Apunts teories i història de l'educació 2, Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
annapagador
annapagador

Apunts teories i història de l'educació 2, Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

10 páginas
13Número de descargas
12Número de visitas
100%de 5 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: teoria de la educacion, Profesor: Joan Carles Melich, Carrera: Educació Social, Universidad: UAB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 10
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento

ANNA PAGADOR MANERO EDUCACIÓ SOCIAL TEORIES I HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ

TEORIES I HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ

EDUCACIÓ OCCIDENTAL

EL MÓN GREC

L’educació grega, politeista, com a base de l’educació occidental que es construeix principalment a la

ciutat d’Atenes.

1) Com a primer punt, trobem una gran influència de la poesía èpica d’Homer en la seva obra

l’Odissea.

L’Odissea narra un viatge cíclic, circular que fa el protagonista Ulisses. Que després d’haver-se

marxat d’Ítaca i haver viscut moltes aventures, molts creuen que està mort i no tornarà.

Mentrestant la seva esposa Penélope té molts pretendents que volen casar-se amb ella. El seu fill

Telèmac descobreix que el seu pare està viu. Finalment Ulisses retorna a casa seva, a Ítaca i amb

l’ajuda del seu fill mata a tots el pretendents de la Penélope.

2) Com a segon punt, trobem una gran influència de les tragèdies gregues:

Els tres grans tràgics grecs són:

- Èsquil

- *Sòfocles – Èdip Rei, Antígona, Electra (del qual destacaré 2 tragèdies)

- Eurípides

*Sòfocles:

- Èdip rei:

Aquesta tragèdia narra l’història d’Èdip, fill de Laios i Iocasta, reis de Tebes, que mata al seu

pare. Un oracle va advertir a Layo que seria assassinat pel seu propi fill. Decidit a defugir el

seu destí, va lligar els peus del seu fill acabat de néixer i el va abandonar perquè morís en una

muntanya solitària. El seu fill va ser recollit per un pastor i lliurat al rei de Corint, que el va

adoptar com el seu propi fill. El nen no sabia que era adoptat i, quan un oracle va proclamar

que mataria al seu pare, va abandonar Corint. Durant la seva travessia, va trobar i va matar a

Layo, creient que el rei i els seus acompanyants eren una banda de lladres i així,

inesperadament, es va complir la profecia. Finalment es casa amb la seva mare biologica,

Iocasta. Durant molts anys la parella va viure feliç, sense saber que eren mare i fill. Aviat Èdip

va descobrir que involuntàriament havia matat al seu pare. Jocasta es va suïcidar i Èdip es va

treure els ulls i va abandonar el tron i va acabar sent desterrat.

Èdip havent estat proclamat rei de Tebes, va engendrà 4 fills: Etèocles, Polinces, Antígona i

Ismene; per a després partir a l'exili amb les seves filles els seus fills, que es neguen a

acompanyar-lo, són maleïts pel pare a morir l'un en mans de l'altre. Etèocles i Polinices

decideixen turnar-se el poder, però quan arribà el torn de Polinices, Etèocles es negà a cedir-

li el ceptre. Poliincies ataca la ciutat natal amb un exèrcit, i els dos germans moren un per

l'arma de l'altre

2

- Antígona:

Creont, oncle dels nois, prohibeix el sepulcre de Polinices, ja que el considera culpable de

l’infortuni d’Etèocles. Les germanes dels nois, Antígona i Ismene, se senten destrossades en

el seu interior per la mort dels dos joves i Antígona decideix desobeir el seu oncle i donar

sepultura a Polinices. Creont ordena que Antígona sigui enterrada viva. A continuació, el fill

de Creont, Hèmon, promès d’Antígona, es treu la vida i més endavant ho fa Eurídice, la seva

mare. Creont se n’adona del seu error i quan decideix desenterrar Antígona, és massa tard, ja

és morta.

3) I finalment com a tercer punt, Plató, que rebutjarà la poesía èpica d’Homer i les tragèdies

gregues, ja que considera que generen una ambigüitat moral entre el bé i el mal, i una bona

educació no pot ser ambigüa Bé≠Mal.

Segons la pedagogia platònica, l’educació ha d’estar basada en unes idees que ens portin cap al

bé i la justícia.

Observem una gran influència d’alguns presocràtics en els textos de Plató:

- Heràclit

Agafa la idea d’Heràclit de que tot està en constant canvi “Mai no podrem banyar-nos dues

vegades al mateix riu”. I crea el món sensible.

- Parmènides

Agada la idea de Parmènides de que res canvia “l’èsser és i el no-èsser no és”. I crea el món de

les idees.

- Pitàgores:

Agafa dues idees:

La importància de la matemàtica a l’educació com a veritats que no canvien, són immutables

i objectives.

I la idea propia del orfisme de la distinció cos-ànima: el cos humà està dividit en dues parts

(dualisme cos-ànima), on el cos (la part dolenta on es troben les passions) és el sepulcre de

l’anima (la part bona on es troba la raó).

Bona part de la educació occidental i teories del gènere estan centrades a partir de la idea del

rebuig del cos, i l’acceptació de la raó com allò que controla les passions propies del cos; idea

que explica en el mite del carro alat.

- Sofistes (Protàgores)

Plató està en contra dels Sofistes. Els sofistes ensenyaven la dialèctica i treballaven l’aspecte

oratori i retòric per a saber imposar el teu argument. “L’home es la mesura de totes les coses”

(relativisme).

3

- Sòcrates

Mestre de Plató, intenta fer caure en contradicció als sofistes fent preguntes. L’acusen i dl

maten per provocar que la gent pensi “només sé que no sé res”, “filosofar és preparar-se per

morir”.

Plató ens planteja que significa educar, l’educació (en grec Paideia) i què és ser un educador a LA

REPÚBLICA, LLIBRE VII, EL MITE DE LA CAVERNA:

Per plató, el pedagog/educador es qui ha contemplat el sol, és a dir, aquell que arriba a la idea del

be, coneix la veritat i torna a la caverna a explicar la veritat als presoners, allibarant-los i

convertint-se en un guía que els porta pel bon camí. “jo sé on està el bé, seguiu-me”

4

EL MÓN SEMITA, CRISTIÀ

L’educació cristiana, monoteista, com a base de l’educació occidental que es construeix principalment a

la ciutat Jerusalem.

1) Com a primer punt, destacarem la influència de la Biblia i eL cristianisme com a punts essencials

per poder entendre l’educacció occidental tal i com la concevem ara:

Partint d’una teoria creacionista, la Biblia explica com Déu va crear ex nihilo, del no res, el cel i la

terra. Es a dir la matèria com a imatge de Déu.

Antic Testament: format per 5 llibres (pentateuc, torà), escrits en ebreu, dels qual en destacaré 2.

- *Gènesi:

Explica la creació del món i de l’èsser humà a partir de dos personatges, Adam i Eva. Déu crea

a Adam, la pols de la terra, la humanitat; i a Eva, l’èsser que et dona l’existencia.

L’altre personatge important és Abraham, a qui Déu escull per ser el pare dels pobles.

- *Èxode:

Explica la història de Moisès, tret de l’aigua del riu. Segons la Bíblia, la història comença quan

el faraó d'Egipte s'assabenta que els hebreus comencen a multiplicar-se molt ràpid pel que

mana a matar tots els nou nascuts. Una mare pren al seu nadó, Moisès, el posa a una cesta i

el fa baixar pel riu Nil, i miraculosament el troben i el salven.

El viatge de Moisès és un viatge escatològic amb una fi. Al tercer dia, Déu cridà Moisès al

capdamunt de la muntanya sagrada on després de quaranta dies i quaranta nits al cim de la

muntanya Déu li va lliurar unes taules de pedra amb els Deu Manaments escrit.

Amb Moisès começa el monoteisme, on l’escriptura pren una gran importancia perquè el 10

manaments, que com a regles morals de vida s’han de seguir perquè és la paraula de Déu.Déu

viu en l’escriptura.

En el moment que apareix el monoteisme apareix la figura d’un sol Déu i el pecat més gran:

L’adoració a altres Déus, la idolatria

- Nombres

- Levític

- Deuteronomi

Nou Testament:format per 4 llegendes dels 4 evangelis Mateo, Marcos, Lucas i Juan; i les cartes

de Sant Pau, escrites en grec. On es parla de dues figures importants: Jesús i Pau.

- Sant Pau com a creador del cristianisme parla de la moral matrimonial:

Per Sant Pau, el gran valor humà és la virginitat. Les relacions íntimes són només per aquells

que han contret matrimoni com a objectiu per a la procreació. Refusant totes aquelles

relacions antinaturals com las cópulas estèrils, la pederastia o l’homosexualitat, en relació a

les impureses del cos, la idolatria i la sexualitat desordenada. I fa una distinció entre soma

(cos) i sarx (carn)

5

2) Com a segon punt, destacarem l’influència de les idees Platòniques en el cristianisme:

Al cristianisme torna a aparèixer la distinció cos-ànima: el cos humà està dividit en dues parts

(dualisme cos-ànima), on el cos (la part dolenta on es troben les passions) és el sepulcre de l’anima

(la part bona on es troba la raó).

Bona part de la educació occidental i teories del gènere estan centrades a partir de la idea del

rebuig del cos, i l’acceptació de la raó com allò que controla les passions propies del cos. Segons

el cristianisme el cos no és dolent sempre que sigui utilitzat sagradament, es a dir, seguint les

bases de la moral matrimonial i sexual.

CACA, del grec Kakós que significa allò dolent que expulsem del cos.

3) I finalment com a tercer punt destacarem - S.II d.C El pedagog, Climent d’Alexandria:

Primer cop que apareix la figura del pedagog i un llibre es titula així. El pedagog t’ensenya a

millorar l’anima i a ser virtuós per a que sani les passions, d’acord amb les bases de la moral

cristiana. Climent diu que el gran perill de l’esser humà son les passions (platonisme) Per tant la

persona educada es aquella que actua amb la raó, controlant les seves passions.

Tota la segona part del llibre es centra en el cos i la moral sexual.

L’arrel del mal és l’adulteri, un no pot anar a buscar al plaer, les relacions íntimes tindran com a

objectiu la procreació.

6

EL MÓN MODERN

L’educació moderna, com a base de l’educació occidental que es construeix a partir de les idees de

filòsofs i pedagogs moderns.

És difícil dir a quina data concreta comença la modernitat, però si que hi ha uns grans esdeveniments

històrics i culturals que han tingut importància i han marcat uns canvis en el món tal i com el concevem

ara. I que han suposat un trencament amb la bíblia, el llibre que havia estat la base de l’educació. Com

per exemple:

- S.XV – la invenció de la impremta (tothom te accés a la lectura)

- La reforma protestant de Marti Luter

- La revolució francesa (1789)

- Període de la Il·lustració i el romanticisme

- Revolució Científica que suposa una visió distinta del món.

COOPERNIC: pas del sistema geocentrisme (terra es el centre) al heliocentrisme (sol es el

centre), que suposa la pèrdua de centralitat de l’esser humà

GALILEU: la importància del llenguatge matemàtic per entendre el món.

KEPLER (va descobrir les orbites del planeta son el·líptiques). El moviment implica

imperfecció, però dins de la imperfecció el moviment més perfecte es el cercle.

- La literatura moderna on ens trobem amb grans autors com:

Cervantes i la seva gran novel·la el Quijote.

Shakespeare en l’àmbit del teatre i les seves 3 grans tragèdies: Hamlet, El rei Lear i Macbeth

La música de Bach, Mozart i Beethoven

I pintures com les de Velázquez, Rembrandt i Goya

1) Com a punt essencial destacaré les influències dels grans filòsofs i pedagogs moderns:

- MICHEL DE MONTAIGNE:

Montaigne i els seus assaigs són molt importants des de el punt de vista educatiu, perquè

dirà que La memòria és la base de la pedagogia occidental des dels grecs fins al S.XVI.

“saber de memòria és no saber res”. En la educació moderna la memòria queda substituïda

per la experiència, ja que Montaigne afirmarà que la base de la educació i la tasca de

l’educador és ensenyar a aprendre a pensar “ Val més un cap ben fet que un cap ben ple”.

Aleshores diu Montaigne: el que hem de fer es pensar constantment en la mort. Montaigne

ens parlarà de com filosofar és aprendre a morir. Un dels grans temes de la filosofia ha estat

la mort. “Si tu no tens por a la mort, no et fa por res” En tota la nostra vida hi ha un conjunt

de coses que podem canviar i altres que no. Una de les coses que no podem canviar en la

nostra vida es la mort, per tant hem d’aprendre a acceptar-la.

- JEAN JACQUES ROSSEAU: ÉMIL, OU DE L’ÉDUCATION

Això rebuig de la memòria i la idea de que filosofar és aprendre a morir, durarà fins al segle

20, a causa dels dos importants fets històrics: Les dues guerres mundials i les conseqüències

que comporten.

7

Rosseau dirà que“Tot és bo quan surt de les mans de Déu, tot es degenera en les mans de

l’home.

S’ha de saber per mitjà de l’experiència i la imaginació. Viure no és respirar, és obrar i senir

la vida. Hem de recordar tot el que ha passat durant el S.XX per evitar que torni a passar. La

propietat privada: el gran mal

Actualment la memòria (in-corporar) torna a estar desprestigiada en educació.

8

ANARQUISMO Y EDUCACIÓN – FERRER I GUARDIA

A menudo se ha identificado el concepto de anarquía con connotaciones negativas (caos, desorden,

terror).

Pero el origen del termino anarquía, derivado del griego, significa “sin gobierno. Así pues el anarquismo

tiene como foco principal el antiautoritarismo. Ya que se entendía que el gobierno/estado era el

responsable de la opresión y la cuestodía de los privilegios. Posteriormente se hizo referencia a la

centralidad de la idea de libertad en esta doctrina para instaurar un nuevo modelo pedagógico

antiautoritario.

Así pues, el anarquismo es una filosofía política aplicada a campos prácticos de la vida humana, pero

esencialmente a lo sociopolitico. Aunque abarca todos los aspectos de la vida de la persona, ya que no es

solo una revolución política sino también social. Para cambiar las mentalidades y las vidas de las personas

y así crear una nueva sociedad. (socialismo utópico)

Cuando hablamos del anarquismo debemos tener en cuenta la diversidad ideológica de este, ya que no

hay una sola definición de anarquismo, porque existen varias interpretaciones y propuestas del

movimiento anarquista. “La simplicidad es, precisamente, lo primero que debe evitarse al describir una

historia del anarquismo”

Aunque hay unas ideas filosóficas y críticas de la sociedad existente fundamentales que comparten los

distintos planteamientos anarquistas:

Idea de libertad:

Se entiende la libertad como el bien máximo, una liberación y esencia humana, puesto que la sociedad

actual se lo impide. La libertad desde el anarquismo es entendida en un marco de igualdad para todas las

clases oprimidas y explotadas, siempre que su liberación no pase por la opresión y explotación de otras

clases.

“Yo no seré verdaderamente libre hasta que todos los hombres y mujeres que me rodean sean también

libres” , Bakunin

Así pues, la libertad no es solo la finalidad futura de la lucha anarquista, sino la principal estrategia para

ir configurando la sociedad futura.

Idea de naturaleza:

Para la mayoría de teóricos anarquistas, la libertad supone la aceptación de las leyes naturales que

conducen hacia la competición y la violencia, sino el apoyo mutuo.

La moral anarquista:

Moral que se sitúa en contra de la tradición política occidental y defiende una ética radical para crear una

sociedad totalmente libre e igualitaria.

