ARQUEOLOGIA 2 PART. MAROTO, Ejercicios de Arqueología. Universitat de Girona (UdG)
josianne-2
josianne-2

ARQUEOLOGIA 2 PART. MAROTO, Ejercicios de Arqueología. Universitat de Girona (UdG)

14 páginas
4Número de visitas
Descripción
Asignatura: Arqueologia, Profesor: Julià Maroto, Carrera: Història, Universidad: UdG
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 14
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento

Arqueologia 2a. Part Julià Maroto

El plistocè superior va des de els 128.000 fins els 13.000

El estadi isotòpic 5 e, el mediterrani ha deixat restes fòssils al pujar i sediments marins, i quan baixar es troben a l’abast. Contenen un cargol molt característic: el Strombus bubònicus . La major part del plistocè superior es fred fina arribar al voltant dels 20.000 anys que hi haurà un moment molt fred-> pleniglacial, estadis del 3 al 2, després hi haurà una recoperació climatica molt ràpida que ens portarà al Holocè. El estadi 5 d serà un moment fred El estadi 5 c recupera la temperatura moderadament.

(Important) Els estadis parells són els més freds (glacials) i els pics de dins s’anomenen estadials. Els períodes entre dos estadials s’anomenen interestadials. Quan es recupera la temperatura es diu Tariglacial es sobre ells 17.000 anys..

Animals del plistocè superior / Cronologia Carnívors, Hiena tacada, es habitual en el plistocè mitja però en el plistocè superior va desapareixen, avui en dia es a l’Àfrica, potser que sigui la hiena de les cavernes. Hi ha discussió entre els paleontòlegs Os bru, és l’actual, arriba fins avui en dia, no es massa abundant en fossils, perquè el que es troba es l’os de les cavernes, Os de les cavernes, n’hi ha molt al plistocè mitjà, però al plistocè, però al plistocè superior es escàs i va desapareixen. Però en el Cantàbric perdura bona part del Plistocè superior. Llop, no és massa abundant però sempre n’hi ha. Es l’únic gran depredador que ni li afecta el canvi al plistocè superior. Guilla, sempre n’hi ha Lynx ibèric, al igual que el llop i la guilla, perdura Pantera pardus = a Lleopart. Lleó de les cavernes mot aprop de l’actual. Com la hiena i l’os de les cavernes són més habituals al Plistocè mitja i al Plistocè superior són escassos i van desapareixen, Però dels lleons no se sap ben bé quan van desaparèixer. ( a la C ova de Lavaix, se n’han trobat) Pot ser relacionat amb l’arribada dels humans moderns

16/04/18

Herbívors del Plistocè Superior

Cavall – Equus ferus, sempre n’hi ha durant tot el Plistocè Superior del cavall salvatge europeu. És un mamífer d’espais oberts. En els climes freds la seva representació és més alta perquè desapareixen d’altres perquè el bosc es redueix.

Hemió o ase salvatge està emparentat amb les ases asiàtiques actuals. Entre el cavall i l’Hemió paleontològicament és difícil de diferenciar-lo, tot i que el cavall és més gros però n’hi ha de petits. Hi ha restes d’Hemió se sap per l’Adn.

Rinoceront de les praderies és d’espais oberts. Hi ha la problemàtica de la seva extinció. És freqüent al Plistocè mitjà, no tan al Plistocè superior que s'extingeix.

Cérvol es del Plistocè mitjà, es el mamífer ibèric per excel·lència. També ho és al Plistocè superior i arriba fins avui en dia. En els moments freds també hi és.

Cabirol Sempre és present però en poques proporcions.

Ur Més gros que un d’actual, el doble

Cabra ibèrica (salvatge o Pirenaica) és molt típica del Plistocè Superior hi serà comparable a la cabra dels Pirineus o a la que hi ha actualment. És molt abundant, depèn del paisatge, que en vol d’abrupte.

Isard viu en terrenys escarpats però no tant com la cabra.

Especificitats del cantàbric

Rinoceronts de les praderies, també hi ha registres del rinoceront llanut, però no n’hi tan com a la EU. Continental.

Elefants El típic del Plistocè Superior és el llanut, indicador molt clar de faune freda. És de talla petita a comparació amb els anteriors. Té pels molt gruixuts , una gepa molt característica i defenses circulars. Tenen una distribució amplia. S’extingeixen a Europa al iniciar-se l'holocè, però perdurant alguns mamuts a Sibèria.

Aquí hi ha un cert registre, no és molt abundant, es coneix per troballes paleontològiques al Cantàbric, la qual cosa diu que no era rar. Un lloc amb més troballes de mamut es a Padul a l’interior de Granada. Padul està en una depressió entre muntanyes. En èpoques fredes hi devien baixar. A Catalunya hi ha moltes restes a la riera de Viladecans, que és on n’hi ha més. Es va descobrir el 2008, aquest jaciment culturalment pertany al Plistocè Mitjà i perduren al Plistocè Superior fins que desapareixen.

Cèrvids – Típics de la zona Cantàbrica

El Ren, cèrvid de talla mitjana però mès gran que un cabirol, es abundant a Eu. Durant el Plistocè Mitjà i tot el Superior i durant el Magdalenià.

Fora del Cantàbric només es puntualment a la província de Girona a Can Rubau i a les Coves de

Serinyà, però molt escàs.

Bobits (propi també del Cantàbric)

Bisó europeu és un animal habitual al Cantàbric, es molt gran. Una característica del bisó és la gepa, té les vertebres dorsals molt llargues.

Ur costa distingir-lo del Bisó, aleshores s’anomena Gran bòvid paleolític.

Antílop Saiga indicador de clima continental. Actualment n’hi ha a l’Àsia, es caracteritza per tindre una trompa. No és molt abundant, com el cabirol.

I de manera puntual al Atlàntic hi ha el bou mesquer , és indicador de ferd. També n’hi ha a Can Rubau a les comarques de Girona.

Llebre àrtica i Guilla àrtica, se’n troben puntualment al Cantàbric.

Els animals amb més protagonisme són: Cérvol, Cavall, Ur, Ren, Bisó

El Paisatge el dominant és l’estepari amb pocs boscos. Els espais oberts són abundants, també hi ha bosc però no és mediterrani, a no ser a l’estadi 5. El pi pinyoner només es troba al sur de la península. HI ha diferència entre el paisatge del nord i del sur, El nord és més humit. Els pinyons eren recol·lectats per els neandertals i per l’humà modern. A Catalunya quan hi ha boscos , hi ha Pi roig.

25/04/18 Característiques generals, L’Abric Romaní, balma que s’obre dins la cinglera travertínica del Capelló, és un jaciment arqueològic del paleolític que des de l’any 1983 és en procés d’excavació. Es tracta d’una àrea amb un alt valor geològic i paisatgístic, així com també de gran vàlua arqueològica per la presència d’una vintena de jaciments arqueològics de diverses èpoques. L’espai inclòs dins el Parc és format per tota l’extensió de la formació geològica travertínica de la Cinglera del Capelló, amb una superfície total de gairebé 50.000 m2 i un recorregut d’uns 1.100 m lineals. Constitueix la totalitat de la façana de la població sobre el riu Anoia, que discorre al peu de la formació.

El jaciment es coneix el 1909. L’excava en amador Romaní el 1909 i alguns anys més. Va veure que era un jaciment Paleolític, i ens va deixar un treball molt ben fet. Hi han hagut algunes intervencions el s. xx. I el 1989 es quan s'inicia el període d’intervencions actuals.

Es coneix la seqüència pol·línica, el taxo dominant es el pi roig. Al llarg d’aquesta seqüència va de 70m. A 40m. Anys. Tenim diferents fases en diferents canvis climàtics d’ vegades abruptes i es va canviant entre ambients fred i secs a condicions més temperades.

Les anàlisis dels carbons també ens diuen que el pi roig és el taxo dominant. Aquí la interpretació

climàtica diu que hi ha boscos o bé paisatge més estepari, paisatges oberts amb nuclis de pi roig, depèn del investigador si es paleontòleg o antropòleg. En el jaciment surten negatius d'objectes de fusta en sediments carbonats, es per això que se’n conservat. En altres casos estan carbonitzats per el foc i es conservant parcialment. Algunes d’aquestes restes estan interpretades com a útils, fustes, restes d’habitacions. Al 1909 en amador Romaní va fer un sondatge -> van fer un pou que va travessar tota la estratigrafia .

El registre de la fauna e té a tots els nivells, el cérvol i el cavall són molt abundants, també l’Ur com a tercer en abundància i després com a única (que n’hi ha pocs) altres tàxons: l’Isard, la cabra salvatge, el senglar, el bisó, el mamut. Hi ha molt pocs carnívors només en algun estrat de forma testimonial, algunes restes de llop i de pantera.

Bona part de la seva subsistència es va basar en la caça de cavalls i cérvols que no porten sencers al jaciment, només les parts que tenen més carn. Només transportes una peça sencera quan és més assequible.

Indústria lítica La matèria primera més utilitzada és el Sílex, es força abundant, és d’origen local. Es troben còdols de sílex portats per el riu Anoia. També el poden captar en aforaments primaris, en el lloc concret on es formen. Altres roques són: quars, calcària. Pel que fa a la talla és de producció d’ascles on dominen els nuclis bifacials, talla levallois i discoïdal. En quan als útils retocats també dominen els denticulats. A vegades , el 90% els denticulats en algun nivell, serveixen per treballar la pell i la fusta.

És interessant fer re-muntatge dels útils lítics, per tant se suposa que era aquest jaciment un lloc d’hàbitat. Pel que fa a l’estudi de l'excavació: és singular perquè permet estudiar el lloc on van viure els neandertals. Hi ha fogats, alguns d’ells molt a prop de la paret del jaciment. Així es pot estudiar com s’organitzava l’habitació dels neandertals dintre l’abric. Interpretació: com s'organitzen els focs dintre una cova i coincideix amb altres jaciments. A gran trets la classificació dels fogats no només el té en compte a ell sinó també les acumulacions d’útils que hi ha al seu voltant. Es va fer una divisió de dos tipus de fogats: uns petits en àrees buides de restes, són llocs on el seu diàmetre és inferior a 50 cm. La base del foc està cremada uns 20 cm., però aquest gruix afectat pot arribar als 7 cm. De fondària, mentre que l’estat dels carbons de d’alt pot tindre 1 cm. Això coincideix en que són punts de llum i de calor. Es troben a prop de la paret, són fogars que serveixen per il·luminar. A vegades hi ha una regularitat entre fogars d’un metre. N’hi ha més grans de 50 cm. de diàmetre, la base afectada es d’uns 20 cm. l’estat carbonós pot ser de 10 cm. La capa sobre-afectada es de 15 cm., aquests tenien més llenya. Series fogats d’activitat: fabricarien eines, mangarien, tallarien les eines, etc. També poden definir les ocupacions més curtes o més llargues. En les ocupacions llargues hi han objectes més especialitzats. I quan són de curta durada el fogats és més petit. Respecta al jaciment de «foralania» hi ha uns fogats grans que no pas punts de llum.

Neandertals a Catalunya:

Coves: Taxoneres a Moià, Banyoles, Gegant a Sitges, De Mollet no hi ha activitat humana. A

l’Arbreda hi ha mosterià antic.

30/04/18 Sitges: Cova del gegant a Sitges, Trobada una mandíbula MANDÍBULA (Gegant-1) Datació directa U/Th: 52.3+_ 2.3 fa Atribució geocronològica: ISO 3 Cultura associada : mosterià jaciment: cau de carnivors Tàxon: Neandertals Sexe: Indeterminat Grup d’edat: subadult-adult > 15 anys Descobriment: Mn. Santiago Casanova, 1954 J. Daura i M. Sanz 2001 (2005) Procedència: Galeria 1 (GL 1), nivell XVa

Banyoles: Mandíbula trobada el 1886, ve dels travertins de Banyoles en una depresió. L’estany de Banyoles s’alimenta subterràniament del aqüífer subterrani i inunda més la par sur. Però ara l’aigua està drenada. En el travertí, traïen-t’hi pedres van trobar la Mandíbula, va ser en Pere Alsius. El 1956 es va treure el travertí de l’interior de la mandíbula. També hi ha una mandíbula d’UR. Es una troballa aïllada i Paleontològica. Es del Plistocè Superior, però hi ha dues hipòtesis, datant el travertí que estava en contacte amb la mandíbula, 1) Dona una edat d’uns 44,8 m. Anys amb una variació de 4.000 anys. El travertí és un sistema tancat de l’activitat, hi ha un altre investigador que dir que es obert, per tant hi ha activitat en el exterior. Per considerar que estava rejovenit, es fa una segona datació, 2) N’hi ha una altre SR de la ressonància del ion del esmalt dentari, també del travertí i fa una correcció i diu que 66.000 anys.

A nivell antropològic les dues dades diuen que es el període dels neandertals clàssics (66.000) o finals (44.000), si en tingues 41 podria ser el homo sapiens.

Està força sencera , li falta una part de les branques ascendents.

Morfologia forma molt oberta, l’arcada alveolar es molt oberta, això es una contradicció, perquè els neandertals les tenien tancades, però no té mento. No té espai retromolar al contrari del neandertals típics. És atípica.

Es va dir que era de dona per les dimensions, pensant que era pre-neandertal. En Maroto pensa que

es masculina. És d’un individu adult, té periodontitis i un gran desgast dentari, això vol dir que té una edat entre 40-50 anys. Una característica es el desgast dentari, la m3 està amagada, el desgast es més pla a la zona posterior de l’última molar, té forma helicoïdal. Té un desgast oclusal d’un repetitiu escuradents o fibres. Es pot estudiar microscòpicament, diu que la dieta seria molt vegetariana, per això hi ha desgast al igual que els herbívors. També potser desgast cultural, les incisives, la canina per curtir la pell, això no explica el desgast del molars potser pel consum de peix sec.

COVA DELS ERMITONS (SALES DE LLIERCA)

És un ambient abrupte molt escarpat, a 400 m. del nivell del mar, té un reompliment modest, és de Paleolític Superior, té tres estrats. L’estrat IV té una edat de 40.580 + 550 – 470 BP > 45.000 BP Té varies edats. L’ estrat 5 no es pot datar perquè és tractiu, això és que el material ha estat depositat arrossegat i erosionat i ressedimentat, tot són codolets arrossegats. L’estrat 6 té una edat de 110.000 anys

Fuentes de Sant Cristobal (Osca) Les edats amb el carboni 14 surten una mica més recents.

Els jaciments catalans n’hi ha que predominant els carnívors i no hi ha activitat antròpica però n’hi ha d’altres que si que n’hi ha i també hi ha fauna com a Mollet, Ermitons, Arbreda. Gegant. A l’Abric Romaní hi ha herbívors i gran activitat humana. Puntes Chatelperronianes, puntes sobre ascla allargada en el costat es abrupte i convex- Cove d’Arbreda. Algunes peces les transportaven acabades.

14/05/18 Innovacions del Paleolític superior – Indústria óssea ben elaborada no es fa referència a utilització de l’ós com al P. M, quan la matèria dura animal es treballada amb unes tècniques no fetes fins aleshores: Ramurat, serrat, poliment, allisat, perforació. (fins a les hores l’ós servia per fer percussions)

Matèries dures animals: ós, banya de cèrvid i l’ivori.

Eines útils- òssies: Atzavara = punta òssia, arma punxons arma espàtules útil agulles útil arpons arma varetes. D’atzavares n’hi ha de varis tipus.

Ornamentació (generalització de l’ornamentació) És farà a base de dos suports: la dent de mamífer, petxines marines, cargols o bivalves.

De vegades estan tacats d’ocre, les denes també poden ser decorades. Demostren que els humans del Paleolític Superior tenien gust pel bellament, això forma part de la cultura de l’homo sapiens. No s’ha pogut demostrar que d’altres humans ho hagin fet. A vegades són molt abundants i denoten riquesa, són les joies del moment. L’ornamentació: es útil objecta d’ornamentació.

Art és important la manifestació artística. És interessant diferenciar: l’útil rupestre de l’art moble. L’art rupestre es pot plasmar amb pintura, gravat i amb escultura. Elm gravat és el més abundant.

Pintura

Gravat de cavalls

Escultura cap de dona

Té una àrea geogràfica restringida: l’àrea principal és la franco-ibèrica, també agafa el sur de la gran Bretanya, l’altre es Itàlia i Sicília i anat a l’est. Les pintures són a l’interior perquè es conservant millor, també n’hi ha en els abrics i al aire lliure, aquestes pintures no es conservant exceptuant les dels llocs on no hagut erosió. El que si es conservant són els gravats. És interessant l’art rupestre perquè és molt simbòlic, són probablement manifestacions xamàniques.

Art moble, la seva utilitat és diversa, la escultura serà abundant, no sempre serà simbòlic. Poden ser objectes quotidians: un propulsor decorat, en escultures un cap de dona, uns gravats de cavalls.

Conseqüències de les innovacions, L’economia de subsistència comporta el dia a dia. Cacera: més eficaç, més especialitzada, tot i que no sempre és comença a veure. Els caçadors escullen i selecciones la peça que volen caçar. Tampoc cacen tots els individus, els trien d’un segment de la població que no posi en perill la reproducció de l’espècie. Diversificació explotant tots els àmbits de la cacera, capturen ocells pescant peixos, petits mamífers, aquest tipus de cacera es generalitza cosa que no passava abans durant el P.I-M. Aquesta cacera és més eficaç gràcies a l’aparició del projectil → peça llençada per un arma: una llançadora el projectil te puntes emmanegades.

Pesca: Peixos d’aigua dolça, marins, que cacen amb arpons

Recol·lecció: de recursos marins ( mol·luscs, marisc...) és molt abundant durant el Paleolític Superior. També vegetals com les pinyes pinyoneres.

Habitat S’ha demostrat que hi ha grans cabanes a Rússia i Ucraïna, fetes amb restes esquelètiques de mamut. Però a la vall del sena havia cabanes aquestes fetes amb pals de fusta. Petites cabanes i grans, i petits campaments.

Dintre de l’habitat hi ha una especialització de les llars, de les àrees i funcions. Dos forns.-

Creences i rituals de Paleolític Superior Sepulcres i practiques funeràries, El seu simbolisme es veu en els sepulcres i en les pràctiques funeràries. S’ha trobat molt d’aixovar funerari.

Tres esquelets de Dolne Vestonice, enterrats junts, donant-se la mà, estan associats, van acompanyats de molts objectes quotidians.

Simbolisme de l’Art Temàtica: símbols abstractes, figures fantàstiques, figures parcials i superposicions

Creences i rituals Simbolisme de l’art. Hipòtesi del xamanisme. Consum de substàncies al·lucinògenes, bolets? Es fan servir al llarg de la història. Els dos mons, el cavalls sorgeix del fons cap a l’altre món. El xaman.

Conseqüències sobre el medi en el Paleolític Superior L’extinció de la mega-fauna, Herbívors: rinoceront de les praderies, hemió, ur. Extinció de grans carnívors: fa 45.000 anys: ós de les cavernes, tot i que en alguns llocs dura fins al final del P. S. , lleó , en quedaran alguns al Pirineu, pantera i hiena. De lleons, als Pirineus se’n trobat gravats en útil magdalenians.

L’arribada de l’Holocè Ja té lloc des de el Plistocè tardi glacial, les temperatures van pujant, això vol dir més pluges, el bosc serà predominant. Augment del bosc, temperatura i humitat. Disminució de la diversitat dels grans mamífers. Pujada del nivell del mar en conseqüència pèrdua de la plataforma litoral. Això vol dir pèrdua de mobilitat → ja no es circula tan fàcilment. Abans hi havia vall a l’interior i el litoral, ara es bosc i el litoral s’ha perdut. Abans es necessitava llocs grans per producció, ara no perquè hi ha bosc i és m´s productiu, territoris d’explotació més petits, per tant pèrdua de cohesió social, la regionalització és més gran. Al fer els territoris d’explotació més petits → tota la unitat cultural es perd.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 14 páginas totales
Descarga el documento