avaluació i planificació. educacio social, Apuntes de Pedagogía. Universitat de Barcelona (UB)
laiamartiferrer
laiamartiferrer

avaluació i planificació. educacio social, Apuntes de Pedagogía. Universitat de Barcelona (UB)

DOC (48 KB)
6 páginas
3Número de visitas
Descripción
Asignatura: Bases metodologiques de la investigacio educativa, Profesor: psicologia psicologia, Carrera: Pedagogia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 6
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento

PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ EN EL

CAMP DE L’EDUCACIÓ SOCIAL

1. Quins són els DESTINATARIS, els receptors directes de les

accions del projecte (nouvinguts/des, persones privades de llibertat,

dones que han patit violència masclista...) així com les seves

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS (si el projecte ho

especifica) (plana 76 del mòdul 1) (1 punt).

En aquest cas podríem dir, que els receptors de les accions del projecte són diversos grups o

col·lectius. D’’una banda, com a usuaris immediats potencials tindríem a les persones grans del

barri on es du a terme el projecte (la majoria majors de 75 anys), i en aquest sentit faríem

referència tant a aquelles persones grans que es troben en situació de soledat o d’aïllament físic

per qualsevol motiu (barreres arquitectòniques i/o psicosocials), així com a aquelles persones

grans actives que participen en la millora de la qualitat de vida de les persones grans de la seva

pròpia comunitat (Coordinadora d’entitats del Poble-Sec, 2015). D’altra banda doncs, com a

usuaris indirectes del mateix projecte, podem nombrar a aquelles persones que exerceixen com

a cuidadores de persones grans.

2. Quin és l’ÀMBIT D’ACTUACIÓ del projecte, el camp o espai de

treball (educació de persones adultes, lleure, cultura, animació

sociocultural...) i GEOGRÀFIC (localització física) (pàgina 76 del

mòdul 1) (0’5 punts).

L’àmbit d’actuació del projecte o el camp de treball és el de l’atenció a la gent gran

(Dependència). La localització física del projecte es desenvolupa a una escala “micro”, en

aquest cas, el projecte cobreix el barri del Poble-Sec de la ciutat de Barcelona

3. Quina és la INSTITUCIÓ de la que depèn (Ajuntament, Diputació,

Generalitat, Consorci, Associació, Cooperativa...) (plana 75 del

mòdul 1) (0’5 punts).

El projecte “Poble-Sec per a la gent gran” depèn de la Coordinadora d’Entitats del Poble-Sec,

una federació que aplega entitats i associacions d’aquest barri de la ciutat de Barcelona.

4. Quin és el MARC JURÍDIC que l’empara, normativa de referència,

que justifica i dóna validesa a la intervenció (pàgina 76 i següents

del mòdul 1) (0’5 punts).

Cal esmentar prèviament, l’aprovació per part del parlament de Catalunya de la “Llei de

Barris” (Llei 2/2004, de 4 de juny de 2004), que tenia com a objectiu “la millora de les

condicions de vida de tota la ciutadania, especialment d’aquelles persones que resideixen en els

PAGE 4

entorns urbans més fràgils que aguditzen la fractura social” (Consorci Sanitari de Barcelona i

Agència de Salut Pública de Barcelona, 2009, pp.6). Així doncs, l’any 2006 es va posar en

marxar el programa “Salut als Barris” i es va elaborar el “Diagnòstic de Salut del Poble Sec del

Pla Comunitari del Poble Sec 2006-2007” i el “Diagnòstic de Salut del Poble Sec” de l’Agència

de Salut Pública de Barcelona (2008), informes que justifiquen l’actuació de projectes com

aquest. Altres marcs referencial són les publicacions “La salut de Barcelona 2013” de

l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona; així com “Temps i gent

gran” de l’Ajuntament de Barcelona (2014).

5. Quin és l’OBJECTIU GENERAL, el propòsit o meta que conforma

el marc de referència del projecte (plana 69 i següents del mòdul 1)

(1 punt).

En aquest projecte, podem localitzar dos grans objectius generals: “Promoure la participació de

les persones grans que es troben en situació de dependència i/o en risc d’exclusió social,

dinamitzant les seves relacions, vincles afectius i socials i aportant oportunitats de participació

en el propi entorn, a través de la solidaritat veïnal i intergeneracional, el voluntariat i el treball

comunitari en xarxa”, i “Promoure la vinculació de la gent gran activa als projectes del barri que

s’adrecen a la gent gran més vulnerable.” (Coordinadora d’entitats del Poble-Sec, 2015).

6. Quins són els PROGRAMES D’ACCIÓ o línies de treball, definits

dins del projecte,i constituïts per blocs d’activitats (planes 29 i 80

del mòdul 1) (1’5 punts).

Línea de treball: Formació i seguiment del voluntariat

Activitats: Reunions individuals i crupals amb voluntaris i voluntàries

Línea de treball: Inclusió i promoció de la salut de les persones grans.

Activitats: Visites periòdiques de voluntaris/es a persones grans que es troben

soles; Sortides grupals de persones grans amb problemes de mobilitat i

dificultats arquitectòniques ; Tallers per la millora de la psicomotricitat;

Sortides culturals i celebracions de dies assenyalats (St. Jordi, Nadal,

Castanyada,...); Activitats intergeneracionals i interculturals.

Línea de treball: Perspectiva de gènere.

Línea de treball: Cuidador/es i famílies

Activitats: Reunions i derivacions de persones cuidadores i famílies

Línea de treball: Difusió i sensibilització

PAGE 4

Activitats: Mostres, fires, esdeveniments; articles, publicacions, xarxes socials,

televisió, radio; sortides a espais públics, projectes artístics.

7. Qui conforma l’equip de professionals / recursos humans: el

NOMBRE DE TOTES LES PERSONES QUE HI

TREBALLARAN i els seus PERFILS PROFESSIONALS

(pàgina 96 i següents del mòdul 1) (1’5 punts).

L’equip de recursos humans consta de 3 coordinadores de projecte, 44 voluntari/es, i 3

estudiants en pràctiques (amb perfils com integració social, psicologia, treball social i educació

social), així com serveis externs com dinamitzador/es, conductors/es de transport adaptat,

auxiliars, etc.( Coordinadora d’entitats del Poble-Sec, 2015)

8. D’on prové el FINANÇAMENT ECONÒMIC per portar-ho a

terme (públic, privat, propi...) o, si no hi consta, d’on creus que

podria procedir? (pàgina 99 del mòdul 1)(0’5 punts).

Les fonts potencials de finançament econòmic són: Subvencions públiques (podríem suposar

que fossin de l’ajuntament de Barcelona o de la Generalitat) i subvencions privades

(possiblement de centres o fundacions privades). Pel que es pot observar en l’apartat de

pressupost del projecte, també es preveu com a font de finançament possible, l’aportació al

Premi Josep Maria Rueda, que convoca l 'Àrea d'Atenció a les Persones de la Diputació de

Barcelona.

9. En quin TIPUS D’ACTIVITATS intervé o creus que podria

intervenir L’EDUCADOR/A SOCIAL com a professional específic

(planificació,assessorament, intervenció directe, educativa...)? Raona

la resposta (1’5 punts).

L’educador social com a professional específic podria intervenir en diferents tipus d’activitats

com per exemple l’assessorament als beneficiaris de les actuacions del projecte, informant i

orientant a la gent gran (i familiars) que vol començar a formar part del projecte, gent gran que

ja hi forma part, i persones que exerciran o que exerceixen la funció de cuidadores i/o

voluntàries, doncs l’educador social està format per detectar i analitzar les carències i

problemàtiques que poden ser present en les persones. En un altre tipus d’activitats on podria

PAGE 4

intervenir seria en l’elaboració, la planificació, el seguiment i l’avaluació de les activitats que es

duen a terme o que es podrien realitzar en un futur dins el projecte, tenint en compte les

necessitats del col·lectiu. A més a més, l’educador social pot fer també una intervenció directa

realitzant coordinacions i seguiments setmanals de casos. L’educador social pot realitzar tasques

relaciones amb la gestió del projecte, establint coordinacions amb diferents agents que treballen

en el mateix àmbit per tal d’oferir més recursos al projecte, així com derivacions adequades a

cada cas.

10. El projecte triat segueix l’estructura formal d’un projecte social tal

com s’estableix als apunts del mòdul i de l’assignatura? Quines parts

si i altres no? (1’5 punts).

El projecte triat, en aquest cas, “Poble-Sec per la Gent Gran”, com s’apunta en el mateix

anunciat de la PAC, manté un esquema (Diagnòstic; Proposta d’intervenció; Accions i

activitats; Avaluació) diferent a l’estructura formal d’un projecte social com el que hem

pogut observar en el mòdul 2 de l’assignatura.

Com podem observar, el projecte ofereix un diagnòstic del context social sobre el qual

pensa intervenir i justificar les seves actuacions, així com un resum a mode de descripció del projecte on també queda reflectida l’organització responsable del disseny i l’execució

d’aquest (marc institucional). També fa referència a la cobertura espacial (territori sobre el

que treballar), als diferents destinataris del projecte, i als recursos humans (especificant

funcions i perfils professionals), materials, i infraestructurals. Més endavant es poden

observar els objectius generals i específics i els resultats esperats envers aquests, però

no en fa referència a aquells objectius de caire tècnics o operatius. En el projecte

s’observen les diferents activitats que es duen a terme (tot i que no es parla sobre la

planificació concreta, metodologia i cronologia d’aquestes), però falta la concreció en

programes d’acció i unitats de programació. Hi ha altres elements de l’estructura formal

que no s’hi troben, com per exemple en la justificació del projecte, seria oportú incloure

altres intervencions o projectes que haguessin abordat amb anterioritat temes similars o vinculats. Pel que fa a la metodologia que es seguirà durant la posada en marxa del

projecte, és bastant escassa, així com el disseny i la organització de l’acció tampoc

queda del tot definida en quant als rols que tindrà cadascun dels professionals i

membres de l’equip. D’altre banda, en aquest projecte si que es pot observar el pla de

comunicació i difusió que es realitzarà, així com el pressupost sobre el que es tindrà el

PAGE 4

marge d’actuació. Finalment, també s’inclou una proposta d’avaluació i seguiment del

projecte mitjançant indicadors quantitatius i qualitatius.

BIBLIOGRAFIA

- Agència de Salut Pública de Barcelona, Consorci Sanitari de Barcelona. (2009). Salut als

barris: avaluació : el Poble Sec. Recuperat de: http://hdl.handle.net/11703/88306

- Coordinadora d’entitats del Poble-Sec. (2015). Projecte: Poble-Sec per la gent gran. Recuperat

de: https://www.diba.cat/documents/14465/104883464/035.PROJECTE+Poblesec+

per+la+gent+gran.pdf/d0680c31-a897-48b4-9160-536d78406579

- Mòdul 1. Planificació i educació social de Miquel Castillo Carbonell. (UOC)

- Mòdul 2. Avaluació i educació social de Miquel Gómez Serra. (UOC)

PAGE 4

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento