anys deixa la feina per corregir les seves obres.

Què és la Il·lustració?

- Text entusiasta on insisteix en l'esforç personal per arribar al coneixement.

- Hem de sortir de la minoria d’edat (Sapere aude d’Horaci). És mandra i covardia, resulta còmode ser a la minoria d’edat, que els altres pensin per mi.

- Els tutors converteixen els homes en ramat per poder-los guiar.

- Si som lliures voldrem conèixer, voldrem ser il·lustrats, i algun tutor que els farà revoltar, però l’autèntic coneixement ve d’un mateix, reformar la pròpia manera de pensar. Per ser il·lustrats, doncs, només hem de ser lliures, tenir la llibertat d’usar la nostra raó.

- Cal fer un ús públic del coneixement.

4. De la psicologia al coneixement estètic: De Spinoza a Schiller

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento