apunts ètica, valors i ed social, Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat de Barcelona (UB)
ariadnauf
ariadnauf

apunts ètica, valors i ed social, Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat de Barcelona (UB)

63 páginas
1Número de descargas
10Número de visitas
100%de 1 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: teoria de l'educacio, Profesor: laura rubio, Carrera: Educació Social, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 63
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 63 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 63 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 63 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 63 páginas totales
Descarga el documento

APUNTS ÈTICA

Introducció

ÈTICA

“Vivimos en un mundo plural, sin ideologías sólidas y potentes, en sociedades abiertas y secularizadas, instaladas en el liberalismo económico y político. Desconfiamos de los grandes ideales (...), estamos confusos y desorientados, y nos sacude la urgencia y la obligación de emprender algún proyecto común que dé sentido al presente y oriente el futuro. Hemos conquistado el refugio de la privacidad y unos derechos individuales, pero echamos de menos una vida pública más aceptable y más digna de crédito. (...) La función de la ética es enseñar a querer lo que merece ser querido, educar los sentimientos para que se adhieran a los fines que promueve la justicia. Básicamente, la ética realiza una labor de discernimiento: distinguir qué debe ser enseñado, qué debe ser tolerado, a quién hay que ayudar, de qué hay que hablar. (...) Propongo una ética de las virtudes (...) que es la respuesta más justa a nuestra situación y a nuestras carencias. (...) Una ética de actitudes e inclinaciones individuales dirigidas a hacer más justa y más digna la vida colectiva.”

(CAMPS, V. (1990). Virtudes públicas. Madrid: Espasa Calpe. pp. 9-11.)

MORAL

“(...) lo moral es todo, o mejor, está en todas partes siempre que existan hombres en comunidad, hombres y seres sintientes, para ser más exactos. Así lo moral o la moral no pueden ser transferidos a una esfera peculiar separada de las demás esferas. Yo pregunto ¿hay seres humanos en interacción social? ¿Hay seres humanos y de otras especies en convivencia mutua? Entonces hay moral, y todo, absolutamente todo lo que esos seres hagan en relación con sí mismos y con los otros, desde el modo de vestirse, hasta el status que ocupan, el rol que desempeñan, la parcela de poder que ostentan, las relaciones de amistad o de no amistad con sus convecinos, la estima en que se tengan a sí mismos, o dejen de tenerse, el desarrollo o amputación de sus capacidades físicas, psíquicas, intelectuales, etc., todo ello entra en el campo vasto de lo moral, porque todo ello reúne los requisitos de ser:

• vitalmente importante; • fuente de conflictividad entre impulsos individuales diversos; • fuente de conflictividad entre deseos inter-individuales diversos; • socialmente moldeable; • susceptible de ser normado en sentidos divergentes; • susceptible de crear, hasta ciertos límites, exigencias de responsabilidad en los agentes.”

(GUISÁN, E. (1986). Razón y pasión en Ética. Los dilemas de la ética contemporánea. Barcelona: Anthropos. pp. 25-26.)

• “Ètica” com a reflexió, més abstracta i general, branca de la Filosofia; i “moral” relacionada amb el que fem o deixem de fer en la realitat, més concreta. (Així, en referència a les professions, es parla de “codi deontològic” o “codi ètic” i no tant de “codi moral”). • Influïdes pel context (social, cultural, històric, ideològic, familiar, relacional...). Per tant, amb una dimensió social, col·lectiva, compartida. • Però també amb una dimensió personal, privada (v. voluntat i “llibertat d’elecció”: v. Freire: som éssers condicionats, però no determinats ). • Necessitades de la ment (raó, reflexió) i del cor (afecte, estimació).

VALORS

- Concepte social que podem atribuir a un tipus de conducta. Social perquè és la societat qui atribueix la categoria de valor. (Montse) - Confeccionan la forma de ser y las acciones de cada persona. Tienen un grado de importancia: lo que para una persona es importante, para otra puede no serlo. (Ana) - Conjunt de principis o creences (l’escala de valors et fa valorar unes coses per sobre d’altres i influirà la teva mirada) i encaminaran i orientaran la nostra forma de comportar-se. (Dani). - Conjunt de conceptes, pilars, principis, creences, dogmes... Personals i propis que ens fan actuar en conseqüència envers la relació amb l’entorn que ens envolta. (Àlex) - Son aquellas cualidades o conceptos no innatos que una persona debe aprender y adquirir para respetar el mundo que le rodea y ayudarla a relacionarse e interrelacionarse. (Mª José) - La relevancia que le da un sujeto a algo a lo largo de su vida. Asimismo, no es algo estático, sino dinámico, es decir, en el transcurso de los años y en el momento vital del sujeto, el valor hacia algo varía de prioridad o de jerarquía. (Eva)

• Conceptes, eines per al coneixement • Qualitats no innates • Conjunt de principis, creences, pilars... • De vegades, amb caràcter de dogmes (valors absoluts) • De tipus no innat i que han de ser apresos per a viure en comunitat i relacionar-se (caràcter instrumental dels valors) • Amb una dimensió social i una personal • Amb una dimensió material, concreta, referida a accions i conductes • Amb uns efectes de conformació en relació a la pròpia manera de ser • Que orienten també els judicis de valor que fem respecte al que ens envolta • D’importància diferent (ordre jeràrquic o escala de valors) que pot variar d’una persona a una altra i al llarg del cicle vital d’una persona • Per tant, amb un caràcter dinàmic i una dimensió temporal

• Amb una activitat que li és pròpia: el procés de valoració • Van referits a quelcom (un objecte), sigui material (com un bolígraf) o immaterial (com una meta o un desig). És per això que es considera que són adjectius, és a dir, qualitats de quelcom (una persona positiva, animosa...).

• Són dinàmics, és a dir, evolucionen tant a nivell social (v. renovació de la democràcia a partir de l’11-M) com al llarg de la vida d’una persona (com consideràvem el valor de l’amistat quan érem petits/es i ara). • Són polars o duals, és a dir, hi ha valors positius (acció respectuosa) i negatius (acció discriminadora). A aquests, també se’ls anomena anti-valors o contra-valors. • Formen grups o famílies de valors (p.e., una persona empàtica, segurament també serà sensible, respectuosa...). • Tenen una dimensió objectiva (quelcom té valor per sí mateix, com, p.e., una societat justa) i una dimensió subjectiva (quelcom té valor perquè jo li atorgo, p.e., el bolígraf que em va regalar aquella persona tan significativa per a mi...).

El valor sorgeix de la relació entre la persona i allò que es valora. Aquesta relació, que s’anomena “procés de valoració”, no es dóna en el buit, sinó en un context que influeix també el procés de valoració (p.e., perquè m’acabo d’incorporar a una nova feina, em mostro més reservat/ada o més extrovertit/ ada del que sóc).

VIRTUTS

• “Areté”, en grec, significa “excel·lència” (cfr. virtuós/a d’un instrument). • Disposició habitual o constant per a procedir de manera ètica o moral. • Per a la filosofia aristotèlica, virtut suposa la perfecció de quelcom. En relació a les virtuts ètiques o morals, dos aportacions fonamentals són: – S’adquireixen per pràctica, exercici, repetició... formant, així, hàbits (v. disposició habitual per a solucionar els conflictes dialogant...). Això posa de relleu la importància de l’acció també en relació a l’educació en valors. – Teoria del just terme mig: evitar tant l’excés com el defecte de determinades qualitats (p.e., ser excessivament tolerant i no intervenir davant certes conductes intimidatòries). Aquest just terme mig no té un criteri absolut, sinó que depèn de cada persona i també de la situació (v. similitud amb el procés de valoració).

Paradigmes i sistemes ètics

Segons es basin en: F 0 A 8 Criteris externs i/o demandes de valors absoluts (comunitarisme i formació del caràcter) F 0 A 8 Valors relatius i derivats d’opcions personals (postmodernitat) F 0 A 8 El desenvolupament de la capacitat de raonament moral (universalisme) F 0 A 8 Component relacional (entre l’universalisme i la formació del caràcter) F 0 A 8 La construcció racional i autònoma de valors en situacions d’interacció social (universalisme amb aportacions dels altres sistemes ètics i paradigmes)

Personalitat moral:

F 0 A 8 Integració a la societat i acceptació del propi jo F 0 A 8 Transmisió d’elements culturals i de valor F 0 A 8 Desenvolupament de competències ètiques F 0 A 8 Construcció de la pròpia biografia

Model de construcció:

“(…) tarea de construcción o reconstrucción personal y colectiva de formas morales valiosas. La moral ni está dada de antemano ni tampoco se descubre o se elige casualmente; la moral exige un trabajo de elaboración personal, social y cultural. Por consiguiente, no se trata de una elaboración en solitario, ni tampoco desprovista de pasado y al margen de todo contexto histórico. Todo lo contrario: es una tarea influida socialmente, que además cuenta con precedentes y con elementos culturales de valor que sin duda contribuyen a configurar sus resultados. Pero en cualquier caso es una construcción que depende de cada sujeto.”

Criteris per a educar en valors: F 0 A 8 Autonomia F 0 A 8 Racionalitat comunicativa F 0 A 8 Sensibilitat moral F 0 A 8 Diferència, diversitat i acceptació de la contrarietat F 0 A 8 Crítica F 0 A 8 Alteritat F 0 A 8 Drets Humans F 0 A 8 Implicació i compromís

Competències ètiques: F 0 A 8 Autoconeixement F 0 A 8 Autonomia i autoregulació F 0 A 8 Capacitat de diàleg F 0 A 8 Capacitat per a transformar l’entorn F 0 A 8 Comprensió crítica F 0 A 8 Empatia i perspectiva social F 0 A 8 Habilitats socials i per a la convivència F 0 A 8 Raonament moral

Estratègies per a treballar valors: F 0 A 8 Estratègies per al diàleg i la comprensió crítica de la realitat: Assemblees; Comprensió crítica de temes moralment rellevants... F 0 A 8 Estratègies per al desenvolupament del raonament moral: Discussió de dilemes morals; Diagnòstic de situacions... F 0 A 8 Estratègies d’autoconeixement i clarificació de valors: Exercicis autoexpressius; Full de frases inacabades; Diàlegs esclaridors; Escriptura autobiogràfica... F 0 A 8 Estratègies per al desenvolupament de la perspectiva social i l’empatia: Role- playing; Rolemodel... F 0 A 8 Estratègies orientades al desenvolupament de les competències auto- reguladores: Habilitats socials; Exercicis d’auto-regulació i auto-control de la conducta...

“Lo que se le plantea a la educadora o al educador democrático, consciente de la imposibilidad de

la neutralidad de la educación, es forjar en sí un saber especial, que jamás debe abandonar, saber que motiva y sustenta su lucha: si la educación no lo puede todo, alguna cosa fundamental puede la educación. Si la educación no es la clave de las transformaciones sociales, tampoco es simplemente una reproductora de la ideología dominante. Lo que quiero decir es que ni la educación es una fuerza imbatible al servicio de la transformación de la sociedad, porque yo así lo quiera, ni es tampoco la perpetuación del statu quo porque el dominante así lo decrete. El educador y la educadora críticos no pueden pensar que, a partir del curso que coordinan o del seminario que dirigen, pueden transformar el país. Pero pueden demostrar que es posible cambiar.”

(Freire, P. (1999; 3ª ed.). Pedagogía de la autonomía. Saberes necesarios para la práctica educativa. Madrid: Siglo XXI. pp. 107-108.)

Educació, valors i ciutadania

CARACTERÍSTIQUES SOCIETAT F 0 A 8 Desenvolupament científic i tecnològic. F 0 A 8 Distribució desigual de la riquesa. F 0 A 8 Crispació social i violència. F 0 A 8 Democràcia, minories i respecte a la diferència. F 0 A 8 Multiculturalisme / Interculturalisme i Ciutadania. F 0 A 8 Mitjans de comunicació social i relacions de poder. F 0 A 8 Crisi econòmica i implicacions. F 0 A 8 Globalización vs. ethos mundial.

CARACTERÍSTIQUES AXIOLÒGIQUES F 0 A 8 Contradicció entre els valors positius de l’esport (sociabilització, educació per a la salut, companyonia…) i els negatius dels esports de masses (confrontació, rivalitat… i efecte “hipnòtic” de l’espectador/a). Interessos econòmics al voltant de l’esport com a espectacle (olimpíades i distribució urbanística, p.e.). F 0 A 8 Consciència de què gairebé tot pot tenir una interpretació més positiva o bé més negativa. F 0 A 8 Més llibertat per a escollir la identitat sexual i de gènere (noves masculinitats …) vs. permanència del patriarcat (v. heteropatriarcat). F 0 A 8 Conscienciació del risc de manipulació i de la necessitat de formar el propi esperit crític. F 0 A 8 Instrumentalització de la infància des de la publicitat (interessos econòmics). F 0 A 8 Pèrdua de la proximitat relacional: més atents/es al que ve de l’extern que al que està passant al nostre voltant. Viure més l’exterior que el que s’està vivint físicament. En la seva interpretació positiva, possibilitat d’acostar allò llunyà (p.e. família). F 0 A 8 L’ús de les TIC afavoreix la privacitat (que s’havia perdut en algunes situacions), però provoca més aïllament (menys interacció amb les persones presents). [V. coexistència de contraris] F 0 A 8 Immediatesa produïda per l’ús de les TIC vs. aprendre de la relació que amb les mateixes té la gent gran. F 0 A 8 Cultura de l’un sol ús i desaparició d’oficis artesanals. Objectes amb data de caducitat (v. mòbils).

F 0 A 8 Control (també d’interessos econòmics) i llibertat de les TIC: increment de la responsabilitat individual.

F 0 A 8 Canvi en la concepció del temps: orientat cap al futur. F 0 A 8 Paradoxalment, els mitjans de comunicació tradicionals produeixen més il·lusió en rebre’ls. F 0 A 8 Incerteses i falta de referents: “societat líquida” (Bauman)

F 0 A 1 desconfiança envers l’altre: fenomen de “perillosització” F 0 A 1 + preocupació per la pròpia seguretat i + sensació d’inseguretat F 0 A 1 noves pors socials: criminalització del que és diferent (Vance i Rubin: “pànic moral”) F 0 A 1 compromisos i lleialtats febles.

F 0 A 8 Coexistència de contraris:

F 0 A 1 tendència cap a l’obertura i tendència cap al tancament F 0 A 1 augmenten les relacions socials en nombre, però no en profunditat F 0 A 1 mixtura, barreja, hibridisme (Baudrillard: llei de confusió dels gèneres) F 0 A 1 reducció dels significats a la mínima expressió (Baudrillard) F 0 A 1 anomia i implicació social.

F 0 A 8 Infantilisme i victimització (Bruckner):

F 0 A 1 no assumpció de les pròpies responsabilitats F 0 A 1 baixa autoexigència i elevada exigència externa.

F 0 A 8 Sentit del temps més orientat cap al futur:

F 0 A 1 “viure al dia” F 0 A 1 urgència, presses, immediatesa, acceleració F 0 A 1 incapacitat per a esperar, cultura de l’instantani (vs. Moviment “slow”i teràpies de la consciència).

F 0 A 8 Mitjans de comunicació i TIC:

F 0 A 1 tendència a l'homogeneïtzació/uniformització F 0 A 1 abundància i rapidesa de la informació: pas de la informació al coneixement? F 0 A 1 absència de silenci, de temps per a la reflexió F 0 A 1 desconnexió, fragmentació, manca d’integració F 0 A 1 persona com a consumidora d’experiències alienes.

F 0 A 8 Cultura de les aparences:

F 0 A 1 acció d’escollir com a acte expressiu i d’auto-afirmació F 0 A 1 persona com a productora de combinacions/signes i intèrpret de les combinacions/signes de les altres (risc d’error a la comunicació) F 0 A 1 vida com a representació dramàtica.

F 0 A 8 Canvis a la conceptualització de fets socials:

F 0 A 1 “societat del risc” i “societat del perill” (Beck) F 0 A 1 major sensibilitat davant les formes de violència F 0 A 1 família post-tradicional F 0 A 1 infància sota pressió (Honoré) F 0 A 1 procés de “jovenització” de la infància F 0 A 1 allargament de la joventut

Bel·ligerància i neutralitat

• N i B no són maneres de ser sinó d’actuar • N no és sinònim d’inhibir la intervenció • N no és sempre sinònim d’imparcialitat u objectivitat • B no és sinònim d’adoctrinament • B no és sinònim de manipulació • N i B no són formes d’intervenció excloents en l’acció socioeducativa

En funció de..

• pròpia experiència • valors implicats • model normatiu • factors i criteris orientatius

La relació ¿Qué significan estos términos? Permítaseme considerar por separado las tres fases principales del enunciado precedente e indicar el significado que tienen para mí. ¿En qué consiste este tipo de relación que creo necesario establecer?

He descubierto que cuanto más auténtico puedo ser en la relación, tanto más útil resultará esta última. Esto significa que debo tener presentes mis propios sentimientos, y no ofrecer una fachada externa, adoptando una actitud distinta de la que surge de un nivel más profundo o inconsciente. Ser auténtico implica también la voluntad de ser y expresar, a través de mis palabras y mi conducta, los diversos sentimientos y actitudes que existen en mí. Esta es la única manera de lograr que la relación sea auténtica, condición que reviste fundamental importancia. Sólo mostrándome tal cual soy, puedo lograr que la otra persona busque exitosamente su propia autenticidad. Esto es verdad en el caso en que mis actitudes no me complazcan ni me parezcan conducir a una buena relación. Lo más importante es ser auténtico.

La segunda condición reside en el hecho de que cuanto mayor sea la aceptación y el agrado que experimento hacia un individuo, más útil le resultará la relación que estoy creando. Entiendo por aceptación un cálido respeto hacia él como persona de mérito propio e incondicional, es decir, como individuo valioso independientemente de su condición, conducta o sentimientos. La aceptación también significa el respeto y agrado que siento hacia él como persona distinta, el deseo de que posea sus propios sentimientos, la aceptación y respeto por todas sus actitudes, al margen del carácter positivo o negativo de estas últimas, y aun cuando ellas puedan contradecir en diversa medida otras actitudes que ha sostenido en el pasado. Esta aceptación de cada uno de los aspectos de la otra persona le brinda calidez y seguridad en nuestra relación; esto es fundamental, puesto que la seguridad de agradar al otro y ser valorado como persona parece construir un elemento de gran importancia en una relación de ayuda.

También encuentro la relación significativa en la medida en que siento un deseo constante de comprender: una sensible empatía con cada uno de los sentimientos y expresiones del cliente tal como se le aparecen en ese momento. La aceptación no significa nada si no implica comprensión. Sólo cuando comprendo los sentimientos y pensamientos que al cliente le parecen horribles, débiles, sentimentales o extraños y cuando alcanzo a verlos tal como él los ve y aceptarlo con ellos, se siente realmente libre de explorar los

rincones ocultos y los vericuetos de su vivencia más íntima y a menudo olvidada. Esta libertad es una condición importante de la relación. Se trata de la libertad de explorarse a sí mismo tanto en el nivel consciente como inconsciente, tan rápidamente como sea posible embarcarse en esta peligrosa búsqueda. El cliente también debe sentirse libre de toda evaluación moral o diagnóstica, puesto que a mi juicio, las evaluaciones de este tipo son siempre amenazadoras.

Por consiguiente, la relación que encontré de ayuda se caracteriza de mi parte,

por una especie de transparencia que pone de manifiesto mis verdaderos sentimientos, por la aceptación de la otra persona como individuo diferente y valioso por su propio derecho y por una profunda comprensión empática que me permite observar su propio mundo tal como él lo ve. Una vez logradas estas condiciones, me convierto en compañero de mi propio cliente en el transcurso de la aterradora búsqueda de sí mismo que ya se siente capaz de emprender. No siempre puedo lograr este tipo de relación. A veces, aun cuando creo haberla alcanzado en mí, el cliente puede estar demasiado atemorizado como para percibir lo que se le ofrece. Sin embargo, podría afirmar que cuando soy capaz de adoptar la actitud que acabo de describir y cuando la otra persona puede también experimentarla en alguna medida, invariablemente surgirán el cambio y el desarrollo personal constructivo. Incluyo el término “invariablemente” sólo después de largas y cuidadosas consideraciones.”

(ROGERS, C.R. (1961; 2004). El proceso de convertirse en persona. Barcelona: Paidós. pp. 41-42.)

Construcció moral

COMPETÈNCIES

• Comprensió crítica • Empatia i perspectiva social • Habilitats socials i per a la convivència • Raonament moral • Autoconeixement i autoestima • Autonomia i autoregulació • Capacitat de diàleg • Capacitat per a transformar l’entorn • Consciència moral

INTERVENCIONS

• Tècniques, estratègies i dinàmiques per a conèixer i reconèixer el propi jo.

• Pràctiques d’afecte i amistat, pràctiques de diàleg i participació social i pràctiques de cooperació.

• Relació educativa (com a educadors) des del reconeixement i el respecte.

AUTOCONEIXEMENT

“procés cognitiu i continu de coneixement de les diferents facetes d’un mateix. Es tracta d’aconseguir una imatge correcta, adequada i autèntica del “jo”

AUTOESTIMA

“l’actitud que es sosté amb un mateix, la forma habitual de pensar, sentir i comportar-se amb

nosaltres mateixos. Predisposició amb la qual ens afrontem a la nostra persona. Comporta una valoració de l’autoconcepte que el subjecte té d’ell mateix” EXERCICIS F 0 9 7 Exercicis autoexpressius: fulls de pensament, jocs d’entrevistes, jocs de selecció de trets representatius, expressió artística (collages, pintura, fotografies, dança…) F 0 9 7 Exercicis de clarificació de valors: full de frases inacabades, preguntes i diàlegs esclaridors F 0 9 7 Exercicis d’escriptura autobiogràfica F 0 9 7 Exercicis d’autoestima

De frases inacabades: F 0 9 7 Recordo amb especial gust el moment de la meva vida en el qual... F 0 9 7 Si pogués tornar enrere canviaria... F 0 9 7 El que més em preocupa actualment és... F 0 9 7 Estic orgullós/a de... F 0 9 7 El més injust que he viscut mai és... F 0 9 7 Mai oblidaré el dia que... F 0 9 7 Sempre he somniat que... F 0 9 7 Actualment, les persones més importants de la meva vida són...

Entrevista a un mateix: F 0 9 7 Anota deu preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix amb la intenció de mostrar la teva manera de ser com a educador F 0 9 7 Respon tres de les preguntes F 0 9 7 Quines altres et faria el teu company

Comprensió crítica

“(...) la comprensión supone un mejor entendimiento de la complejidad de las situaciones concretas alcanzado desde la perspectiva de una subjetividad que tiene un punto de vista y una posición de valor. Sin embargo, para que una subjetividad logre ese mejor entendimiento de la realidad debe mediar alguna forma de diálogo con los puntos de vista y las posiciones de valor de todos los demàs implicados.”

(Puig, 1995; 187-188.)

PUNT DE PARTIDA

• Temes rellevants, socialment significatius i problemàtics • Diàleg obert com a procediment • Comprensió o presa de consciència per a la crítica i la construcció

• Situacions de la vida que es fan problemàtiques: identificar i clarificar valors

• La precomprensió: abordar la informació i interpretar-la distingir entre fets i valoracions

• Avançar cap a l’entesa utilitzar el diàleg per incorporar noves informacions i punts de vista

• Crítica i autocrítica davant les diferents postures Actitud oberta i comprensiva

• Connexió entre teoria i pràctica •

Revisar propostes d’acció i evaluar-les

Paradigmes

PARADGIMA DE LA SOCIALITZACIÓ

• Procés mitjançant amb el qual les persones reben de la societat el sistema de valoracions i normes imposades

• S'ha d'insertar o ajustar als individus a la col·lectivitat a la que pertànyen • Procés d'adaptació social

CLARIFICACIÓ DE VALORS

• Valors com a realitat del tot personal • Facilitat processos personals de valoració • Autoanàlisi per reconèixer els propis valors • Limita el paper de l'educació moral • Pressa de consciència dels valors que tenim

DESENVOLUPAMENT

• Desenvolupament del judici moral • Domini progressiu de les formes de pensament • Estimulació del pensament sobre qüestions morals • Els estadis superiors són millors moralment • Formular fases o estadis en el desenvolupament moral

DEWEY

1 Premoral → conducta guiada per impulsos socials i biològics 2 Convencional → D'acord al grup al que pertanyem 3 Autònom → Capacitat crítica (d'acord al seu pensament)

PIAGET

1 Premoral → No obligació respecte a les regles 2 Heterònom → Obediència a la norma i una relació d'obligació respecte l'autoritat 3 Autònom → Es tenen en compte el paper i les conseqüències de les normes però l'obligació es basa en relacions de reciprocitat

KOHLBERG

1 Nivell preconvencional → Els judicis morals de la persona es caracteritzen per una perspectiva individual (estadi 1: egocentrisme, estadi 2: seguiment de normes per interés immediat)

2 Nivell convencional → Coneixement bàsic de les normes per a un ordre social (estadi 3: diferenciació entre el bé i el mal, estadi 4: definir que és correcte o no en termes de llei)

3

Nivell postconvencional → Raonament basat en principis (estadi 5: major bé

per a la majoria de persones, estadi 6: moralitat dels principis morals generals)

HÀBITS VIRTUOSOS

• Valors socials com a virtuts personals • Línia de conducta honrada • Formació de caràcter/Construcció d'hàbits

PERSONALITAT MORAL

• Tasca influïda socialment • Construcció i reconstrucció personal i col·lectiva de formes morals

valuoses • Tasca constructiva • Reconeix i incorpora nous aspectes als anteriors paradigmes (respecte,

autodeterminació, interacció, totes les dimensions de la persona

LECTURAS

PAYÁ, M. (2010). “El proceso de construcción de valores”. En J. Mª Puig (Coord.). Entre todos. Compartir la educación para la ciudadanía. Barcelona: ICE-Horsori. pp. 33-46. (errata pàg. 35: Lotze per Meinong).

Valores y ser humano

1. “los valores nos humanizan”: valorar es una respuesta, capacidad o forma de proceder típicamente humana. La diferencia entre los humanos y los animales es la amplitud de situaciones en la que ejercemos esta capacidad; la complejidad de factores, motivos o razones que consideramos hasta llegar a la decisión; y las consecuencias y el origen del dilema son sociales, surgen de la interrelación de la persona. Riqueza de la capacidad. 2. Hay diversos valores: el valor moral es fundamental para educar en y para la ciudadanía. 3. Los valores son tanto individuales (viven, ejemplifican o encarnan valores) como sociales (la gente se agrupa en colectivos que comparten ciertos valores) 4. ¿qué son los valores? Frondizi (1958).

• Los valores como adjetivos. • Doble dimensión: real porque van referidos a algo concreto y abstracto

cuando se entiende como metas o fines aunque siempre referidos a algo concreto que se pretende ser una realidad.

• El valor siempre ha de ir referido a algo • El objeto + el valor asociado = un Bien

5. La via intelectual (comprensión intelectual) nos puede ayudar a la hora de optar por un valor. Sin embargo, solo lo llevamos a la práctica si es nuestro corazón además de nuestra razón, lo que nos mueve (via intelectual)

Características de los valores

Polaridad o dualidad de los valores= existencia de valores positivos o

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 63 páginas totales
Descarga el documento