Apunts historia 2n batxillerat apunts per la selectivitat, Exámenes selectividad de Historia. Universitat Pompeu Fabra (UPF)
albpatatabrava
albpatatabrava

Apunts historia 2n batxillerat apunts per la selectivitat, Exámenes selectividad de Historia. Universitat Pompeu Fabra (UPF)

DOCX (25 KB)
2 páginas
50Número de descargas
88Número de visitas
60%de 10 votosNúmero de votos
1Número de comentarios
Descripción
Asignatura: historia, Profesor: rosa maria, Carrera: Dret, Universidad: UPF
40 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa2 páginas / 2
Descarga el documento

John Locke

Epistemologia:

Rebutja l’innatisme, i considera possible explicar TOT el coneixement humà en l’experiència. Poden ser de dos tipus:

• Idees de sensació:moviment en alguna part del cos que provoca alguna percepció en l’intel·lecte.

• Idees de reflexió:percepció de les diferents activitats en la nostra ment.

IDEA: contingut immediat del pensament.

Idees simples: rebudes passivament per la ment.

• Qualitats primàries: inseparables dels cossos, són les coses reals, la solidesa, la figura, l’extensió i el moviment.

• Qualitats secundàries: capacitat que tenen els cossos per produir certes sensacions en nosaltres per mitjà de les qualitats primàries. Són coses irreals

Idees complexes: fruit de l’activitat amb el nostre esperit, que associa i combina diverses idees simples.

Modes: idees compostes que no reflecteixen coses existents per si mateixes, sinó dependents de les substàncies.

Substàncies: Considerades com una sola idea, ens fan suposar que hi ha coses que existeixen per si mateixes.

Relacions: Comparació d’unes idees simples amb altres, i només existeixen en la ment de qui les pensa.

GRAUS DE CONEIXEMENT I DE CERTESA

1. Intuïció: la ment percep l’acord o desacord entre dues idees a partir d’elles mateixes. El coneixement de la nostra pròpia existència és intuïtiu i cert.

2. Demostració: requereix idees intermèdies que serveixin de proves demostratives. Coneixement demostratiu de l’existència de Déu, i diu que a partir de la nostra existència es dedueix necessàriament que n’ha d’existir una causa.

3. Sensació: Proporciona el coneixement de les coses individuals, tot i que no podem afirmar amb total certesa la seva existència.

2n TrimestreJohn LockeRoberto Rustarazo

EL CONTRACTE SOCIAL I LA NATURALESA DE L’ESTAT A HOBBES I LOCKE

“El contracte social” segons Hobbes:

Fonamenta l’Estat absolut en el lliure establiment entre els homes mitjançant un pacte o contracte social. La renúncia de tots a tot (excepte el dret a la vida), i la cessió dels propis drets en favor d’un tercer. Davant les dificultats en la conservació de la vida, estableix la llei natural que porta a cercar la pau i garantir la seguretat mitjançant el pacte o el contracte de cada individu amb tots els altres.

Doncs, la societat civil i l’Estat, són els fruits d’un contracte entre els individus lliures que la formen. Aquest també és l’origen de la moral i la justícia, la conseqüència de la voluntat i del poder sobirans. Centra l’autoritat en un sobirà.

El pacte és definitiu e irrevocable, això significa que el sobirà passa a ostentar el poder absolut en tot el relatiu a la garantia de pau i la defensa comunes.

• Hobbes és absolutista.

“El contracte social” segons Locke:

Locke, critica la Teoria absolutista i el dret diví del monarca. Diu que l’home és un animal social per naturalesa, i que la raó ensenya als homes que tots són iguals i lliures, d’aquesta manera, afirma que ningú pot perjudicar l’altre en la seva vida, llibertat o propietat. “ningú fora d’ell mateix no te cap dret”.

La divisió de poders: l’Estat està dividit en dos poders, el legislatiu i l’executiu, en els quals s’hi participa en condicions de llibertat i igualtat, directament o per delegació, tots els membres del cos socials. Locke pot dir que l’Estat de Hobbes no és una societat civil, com tampoc ho és una monarquia absoluta d’origen diví. El poder suprem de l’Estat és el legislatiu, i resideix en última instància del poble, que té el dret d’oposar-se quan aquests poders trepitgen els drets individuals irrenunciables. Locke ens parla d’una teoria política basada en la raó universal i en els drets naturals dels ciutadans.

Locke concep un Estat laic¸ que proporcioni a la gent un dret a la lliure organització i culte religiós (principi de l’estat laic i de la llibertat religiosa). Només exclou als intolerant, que no reconeixen la llibertat religiosa als altres. NO TEOCRÀCIA.

2n TrimestreJohn LockeRoberto Rustarazo