BIO RESUM SELECTIVITAT, Exámenes selectividad de Biología. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
marc_gines
marc_gines

BIO RESUM SELECTIVITAT, Exámenes selectividad de Biología. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

DOCX (26 KB)
13 páginas
48Número de descargas
63Número de visitas
72%de 11 votosNúmero de votos
1Número de comentarios
Descripción
Asignatura: Biologia, Profesor: Toni Acosta, Carrera: Psicologia, Universidad: UAB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 13
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento

BIOLOGIA RESUM

ATP: és la molècula de transferència d’energia més important dins la cèl·lula.

Aliments energètics

GLÚCIDS tenen un grup hidroxil (OH)

Monosacàrids: molècules formades per cadenes de 3 a 7 àtoms de carboni. Cada carboni té la funció alcohol excepte un que té grup carboxílic (aldehid o cetona).

Tenen gust dolç i són solubles en aigua, també són sòlids cristal·lins.

*Glucosa (C6H12O6) És el principal combustible metabòlic que es degrada durant la respiració cel·lular. Es troben a les cèl·lules tissulars.

*Fructosa (C6H12O6) En l’home és la principal font d’energia dels espermatozoides. Es troba a la fruita, a la mel i a les verdures.

*Galactosa (C6H12O6) Aportació energètica. Es troba en els productes làctics.

Disacàrids: Glúcid format per la unió de dos monosacàrids. Són dolços i solubles en aigua.

*Maltosa (glucosa+glucosa) Aportació d’energia a l’organisme.

Es troba a l’oli, les fècules i la cervesa.

*Lactosa (glucosa+galactosa) Aportació d’energia. Es troba a la llet de les femelles dels mamífers.

*Sacarosa (glucosa+fructosa) Aportació d’energia. Es troba en les canyes de sucre i en la remolatxa sucrera.

Polisacàrids: Polímers formats per molts monosacàrids units mitjançant enllaços glucosídics. Són macromolècules. No són dolços i són insolubles en aigua.

*Midó (moltes glucoses) important font d’energia en la dieta humana. Es troba a la fruita, la verdura i els cereals.

*Glicogen (moltes glucoses) Aportació energètica. Es troba a les cèl·lules animals.

* Cel·lulosa (molècules de glucosa) Aportació d’energia i facilita la digestió. Es troba en la paret d’una cèl·lula vegetal.

Resum funcions biològiques glúcids

ENERGÈTICA: molts dels glúcids tenen aquesta funció ja que l’organisme les crema per obtenir energia. EX: monosacàrids.

RESERVA ENERGÈTICA: Quan els nivells de glucosa en el medi cel·lular no són suficients per cobrir les necessitats energètiques, el midó i el glicogen intervenen.

ESTRUCTURAL: En els vegetals la cel·lulosa realitza aquesta funció.

LÍPIDS

Proporcionen més del doble d’energia que els hidrats de carboni.

Són molècules orgàniques que es troben en tots els tipus de cèl·lules. Són insolubles en aigua.

1. Triglicèrids: Estan formats per 3 àcids grassos i glicerina. Tenen la funció de subministrar energia a la nostra dieta.

2. Esteroides: Deriven de l’esterà. Tenen una funció bàsicament hormonal.

3. Terpens: Estan constituïts d’isopré, són molt abundants en les plantes. Comuniquen sabors i aromes.

4. Fosfolípids: Són antipàtics, perquè son capaços de reorganitzar-se a l’aigua.

Resum funcions biològiques lípids

ENERGÈTICA: Molts lípids s’usen per ser cremats i obtenir energia.

FUNCIÓ ESTRUCTURAL: Els fosfolípids formen part de la membrana cel·lular. A més el colesterol també es un lípid present a les membranes.

PROTECCIÓ: Les ceres impermeabilitzen els cabells o plomes dels animals.

HORMONAL: La progesterona n’és un exemple.

VITAMINES: Alguns lípids són vitamines com la vitamina D.

AÏLLANT TÈRMIC: Els triglicèrids són aïllants tèrmics ja que són molt conductors i per tant conserven la temperatura del cos.

METABOLISME

És el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme. El metabolisme està format per vies metabòliques que són el conjunt de reaccions encadenades.

Catabolisme: Obtenció d’energia; trenca enllaços per formar molècules més petites.

A l’inici de qualsevol exercici, la generació immediata d’ ATP s’aconsegueix utilitzant creatina fosfat. Es tracta d’una substància que s’acumula als músculs que pot ser utilitzada per regenerar ATP a partir d’ ADP i fosfat; el fosfat el subministra la pròpia creatina fosfat. La descomposició de la creatina fosfat comença al mateix moment de l’inici de l’exercici. No requereix oxigen i proporciona energia per 6-10 segons.

1. Glucòlisi: Una sèrie de reaccions controlades per enzims permeten l’oxidació dels glúcids; les etapes inicials de la descomposició dels glúcids, conegudes com a glucòlisi, tenen lloc al citoplasma de les cèl·lules.

Les primeres reaccions de la glucòlisi requereixen un input d’energia (energia d’activació) procedent de l’ ATP. Per iniciar el procés s’afegeixen dos grups fosfat procedents de l’ ATP. Ara ja es pot dividir en dues molècules de compostos de 3 carbonis.

Cada sucre de 3 carbonis és oxidat produint el compost de 3 carbonis anomenat piruvat; durant la reacció s’alliberen dos àtoms d’hidrogen. La glucosa es troba en un nivell energètic superior al del piruvat, de manera que en al conversió, s’obté una certa quantitat d’energia disponible per a la creació directa d’ ATP. El fosfat dels compostos intermedis és transferit a l’ ADP, formant-se ATP. Aquest procés s’anomena fosforil·lació a nivell de substrat perquè l’energia per a la formació d’ ATP procedeix dels substrats.

2. Reacció d’enllaç: Si hi ha oxigen disponible, el piruvat de 3-C format al final de la glucòlisi entra dins el mitocondri. Allà s’oxida completament formant tres molècules de diòxid de carboni i aigua.

El primer pas consisteix en que el piruvat és descarboxilat (s’allibera diòxid de carboni com a producte residual), deshidrogenat (se separen dos hidrògens) i la molècula de dos carbonis resultant es combina amb el coenzim A per formar acetil coenzim A (acetil CoA). El coenzim A transporta els grups acetils de 2 carbonis cap al cicle de krebs.

3. Cicle de Krebs: Cada acetil CoA (compostos de 2 carbonis) es combina amb un compost de 4 carbonis per formar-ne un de 6 carbonis. En una ruta circular de reaccions es torna a formar el compost de 4 carbonis original.

Reaccions dins el cicle de Krebs:

■ Reaccions de fosforil·lació que afegeixen fosfat.

ADP+Pi ATP

■ Reaccions de descarboxilació que desprenen diòxid de carboni. Piruvat acetil CoA+CO2

■ Reaccions de deshidrogenació que alliberen hidrogen.

Piruvat acetil CoA+2H

■ Reaccions redox en què s’oxiden i redueixen substrat.

NAD+ é NADH

4. Oxidació d’àcids grassos: A l’oxidació dels àcids grassos té lloc la separació del glicerol i els àcids grassos que formen els triglicèrids. Els àcids grassos es descomponen en una sèrie de reaccions en que cadascuna d’elles genera el mateix compost de 2 carbonis, els quals poden alimentar el cicle de krebs per la seva oxidació. Aquest procés s’anomena B- oxidació.

5. Degradació catabòlica de les proteïnes: El que diferencia els aminoàcids de les altres biomolècules és la presència de nitrogen en la seva molècula. El primer pas en la degradació dels aminoàcids consisteix en l’eliminació del grup amina.

L’eliminació del grup amina es fa a través de dues classes de reaccions: les transaminacions i la desaminació oxidativa.

■ TRANSAMINACIONS: són reaccions catalitzades per uns enzims, les transaminases, que es produeixen al fetge. Les transaminacions consisteixen en unes reaccions durant les quals el grup amina dels aminoàcids es transfereix a una altre molècula, un alfa- cetoàcids, dels quals el més comú és l’àcid alfa- cetoglutàric.

La transaminació amb l’àcid alfa- cetoglutàric comporta la formació d’àcid glutàmic, el qual fa reserva de grups amino per a la síntesi de nous aminoàcids i altres compostos nitrogenats.

■ DESAMINACIÓ OXIDATIVA: és una reacció que es produeix al fetge i als ronyons. Consisteix en la desaminació de l’àcid glutàmic perquè pugui ser utilitzat novament en les transaminacions.

Un cop eliminat el grup amina dels aminoàcids, es poden produir diferents compostos el destí dels quals pot seguir vies diferents.

6. El destí dels hidrògens. La cadena de transport d’electrons:

Els acceptors d’hidrogen agafen els àtoms d’hidrogen alliberats durant la glucòlisi, la reacció d’enllaç i el cicle de krebs. Per a la majoria d’hidrògens produïts, el seu acceptor d’hidrogen és el NAD, tot i que alguns dels que s’alliberen en una fase del cicle de krebs són acceptats pel coenzim FAD. Quan un coenzim accepta l’hidrogen amb el seu electró es redueix, transformant-se en NAD o FAD.

El coenzim reduït ‘’factura’’ els electrons cap a la cadena de transport de la membrana interna mitocondrial. L’electró i el protó de cada àtom d’hidrogen se separen i l’electró es mou al llarg d’una cadena de transportadors d’electrons situats a la membrana interna mitocondrial. Aquesta cadena es coneix amb el nom de cadena de transport d’electrons.

A mesura que els electrons van passant d’un transportador a un altre seguint una sèrie de reaccions redox, s’allibera energia que és utilitzada per generar ATP.

7. Síntesi d’ ATP per quimiosmosi: Com es passa de la cadena de transport d’electrons a la síntesi d’ ATP?. Utilitzant l’energia alliberada a mesura que els electrons es mouen al llarg de la cadena de transport d’electrons, els protons (ions d’hidrogen) originats a partir dels àtoms d’hidrogen alliberats a la glucòlisi i el cicle de krebs són bombejats a través de la membrana interna mitocondrial des de la matriu fins a l’espai entre membranes.

Això genera un gradient electroquímic acusat a través de la membrana interna. Hi ha una gran diferència entre de concentració d’ H+ a través de la membrana, i una gran diferència elèctrica.

Els protons difonen seguint aquest gradient electroquímic a través de proteïnes canal de la membrana. A mesura que els ions hidrogen passen a través de la proteïna canal, la síntesi d’ ATP és caracteritzada per l’ ATPasa situada en aquesta proteïna. L’ió hidrogen provoca un canvi de conformació del centre actiu de l’enzim de tal forma que l’ ADP s’hi pot enllaçar. Dins la matriu, els H+ i els electrons es recombinen per formar àtoms d’hidrogen. Aquests es combinen amb oxigen per formar aigua. L’oxigen és reduït. Aquest mètode de síntesi d’ ATP es coneix com a fosforil·lació oxidativa.

8. Destí del piruvat amb poc O2: A l’inici de qualsevol exercici i durant un exercici intens, les demandes d’oxigen de les cèl·lules superen el subministrament. Sense oxigen per acceptar els ions hidrogen i els electrons, la cadena de transport d’electrons s’atura i el NADH+H+ format durant la glucòlisi i el cicle de krebs no s’oxida. Les reaccions respiratòries no poden continuar.

Però és possible oxidar el NADH+H+ format durant la glucòlisi, utilitzant el piruvat, producte final de la glucòlisi. Es tracta d’unes vies catabòliques anomenades fermentacions, i els productes finals dels quals són molècules orgàniques com el lactat en el cas de la musculatura esquelètica.

El piruvat es redueix a lactat i així es genera la forma oxidada de NAD. D’aquesta forma, la fermentació làctica, permet a l’atleta seguir, descomponent parcialment la glucosa, produint una petita quantitat d’ ATP. El rendiment és de només dues molècules d’ ATP per molècula de glucosa.

El producte final de la fermentació anaeròbia és el lactat, el qual s’acumula en els músculs i caldrà eliminar-lo posteriorment.

A mesura que el lactat s’acumula, el pH de la cèl·lula va disminuint, inhibint així els enzims que catalitzen les reaccions de glucòlisi. Les reaccions de glucòlisi i l’activitat física que depèn d’elles no poden continuar.

Nomes es un tema de la sele...
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 13 páginas totales
Descarga el documento