9

Crítica al poder político:

El estado como una figura y mecanismo de control de la sociedad autoritario y de opresión que genera

una jerarquía con una división de clases donde hay unos grupos dominantes y unas relaciones de poder,

acentuando así la esclavitud y la explotació creada por la propiedad privada. Por lo tanto algo que se debe

eliminar y cambiar por un modelo democrático de autogestión, a partir de una revolución, para eliminar

el poder.

Crítica a la religión:

La religión como una figura de autoridad y de alineación a través de la mitificación de la figura de Dios,

que manipula a las masas imponiendo ignorancia, dolor y miedo.

Crítica económica:

El sistema capitalista como el origen de toda injusticia que se halla en la desigualdad económica.

Actualmente observamos una gran influencia de las ideas del anarquismo en la evolución de la pedagogía

libertaria. Una escuela a destacar es la escuela del autor Ferrer i Guardia:

Ferrer i Guardia propone una alternativa teórica global en la política educativa por la izquierda

revolucionaria de carácter ambivalente centrada principalmente en la razón, basada en un racionalismo

laicista y cientifismo, y focalizada en el antiautoritarismo, antiestatismo y el Igualitarismo.

10

MARXISMO Y EDUCACIÓN - MAKARENKO

Hasta ahora los filósofos se habían dedicado a interpretar el mundo, pero lo que se trata es de

transformarlo. El marxismo es una teoría desarrollada principalmente en las obras de Marx y Engels y

aplicada a campos prácticos de la vida humana que abarca los campos de la economía, sociología,

filosofía y política, en la que se hace un planteamiento para la formación y construcción de una nueva

sociedad, que se logra mediante la práctica social revolucionaria donde la educación tiene un papel muy

importante y tiende a ser referido muchas veces al problema.

Por lo tanto entendemos el marxismo como un modelo teórico explicativo de la realidad que se centra

en crear una nueva sociedad que sea educada a partir de las ideas marxistas, que con el tiempo, han

influido poderosamente en el desarrollo del movimiento obrero e incluso en el conjunto de pensamiento

occidental.

El pensamiento esencial del marxismo en la educación es educar a las masas para que generen

pensamientos críticos y reflexivos contra la autoridad del poder para generar una revolución donde el

proletariado consiga el poder y así modificar el sistema capitalista y instaurar un nuevo modelo

pedagógico. Por lo tanto no se elimina el poder, sino que es la clase obrera la que coge el poder.

Cuando hablamos del marxismo debemos tener en cuenta que este ha derivado en corrientes muy

diversas. Aunque hay unos conceptos y críticas de la sociedad existente fundamentales que comparten

los distintos planteamientos marxistas:

Materialismo histórico:

La sociedad ha sido construida y dividida des de las diferencias de material (quien tenia la posesión de

este material, quien sacaba beneficios y quien lo trabajaba) Acentuando así unas diferencias de poder y

una lucha de clases entre el proletariado (oprimidos) y la burguesía (opresores), creando una gran

desigualdad de clase social.

Crítica al modelo capitalista y a las economías liberales:

El sistema capitalista como el origen de toda injusticia que se halla en la desigualdad económica y genera

dos clases sociales antagónicas (la burguesía y el proletariado), el las que el trabajador es explotado y

recibe en su salario menos de los que produce, esa diferencia/acumulación del capital que se lleva el

capitalista es la plusvalía (el valor de más del término usado del material, la ganancia económica y el

tiempo gastado del trabajador). Por lo tanto se debe hacer una revolución des de la clase obrera para

eliminar esta alineación propia del capitalismo.

Actualmente observamos una gran influencia de las ideas del marxismo en la evolución de la educación.

Una escuela a destacar es la escuela del autor Makarenko:

Makarenko hace una crítica a Roseau y propone un modelo pedagógico basado en la experiencia, donde

se combine el trabajado y la enseñanza (4h fábrica/5h escuela). Para Makarenko la finalidad de esto

estaba claro, trabajar para servir y satisfacer a la comunidad, construyendo así una nueva sociedad de

cohesión y unidad, ya que solo en colectividad nace la moral válida; donde el castigo y la disciplina son

elementos esenciales para garantir la igualdad, y anteponiendo los intereses de la comunidad a lo

individual.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento