Apunts Historia del Pensament Contemporani, Apuntes de Historia del Pensamiento Político. Universitat Ramon Llull (URL)
aina2304
aina2304

Apunts Historia del Pensament Contemporani, Apuntes de Historia del Pensamiento Político. Universitat Ramon Llull (URL)

40 páginas
4Número de descargas
33Número de visitas
Descripción
Asignatura: Història del Pensament Contemporani, Profesor: Ignasi Boada, Carrera: Publicitat i Relacions Públiques, Universidad: URL
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 40
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 40 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 40 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 40 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 40 páginas totales
Descarga el documento
APUNTS HPC

HISTÒRIA DEL PENSAMENT CONTEMPORANI

LA MODERNITAT

La modernitat és occidental, un intent europeu. Amb això no neguem que altres mons hagin incorpora en els seus organismes fets que es poden considerar moderns.

Què és la modernitat?

La modernitat és una novetat en Europa. Tot i que conté elements que provenen de les arrels culturals d’Europa. La història d’Europa va de la uniat a la fragmentació. Per contra, per exemple la Xina parteix de la fragmentació, de la multiplicitat i es converteix en una unitat, generació rere generació.

La Unió Europea és un intent de recuperar una realitat política, cultural, lingüística unificada. És una realitat molt complexe. Està subjecte al populisme, està en risc d’estar caricaturitzada.

Europa en els seus origens és el diàleg conflictiu entre Atenes i Jerusalem. Dins la seva ànima trobem aquestes dues cultures. Atenes, d’una banda, va crear un món excel·lent: en l’art, en retòrica, poètica, dret, arquitectura, etc. Abans del cristianisme Europa vivia en un món excel·lent. La India, per contra, no coneixien un món previ a l’Induïsme.

El resultat a aquesta tensió ha estat la violència. Un continent però amb una gran capacitat creativa. Es considera que només pot crear aquell que ha experimentat una realitat amb una alta tensió. D’aquí emergeix la necessitat de creació. Violència i creativitat. “Què és preferible: plaers mediocres o dolors sublims?”. La concentració i la creativitat tenen un preu: el dolor.

A Europa hi ha tres grans àrees culturals. En primer lloc, la Romania, que agrupa els països del sud d’Europa occidental, països que van rebre una gran romanització (França lidera aquesta part d’Europa). En segon lloc, la Germania, els països germànics, els països baixos, de parla germànica, el centre d’Europa. Aquests no van quedar subjectes a la cultura romana, es van revoltar contra Roma. En tercer lloc, el món Eslau, amb Rússia com a protagonista.

La Unió Europea és un oacte entre París (romania) i Berlín (germania). Pacte entre catòlics i protestants. En el món Eslau els protagonistes són els ortodoxes.

La complexitat històrica es basa en la divisió entre orient i occident, nord i sud. Això es deu a la divisió de l’Imperi Romà (s.VIII).

�1

Malgrat aquesta divisió hi ha una unitat que es fomenta en sis idees:

1. El lloc propi de l’home no és la naturalesa, sinó la ciutat. Importància extraordinària de la ciutat. La consciència que la vida humana es pot desplegar en tota la seva plenitud en la societat. Europa és un espai que s’ha urbanitzat amb el temps. La capacitat de transformar la natura en un jardí.

2. No podem parlar d’una única cultura però si d’una fascinació extraordinària per la cultura, començant per la sensibilitat. Calia apartar l’home de l’ordre salvatge. L’home es converteix en allò en què es basa la seva mirada. Refinar la seva ànima, les seves idees, els seus gustos, etc. a través de la educació. És per això que cal mostrar a l’home un entorn fora de la barbàrie, refinat. Cal cultivar la sensibilitat i diferenciar-nos dels bàrbars. Disciplinar els sentits, refinar l’ànima, concentrar la mirada. El plaer de ser disciplinats.

3. Acceptar i comprendre la importància del treball, de la disciplina. La fascinació per la construcció. El treball com a antídot a la barbàrie. Acceptar la duresa del treball. El treball és una peça crucial de la nostra vida.

T R E B A L L OBJECTE DE TORTURA

És totalment contrari al seu significat a Europa. És el gust per fer bé les vodrd, per la perfecció, tenir cura pel mínim detall. Això és quelcom que defineix a Europa en la modernitat. Així com el respecte a les formes. Saber com cal comportar-se en cada situació, no actuar de manera instintiva, prestar atenció a la jerarquia, a l’ordre. Fascinació pel mètode preconcebut, seguir unes directrius. Traçar un mètode, un camí.

L’home del segle XVI vol fugir de l’àmbit medieval. Discontinuitat amb la tradició. Ruptura amb la tradició medieval. La ciència, la física, la òptica, la mecànica, s’allunyen del món medieval.

La ciència amb la racionalitat com a base s’allunya del medieval. A Europa és un fenòmen únic, europeu, no passà a cap altre indret del món. Aquesta distància amb la religió i les institucions només es produeix a Europa, no és quelcom global. És per això que s’ha de tenir en compte a l’hora de comunicar que no tothom parteix del nostre mateix punt de vista.

La modernitat és urbana. Té una gran importància a les ciutats. Les ciutats com a centre d’intercanvi d’idees, com a centro on germina una ciutat amb una població molt diversa. Les ciutats són heterogènies, cosmopolites. Paradigme de la modernitat: Paris, ciutat cosmopolita, ja que conviuen moltes mentalitats, on la religió no té cap autoritat. A més, és el centre de l’imperi francès [i per tant centre de poder, que no només necessita diners,

�2

infraestructura, sinó idees. A les ciutats existeixen debats, idees, diàlegs, que són necessàries pel poder] que abarca zones com Àfrica, Argèria, Amèrica, Guadalupe, etc.

El començament de la modernitat

Hegel (1770) [horitzó de la modernitat]

Segons el punt de vista de Hegel hi ha una gran relació entre modernitat i reforma (protestantisme).

- Alienació entre treball i essència.

- La reforma demana a la persona que prengui distància, que no se senti obligat al que imposa la religió. Lliure interpretació. No podem obligar-nos a creure alguna cosa.

- La il·lustració: fer-se una idea pròpia de la realitat. Responsabilitzar-la dels nostres actes, les accions no es justifiquen perquè són tradició o perquè el nostre voltant les fa, que cada un faci ús de la raó, que cada un actui de forma responsable. La finalitat de la Il·lustració és que el govern desaparegui. No necessitar ningú que ens vigili i que no calgui que ningú controli a ningú. Només així és possible la llibertat. En conseqüència a això, l’educació de la responsabilitat és fonamental.

- La revolució francesa: veu aquesta institucionalització políca de llibertat,la igualtat i la fraternitat. La República francesa com la institució on es materialitzen els valors ideals de la il·lustració. Els francesos han passat a ser una ciutadans lliures. Veu en la llibertat política un gran canvi: del subdit al ciutadà, de l’antic règim a la modernitat. No hi ha lleis diverses, només la igualtat davant la llei. Tothom igual. Ciutadà lliure

• FOCAULT, HABERMAS

Sostenen que l’element més poderós que va contribuir a la modernitat va ser la racionalitat i en diversos àmbits:

1. Ciència: un dels pares de la modernitat. Ex: Galileu va ser el creador d’un nou mètode de coneixement.

2.

�3

INICI DE LA MODERNITAT (4)

• SARTRE

El principi de la modernitat fa referència als arguments essencials que defensen allò del que estem parlant. El començament, en canvi, fa referència a una qüestió més cronològica.

Sartre és un pensador francés que sostenia que Flaubert i Baudelaire personifiquen el principi de la modernitat, la materialització vivent dels principis d’aquesta. Motiu: perquè són autors que viuen a distancia dels valors dominants, que prenen distancia de la tradició. Descobrir que la societat, l’economia, la industria formen part d’una manera mediocre de vivir. Per aquests autors, el que mou la societat (economia, objectius personals o professionals) impossibilita a la societat a ser lliure. L’artista doncs demana sortir i és el que pren distància per aconseguir la creativitat, això però els porta a la solitud. En la societat moderna només l’artista s’allunya de la mediocritat.

Un exemple és Mozart, que va viure en la misèria per la seva llibertat. Trenca amb tot i prefereix anar per lliure, escriure el que ell vulgui i no el que li demani la societat. No té cap mena d’interés. Només vol expressar el que ell és a través de la música.

Llibertat com un dels ingredients més importants. En la modernitat, quan algú actuiï en nom de la llibertat serà invencible. Té tot el prestigi d’un símbol gairebé absolut. Llibertat política, educativa, sexual, etc. És necessària. Segons Satre, estem condemnats a ser lliures (paradoxa). La llibertat és indefugible.

�4

HEGEL

FOUCAULT, HABERMAS

SARTRE

BOURDIEU

- Reforma - Il·lustració - Revolució Francesa

- La racionalitat

Època de Flaubert i Baudelaire (+- 1850)

El cubisme (1906 - 1908)

• BOURDIEU

S’osté que el cubisme expressa el principi de la modernitat d’una manera més clara, més genuina. La novetat, fer coses que no s’han fet mai. /Per exemple: Japó un dels comentaris més ofensius que es pot fer és: “el teu quadre és molt original”. A Europa tot el contrari, és un elogi fer quelcom que no s’ha creat mai abans./ No hi ha novetat però sense el record de la tradició.

El cubisme introdueix novetat perquè:

1. La finalitat del pintor ja no és plasmar la realitat del món exterior, imitar la naturalesa. Per entendre els quadres de Picasso ens hem de remuntar al Renaixament, no hi ha Picasso sense Leonardo da Vinci, no hi ha Leonardo sense edat medieval (la tradició és necessària per a la modernitat).

CARACTERÍSTIQUES DE LA MODERNITAT

En el pensament modern el món té un sentit. Tot té un significat i hem de ser capaços de comprendre. Hem de passar de l’experiència a l’enteniment d’aquesta. El món com una realitat sense desxifrar. Només cal aprendre a llegir-la. Les coses obeeixen unes lleis i hem de saber descodificar-les.

Això es convertirà en la gran crisi de la modernitat. L’home no comprèn el que passa després dels desastres. Els fets són caos, no tenen cap aparença lògica. Després de les guerres, els moderns no entenien el món. Irracionalitat.

L’autonomia de la persona com un dels ideals. La crítica a la submissió, a l’autoritat. La crida a que cadascú assumeixi la responsabilitat de la seva vida. L’instrument principal és la ciència. La ciència ens allibera del fanatisme, violència, de la guerra (i tots els valors que ens impedeixen una convivència serena). Ciència = raó. Com més racionals siguem, més possibilitats tindrem de viure en pau. També ens allibera del particularisme (particularitat de cada conjunt social), no tenen importància la cultura, la llengua, etc., ja que són universals. Si analitzem la realitat matemàticament estem creant un llenguatge universal. Com més racionals siguem, menys malentesos entre nosaltres, per tant millor comunicació.

Finals del segle XVII i prinicipis del XVIII, arrenca amb molta força la ciència i la raó i és per això que tot allò que es valorava en el cubisme (subjectivisme, artista) ara es desvalora.

En la modernitat la raó és l’encarregada de determinar allò que és veritat i que no, el que està bé o és just i el que no.

�5

Pensament modern: el que és possible va molt més enllà del que podem imaginar. No podem saber el futur, no el podem imaginar.

La difusió de la ciència i del saber va ser molt important creació d’escoles. (Escola laica, universal, obligatoria i gratuïta, d’aquesta manera pot arribar a tothom i no només als més privilegiats).

L’autonomia política. El poble esdevé sobirà en la modernitat. No hi ha ningú que pugui obligar al poble a fer res, el poble decideix el seu futur. Ja no hi intervé la religió. Tot el que decideix el poble és legítim.

La societat laica moderna és aquella que distingeix entre delicte i pecat. No podem admetre que una significa l’altre. Per entendre la nostra manera de viure hem hagut de passar per un moment on s’ha distingit entre que és una cosa i l’altre. El “delicte” és aquell que afecta al poble, en canvi el “pecat” només afecta al propi individu.

En l’època moderna es pateix una tranformació molt important pel que fa a la finalitat de la humanitat. Segons la religió la finalitat era salvar-se: que el seu treball, esforç, patiment que viu durant la seva vida havien de poder ser redimides. Com justificar una vida en només en unes setmanes de felicitat? Per això en la modernitat és tan constant la pregunta de què és la felicitat. Que significa ésser feliços? Perquè resulta tan complicat ser feliços? (Preguntes clau per coneixer la nostra finalitat de vida).

Els fets històrics no es donen per temes d’atzar. Les coses no passen perquè si. La Revolució Francesa marca, cada cop serem més lliures, més racionals, més conscients dels nostres actes, cada cop la cultura moderna europea trobarà més aliats fora d’Europa → PROGRÉS. Irrupció de la llibertat en tots els fronts possibles [política a la mà de l’Estat, l’educació a la mà de l’escola, etc.] Progrés polític, moral… cada cop ens porta la vida a més confortables. [Turgot, 1750 (confiança comparativa): hi ha motius per sentir esperances per un futur millor, sense fanatisme ni patiment. La humanitat caminava en direcció del seu alliberament, cap a la seva perfecció. Aquest estat de consciència va ser intocable fins l’any 1914 (assassinat de Sarajevo, irrupció de La primera Guerra Mundial). A Europa des del 1815 fins al 1914 (Fi del període de les guerres Napoleòniques) tots els conflictes van ser guerres locals, que es van resoldre en relativament poc temps, que no van desemparar moltes víctimes civils (Europa acaba 100 anys de pau, que promocionaven aquest estat de consciència que havíem evolucionat i havíem aconseguit evitar els conflictes, la posibilitat de conflicte estava oblidada → CONFIANÇA: “MAI ESTEM MÉS APROP DE COMETRE UN ERROR QUE QUAN ENS CREIEM QUE NO ÉS POSSIBLE QUE SUCCEIXI”). Metàfora: els europeus es troben

�6

Titànic i es creu que és insumergible (aporta seguretat als europeus [segons Freud aquesta seguretat és només una il·lusió]). Els europeus havien oblidat que el conflicte es trobava al abast de cada generació. 1914-1945 (dues guerres mundials) → El trauma de les dues guerres mundials funcionarà com a “antídot”, ens impedirà tenir aquesta confiança (creure que som civilitzats, que ens trobem en un procés moral imparable). Reiterem el paper de la ciència com a instrument fonamental Hi ha altres àmbits de la racionalització que son importants, no només la ciència. La racionalització té altres camps on usar-se (no només la ciència). Es produeix també en l’ordre econòmic, i consecutivament al social (rutina, disciplina, treball, racionalitzar el comportament de la gent, convertir la societat en una massa). Abans de la revolució indutrial a Anglaterra els dilluns gairebé no es treballava, es considerava el dia d’arrancada, ja que veniem del diumenge (dia de descans). La gent sobrevivia treballs unes poques hores al dia i la vida era possible amb uns nivells de treball molt relaxants. Amb la burgesia apareix la idea de fugir de la mandra, fer el treball necessari.

[Abans de la modernitat aquells que estudiaven tenien el dret d’exercir poder sobre els que no, hi ha una gran diferència entre les persones, uns són més intel·ligents que els altres] Descartes, en canvi, reflexiona que entre la persona més intel·ligent d’una classe i la més obtusa no hi havia gaires diferències. Ens equivoquem i és un prejudici creure que un és més intel·ligent que l’altre. La gran diferència és simplement que un sap utilitzar la raó i l’altre mai s’ha plantejat quin és el millor mètode per utilitzar-la. “La intel·ligència és la cosa més ben repartida del món”, per Descartes les persones som bastant iguals, i és això el que permetrà la igualtat en l’ordre epistemològic i polític. Sense aquesta idea no és possible la democràcia. “No pot haver cap veritat tan allunyada que no poguem descobrir”, sempre que ho fem de manera ordenada i prestant atenció, utilitzant un bon mètode, serà impossible no arribar a la veritat. La raó doncs, està molt associada a la igualtat (aquestes idees només s’estenen per Europa). L’Estat es matematitza. Mai abans els humans haviem viscut en aquest ordre disciplinari. Creació d’un Estat central fort, que regula la vida dels ciutadans. Estandartització de la llengua, ja que la obsessió de la modernitat és educar desde l’escola i per això és necessària la llengua (llengua element modern, fins ara havien estat tot dialectes), la gramàtica española (el que es pot dir i el que no) és la primera del món al segle XVI amb la finalitat d’estendre la llengua tant com es pugui.

�7

ALIENACIÓ SEGONS MARX

1. L’objecte creat esdevé aliè

2. Desvertebració de l’home

3. Alienació respecte dels altres: de l’alter a l’aliud

4. Intensificació d’aquest procés amb la mecanització [La màquina // La divisió del treball]

Les primeres inquietuds que genera la modernitat. En general havia tingut dos grans enemics: l’antic règim (les monarquies absolutes) i l’esglèsia (antimodernistes). Ja al segle XIX ens trobem amb un moviment dirigit per la classe obrera que expressa el malestar que els provoca la modernitat. El preu que paga aquesta part de la població és incalculabe (situacions de vida molt precàries, explotació per tal que la maquinària de la societat moderna pugui funcionar), aquesta situació és insostenible. Carles Marx reacciona enfront el dolor d’aquestes persones a les fàbriques, les condicions duríssimes a les que estan sotmeses. S’adona que aquests milions de persones viuen una continua experiència infeliç, en la desesperança per saber que mai seran lliures, tenen la consciència d’estar visquent en una gàbia sense sortida. Viuen en la cosciència d’estar continuament esclavitzats. Marx diu “l’obrer és aquell que no té res” i l’única manera d’obtenir diners és venent alguna cosa. Què és el que té l’obrer? El seu treball, l’únic que té, la seva vida, la seva existència, la força de treball (que queda objectivada, esdevé un objecte). L’obrer construeix coses però aquestes no li pertoquen, l’objecte creat esdevé aliè, el que cobren és una mínima part del que han fet. L’home vol ser feliç i l’obrer viu en condicions contràries, alienat (es veuen obligats a fer allò que no volen fer, viuen limitats). Hi ha una ruptura entre el seu interior i el seu exterior (entre el que volen fer i el que estan obligats a fer), i això els converteix en profundament infeliços. Alienació és una manera corrupte d’existir. Com més treballa més se sent humiliat. “Quan treballa no viu, només es guanya la vida”. La pròpia vida esdevé quelcom que ja no controla. S’aliena també d’altres persones, entren en competició entre ells, és per això que Marx demana que s’uniexen, ja que només units es podran lliurar de l’explotació.

En el moment que les màquines poden fer allò que fan els obrers, aquests es queden sense feina (desenvolupament de l’enginyeria industrial).

TEXT KANT

Segons Kant, la Il·lustració consisteix en el fet de començar a pensar per nosaltres mateixos, fer un ús responsable del nostre enteniment. Quan jo prenc una decisió obro les portes del meu futur. Tinc futur si tinc capacitat a decidir. Per tant la majoria d’edat es relaciona amb la modernitat. Una persona quan neix és com si fos un actor, aquest té el seu guiot escriu (paraules, gestos, etc estan preconcebuts), això seria la mentalitat medieval, ja

�8

que es limitarà a seguir el que dicta la societat, depenent del seu estatus social. Això es una asfixia de la llibertat individual però és molt més còmode, ja que d’aquesta manera no ens equivoquem, no hem de rectificar, no ens hem de preocupar ni responsabilitzar.

La Il·lustració doncs defensa la llibertat, deixem enrere l’actor i se’ns presenta l’artista. En la vida de l’artista hi haurà tensions, preocupacions, resposablitats, etc. però hi haurà un bé a defensar: la llibertat.

Una persona amb 50 anys pot ser menor d’edat (no és una qüestió jurídica) si no ha estat capaç de fer ús del seu enteniment i segueix depenent dels altres (tutors).

TEXT MARX

La modernitat expressa un trencament, vol acabar amb la lluite de classes i aconseguir una igualtat en la societat en la mesura del possible. El progrés. El futur té esperança en la modernitat, gairebé segur el futur serà millor que el que passat i present. A mida que passi el temps la nostra societat serà més justa i més igualitaria, deixarà de donar tanta importància entre la lluita de classes.

Marx i Kant coincideixen en què la llibertat és la clau més important.

Kant consciència individual, com a resultat de l’educació.

Marx consciència de classes, com a resultat de la revolució política.

La qüestió que planteja Marx es basa en la llibertat política. La burgesia segons Marx despulla les relacions socials de context sentimental. La burgesia és l’autèntic agent de modernització → Bèlgica, França, Alemanya, Inglaterra, etc. L’impacte o el protagonisme de la burgesia és el que permet l’evolució. Marx és comunista, ell radicalitza la modernitat perquè aquest agent modern que és la burgesia té la propietat que segons Marx trenca amb la modernitat. Marx veu el que és l’inici del que coneixem com Globalització, en què es basa el capitalisme (Producció massiva, crèdit massiu i consum massiu). Sense consum massiu no pot haver-hi producció massiva. I sense crèdit massiu no pot haver-hi consum massiu. Sense producció massiva no hi ha treball per tothom.

�9

HERMENÈUTICA

Hermenèutica = interpretació. És l’art d’interpretar les coses, entendre-les. Davant d’una mateix fet som capaços de definir interpretacions molt diferents que es contraposen. No interpretem les coses, l’acció d’interpretar va molt més enllà.

L’hermenèutica és una eina molt antiga. Els grecs es van adonar de les dificultats que tenim per comunicar-nos, de les malentesos que genera la comunicació. Jo vull dir quelcom i el receptor interpreta una idea totalment oposada. Per exemple: el mateix fet s’interpreta de diferents maneres depenent de la cultura que ens envolti.

D’entrada, autors com Aristòtil van dir que calia ser molt racional i precís en el llenguatge (treient connotacions i sentiments) per contrarestar els malentesos de la comunicació. Si ens comuniquessim molt acuradament no seria necessaria l’hermanèutica, l’estudi de la interpretació no tindria tanta importància. Així doncs, si posem atenció en el que comuniquem, la possibilitat de que es produeixin malentesos es redueixen considerablement.

En canvi, l’autor Schleiermacher sostenia que la comunicació és gairebé un miracle, és admirable entendre altres cutures i comprendre els seus missatges. Si donem instruccions senzilles no hi haurà problemes, aquesta és la única manera. Segons Schleiermacher només ens comprendran de veritat quan ens comuniquem de forma molt senzilla (hi haurà manca de malentesos). El sentiment de no sentir-nos ben interpretats és inusua <ser interpretats-ser compresos>. Segons l’autor es produeix una situació paradoxal en la nostra vida: allò què és menys essencial és més fàcil d’interpretar bé, però en canvi quan s’intenta comunicar algguna cosa més essencial sembla impossible que siguem ben interpretats (Romanticisme). Allà on fracassa la comuniació (no se’ns interpreta correctament) creem les condicions de la violència. La violència és inversament propocional a la capacitat comunicativa. → Aristòtil és el primer que parla sobre l’hermeneutica, com a disciplina del pensament “Sobre hermenèutica”.

PROVA NÚMERO 1: KANT I MARX Text 01:

1. Què significa il·lustració segons Kant? La raó com instrument de llibertat. Majoria d’edat per Kant significa el moment en que un ha integrat la llibertat en seva conducta, però també és molt important la responsibilitat. També es necessita coratge per poder creure en el teu propi enteniment. El futur és el resultat de

�10

les meves decisions, el futur és en bona part proporcional a la meva capacitat/llibertat de decidir.

2. De quina manera podríem dir que les posicions de Kant són posicions pròpies d’un autor modern? Fins l’època de l’Il·lustració quan una persona neix és com un actor, la llibertat es redueix a un paper que han d’interpretar, les persones tenen un futur escrit i tenen un determinat paper. (persona en grec significa màscara → concepció feudal) La il·lustració juga fort en la importància de la llibertat, cadascú determina el contingut del seu futur (actor → artista (creatiu)). Les persones en la modernitat escriuen el guió de la seva vida. La seva existència es convertirà en la seva obra d’art. Hi ha un bé a protegir, la llibertat de la persona i la seva llibertat. És extraordinariament còmode tenir un tutor que determini el que has de fer, en l’Àntic Règim era l’esglèsia, però en la Il·lustració hi ha llibertat i has de ser tu que determina el propi futur, has de ser tu el que lluiti perquè aquest succeeixi.

Text 02:

1. Comenta la frase “La història de totes les societats que han existit fins avui és la història de les lluites de classes”. En quin sentit podem dir que aquesta frase es típicament moderna. Aquesta frase expressa una avaluació del passat. Tota aquesta història ha estat subjecte a un principi, una lluita de classes (que és una història “dolenta”). Això és el passat i ara tenim la obligació de construir una societat que ha superat aquesta lluita amb benefici de la pau, de la llibertat, d’un domini democràtic, etc. En aquesta frase hi ha tot un focus en el futur → La humanitat es troba en progrés. Per la modernitat la història tenia un sentit, tenia una lògica, no és una combinació d’events, està organitzada, com una partitura, i aquest sentit és el progrés de la llibertat i la justícia. Marx: EL FUTUR SERÀ MILLOR QUE EL PASSAT. Al segle XIX hi ha una eufòria, es creia que progressàvem en tots els ordres. La lluita de classes: n’hi ha una classe que no se sent lliure de fer, pensar, dir, etc., el que vol ja que hi ha una classe dominant, i Marx busca acabar amb aquesta encara present (Burgesia i Proletariat).

2. Quina deu ser la finalitat de la lluita que planteja Marx? Quina relació et sembla que pot tenir amb el text de Kant? La llibertat (Kant: conciència individual, com a resultat de la educació i Marx: conciència de classes, com a resultat de la revolució política).

�11

SEGONS MARX: Revolució política és alçar-se en armes contra una legalitat vigent, per treure de les mans de la burgesia això que els fa subsistir (la propietat privada, l’economia). Per poder assolir l’objectiu de acabar amb la burgesia s’ha de fer una revolució política, controlar l’estat per controlar l’economia, la propietat privada; i quan aquesta classe desapareixi segons Marx entrarem en el comunisme. La qüestió que planteja Marx es basa en la llibertat política.

3. En quin sentit la burgesia, segons Marx, compleix una funció de modernització? Recordeu les característiques de la modernitat que hem destacat a classe? La industrialització (com el text de B. Frankil, la moneterització del context social, el temps és diners). La burgesia segons Marx despulla les relacions socials de context sentimental. La burgesia és l’autèntic agent de modernització → Bèlgica, França, Alemanya, Inglaterra, etc. L’impacte o el protagonisme de la burgesia és el que permet l’evolució. Marx és comunista, ell radicalitza la modernitat perquè aquest agent modern que és la burgesia té la propietat que segons Marx trenca amb la modernitat. Marx veu el que és l’inici del que coneixem com Globalització, en què es basa el capitalisme (Producció massiva, crèdit massiu i consum massiu). Sense consum massiu no pot haver-hi producció massiva. I sense crèdit massiu no pot haver-hi consum massiu. Sense producció massiva no hi ha treball per tothom.

BREU APUNT HISTÒRIC És una disciplina que sorgeix dels origens mateixos de la nostra societat.La interpretació està en la base de les nostres malinterpretacions. Perquè sorgeixen diferents interpretacions davant d’un mateix formulament?

• Primera referència històrica: Aristòtil (fundador d’aquesta disciplina)

• Segona referència històrica: L’època medieval. L’hermenèutica es basa en la bíblia (col·lecció de llibres). La lectura sistemàtica de la bíblia va tenir diverses interpretacions (metafòrica, al·legòrca, literal, etc.), calia adaptar la mentalitat segons el text que es llegís.

• Tercerca referència històrica: El segle XVI i XVII amb la irrupció del protestantisme a Europa. Va ser un desencadenant extraordinari per l’hermenèutica. El fundadors del protestantisme va traduir la biblia a l’alemany (del llatí) per permetre la comprensió per a tothom. Va demanar que tothom llegís el text i que cadascú l’interpretés de manera lliure. Incitava a llegir, popularitzar la lectura.

�12

- Psicoanàlisi de Freud

S’encarrega de descompondre els somnis, analitzar-los i interpretar-los. Descodifica la narrativa dels somnis per tal de comprendre’ls. Psicoanàlisi dels somnis.

LA POSICIÓ DEL ROMANTICISME DE SHLEIRMACHER

Sheleimarcher és un dels personatges més importants del romanticisme alemany. El romanticisme és un ingredient de la nostra cultura moderna sense el qual es impossible comprendre la nostra mentalitat.

El romanticisme és una reacció en part contra el racionalisme. El racionalisme sosté que tot allò que passa en el món passa per algún motiu (raó suficient) i quan diem que quelcom passa per atzar, atzar és la mandra de reconstruir totes les raons que permetrien explicar el que ha passat. Tot és calculable. La ciència es basa en això, tot té una raó de ser i si arribessim a conèixer totes les variants podriem repetir-ho de la mateix manera exacta una i altra vegada.

Això és el que incomoda a Sheleimarcher, ja que per un romàntic allò més important del món és el que no es pot explicar (fets inexplicables, irracionalitat metàfores, sensacions, pensaments pels quals s’expressa). El que dona un rumb determinat a la nostra existència mai és el resultat de fets lògics, sempre ens guiem per passions i emocions.

Per tant, si això és així, com ens podem arribar a comprendre?

Sheleimarcher parteix de la idea que l’home en la seva naturalesa conviu en una profunda solitud, neix i mor sol. Proposa un doble diagnòstic:

1. Comprenem de manera subjectiva: comprende és reconstruir, és el resultat d’un acte de coogenialitat. No podem entendre un text de Shakespeare si no podem reconstruir la vida de Shakespeare i sentir allò que va sentir ell per escriure allò. No podem entendre textos de gran profunditat si ho fem de manera superficial. La comprensió no s’imporvitza. Només un cate de coogenialitat ens permetrà entendre amb totalitat. Veure no és comprendre.

�13

2. Comprenem de manera objectiva: el cercle hermenèutic. Comprenem les parts d’un text a través del tot (totalitat del text) i a la vegada entenem el tot gràcies a les parts. Cada paraula la comprendrem pel context, el context ens dona el sentit de la paraula.

Martin Heidegger (1889 - 1976)

Va considerar que una de les opcions per arribar a comprendre era l’experiència de

la solitud, del silenci. Un dels drames més importants de l’època era la incapacitat

de soportar el sienci. El pensament requereix unes condicions, i una d’aquestes és

el silenci.

La seva familia es va construir una casa al bosc, on passava llargues èpoques aïllat

i concentrat en la seva professió. No tenia electricitat, era molt humil. Així doncs,

compren el que és passar hores i hores de solitud, fet que el permet arribar a un alt

nivell de concentració i així poder comprendre. Va ser el filòsof més important del

segle XX, el pensador més influent.

- Què diu sobre l’hermenèutica?

Ésser i temps (1972) llibre que publica l’autor

“La pregunta per l’ésser ha caigut en l’oblit” [primera frase del llibre]

La paraula “oblit” Caràcter psicològic: és conscient que està oblidant (ex: he oblidat com es diu finestra en anglès)

Caràcter ontològic: l’oblit s’oblida d’ell mateix. Oblido les claus però no recordo que les he oblidat. És un oblit inconscient.

En la primera frase del llibre es refereix a l’oblit de caràcter ontològic”. Aquest oblit és tan profund que ni el notem. Si per un moment recordessim haver oblidat l’ésser seria impossible seguir vivint de la mateixa manera (perquè m’adonaria del problema). No podem reconstruir de manera immediata la nostra vida, necessitem uns passos (ex: m’adona que no vaig en el tren correcte, no puc obrir la porta i saltar perquè em mataria, he de preguntar els següents trens i horaris).

�14

Donem suport al progrés científic i tecnològic, que només és possible en un oblit ontològic.

La ciència ens condueixen a oblidar coses realment importants. Per què?

1. La ciència moderna per ser moderna necessita ser objectiva. Coneixem quan el que creiem que coneixem és objectiu [l’objecte és allò que jo no sóc].

2. L’ideal de neutralitat de la ciència [ neutrum = ni això, ni allò ]. Quan diu la ciència que vol ser neutral vol dir que la única manera de conèixer és quan abandonem la idea de subjectivitat, quan ens alluyem de qualsevol punt de vista. Pretenen construir un coneixement neutre, universal. S’han de retirar les subjectivitats per tal que emergeixi un coneixement neutre, absolut, objectiu, universal. Hi ha un punt de vista absolut fora de la nostra vida quotidiana, el que en realitat és.

Tot el coneixement objectiu (a mà de la ciència) ens convida a aprendre allò fora de

nosaltres, abandonem totes les comprensions que ens ajudarien a saber qui som,

no entenem el món, sinó el planeta, no entenem els colors, sinó les longituds d’ona

(quelcom que no veiem). Perquè donem a la ciència la autoritat de dir que allò que

del que no tenim experiència és allò cert. Com més confiem en la ciència menys

comprenen el món i a nosaltres mateixos.

Estem convençuts que la ciència descriu el que DE VERITAT és. Heidegger sosté

que quan més confiem amb la ciència més oblidem de nosaltres mateixos i menys

entenem el món. LA CIÈNCIA ENS PRECIPITA A L’OBLIT. Ja que li donem completa

autoritat per determinar que és veritat.

Heidegger diu que és absurd que deixem que la ciència determini les veritats i no la

nostre pròpia experiència. Per tant ell proposa VINCULAR la interpretació amb

l’existència. NO HI HA SIGNIFICAT QUE NO REPOSI EN UNA EXPERIÈNCIA

PRÒPIA. NO HI HA INTERPRETACIONS UNIVERSALS.

→ Per a un africà un arbre de nadal és un simple arbre, però per a nosaltres és més

que això, forma part de la nostre vida.

LA CIÈNCIA ÉS ESPECULATIVA.

�15

GADAMER: LES DUES CIÈNCIES

Va ser un testimoni sencer del segle XX, el seu recorregut vital el cobreix sencer. és

un autor alemany que va viure en la seva propia pell les tragèdies que van tocar els

primers anys del segle com la Primera Guerra Mundial, com l’ascens de Hitler, com

l’ascens del nacionalisme fins la Segona Guerra Mundial,després va viure a la

Alemanya occidental (Republica Federal d’Alemanya [USA]).

Veritat i Mètode

Reflexiona sobre que és la veritat, la ciència i el saber i els mètodes que podem

arribar a usar per poder comprendre i interpretar. Gadamer es preocupa sobretot per

interpretar el que coneixem. Gadamer es troba en una branca que s’inica al S. XVII.

Des de l’època de Galileu hi ha dos ciències:

1. Naturwissenschaft = ciència de la naturalesa

2. Geisteiswissenschaften = ciències socials (lletres o humanitats)


Gadamer diu que hi ha una clara distinció entre les ciències i les lletres (aquesta

distinció té origen al S. IX, un estudiant a de basar uns estudies en les lletres o les

ciències). Gadamer es troba inmers en una cultura que considera que les ciències

naturals són ciències autèntiques (en el sentit estricte de la paraula, ciència

aproximació a la realitat/veritat)i les lletres són poc més que opinions → quina és la

raó de fons que ha portat als europeus a creure això? La raó per aquest complex de

superioritat ve pel fet que al llarg del segla XVIII-XX han viscut un progrés

inigualable (han generat benestar i han generat una aproxiamació a comprendre

l’univers, el cos humà, etc.) LES CIÈNCIES GENEREN CONSENS, NO SÓN

QÜESTIÓ D’OPINIÓ, SÓN UNIVERSALS.

la verdadera ciència són les ciències naturals, i que les socials no són sabers.

Arribem al segle XX i saben que el saber és allò que és mostra en les ciències

naturals.

→ Un científic sap que el càncer mata, però un historiador després de molts anys no

sap que va ser el causant de la 1a Guerra Mundial.

�16

Els historiadors són incpaços d’arribar a un acord, per això la ciència se sent

superior, perquè ells si que arriben a conclusions exactes. Les “lletres” també han

comès un altre error, que encara accentua més el sentiment d’inferioritat, l’error és

intentar semblar-se a les ciències naturals. Els historiadors continuament utilitzen

estadístiques per suplir el material cientific de la seva medicina, contabilitzen les

dades per justificar els fets.

Que imitem?

Imitem allò que considerem superior.

Una de les qüestions en les que ens sentim mes avergonyits és mostrar que estem imitant a algú.

Gadamer s’adona que les lletres s’han equivocat: en l’intent d’imitar les ciències naturals. Ell creu que cada ciència hauria de trobar el seu mètode, ja que totes dos són legitimes.

Primera cosa que pensa: Que les dues ciències no es poden tractar de la mateixa manera, ja que una cosa és parlar de la naturalesa ( força conservadora de primera magnitud, sempre fa el mateix ) i l’altre de la història ( caracteritzada per les modes, la moda és la necessitat de modificar la realitat i tenim aquesta necessitat perquè no estem satisfets ).

La primera cosa que hem de fer es reconèixer que l’objecte del nostre estudi té les seves característiques, mai arribaré a reconèixer els fets històrics de la mateixa manera que puc arribar a conèixer els fets de la naturalesa.

NO PODEM TRACTAR LES CIÈNCIES NATURALS I LES CIÈNCIES SOCIALS DE

LA MATEIXA MANERA, CADA UNA TÉ OBJCETES DIFERENTS

Segona cosa: Les ciències de la naturalesa ( complex de superioritat, segures del

seu mètode, generen progrés i confort ) no tenen el monopoli de la veritat, tampoc diuen mentides però no és la única forma d’obtenir coneixement, ni de saber, però tot saber és saber de la veritat. Només hi ha saber quan allò que jo sé, és veritat.

Gadamer vol dir que hi ha una veritat que no es pot compendre a través del mètodes propis hipoteticodeductius “científics”.

�17

LES CIÈNCIES NATURALS NO TENEN EL PODER DEL SABER

Tercera cosa: En contra del que sosté l’ideal del coneixement científic, afirma que

la veritat no és universal, és històrica. No podem arribar a saber mai alguna cosa que sigui absoluta, allò que nosaltres sabem és el que sabem en el moment històric en el qual nosaltres vivim.

Gadamer sosté que ell se situa entre dos extrems, entre el que podriem anomenar com “l’ideal científic” segons el qual hi ha una veritat universal accesible al nostre coneixement i un altre extrem que diu tot coneixement depen de les condicions històriques del moment en què vivim, de les nostre condicions culturals…

- Ell per primer cop afirma una cosa que abans no s’habia afirmat:

NO HI HA CONTRADICCIÓ ENTRE HISTÒRIA I SABER.

Explicació: Un professor demana a un estudiant que dibuixi la bola del món, en el centre de la bola del món situa la ciutat de Jerusalem “perquè és el que diu la Bíblia”. En funció del que deia la Bíblia anava dibuixant una sèrie de símbols. Arribem a la conclusió a través dels nostres coneixements que la persona que pintava això ho feia perquè realment no coneixia la veritat, era un ignorant. Què és el que pintava? Pintava el que ell creia que Déu veia.

En canvi a una persona del segle XXI ens dibuxaria el món tal i com és en realitat, ja que sabem realment com és.

Gamader diu que podem ser tan ingenuus de pensar que al segle XVIII serà aquesta la imatge del món. El fet que no puguem imaginar una cosa, no demostra res. La ciència és capaç de produir aquesta imatge, ja que avui en dia és la que té la capacitat de determnar que és la veritat, igual que anteriorment es pensaven que aquesta autoritat la tenia Déu.

No només hi ha una imatges, sinó també estan totes les nostres evidències.

Aquestes imatges són impossibles sense la combinació de la història de la ciència i tota la revolució indrustrial i tecnològica. Gadamer s’adona que no mostren el que en realitat és sinó el que nosaltres pensem que es el món per la nostra cultura.

�18

Aquesta visió està lligada a una interpretació, la nostra existencia cobreix un temps curt, és insignificant, la vida d’aquest petit planeta en el qual es mouen milions de vides humanes. El planeta terra és com un gra de pols en un lloc infinit, la nostra vida és un culminatge ( un obrir i tancar els ulls ).

Gadamer diu que es pot tenir la visió de l’absolutisme que diu que ja sabem el que és el planeta terra o la opció del relativisme de pensar que el planeta terra és com una mica de pols.

Perquè Gadamer no és relativista? Gadamer se situan entre L’ABSOLUTISME (aquesta és la imatge definitiva del món) - RELATIVISME (no podem accedir al coneixement).

Spengler, L’home i la tècnica: impacte que te la visualització d’aquesta imatge del planeta. Gadamer denuncia la ingenuitat de la societat: la ciència ens ensenya la realitat en aquesta història.

Gadamer no és relativista (no tot és cert) ni absolutiste (no només n’hi ha una veritat certa), hi ha una veritat en un context històric. El pensament de Gadamer busca una posició intermitja: SOM OBJECTES D’UN CONTEXT HISTÒRIC, D’ALLÒ A QUE LI DONEM L’AUTORITAT (Deu o la ciència). Plató: la autoritat la té aquell que té el poder o la capacitat de determinar la veritat. La veritat no emergeix de forma espontànea, sinó històrica.

GADAMER CREU COMPATIBLE EL CONEIXEMENT AMB LA HISTÒRIA.

RESUM Sempre hi ha hagut una distinció entre les ciències socials i les naturals, des del segle XVII fins avui. Però Gadamer diu que les ciències naturals no tenen el monopoli del saber, però segons Gadamer les lletres han comés el ERRORS, i que han acabat utlitzant metodes matemàtics, però això no és correcte. Remarca per això que la veritat és universal. Ell sosté que la ciència ens mostra la veritat determinada en el moment històric. LA VERITAT NO ÉS RELAITVA, ÉS HISTÒRICA, I ALGO ES VERITAT DEPENENT DEL MOMENT.

�19

• Què creu Gadamer? ◦ Creu en la compatibilitat entre veritats i història

• Enfront de qui es posiciona Gadamer? 1. Il·lustració 2. Romanticisme 3. Neopositivisme


[Normalment les idees són fruit d’una contradicció o una discusió, per això preguntem contra qui o en front qui s’enfronta] Quines són les posicions que no el representen? Quines són les escoles que critica Gadamer?

LA IL·LUSTRACIÓ

El coneixement humà estava subjecte a prejudicis (coses acceptades sense haver estat acceptades sense haver-se interrogat intensament). La Il·lustració diu que en la ciència trobem un coneixement neutre, alliberat de prejudicis, que descriu les coses tal i com son. [El prejudici de l’autoritat: com això ho diu la Esglèsia és veritat, com això ho diu Aristòtil és veritat, etc. Es dona per suposat sense posar-ho a prova] En la il·lustració la única autoritat és la raó (ens allibera de prejudicis). La humanitat es trobava en un estadi de pre-coneixement abans de la irrupció de la ciència, de la raó. El lloc que nosaltres ocupem en la història determina la nostra relació amb la realitat.

Gadamer considera que aquesta “arrogància” és inacceptable, és una fantasia → Creure que algú coneix una cosa sense tenir prejudicis es impossible. No podem conèixer de forma neutre. El gran prejudici de la Il·lustració es creure que nosaltres que podem conèixer el món de manera neutra, universal, i describint la realitat tal com és. Deixar de banda les emocions, les experiències, etc.

ROMANTICISME

Schleiemaher: Comprendre només si ens posem en la pell dels altres. *Montaigne: La verdadera tristesa es aquella que no es pot definir.*

Gadamer diu que això és impossible, tota vida és única. Ja que Montaigne va viure el segle XVI i nosaltres vivim al segle XXI. Les vivències culturals de Montaigne, l’entorn en el que es movia, els conflictes que el van promoure, etc., són únics, no es podem posar en la seva pell [això és un prejudici romàntic]

�20

NEOPOSITIVISME

No hi ha representació neutre la realitat i creure-ho és no entendre des de quina perspectiva representem la realitat. La representació neutre serveix per demostrar la nostra ingorància, és un prejudici. El coneixement és el coneixement dels fets i la tasca de la ciència és representar la realitat tal i com és. El coneixement és la interpretació dels fets i la autoconsciència de saber que estic interpretant un fet.

• RESUM: Gadamer parlava sobre el significat de la comprensió. No hi ha una comprensió definitiva del món, sempre estem en el temps, no podem parlar com la matemàtica, d’una forma definitva. Les nostres representacions del món són una interpretació, entenent-ho com la veritat és històrica, és quelcom que varia, és una interpretació. Gadamer també es posicionava en contra de Schleiemaher que deia que podem veure el món en un moment pretèrit, entenent-ho com que podem comprendre algú i recrear com veia aquest el món. El simple que fet que intentem veure la realitat com ho feien els altres és impossible. Gadamer sosté que no coneixem el significat en si mateix de les coses. El significat és històric/generacional, per tant el temps no és un obstacle. Per Gadamer, el significat mai no és definitiu. No ens podem imaginar com afectarà en el futur els nostres actes. No som responsables del que passarà en un futur pels nostres actes, és un acte a la prudència, prudència a no absolutitzar cap significat, ja que aquests es troben en variacions històriques continues. No són fets, són interpretacions, i aquestes estan subjectes als canvis. El que per mi pot ser una desgràcia amb 18 anys, amb 30 pot estar una cosa positiva que m’ha servit per aprendre. El present és el futur. El que és possible en les nostres vides va molt més enllà del que pot passar.

Gadamer parlava sobre el significat de la comprensió. Ell es posicionava d’una manera molt crítica davant de la il·lustració, ell deia que sempre comprenem des d’una situació concreta, des d’un lloc determinat de la tradició, un moment de la història i que no hi ha una visió neutre, una visió definitiva. Diu que no hi ha una definició definitiva, fora del temps. Gadamer afirma que la veritat és històrica i que en conseqüència canvia. Gadamer es contraposava a la idea de Schleiermacher, segons la qual érem capaços de saltar en el temps i identificar-nos amb la experiència d’un altre. I Gadamer diu que no és possible això, que no podem reconstruir o recrear la vida d’un altre. No podem reconstruir el passat, no podem tenir la mateixa visió del món que una altra persona d’una època anterior.

�21

Gadamer sosté que no coneixem el significat en sí mateix de les coses, sinó que el significat és històric, és generacional. Per tant, el temps no és un obstacle a superar, sinó tot el contrari. Gadamer diu que tota comprensió es dóna a la llum d’un horitzó històric. Per a Gadamer el significat no és mai definitiu, no hem tancat mai la història. El significat del que fem es projecta en el futur. No és definitiu i absolut perquè es troba subjecte en variacions històriques contínues. Els fets no són fets, són interpretacions i aquestes estan subjectes a canvis. No tenim mai un coneixement definitiu. El temps pot oferir oportunitats que són impensables o que no podem imaginar.

FREUD: Biografia: va néixer a finals del segle 19 (1856) a l’imperi austroungares, de llengua alemanya i va treballar tota la vida amb aquesta llengua. Va néixer en una província de l’imperi apartat de les grans ciutats. quan era bastant jove es va establir a Viena amb la seva família (centre de l’imperi). Amb 17 anys, va tenir ja experiències molt sovintejades d’hostilitat contra la seva condició de jueu, Freu pertanyia a aquesta minoria. Això ajuda a una persona a ser molt reflexiva, pertànyer a una minoria implica a una persona a justificar- se, a argumentar una part de la seva existència. Quan formem part d’una minoria ens hem de justificar, hem d’argumenta el nostre comportament, la nostra diferència. Freud va créixer aleshores amb la necessitat d’argumentar, el fet de ser jueu va influenciar molt en la seva vida fins al punt d’amargar la seva bellesa. Ell no va seguir la tradició jueva (no la practicava). Ell llegeix la Bíblia d’una manera molt sistemàtica. Diu que en pocs moments de la vida la nostra concentració arriba a tanta complexitat com en els somnis. Va estudiar medicina, i el problema que va tenir quan va accedir a la universitat era que no sabia quina facultat triar i aquesta dificultat venia de que li interessa tot, al final s’inclina per medicina però estudia també filosofia. Al 1885, quan treballa com a psiquiatra publica els seus primers treballs sobre la histèria. Normalment la tradició considerava la histèria com una malaltia típicament/exclusivament femenina, però Freud considera que això no és aixó, que la histèria pot passar als homes i a les dones i entén que la tradició havia acertat en una cosa i és en vincular la histèria amb el sexe. Tota la seva preocupació principal en la seva vida com a psiquiatra girarà entorn amb la preocupació amb al sexualitat. Al 1889 va néixer Hitler, qui va tenir una impacte molt gran en la vida de moltes persones d’Europa, Freud va ser una d’elles. Freu era jueu i Hitler volia eliminar la presència de jueus del territori. Freud es va educar en un ambient liberal, burgès, tolerant, relativament dialogant. Freud viu i s’educa en la mentalitat burgesa liberal, una mentalitat tolerant.

�22

1897, moment en que Freud explica per primera vegada en un llibre i unes conferències el que coneixem com a “Complex d’Edip”, és una experiència que Freud considera universal i que va ser descrita al segle 5 a.C per un autor (Eschill) en forma de tragèdia (un noi que mata al seu pare sense comprendre que a qui mata és el seu pare, el noi que coneix a la seva mare i es casa amb ella sense saber que és la seva mare). Freu creu descobrir en aquesta tragèdia la descripció d’una experiència fonamental de la persona, només prohibim allò que és desitjat (només desitgem allò que és prohibit). Freud pren nota del que diuen els antropòlegs, que la moral és relativa en països i èpoques diferents, la ètica és relativa. Se’n adona que hi ha una única prohibició present en totes les cultures i totes les cultures: l’incest, tenir relacions sexuals amb la mare, amb els progenitors. Arriba a la conclusió de que si és una prohibició universal, és un desig universal, perquè si no fos un desig no ho hauríem de prohibir. Freud treu aquesta idea d’una tragèdia i la converteix en el model de comprensió humana. Com més important és un esdeveniment, més consciència tenim del que estem fent. Ningú és amo del seu destí, ningú compren el que fa ni alterar el seu destí, com més important és quelcom, més ens passa per inadvertit aquest quelcom. El més important en nosaltres és el més inconscient, és a dir, com més conscients som de les coses menys importants són. L’autor contemporani Nietzsche (mor al 1900) també parla del psicoanàlisi?????????

És molt difícil escriure la biografia d’un altre perquè et perds detalls molt importants, aleshores només tindria sentit escriure una biografia. Escriure sobre la vida d’un altre és escriure sobre una vida en base d’uns determinats principis, els quals han de ser constants al llarg de la seva vida. Per tenir na biografia has de determinar els tes principis fonamentals de la vida Les dades són importants quan capten una qüestió de fons. Freud era jueu i és un element que intervé en la seva biografia. El propòsit principal de la vida de Freud era comprendre el què és l’ésser humà i sobre aquest fet va estar treballant tota la seva vida. Volia respondre a una pregunta fonamental: Què és l’ésser humà? El fet de ser jueu tenia importància, perquè deia que quan pertanys a una minoria tens la necessitat d’argumentar el perquè actuem com actuem, en canvi si pertanys a una majoria no tens aquesta necessitat. Descartes també ho deia, arriba a un moment que diu que no sap què significa all+o que està bé i el que està malament i diu que mentre no tingui seguretat en aquests temes (una moral definitiva) elaboraré una moral provisional d’actual i un dels models és actuar com la majoria perquè serà aleshores quan ningú mai em demanarà explicacions. Freud, pel fet de ser jueu, té la necessitat constant d’argumentar la seva existència.

�23

Descobriment de Freud del complex d’Edip (1897). Només prohibim allò que és desitjat. Freud amb la formulació d’aquesta qüestió va aconseguir escandalitzar la població de Viena d’aquella època. 1899 — Freud va publicar un llibre que el va portar a la fama, a partir d’aquell moment va ser molt reconegut. “La interpretació dels somnis”, en aquest llibre va alterar la interpretació que la tradició havia fet dels somnis, va recuperar la interpretació inicial que la cultura occidental havia fet dels somnis. Abans el somni era com una fantasia, com un mon en el que li faltava lògica. Es consideraven els somnis com una absurditat, com un element que no podia contenir cap element de la realitat ja que aquesta és racional. Freud apel·la a les intuïcions més originaries de la nostra cultura, on va saber veure una rebel·lió, un moment privilegiat de revelació de la veritat. La veritat no es pot comprendre sense un determinar grau de concentració. L’home, davant de la veritat es veu interpel·lat i davant d’aquesta es concentra molt. Aquest estat es troba quan somiem, en els somnis ens concentrem en allò que s’esdevé i per això, alguns neuròlegs., diuen que no poden durar molt de temps perquè suposarien un esgotament mental molt gran a causa del nivell de concentració que tenim en aquests. Vivim confiats en que comprenem la veritat, però aquesta confiança és el màxim obstacle. Freud a partir d’aquest moment es centra obsessivament a l’anàlisi dels somnis i descobreix que és un error creure que els somnis no tenen un alògica i aquesta és diferent de la lògica racional, és una lògica simbòlica (hi ha uns símbols, unes constants). Responen a constants generals i a uns temes de fons que repercuteixen e n la persona, els somnis d’una persona al llarg de la vida estan enllaçant, no són atzarosos. Freud interpreta que el somni és l’emergència d’una realitat soterrada. En el llibre es proposa tenir un accés més planificat a l’estructura dels somnis. A partir de 1914, Freud com a gran intèrpret que és, intenta projectar els somnis a la cultura. A aquest any es dóna un fet important, la Guerra Mundial. Feia 100 anys que Europa no estava en guerra, viu un règim de pau i estabilitat raonables. Això va portar a molts europeus a pensar que la guerra era cosa del passat, que s’havia civilitzat i que mai més resoldria les seves diferències de forma armada, per això un dels símbols principals era el Titànic (un vaixell considerat insubmergible, però que finalment ho va fer — METÀFORA). Freud rep un impacte enorme però serà dels pocs a Europa que no es sentirà sorprès, perquè està convençut que la il·lustració les un mite més, que a traves de la educació ens podem ciclitzar d’una manera irreversible (és un mite). 1919 publica una intuïció molt important, fins ara els humans fèiem les coses per la recerca del plaer, però ell descobreix un altre principi, el desig de mort (Thanatos — en grec vol dir mort). Diu que un dels principis que guia les accions humanes és el desig de mort. Erths Jünger, noi de 18 anys que havia anat a l’institut i havia gaudit d’una cultura germànica, era una persona culta. Va participar 4 anys a la guerra i no el van matar i va escriure un llibre on explica les seves memòries de la guerra i en un moment diu que quan va esclatar la guerra ell i part de la

�24

població estaven entusiasmats en que el seu país anés a la guerra, un apart de la població estava entusiasmada. Diu que estaven farts del confort, de que no pasés res en la seva vida, una vida plana/plàcida i el que volien per sobre de tot era veure l’aventura, veure cara a cara la possibilitat de la mort. Diu que resulta insuportable haver passat 100 anys sense que hagés passat res, sense tenir cap experiència de perill. Freud detecta això i diu que tenim el desig de perill, de mort, d’aventura, la necessitat que tenim de trencar amb l’ordre/ confort/protecció, de trencar amb allò que considerem una mediocritat insuportable (una vida sense riscs). Freud diu que la pau ens dóna un avorriment insuportable i necessitem el conflicte, la violència, el desordre, necessitem descarregar el desordre. Freud diu que l’home és capaç de fer coses totalment irracionals. Jünger diu que una vegada que va estar a punt de morir que resumeix el que diu Freud: “mai havia esta tant feliç com quan vaig estar a punt de morir, quan vaig sentir el risc/la mort cara a cara”. El desig de mort està tant arrelat a l’ésser humà com el desig de plaer. Diu que sense conflicte/guerra no podem viure, ho necessitem. És el desig de destrucció. 1933 — el 30 de gener es produeix el nomenament de Hitler com a canceller, és a dir, coma responsable del govern d’alemanya. ÉS una data molt important per alemanya i per a Europa el nomenament de Hitler coma president de la república. Hitler introdueix una dictadura i es proposa que Alemanya esdevingui una zona sense jueus — és una declaració de guerra oberta cap a tot allò que tingui relació amb els jueus, intenta introduir una Europa basada en el Cristianisme. La importància de la pau és interpretat com un valor introduït en la cultura pels jueus. Del que es tracta ara és expulsar als jueus i purificar la cultura alemanya. La cultura ària, aquest concepte prové de la Índia. Allà on hi ha una cultura ària, hi ha una cultura de castes i hi ha la negació de igualtat entre homes i dones. Les diferents castes són diferents espècies de forma que no hi ha una humanitat, els homes no són iguals sinó que hi ha diferents tipus amb un valor diferenciat. Els hitlerians volen acabar amb els principi de la igualtat humana i volen imposar el principi de que hi ha races més importants que d’altres. Consideren la raça ària la més pura, els drets que té un ari no són els mateixos que un jueu.La nova cultura serà aristocràtica i tot contacte amb el que és inferior contamina. D’aquí les lleis de 1933, d’apartar de la societat alemanya els jueus que ocupen poders importants, que estan en contacte amb la societat, un ari no pot entrar en contacte amb els jueus. Freud és jueu i, al principi, no s’ho vol creure. Al 1938 hi ha un esdeveniment que el fa veure que està equivocat — la seva filla Anna és arrestada i part de la seva família mor en camps de concentració. Freud aconsegueix escapar-se a Anglaterra. Els esdeveniments d’Europa confirmen la seva teoria pessimista segons el qual a través l’educació es poden canviar les coses. 1939 — Freud s’escapa a Londres i al setembre de 1939 va morir.

�25

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 40 páginas totales
Descarga el documento