aristòtil treball, Proyectos de Filosofía. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
smnoelia8711
smnoelia8711

aristòtil treball, Proyectos de Filosofía. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

DOCX (11 KB)
3 páginas
1Número de visitas
Descripción
Asignatura: filosofia antiga, Profesor: Jesús Hernández Reynés, Carrera: Filosofia, Universidad: UAB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 3
Descarga el documento

El bé segons Aristòtil.

En aquest treball, s’aprofundirà en el concepte de bé segons Aristòtil. Es realitzarà

una oposició, pel que fa a les idees platòniques amb les Aristotèliques, ja que

aquestes es constitueixen per oposició a Plató, això ho veiem des del principi de

l’Ètica de Nicòmac, sent aquesta lectura la font primària del treball. El concepte de

bé prové del llatí “bene”, “bĕnus”. Més endavant, exprimirem al màxim el concepte

de bé i la seva finalitat.

Primerament, en aquest apartat s’exposarà una introducció de manera general de la

concepció de bé, segons Aristòtil. Així mateix exposarem què el bé és allò desitjable

i oposat al mal, allò no desitjable. Entenem el bé com la finalitat de les accions

ètiques. El bé de referència pot ser la felicitat o el plaer, és a dir, un bé que no sigui

un mitjà per un altre bé, sinó un fi en sí mateix. “De suerte que, si hay algún fin de

todos los actos, éste será el bien realizable”1

Segons Aristòtil tot tendeix cap el bé, no hi ha via del mal, tot i que, et pots

encaminar cap a la perdició. Aquest pensament Aristòtil el comparteix amb Sòcrates.

El tercer apartat és el cos central del treball acadèmic, on es desenvolupa tot el

contingut del tema escollit, es separa per seccions i/o apartats per tal de donar més

lliugeressa i tenir una bona estructura de tot allò que es vol dir. Exposarem el

concepte de bé i la seva finalitat segons Aristòtil i Plató, aprofundint més en el

contingut, per tal de veure les diferències entre tots dos. Per Aristòtil, el fi de la vida

humana és el bé, i el bé suprem és la felicitat . Per tant, acceptarem dir que parlem

de l’ètica eudemonista. Aristòtil dirà que és necessari dur a terme allò que és propi

dels homes, la vida contemplativa, és a dir, pensar, i portar una vida virtuosa per tal

d’aconseguir ser feliç. La virtut forma part de l’ànima, és un comportament

d’aquesta, i em de seguir un terme mig entre els excessos i els defectes per poder

assolir aquesta vida. Aristòtil fa una distinció entre dos tipus de virtuts; les virtuts

ètiques, que fan referència als conceptes de justícia, temprança, valor.... i les virtuts

intel·lectuals, que són la prudència i la saviesa.

1Ética a Nicómaco, Aritóteles (384 aC), Libro 1, Pag 33 (línia 24). Sin duda, Aristòteles no niega el bien transcendente, sino que sea éste una idea y no substancia. La finalidad del hombre és realizar el bien.

“Así como la prudencia está en relación con la destreza, así también la virtut natural

està en relación con la virtut por excelencia.”2

Per altra banda, per Plató hi ha un bé, i aquest és únic, és la causa dels béns

particulars. Plató fa seu l’intel·lectualisme moral, que fa de la raó el fonament de

l’ètica.

La justícia és la virtut suprema en Plató, que s’aconsegueix amb el domini de les

passions a través de la raó. Per tant, cada part de l’ànima ha d’aconseguir la

seva virtut; la virtut en exel·lència de la part racional de l’ànima és la saviesa

(sophía), de la part irascible la forlalesa (Andreía) i de l apart concupiscible la

temprança (Sophrosine). D’aquesta manera, l’home aconseguirà l’equilibri i serà just,

per tant, serà feliç (eudaimonisme).

En conclusió i per finalitzar, exposarem que per Aristòtil el bé comú va per davant del

bé individual. Per tant, la polis serà més important que l’individu i la família, ja que

l’ètica està subordinada a la política. Per Aristòtil, com bé em exposat abans, l’home

tendeix cap a la felicitat i aquesta només la pot aconseguir en societat, per tant, la

felicitat és la realització d’allò que li és propi i que només es podrà dur a terme en

societat. Tot i que, el bé suprem per Aristòtil és la felicitat, que s’aconsegueix actuant

bé, i dirà que la vida en busca de plaer és pròpia de les bèsties, que només satisfà

la seva sensibilitat.

BIBLIOGRÀFIA

Llibre:

• Aristóteles (384 a. C- 322 a. C) “Ética a Nicómaco “, (s. IV a. C), Gredos, S. A.,

2010. Consulta dels llibres I, II, IV, V, VI, VII, X

2 Ética a Nicómaco, Aritóteles (384 aC), Libro , Pag 180 (1144b). Según Aristóteles, Sócrates tenía razón en creer que la virtud no puede existir sin prudencia, pero se equivocaba al creer que la virtud es prudencia, pues la sabiduría es una virtud i una virtud ética requiere prudencia, però no es prudencia.

Webs:

• ITESM Campus Monterrey “La ètica de Aristòteles” http://www.mty.itesm.mx/

dhcs/centros/cvep/fundamentos/aristoteles.html

• El pensódromo “Conceptos fundamentales de Aristòteles” http://

www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoblog/johergon/2013/05/09/

conceptos-fundamentales-de-aristoteles/

• Crítica de libros “Bien, Virtut, i Felicidad. http://diposit.ub.edu/dspace/

bitstream/2445/26035/1/565107.pdf

• Filosofia Griega, Aristòteles, “Bien supremo” , Eudeimonismo https://

www.google.es/search?q=concepto+de+bien+en

+aristoteles&rlz=1C1AVFC_enES771ES771&oq=concepto+de+bien+en

+aristoteles&aqs=chrome..69i57j0.7165j0j4&sourceid=chrome&ie=UTF-8

• Definición de conceptos “Concepto de Bien” https://deconceptos.com/

ciencias-sociales/bien

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Descarga el documento