ARQUEOLOGIA, 1.PART MAROTO, Ejercicios de Arqueología. Universitat de Girona (UdG)
josianne-2
josianne-2

ARQUEOLOGIA, 1.PART MAROTO, Ejercicios de Arqueología. Universitat de Girona (UdG)

18 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Arqueologia, Profesor: Julià Maroto, Carrera: Història, Universidad: UdG
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 18
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 18 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 18 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 18 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 18 páginas totales
Descarga el documento

Julià Maroto Arqueologia

5/02/18

Activitats: Sortides, Museu de Torroella de Montgrí A cada sortida una pràctica i després es farà un dossier: 1 sobre acheulià i l’altre sobre el mosterià i comentari

Exàmens: 1r. Parcial 4 d’abril 9 del matí 2n. Parcial 25 de maig Exàmens de recuperació: 1r parcial 31 de maig i 2n parcial 20 de juny

L’assignatura es la Prehistòria de la península ibèrica

Tema 1 Quadre isotòpic , divisions cronològiques del quaternari. Hi ha quatre períodes principals: plistocè inferior, plistocè mitja, plistocè superior i l’holocè. El plistocè inferior ha tingut un canvi oficial i ara comença fa 2,6 milions d’anys, abans es deia 1,8 m. Al inici del quaternari a Europa fa 2,6 m d’anys, no hi havia humans, comencen més tard.

Hi ha un episodi energètic important de canvi magnètic. El primer canvi es al principi del plistocè inferior. El segon canvi es al paleolític mitjà fa 0,80 milions d’anys. Aquest son els grans canvis magnètics importants.

L’inici del plistocè superior fa 0,13 milions d’anys. L’holocè es l’etapa climàtica actual, comença fa uns 0,013 milions d’anys (13.000)

El magnetisme de la terra es variable. Actualment el pol positiu de la terra esta a poca distancia del pol nord. Quan està al pol nord es diu polaritat positiva i quan està al sur es diu que te polaritat negativa= període Matuyama. La polaritat actual va començar el període en el qual el pol magnètic era al nord, va ser en el període de Brunhes fa 800.000 anys

Dintre dels períodes més llargs també hi ha hagut petits períodes de canvi magnètic però per un període curt de temps. La importància del paleomagnetisme, el seu caràcter és universal. A més dona més informació del pol positiu.

Estadis Isotòpics:( abans se’n deien glaciacions)(del quadre del quaternari), Mis -> indicaria l’estadi isotòpic marí. Aquest ens marca períodes climàtics. Estan definits, els canvis, per l’oxigen 18 perquè es un element que la seva concentració en el aigua o organismes vius depèn del clima.

L’estadi isotòpic 1 coincideix amb l’Holocè. Els números sanàs ens indiquen estadis a temperats i els parell estadis freds. El clima de la terra és dinàmic.

Taula quaternari Conceptes de transgressió i regressió -> són baixades i pujades del nivell del mar, depèn del gel dels pols.

12/02/18

Península ibèrica: relleus climas i regions biogràfiques, Està a la façana continental del continent, al cantó est l’àrea mediterrània, la seva posició fa que tingui des de el punt de vista climàtic dues grans àrees, mediterrània i atlàntica. Bona part del seu contorn té relleus, obstaculitzant la influència del mar cap a l’interior, per tant l’afecta de la continentalitat es important. La influència del mar hi arriba d’una manera molt moderada. Del litorals se’n poden parlar de tres, tan física com climàtica: litoral mediterrani, litoral o «corniza» Cantàbrica que va des de els Pirineus fins Galícia i finalment la façana atlàntica. La façana atlàntica des de la desembocadura del Duero té clima mediterrani.

Unitats de relleu: Gran depressió del Ebre envoltat pel Pirineus, Sistema Ibèric i pels Catalans; la submeseta nord o depressió del Duero envoltat per la Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Central; la submeseta sur delimitat entre sistemes central, ibèric i Sierra Morena; la depressió del Guadalquivir entre la Bètiques i Sierra Morena. El massis galaic és un terreny molt accidentat, la costa de Múrcia, València i el litoral Català tenen depressions litorals. A més a Catalunya tenim la depressió del Ebre i la transició entre les depressions litoral i interiors, com la de Vic. El nord té les depressions molt retirades per tota la costa.

Climes Els climes son fruit de la posició global de Península Ibèrica retocada per tots els elements geogràfics. Es una zona a temperada. El clima atlàntic te l'origen en el, corrent del Golf. A grans trets hi ha tres climes l’atlàntic, el mediterrani i l'alpí (Pirineus). Però a l’interior és mediterrani, plou menys, les temperatures són més extremes. També hi ha una zona àrida (Múrcia). La zona del sud-oest la zona de pluges triga més que el mediterrani. En la antiguitat el clima era més extrem, a la costa més humit, això s’ha de tindre en compte. En èpoques glacials, el clima alpí serà més gran i amb més glacials. Els climes determinen regions biogeogràfiques. A la península en tenim 3 de regions biogeogràfiques. Això també es veu amb els animals, ja que n’hi ha propis d’un lloc o d’un altre, al igual que la vegetació, hi ha arbres de terra humida o seca. El pi pinyoner ocupava tota la zona sur de la península.

Tema 2 Fauna del plistocè inferior

La fauna té 1,3-1,4 milions d’anys fins a 800 milions d’anys. Jaciment d’Intarcal (Crespià) hi ha fauna del Plistocè inferior, , elefants, molt alt de 3 o 4 metros, amb grans defenses, s’anomena elefant meridional o mamut meridional, també hi ha hipopòtam antic. Al plistocè inferior es la primera vegada que hi ha hipopòtams també rinoceronts anomenats «etrusc», cavalls i un més petit anomenat cavall d’Stenon i un altre més gran el cavall d’Altidens. Cérvols megacerí (gegant). Depredadors: fèlid de dents de sabre (Homotherium). Hiena gegant o de morro curt, Llop de Hosbach, un avantpassat del llop. Bisons. El clima de la part final de Plistocè Inferior es més cru.

A la cova d’Incarcal es va trobar el crani més gran del fèlid de dents de sabre- Homoterium latidents- a Europa. Tenim cronologies diferents a Europa, els últims fèlids tindran uns 200.000 anys i a Alemanya 400.000. Les vertebres del coll ens permeten veure els muscles, les costelles són molt amples, el fèlid és més petit que el lleó. La hiena gegant o de morro és grossa i molt forta al igual que la seva mandíbula. Les hienes són acumuladores de restes esquelètics.

Primers pobladors de la Península Ibèrica i Europa.

En el Caucas el humans hi són fa 1,8 milions d’anys: el homo giorgicus es molt primitiu del grup dels primats humans. Trigant molt en arribar a Europa. Fa uns 1,3 milions d’anys que els humans van entrar a Europa. Quan l’home entra a Europa , crani de zeprano d’uns 900.000 anys, no saben la relació que hi ha entre aquest humà i el llinatge del Neandertals. També es desconeix si tenen res a veure amb aquest primers pobladors. Tampoc se sap si aquests primers homos que van arribar a Europa estaven emparentats amb els Erectus Asiàtics. Es creu que a l’Àfrica hi ha el Homo Erectus i l’Homo Ergaster ja fa 1,3 milions d’anys. Tampoc se sap si van arribar amb d’altres migracions de mamífers degut als canvis climàtics.

Orce L’activitat humana encara no és abundant, està relacionada amb activitat naturals.

Els jaciments més antics són: Barranco Leon i Fuente Nueva, són jaciments veïns. La depressió d’Orce és diu: Guadix-Baza està envoltat de serralades. Les coves estan a la zona est de la depressió a Baza. El reompliment de la depressió seria cap a el Neogen. Miocè Neogen{ Terciari{ Plistocè Paleogen

En aquestes depressions hi circulen rius, es formen estanys i llacs i es van omplin de materials detrits carbonats i l’erosió del quaternari posa els jaciments al descobert, és molt àrid. Hi ha aiguamolls- zona verda- on es troben els jaciments. També arriben a la zona dels jaciments materials torrencials. A Venta Micena, hi ha restes de molt vertebrats, era una zona a la bora del llac i de tant en tant aquest el cobria i el jaciment quedava inundat i entrava carbonat de calç i fossilitzava el material. I aquesta dinàmica va anat formant capes en els jaciments.

Barranco Leon --És un jaciment al aire lliure

El nom ja diu que està en un barranc. Hi ha una sèrie estratigràfica amb 5 jaciments. Són jaciments arqueològics i paleoarqueològic. Com més recent és el jaciment té menys aigua. Hi ha presencia d'indústria lítica: ascles de sílex, també restes d’animals com un queixal d'hipopòtam, micro-vertebrats. Hi ha nuclis multi-facials, respon a una voluntat d’aprofitament d’aquest nucli, també hi ha quarsites. El procediment per fer els nuclis rep el nom de talla oportunista. Quan es pica un còdol es fa una extracció i això són bons plans de percussió per fer una nova extracció, i així és creant els nuclis multi-facials. (Son Olduveianes)

19/02/18

Còdol: Percussió directa: Picant el nucli s'obtenen les ascles ( es el positiu, i l’extracció el negatiu). Còrtex: es la part externa del nucli ( com si fos la pell). L’aresta és el que hi ha entre dos negatius. En Olduveia és fa confeccionant un nucli polièdric. Quan es pica un ascla se’n diu ascla retocada o útil retocat. Els percussors poden ser durs o tous. Els tous poden ser de banya de cèrvid o de fusta. Quan salta una ascla del nucli, en el còdol pot quedar una aresta que s’utilitza com a tallant, és un útil sobre còdol.

Fuente Nueva Hi ha més d’un jaciment. Hi ha macro i micro vertebrats. Els jaciments poden estar en aigua molls, zones humides i emergides. Després van quedar coberts de sediments calcaris per la puja de l’aigua del llac. Barranco Leon i Fuente Nueva estan molt a prop i a prop del llac. Fuente Nueva estaria més en contacte amb l’aigua o aiguamoll i Barranco Leon més emergida, estaria més alta a prop hi havia un torrent al voltant de 1,3 milions d’anys. Els animals són del Plistocè inferior: elefant meridional, hipopòtam antic, diferents cèrvids, bisons, cavalls i també restes de carnívors com el dents de sable, hienes, llops de Hosbach i de l’activitat humana hi ha moltes restes lítiques d’ascles, de nuclis multi-facials, còdols tallats no n’hi ha tants.

La interpretació provisional és d’acumulació natural de cadàvers, lloc com si les hienes deixessin

les seves deixalles i que els humans aprofitaven. Tampoc es poden excloure altres possibilitats. Hi ha un element paleontològic important. Estudis Tofonòmics, hi ha dues escoles: una explica de la fossilització que passa amb els organismes des de que es moren fins que son enterrats, l’altra estudia que li passa al organisme des de que es enterrat fins que des-enterrat. Amb la Tofonòmia es poden interpretat els jaciments.

Venta micena és un jaciment Paleontològic amb molta fauna del medi en aquell moment. I les restes esquelètiques estaries acumulades per les hienes, l’edat és semblant a la de Barranco Leon a penes hi ha activitat antròpica.

Atapuerca

Està a la Sub-meseta Nord – Cuenca del Duero. És una petita serralada que forma part de la Sierra de la Demanda que separa la Cuenca del Duero amb la depressió de l’Ebre. És un lloc de pas i està molt castigada, té moltes coves i diversos jaciments. Entre Elefante i Galena hi ha uns 200 metres, hi ha una trinxera que és un camí obert pel mig de les calcàries per on passa un tren miner de les mines de la Serra de la Demanda i al fer-lo van descobrir els jaciments. El més important és el de La Sima de los Huesos.

Sima del Elefante

és una cova plena d’estrats. Interpretació: tenim la columna que va del estrat 7 fins el 9, en un costat hi ha el Paleomagnetisme, s’ha interpretat que hi ha una part que correspon a l’edat de Matuyama fins a 780 milions d’anys fins el 16 i a partir del 17 correspon a l’època de Brunes. A l’estrat 9 hi ha restes humanes i lítiques de 1,2 milions d’anys. Edat Cosmogènica d’enterraments és per saber el temps que porta enterrat.

21/02/18 S’hi han trobat més restes humanes, 1 mandíbula, 1 crani... No té mantó es robusta- característica dels humans arcaics . Inicialment es va atribuir a espècies que anaven al voltant de 1.22 milions anys-> homo antecessor. També n’hi ha a la Gran Dolina, però té una edat de 900 milions d’anys, hi ha una diferència de 300 milions d’anys, dada que per si mateixa no pot ser atribuït a la mateixa espècie. Per tant es parla d’homo s.p. (desconegut). Tot plegat ens confirma que al voltant de 1.200 milions d’anys hi van haver humans a Europa, però no sabem qui són ni d’on han vingut, tampoc saben quina relació van tindre amb els ja establers els pre-neandertals o si són els antecessors d’ells.

ASCLES I OSSOS

MANDÍBULA

A nivell individual la mandíbula (Foto) és patològica les dents han crescut malament amb clara periodontitis. Hi ha més activitats humanes a l’estrat 9: indústria lítica: ascles de sílex, si són blanques i amb patina es que han estat a l’aire lliure durant temps. En fotografia l’ascla es presenta a la dreta la part dorsal, a l’esquerra la part ventral, i la part proximal abaix. Foto: os amb marca de percussió per aprofitar el motlle de l’os. Hi ha marques de tall per separar la carn, per treure la pell, etc. I segons la posició poden indicar-nos si és producte de despellament, descarnament, etc. Hi ha un registre petit a la Sima, però més de fa 1 milió d’anys si que tenen eines de Sílex i trencant ossos llargs per aprofitar el moll. No sé sap si la Sima era un abric o una cova.

Gran Dolina Està a 150 metres de la Sima. S’escava a diferents nivells, la part superior correspon al Plistocè Mitjà entre 200,250 i 300 milions d’anys. Ens interessa l’estrat 6, Trinxera Dolina Estrat 6-TD6, té una edat de 900 milions anys, pertany a Matuyama i Brunes. Hi ha una part de més de 780 milions d’anys i l’altre menys.

El TD6 té 900.000 anys. Si troben: a 95 metres, van aparèixer restes humanes. Son molt fragmentades i destaquen fragments cranials que corresponen a la cara del mateix individu. Té dents i es pot saber la seva edat, es veu que és un adolescent d’uns 13 anys «homo antecessor», arrel d’aquestes troballes amb l’intenció de que fos el tron comú del humans moderns i dels neandertals. S’interpreta això perquè la cara és moderna.

Crítica del moment : és un adolescent, es trenca una norma paleontològica, s’ha de definir a través dels adults, ja que no ha desenvolupat prou les característiques de la seva espècie. Anys després els mateixos interpel·lats diuen que això no està clar.

26/02/18

Les restes humanes havien estat aprofitades per els mateixos humans. Les troballes són de 9 individus. Hi ha marques de tall en restes humanes, que vistes al microscopi tenen marques en forma de V estretes i profundes i U aquestes produïdes per la dent d’un carnívor,. Sobre les restes hi ha accions antròpiques al TD6 (Trinxera Dolina estrat) de Gran Dolina. També mossegades humanes sobre els ossos . Fracturació.

El canibalisme és repetitiu, fa 900 mil anys en el Plistocè inferior, a la Caune de l’Aragó hi ha canibalisme al voltant de 500 mil anys al Plistocè mitjà. A la nostre espècie hi ha canibalisme, nomes és una practica de subsistència. El canibalisme és escàs a la natura, ja que és un contrasentit amb la subsistència de l’espècie. Els exemples es donen quan ja s’assegurat la reproducció i el seu objectiu vital ja està assolit.

L’Home Sapiens de natural no practica el canibalisme, només en situacions extremes Els casos No extrems els antropòlegs ho divideixen: 1- Canibalisme Cultural pacific (simbòlic o religiós): és el més abundant. No maten a ningú es ritual, quan algú es mora , menjant una cosa petita, forma part de les seves creences. 2- Canibalisme cultural Violent: forma part de la guerra. Dintre de la mateixa espècie, hi ha competència en els grups.

Se ha analitzat a Gran Dolina hi han arribat a una conclusió a TD6 -900 mil anys- els objectes estan agrupats en diferents nivells d’ocupació i diuen que la pràctica de canibalisme esta en tots els diferents nivells, per això en diuen cultural, es repetitiva. També diuen que a els nivells hi ha molts grans mamífers per indicar que no són èpoques de passar gana, hi ha menjar per tant diuen que és una pràctica cultural.

La Boella, aquest jaciment és a Tarragona. En aquesta zona hi ha una gran superfície de Quaternaris antics i Plistocens. Que corresponen a una zona d’un antic delta. Hi ha zones humides, cursos d’aigua. És una zona de molta vida, de molta activitat biològica. Hi has diferents jaciments amb restes espectaculars d’elefants i indústria lítica.

5/03/18 HI restes paleontològiques: elefants, són zones d’aiguamolls. Les troballes són molt desiguals, té diferents sectors. Es diferent als jaciments Castics (carstificació) on hi hagut dissolució del carbonat. Aquí (La Boella) és al aire lliure en un context sedimentari, els objectes estan en un estrat, i potser que a l’estrat de baix o de d’alt no hi hagi res. Si se’n trobat grans bobits, angulats, rinoceronts, cavalls... També apareixen elements d'indústria lítica, però esporàdicament: ascles de sílex, de diferents dimensions i alguns còdols treballats, ascles amb osca. Està en curs d’excavació. HI ha diferents sectors, no se sap ben be la cronologia però més o menys es situa al Plistocè inferior entre 800 mil i 1 milió d’anys. S’ha trobat, però indicis d’elements ACHEULIANS (Mode II)

Vallparadís Està al centre de Terrassa, al marge esquerra de la riera de Vallparadís, en un parc. Es va fer una excavació d’urgència. A prop hi ha un altre jaciment «Cal Guardiola», es un jaciment amb moltes troballes paleontològiques, hi havia acció antròpica, va haver-hi molta polèmica. Vallparadís és un jaciment molt antic.

Protecció de grans peces. Per treure-les es protegeixen amb poliuretà expandit– perquè no es trenquin. S'aixeca la peça sencera, se’n diu aixeca la mòmia. Abans es feia amb guix, però pesava molt.

Els ventall al·luvials o cons de dejecció es repeteixen en el temps. La part del mig del ventall s’anomena: diàfisi.

Hi ha restes esquelètiques mossegades per hienes. Material lític: becs (dues ascles juntes), n’hi havia molts d’elements lítics: còdols, graves del ventall al·luvial on hi havia peces lítiques. Es fa una interpretació arqueològica del jaciment, es una zona on hi hagut ocupació humana i que acompanya industria lítica abundant i restes d’animals i esquelets. Els geòlegs diuen que el paquet del jaciment ha estat transportat en massa, que està desplaçat. En el moment del desplaçament hi ha pogut haver retocs secundaris i que moltes peces són graves.

Tot això indica que és un jaciment desplaçat, hi ha fauna aportada per les hienes i un material d’unes graves doblement transportades. No es pot descartar que que aquest material hagués tigut alguna visita puntual d’humans per aprofitar-lo.

7/03/18

Cullar Baza es de transició, està en una depressió de la zona de Baza, és paleontològic amb aprofitament de les restes esquelètiques.

Tema 3

Tecnocomplex Acheulia

Eines: són importants els útils grans – de gran format- o gran utillatge.

Mode I o Olduveia

Útil sobre ascla -> petit utillatge Útil sobre còdol-> gran utillatge Hi ha més útils sobre ascles grans. Hi ha més útils sobre ascles que sobre còdols

Amb la acheulia no sempre és igual aquesta correspondència. Mode II Còdol tallat unifacialment (Chopper) el còdol és estret per poder definir 2 cares generals que permet dir per on es talla. Es pot dir que és un chopper, al Àfrica són molts abundants, no tan a Europa. És tallant

, té una punta al mig simètricament, és abundant el tema de la simetria. És un chopper apuntat, al

ser apuntat pot haver estat utilitzat com a útil.

Diapositiva-2 Base cortical, molt negatius perifèrics, de perfil té un full tallant, no té eix de simetria clar. És un Chopping-tool. (també n’hi havia en el mode I – l’Olduveia).

D-3 Chopper amb extracció per un costat, còdol tallat unifacialment, no és ben be un chopper perquè l’angle és superior a 90º , és apuntat només pel lateral, se’n diu Pic d’aquest chopper, el pic normalment és simètric.

D-4 Pic trièdric còdol apuntat per tres cares. Hi ha pics només amb dues cares corticals.

D-5

Element estrella del acheulia: el Bifaç: Dues cares tallades.

-Elements: Dues cares tallades -Eix de simetria -Coincideix que hi ha un extrem apuntat. -Per orientar el Bifaç, el cantó més apuntat és el

distal (a dalt) -la talla bifacial ens dona un fil tallant, es la

intersecció de la talla per les dues bandes. - la talla es perifèrica al voltant de tota la peça.

D-6

Bifaç molt apuntat, és gruixut d'a baix, té forma de llança, aquest no està apuntat perquè té la punta està trencada.

D-7,1 o 2 Triangular

D.8 1-5 en forma de llança

De les diapositives, les ombres continues volen significar sílex i roques emparentades. Les ombres discontinues volen significar-> altres matèries primeres: quars, quarsita, altres roques metamòrfiques. Amb el mode tècnic I s’utilitzaven les roques pròximes, amb el mode tècnic II de les disponibles les més adequades en cada cas. Fabricar els bifaços es necessita un mínim de qualitat de matèria primera, també depèn de la seva disponibilitat.

La indústria lítica de la Cauna de l’Aragó es defineix com TAIACIÂ, la matèria primera no és bona, és un Mode tècnic II amb no gaire matèria primera.

D-9

Útil sobre ascla -> gran utillatge És un FENEDOR (hendidor) Com en els Bifaços, hi ha certa variabilitat morfològica i amb la tècnica. L’objectiu del Fenedor es utilitzar-lo per la cara transversal distal (a dalt). És una gran ascla on el transversal distal , no està acabat, la idea es que s’utilitzi com un ganivet o una destral. Els cantons no s'utilitzen. Es tracta de modificar la forma de l’ascla. La matèria primera pot ser la d’un trifàsic, no es necessita una gran matèria primera. Es fan extraccions a la dreta i a l’esquerra, no a la cara ventral, es per donar-li forma.

D10

És un Fenedor.

12/03/18 D-12- petit utillatge: denticulats i rascadores= ascles retocades. Rascadora= retoc en un costat de l’ascla. Denticulat= si el retoc es denticulat (com un ganivet) Osca= si hi ha una concavitat molt clara. Mode II = talla d’utillatge gran, les ascles poden venir de nuclis o de talles.

Tecnocomplex Mosterià, (Mode II)

L’objectiu és la fabricació d’ascles. Els útils grans van desapareixen. Poc haver-hi un període de convivència entre el mode II i el mode III. És un període poc conegut. El nou sistema tècnic Mosterià rep el nom de Sistema Tècnic LEVALLOIS. El mètode Discoidal es caracteritza per la premeditació. La fabricació és de forma planejada.

D1- Com es prepara un ascla. Nucli Levallois i fabricació d’una ascla LEVALLOIS = ascla que tot el seu contorn es tallant, la zona del taló es una ascla lleugera i talladora, la cara discal té arestes.

El nucli Levallois es un nucli bifacial , amb dues cares: Una cara: A

{ No tenen la mateixa funció L’altre : B

Una serà la cara per preparar el nucli (B) i l’altre d’explotació (A), serà un nucli asimètric , es en un plano convex. Hi ha un pla d’intersecció al haver-hi dues cares D-2-3-4 A no és igual a B

D-4 = Nucli real plano convex

Les extraccions de la superfície de preparació són paral·leles les extraccions de la superfície de explotació són secans

Talla Discoïdal es un nucli Bifacial amb dues cares i també un pla d’intersecció. Però no estan jerarquitzades. A = B

Totes dues serveixen de preparació com explotació. El nucli en teoria es simètric convex-convex. S’explota un volum, poden sortir ascles semblants a les levallois. Les extraccions es faran per tot el nucli.

D-5 Varians sobre el mètode levallois. Cap el canto de la A només per extreure una sola ascla anomenada: Preferencial. = Talla Levallois de talla preferencial.

Cap el costat de la B s’aprofiten varies ascles = talla Recurrent = Talla lavallois recurrent : Talla Recurrent Bipolar =>

Talla Unipolar, només per un costat Talla Bipolar, per dos costats Talla Recurrent Centrípeta per tots els costats

14/03/18

D-6 El nucli Levallois abans es deia de «TORTUGA»

D-7 Recorrent centrípeta

D-8 Concepte de Punta Levallois: L’obtenció de puntes és una variant del mètode Levallois. S’obté en forma de punta, sense estar retocada. Ja surt en forma de punta.

El nucli ha de ser pla convex, està jerarquitzat, la variant es que en la cara d’explotació s’ha de aconseguir una aresta rectilínia llarga

D-9 Punta Levallois.

D-10 Punta Levallois trencada per la punta, segurament trencada per l'ús. Se suposa que anava emmenagada per el talo.

D-11 Varietat de nuclis Levallois: 1- Clàssic 2- Clàssic allargat 3- Clàssic ascla laminar 4- Clàssic allargat amb punta Levallois 5-Preparació paral·lela – unipolar 6- « « «

7.- 8-Nucli més senzill, per extraure una punta- Preparació Bipolar 9-Nucli més complex per extraure una punta – Preparació unipolar

D-12 Indústria sobre ascles brutes no retocades, provinents tant de nuclis Levallois com de talla discoïdal. Hi ha denticulats - útils retocats , no hi ha gaire diferència amb l’acheulia, dominen les ascles rascadores. D-13, D 14- una punta, osques, denticulats.

A la OSCA feta d’un sol cop rep el nom de CLACTONIANA

La Punta Mosteriana és quan esta feta sobre un suport Levallois o molt ben treballada de d’alt a baix amb un retoc ESCATAT. Tan la punta Mosteriana (sempre retocada) com la punta Levallois, tenen la mateixa funció= poden anar emmanegades.

19/03/18

Plistocè mitjà 380.000 anys---------------130.000 anys, el acheulia no coincideix plenament, si el començament però acabaria al voltant dels 300.000 que començarien el levallois i el discoïdal.

Fauna del plistocè mitjà, associada a la indústria acheuliana.

Elefant antic o de defenses rectilínies, és molt alt la creu fa uns 3 metres i mig , és habitual a Eu. No sé sap si és animal de bosc o d’espais oberts. Els paleontòlegs no se’n posat d’acord.

Bobits: Ur (Bos primigènius)o brau salvatge es va domesticar al pròxim orient. n’hi ha a la península ibèrica, la diferència amb els actuals és la grandària. És un gran bòbit però no l’únic. El seu hàbitat està sota discussió, s’adaptarà bé als espais oberts, i als boscos propers. Altres bòbits: El Biso, se’n trobat restes a Atapuerca, n’hi van haver al nord. El Tar, que viu en mitjans rocosos, encara n’hi ha al Himalaia, a Europa serà substituït per la cabra, és un bòbit de talla mitjana Els Isards. A la Cauna de l’Aragó se’n trobat restes de l Mufló (ovella salvatge)

Cèrvits: Cérvol comú, apareix a la meitat del plistocè mitja, cocntinua en el superior i és el més representatiu de l’Olocè. Hi ha un dimorfisme sexual important entre mascles i femelles. Són morfològicament diferents. És un animal de bosc, però quan fa fred s’adapta a espais més oberts.

Cabirol, (capreolus-capreolus) mai és massa abundant però sempre n’hi ha, des de el plistocè inferior.

Cérvol gegant o Megaceros , van desaparèixer al plistocè mitja. Es caracteritza per la seva gran talla, la cornamenta és palmada.

Daina, cérvol més petit, les seves restes és poden confondre amb una cérvola actual.

Paquiderms Els rinoceronts, (tenen tres dits) el que va haver-hi a la península ibèrica es el rinoceront de les praderies, d’espais oberts, es un gran mamífer que no es creu que els humans cacessin.

Cavalls, presa atractiva pels humans. El de l’època acheuliana és el cavall de Mosbach (només en el plistocè mitjà) és un mamífer d’espais oberts. Són abundants a la península ibèrica, i més en períodes freds perquè hi ha menys boscos.

Ase salvatge => Hemió es el nom de les ases salvatges, a Àsia n’està ple.

Carnívors El gran depredador d’aquest època es el Lleó, anomenat de les cavernes, no és massa diferent de l’actual. Lleopard: s’adapta a diferents climes, És més muntanyós que el lleó, caça ungulats de muntanya. Hiena (de les cavernes) és semblant a l’actual a Àfrica, la hiena tacada. Llop de Musbach, que serà substituït per el llop actual (canis lupus) a partir de fa 350.000 anys. Cuon o canic d’Àsia, és un llop més petit. Ós, el més característic del període és l’Òs de Deningeri (Ursus de Deningeri de les cavernes) viu a les coves, i que es convertirà amb el temps en l'Ursus Spelaeus. Al final del període apareixen els ossos actuals, l’ós bru. La Guilla, carnívor petit . El Linx ibèric o linx de les cavernes, és el mateix que ara. Una variant és el linx del nord Cantàbric o europeu.

Ambrona i Torralba (Jaciments) Situats a Sòria a la Cuenca del Duero. El paisatge té un desnivell moderat. Són jaciments veïns que agafant el nom dels seus municipis. Torralba conegut des de principis del segle XX, es va descobrir mentre es feia la via del tren, estan a la depressió de Conquezuela. A part d’ossos d’animals com elefants i Urs, si ha trobat indústria lítica. Ambrona, es descobreix als 60’s , es fa una excavació internacional a finals del mateix període, Paleontòlegs americans amb algun d’espanyol. Si troben restes d’elefants.

21/03/18

Les quadrícules són de tres metres. Hi ha elefants i indústria lítica, hi troben carbons hi interpreten que van domesticar el foc. Es creu que és l’home erectus el que hi ha en aquests moments, la indústria es la acheuliana. l’edat és als voltants dels 300.000 anys. Amb l’ajuda del foc caçaven elefants portant-los cap a els aiguamolls. Aquesta és la interpretació que fan de la caça dels elefants.

Tornen ha excavar Ambrona , els americans, a finals dels 70’s, no troben res més i mantenen la interpretació. Aleshores hi ha una intervenció dels espanyols 20 anys després, cap a el 2000, encaminada a resoldre el jaciment, perquè ja en passat 30 anys des de la 1ª i 20 anys de la 2ª intervenció. La fauna no varia massa: l’elefants antics, urs gegantins, cervits, cabirols, cérvols gegants, daines, rinoceronts de les praderies, cavalls de Mosbach, lleóns, guilles,...

Croquis de l’esquelet d’un elefants

Interessant interpretació que es fa: fractures de les defenses dels elefants fetes per els humans per utilitzar-los com a eines naturals, com aprofitament.

Destral de sílex, apuntada i ascles de sílex i destral de quarsita: són bifacials

D-»» Bifacial amb forma d'ametlla amb apuntament suau i retocs a la bora.

D-23 Ascles, útils sobre ascles, bec, rascadora i denticulat.

Interpretació moderna del jaciment: Clima temperat, hi ha tolls d’aigua, hi ha vida on hi viuen diferents espècies. Aquest mateix lloc pot tindre èpoques de sequera. Al haver-hi indústria lítica acheuliana retreballada, vol dir que estan lluny de l’àrea font, que els humans les porten i retoquen i tornen a afilar, els humans aquests són del plistocè mitjà europeu es l’homo heidelbergensis, que té uns 400.000 mil anys. També s’interpreta que no coneixien el foc, però no s’ha pogut provar. Es important la interpretació de la fauna, en el jaciment les restes estan barrejades, la aglomeració dels ossos és de forma natural. Poden també haver estat dispersos per les hienes.

Sima de los huesos De 400 a 500 mil anys, època acheuliana.

Dintre de la zona càustica de Cueva Mayor hi ha una seria de coves i des de allà s’arriba a la sima de los huesos. Si arriba a peu i arrossegant-se. Hi ha un desnivell de 15 metres i una gran acumulació de restes esquelètiques. El van descobrir els paleontòlegs,, anat a buscar Ursits, van descobrir una mandíbula humana el 1976, va ser la primera. A partir d’aquí es van anar trobant moltes restes humanes que són de heidelbergensis( preneandertals). La mandíbula té dos fragments i hi ha la possibilitat que sigui de dos individus diferents, es ha dir dues mandíbules, que cada fragment sigui d’una diferent. Es parla que hi ha 28 individus, també hi ha restes d’ossos de Deninger (ós de les cavernes), pot haver-hi uns 200 individus, també hi ha restes de Linx, panteres, i una sola resta arqueològica : un bifaç de quarsita vermella. La reconstrucció que es fa de la acumulació d’ossos humans es que està fet expressam ent. Tirant morts per protegir-los dels carronyers . És com un cementiri.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 18 páginas totales
Descarga el documento