Apunts Fonaments del periodisme, Ejercicios de Periodismo. Universitat de Lleida (UdL)
ainhoa_bc4504
ainhoa_bc4504

Apunts Fonaments del periodisme, Ejercicios de Periodismo. Universitat de Lleida (UdL)

6 páginas
4Número de visitas
Descripción
Asignatura: Fonaments i analisi de la informacio periodistica, Profesor: Lourdes Ballarín Enjuanes, Carrera: Comunicació i Periodisme Audivisuals, Universidad: UdL
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 6
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento

10. La noticia:

Definició: representació social de la realitat quotidiana produïda institucionalment que es manifesta en la

construcció d’un món possible.

- És un concepte sobre coses que passen en la nostra vida de cada dia

- Institucionalment: perquè la produeixen unes instàncies que estan legitimades per fer aquestes

construccions. És el rol dels mitjans

- És una construcció: perquè no és la realitat en si mateixa, sinó una construcció feta a base de tries sobre el

que ha passat.

- Un món possible: si allò no té connotacions de versemblança, no ens ho creurem. Ha de ser una cosa que,

nosaltres, socialment, creiem que és possible.

És notícia allò que...

- Allò que és extraordinari, previsible i classificable

- Allò que prové de fonts conegudes i fiables

- Allò que confirma conjuntament la norma social i la norma productiva

Extraordinari: un dels indicadors de l’interès periodístic

Previsible: està pautat. Els mitjans ho saben amb antelació

Classificable: des de l’estàndard com a ciutadans ( els paràmetres pels quals ens regim) ho podem etiquetar.

Exemple: això és un crim, allò un judici.

• És un producte que caduca ràpid, d’interès públic i d’actualitat

• És el gènere periodístic més objectiu, asèptic i hieràtic

• Exigeix distanciar-se al màxim emocional i ideològicament

• Norma social: el que hi ha establert. Si algú trenca les normes, els mitjans corroboraran que allò està

malament.

• Norma productiva: ai allò encaixa la rutina dels mitjans, tindrà més èxit, més difusió. Si una notícia surt a la 1

del migdia tindrà menys èxit.

La seva aportació al conjunt dels espais de redacció d’un mitjà és aconseguir que un lector o oient s’assabenti amb

claredat, exactitud i rapidesa de fets que han succeït i que puguin interessar-li.”

“En la graduación que va de la información a la opinión la noticia ocupa el primer lugar. Es el genero que contiene

más elementos informatives y menos interpretatives y de opinion”

- Incorpora el factor temps. S’han de dir el major nombre de coses, que siguin veraces i interessants, en el

menor temps possible.

- Visió de la notícia com a producte, la funció del qual és comunicar amb claredat, exactitud i rapidesa.

L’estil ha de ser clar i directe, auster, frívol, anònim. Tot i això sense deixar de voler ser atractiu i amè.

Aspectes importants:

- El tema l’hem d’entendre per poder explicar-lo

- Hem de pensar en quines coses posem i quines no segons la importància perquè no hi cap tot.

Notícia per a ràdio i televisió:

• La introducció ha de cridar l’atenció

• Ha de motivar per continuar escoltat i dir que tot allò que ve tot seguit val la pena

• Ha d’ubicar el receptor

• Ha de donar algun detall però no saturar ni dispersar l’atenció del receptor: no s’han de dir les 5w, se’n han

de triar una o dues. El que se sol primer és el resultat, o en cas que sigui una notícia atemporal, l’interès

humà.

Tipus d’introduccions:

- Amb valor informatiu:Per primera vegada en el que portem d’any, la inflació ha augmentat. Ho ha fet d’un

u i mig per cent. El tèxtil i el calçat són els principals culpables.

- Amb l’angle de l’endemà: quan una notícia té continuïtat, s’ha de jugar amb conseqüències, estat, etc. És un

seguiment de la notícia. Els bombers continuen treballant.

- Buscant l’angle local: és una manera d’atansar la informació de manera psicològica Entre les víctimes, hi ha

un matrimoni català

- Centrant-se en un únic punt principal fent paraigües: fer paraigües consisteix en abastar diferents ítems.

S’usa en accidents múltiples, decisions del consell de govern...

- Amb endarreriment: és cronològic. Primer es fa un flash-back. En las comarcas de Lleida, hace 30 años que

los agricultores empezaron a hablar del canal Segarra-garrigues. Unas dècades después, los sucesivos

candidatos a la presidencia de la Generalitat lo prometieron una y otra vez en campaña electoral. Ahora por

fin, han iniciadio las obras. Hay quien piensa que el agu llegará demasiado tarde.

- Pregunta: es busca l’originalitat llençant una pregunta a l’aire. ¿Les gustariá viatjar a marte?

- Declaracions: A partir de enero està prohibido fumar en todos los parques y jardines púiblicos.

- Per a intrigar: pot ser amb ironia. El tren de gran velocitat no acaba d’arrancar. Circula a la meitat dels

kilòmetres de com ha d’anar i encara no se sap quan arribarà a Barcelona. El nou esvoranc aparegut aquest

matí en el tram...

- Humor:Los fantasmes han vuelto al Castillo de Gardeny. Un grupo de científicos norteamericanos han

grabado sonidos durante una semana que, según dicen, podrían tenir que ver con los antiguos habitantes de

la Fortaleza.

Estructura interna:

LEAD:

- Serveix per captar l’atenció

- Explica l’essència de l’esdeveniment

- És l’explicació d’allò més important

- No cal que respongui a totes les 6w

COS

- Dades que expliquen i amplien el lead

- Dades que ajuden a contextualitzar el fet

- Material secundari o de menor importància

BACKGROUND

- Contextualització diacrònica: fets anteriors a la notícia i relacionats amb ella

- Contextualització sincrònica: circumstàncies polítiques, socials, geogràfiques que passen de manera

simultània a la notícia.

*Altres tipus de notícies:

- Notícies múltiples  més de una i poden estar lligades

- Notícies cronològiques

- Notícia de situació

- Notícia espaial

- Notícia d’interès humà

11. La crònica

- Prima el relat (fidelitat als fets). És una narració directa i immediata d'una informació amb certs

elements interpretatius/valoratius, que han de ser secundaris en relació a la narració del fet.

- No hi ha opinió, però sí impressions. Inclou més interpretació per part de l'autor que la que trobem

a la notícia (mai, però, opinió expressa i desconnectada als fets)

- El nom de "crònica" ve de "cronos" (temps). Així, la crònica en els orígens està vinculada al temps.

Era un enviat especial en període de guerra el que anava enviant cròniques periodístiques.

- També hi ha una crònica temàtica, vinculada a aspectes concrets (crònica taurina, cultural, de

successos, gastronòmica, etc.)

- Generalment, es transmet des del lloc dels fets on el reporter assisteix com a testimoni d'un

esdeveniment.

- Va signada: té un autor. Es fa per periodistes amb certa experiència i renom en el diari.

- Té un estil personal

- Té diversos elements: en el cas del reportatge, la funció és transmetre l'ambient, però, en el cas de

la crònica, és transmetre molts elements diferenciats.

- No segueix l'estructura de la piràmide invertida

- Estil:

o Estil directe i planer

o Ha de reflectir la personalitat del periodista

- És breu, no supera en ràdio i televisió habitualment els dos minuts. En el cas dels diaris és mitja

pàgina.

- És el gènere que més fan servir els reporters, corresponsals i enviats especials.

12. El reportatge

L'origen del reportatge (1869): El periodista del New York Herald Stanley, rep l'encàrrec de trobar al missioner i

explorador Livingstone a Tanzània. "Doctor Livinstone, supongo?"

Així, aquest es considera el primer reportatge. És el fet de que algú es deplaça a un lloc per tal de fer una cosa amb

profunditat.

- El reportatge serveix perquè el periodista apropi al lector/oient/espectador uns fets (t'has de sentir com si

fossis al lloc dels fets)

- S'ha de desplaçar al lloc on tenen lloc aquests fets, investigar-los i comprendre'ls perfer-los-hi viure al

receptor.

Els efectes d’un reportatge han de ser:

- Provocar més comentaris: pel fet de donar visions,

aprofundir sobre un fet

- Apropar un fet concret al lector/oient/espectador amb

recursos literaris

- Fer-li viure allò que el periodista ha viscut

Qualitats del periodista per a fer un bon reportatge:

- Ha de tenir coratge, curiositat il·limitada, enginy per a superar les dificultats i aconseguir les trobades que li

permetran saber allò que ningú no sap.

- L'estil literari gràfic, plàstic, viscut, àgil, capaç de donar al receptor la il·lusió que és ell mateix qui està al lloc

dels fets

El reportatge exigeix més esforç que no pas una notícia. Així, s'ha de fer una doble aproximació:

- Hem d'arribar a les situacions, entitats i persones implicades. Per a arribar a aquesta primera aproximació fa

falta perseverança, cert valor, ímpetu, decisió, curiositat, simpatia...

- Per a la segona aproximació, es requereix criteri a fi de poder fer certa crítica, per a donar-li al

lector/oient/espectador una visió més completa de la realitat. El periodista ha de ser més competent pel que

fa a mètode de treball i estil a l'hora de transmetre aquella realitat en qüestió.

El reportatge cobreix les necessitats

informatives que la notícia no cobreix

perquè amb la notícia t'assabentes de fets

puntuals, però amb el reportatge, al ser

més aprofundit, t'hi pots recrear més, i hi

ha un grau d'interpretació superior.

El reportatge...

- Explicació de fets actuals que en ocasions ja han deixat de ser notícia en sentit estricte.  Fets recents o

desconeguts fins al moment

- Estil literari informatiu. Major llibertat expressiva

- Estructura més lliure i creativa

- Actitud del periodista informativa i interpretativa

- Encarregats a reporters. Molt menor presència

d'agències (perquè és el reporter qui va al lloc dels fets

a buscar la informació)

El lead

• Les anècdotes irrellevants són un recurs pobre que ha d’evitar-se, llevat que tinguin un valor simbòlic clar.

• Si un personatge domina la història és bo començar per ell

• De sumari, com una mena de resum. És semblant al de la notícia en base a les 5 o 6w.

Tipus de lead:

- Lead de cop, d’impacte: de sorpresa

- Lead d’ironia: sense faltar al respecte

- Lead de contrast:

- Lead amb pregunta:

- Lead que crea intriga/suspens/incògnita

- Lead de relat: cal seleccionar molt bé el que ens diu. Es pot usar en reportatges de certa extensió. Serveix per

a emmarcar geogràficament un fet o situar psicològicament un personatge protagonista.

- Lead de cita/declaració: comença amb una declaració

- Lead de l’extravagància:los animales abandonados suscitan más Piedad que las personas pobres y solas.

- Lead deductiu: D’allò particular a lo general o de lo general a lo particular.

13. La entrevista

Origen:

- 1836James Gordon Benett. Director del New York Herald. Va fer una entrevista a la propietària d’una casa

on una dona havia assassinada a cops de destral.

- 1859Horace Greeley. A Tribune de New York. Entrevista al fundador dels mormons.

- 1933Conferències/ rodes de premsa. Primer a la ràdio (Roosevelt)

- 1961 Després en directe per TV (Kennedy)

Característiques:

- Capacitat de testimoni: transmet la sensació al receptor de ser en 1a persona, muda i privilegiada, a la

conversa que mantenen l’entrevistador i l’entrevistat

- Emotivitat: enganxar al receptor amb l’apropament i la complicitat descriptiva

- Perdurabilitat: solen recordar-se i quasi sempre són úniques i irrepetibles

“Posee una pariencia de CALOR HUMANO propio, nacido de la sensación de inmediatez que se establece a través del

recurso de las, en principo, propias y personales palabras del entrevistado.

Com fer una entrevista:

- Documentar-se

- Establir prèviament les regles professionals. L’entrevistador conduirà l’entrevista i l’entrevistat s’avindrà a

respondre sense sentir-se obligat o pressionat.

- Preguntes breus, clares i concises.

- Ordre lògic. Guiar el diàleg amb naturalitat

- Puntualitat, respecte, interès

Com neixen els reportatges:

1. Ampliació 2. Generalització 3.

Particularització 4. Actualització 5. Focalització

- Escoltar, observar, preguntar, percebre, recordar, gravar´

Redacció de l’entrevista:

- El text ha d’haver eliminat les redundàncies i les respostes reiteratives

- No desvirtuar el contingut de les respostes ni la intencionalitat i l’ambient dialèctic amb o en que ses va fer.

- No reproduir paraules o expressions incorrectes.

- Establir un ordre temàtic de les respostes (millor que cronològic)

- En el cas de la radio i tv, també cal prioritzar la qualitat del so o la imatge

- Fer una introducció per a presentar el personatge i contextualitzar la seva aparició.

Tipus d’entrevistes: hi ha dos classificacions

Entre objectiva i subjectiva, segons el grau d’interpretació i la forma

- Objectiva: pregunta – resposta. El periodista transmet textualment.

- Subjectiva: El periodista interpreta l’escenari i les respostes.

Entre informativa i de personatge. Segons allò que la justifica.

- Informativa: sobre fets. Personatges implicats en l’actualitat.

- De personatge, literària o de creació: Aspectes personals (hobbies, estudis, treballs, ambicions) Per la

personalitat, notorietat, singularitat del personatge.

14. Gèneres d’opinió: 1. Article

2. Comentari

3. Columna

4. Editorial (el editorial, nom masc.)

5. Crítica (opinió)

6. Cartes al director (opinió)

7. Acudits (opinió)

1. Article: - Origen literari: assajos anglesos segles XVIII-XIX. Escriptors publicaven a les revistes de l’època.

- Les fronteres entre periodisme i literatura eren poc clares.

- Exposició d’idees suscitades arran de fets que han estat normalment notícies més o menys recents

- Acostuma a fer servir la notícia com a excusa per a una divagació

- Fa pensar al lector, que digui si esta o no d’acord.

• Va signat. De vegades inclou la foto de l’autor

• Permet molta llibertat a l’autor. Estil personal . Cap estructura prefixada.

• El principi és fonamental

• El ritme ha de ser natural

• Cal trobar el tema i el to adients/ còmodes. Ha d’estar ben escrit i delectar.

Donen prestigi al diari. La seva signatura atrau. Els autors solen ser col·laboradors, ja coneguts, que així tenen

presència ( a banda d’uns ingressos extra).

TIPUS:

- Polítics, artístics, culturals, de costums, d’opinió...

- Pretenen convèncer, donar arguments, persuadir, remeten als sentiments, commoure, polemitzar,

reflexionar, lluir-se, analitzar, ridiculitzar...

2. Comentari: - També va signat i de vegades inclou la foto del autor.

- Sovint va a les pàgines d’informació.

- Opinió de l’autor sobre un determinat tema.

- El lector vol saber què pensa l’escriptor/ periodista/ etc sobre aquell tema. Pot ser per a reafirmar el seu propi

punt de cista o per a contrastar-lo.

• Dóna molta llibertat a l’autor

• Estil igualment molt personal

• Tampoc segueix cap estructura prefixada

3. Columna - És com l’article o el comentari, però adopta la forma visual de la columna. D’aquí el seu nom.

- Tracta qüestions més lleugeres o amb més finalitat.

4. Editorial - Comentari del diari sobre l’actualitat

- No va signat, és anònim

- Expressa la línia ideològica del diari. És responsabilitat del director.

- Pot ser de qualsevol tema d’actualitat.

o Tanmateix, allò més idoni és treure informació i opinió sobre aquell tema el mateix dia (comentar la

notícia de portada)

o Ha de tenir una tesi

o Intentar persuadir/convèncer amb arguments racionals o sentimentals. To d’autoritat en l’editorial.

Segons ell hi ha tres tipus.

1. Explicatiu: combina elements de judici i valoracions pq el lector formi la seva pròpia opinió. NO es diu

al lector el que ha de pensar però si perquè ha passat un fet, la seva explicació.

2. De judici: es dóna un judici al lector sobre un tema/qüestió. Són el més freqüents.

3. Actiu: es diu al lector que hauria de fer-se sobre el problema en qüestió.

- Estructura d’un editorial:

o Com una sentència judicial: exposició fets, interpretació i resultats.

o A la inversa. A partir d’un afirmació (resultat) arguments i reafirmació d’un resultat

o Explicar els fets i exposar les seves opinions. Són els més habituals en diaris informatius i també en

tots els diaris quan es tracten qüestions internacionals.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento