Biologia molecular, Ejercicios de Biología. Universitat de Barcelona (UB)
Emayne
Emayne

Biologia molecular, Ejercicios de Biología. Universitat de Barcelona (UB)

PDF (226 KB)
3 páginas
3Número de visitas
Descripción
Asignatura: biologia, Profesor: Pedro Pedro, Carrera: Ciència i Tecnologia dels Aliments, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 3
Descarga el documento

EXAMEN DE BIOLOGIA MOLECULAR – 19/06/2017 TIPUS A

1

MARCAR EN EL FULL DE RESPOSTES SI LA FRASE ÉS VERDADERA (A) o FALSA (B)

Preguntes ben contestades: +1 Preguntes mal contestades: -1 Preguntes no contestades: 0

1. Tots els gens humans es troben en el DNA nuclear. (F)

2. Segons el model de Watson i Crick, adenina i timina s'aparellen mitjançant la formació de dos ponts d'hidrogen. (V)

3. Els enllaços fosfodièster mantenen unides covalentment les dues cadenes entre si. (F)

4. La distància entre els enllaços glicosídics que uneixen la cadena bases enfrontades és constant. (V)

5. En condicions fisiològiques la majoria del DNA es troba en la forma B. (V)

6. La temperatura de fusió d'una molècula de DNA és directament proporcional al seu contingut en GC. (V)

7. La doble hèlix es fon in vivo (fisiològicament) per un increment de la temperatura. (F)

8. Els cromosomes eucariotes es repliquen a partir d'un únic origen de replicació. (F)

9. La unió de la proteïna dnaA a Oric desencadena la replicació del cromosoma d'E coli.

10. Després de la replicació, cada nova molècula de DNA està formada per dues cadenes acabades de sintetitzar. (F)

11. La DNA polimerasa I uneix desoxirribonucleòtids als grups 5 'fosfat d’una cadena de DNA preexistent. (F)

12. La DNA polimerasa I sintetitza la major part del DNA. (F)

13. Els mutants d'E coli amb una activitat DNA polimerasa I disminuïda són viables. (V)

14. Petits fragments de DNA actuen com encebadors en la replicació del DNA. (F)

15. L'activitat exonucleasa 3 '-> 5' de la DNA polimerasa III permet l'eliminació del encebador. (F)

16. La presència de tautòmers de les bases durant la replicació del DNA indueix mutacions. (V)

17. La hipometilació de la cadena recentment sintetitzada permet la substitució de nucleòtids incorporats erròniament

mitjançant l'acció de les proteïnes Muth, mutL i Muts. (V)

18. La presència de timina en el DNA permet la reparació de la citosina desaminada. (V)

19. La DNA polimerasa V permet la síntesi de DNA de forma susceptible a errors. (V)

20. El Xeroderma pigmentosum és causat per una reparació deficient del DNA. (V)

21. Els telòmers es repliquen gràcies a una transcriptasa inversa que conté un RNA motlle (telomerasa). (V)

22. La proteïna RecA participa en la resposta SOS i en la recombinació homòloga. (V)

23. La proteïna RecA promou la recombinació específica de lloc. (F)

24. Durant la segregació dels cromosomes es produeixen fenòmens de recombinació homòloga. (V)

25. Els gens de les immunoglobulines es formen per recombinació. (V)

26. Els oligonucleòtids utilitzats com encebadors en la reacció en cadena de la polimerasa delimiten la longitud del

fragment de DNA amplificat. (V)

27. La tècnica de PCR pot ser utilitzada per al diagnòstic de malalties genètiques. (V)

28. La transcriptasa inversa sintetitza DNA utilitzant RNA com a motlle. (V)

29. Els plasmidis són molècules de DNA de doble cadena que poden replicar-se independentment del cromosoma de

l'hoste. (V)

30. Les cèl·lules d'un cultiu primari proliferen indefinidament. (F)

31. Les cèl·lules d'origen tumoral en cultiu proliferen indefinidament. (V)

32. El cultiu de cèl·lules humanes està prohibit internacionalment. (F)

33. L'expressió d'un transgèn es pot veure condicionada pel nombre de còpies que són integrades i pel lloc d'integració

en cada línia transgènica que es genera. (V)

34. Tots els animals transgènics originats a partir de cèl·lules mare embrionàries (ESC) són capaços de transmetre el

transgèn a la seva descendència. (F)

35. Les RNA polimerases necessiten d'una molècula encebadora (3'-OH) per sintetitzar el RNA. (F) 36. L'RNA ribosòmic és el tipus de RNA més abundant en la cèl·lula. (V) 37. Les cadenes de RNA creixen durant la seva síntesi en direcció 5 '-> 3'. (V)

38. La subunitat sigma () sempre està unida a la RNA polimerasa (RNAP). (F) 39. Un fet comú en els mecanismes de terminació de la transcripció és que els senyals funcionals resideixen a la

molècula de RNA recentment sintetitzat. (V) 40. El CTD de la RNA polimerasa II que transcriu un gen està fosforilat. (V) 41. Els elements reguladors distants (enhancer o potenciadors) només poden actuar corrent amunt de l'inici de

transcripció. (F)

EXAMEN DE BIOLOGIA MOLECULAR – 19/06/2017 TIPUS A

2

42. Les seqüències promotores de la transcripció es localitzen a l'extrem 3 'de la seqüència que serà transcrita. (F) 43. La tRNA nucleotidiltansferasa afegeix la seqüència CCA a l'extrem 3 'dels tRNAs sense necessitat de motlle. (V) 44. La maduració alternativa dels transcrits pot generar diferents versions d'una proteïna (V) 45. El fenomen conegut com RNA editing, permet l'obtenció d'Apo B-100 i Apo B-48 a partir d'un únic gen (V) 46. En eucariotes, la diversitat del transcriptoma és més gran que la del genoma. (V) 47. Mutacions que afecten la seqüència del DNA dels introns són sempre silencioses ja que no alteren la seqüència de

les proteïnes codificades. (F) 48. El splicing es produeix un cop finalitzada la transcripció. (F) 49. L'eliminació del intró dels rRNA eucariotes (introns del grup I) es produeix a través de reaccions de

transesterificació. (V) 50. Les snoRNAs (RNA nucleolares petits) participen activament en el splicing del mRNA. (F) 51. Les snRNPs (partícules de ribonucleoproteïnes nuclears petites) dirigeixen la modificació de les bases del pre-

rRNA. (F) 52. Els miRNAs son reguladors de l'expressió gènica. (V)

53. La utilització de siRNAs permet els experiments de pèrdua de funció en cèl·lules de mamífers. (V)

54. Els operones bacterians permeten una regulació coordinada de l'expressió gènica. (V) 55. En funció dels nivells de triptòfan l'operó pot transcriure molècules de mRNA de diferent mida. (V) 56. L’alolactosa és l'inductor fisiològic de l'operó lactosa. (V) 57. La màxima expressió de l'operó Lac requereix la presència de lactosa i cAMP. (V) 58. En el domini Hèlix-Gir-Hèlix, ambdues estructures secundàries interaccionen amb el DNA. (F) 59. Els enzims de restricció estan normalment codificats en el DNA dels plasmidis. (F) 60. La seqüència CAATTG (EcoRI) es troba en el genoma humà (que té unes 3.109 parells de bases) unes 1.500

vegades. (F) 61. En una població de cDNA, obtingut a partir de pàncrees humà, trobarem la seqüència només de gens que

s'expressen en pàncrees. (V) 62. La soca XL1blue sintetitza els dos fragments α i ω de la β-galactosidasa. (F) 63. Els plasmidis utilitzats per clonatge solen contenir un gen que proporciona resistència a un antibiòtic. (V) 64. El sistema CRISPR reconeixen el DNA diana mitjançant un RNA guia. (V) 65. Per realitzar un Sorthern blot és necessària la utilització d'enzims de restricció. (V) 66. Els microarrays permeten mesurar el nivell d'expressió de tots els gens d'un genoma en una mostra valorant el

nombre de transcrits (mRNA) de cada gen. (V) 67. Es molt senzill expressa un cDNA eucariota en bacteris. (F) 68. La transcripció basal eucariota es no restringida. (F)

69. Els nucleosomes es formen en el moment que s’inicia la transcripció (F)

70. L’heterocromatina és transcripcionalment més activa que l’eucromatina. (F)

71. En gens eucariotes és més freqüent la regulació positiva. (V)

72. L’acetilació d’histones té lloc en residus de lisina. (V)

73. Les histones acetilades són reconegudes per proteïnes amb bromodominis. (V)

74. La metilació del DNA a les illes CpG augmenta la transcripció. (F)

75. Els factors de transcripció es poden unir a qualsevol tipus de seqüència de DNA que trobin i per això regulen molts

gens diferents. (F)

76. La unió del lligant a un receptor nuclear promou la interacció amb coactivadors molts d’ells amb activitat Histona

Acetilasa (HAT). (V)

77. Els enhancers o intensificadors es localitzen just al costat de l’inici de transcripció dels gens eucariotes. (F)

78. El fenotip lactasa persistent (C/T-13910) depèn d’una mutació puntual en un enhancer que regula el gen de la lactasa.

(V)

79. Els diferents mecanismes de control de l’expressió gènica acaben al final amb la remodelació de la cromatina. (V)

80. Cada mRNA eucariota té tres marcs de lectura i per tant codifica per tres proteïnes funcionals diferents. (F)

81. La degeneració del codi genètic augmenta els efectes deleteris de les mutacions. (F)

82. La polinucleòtid fosforilasa permet la síntesi in vitro de polímers de RNA. (V)

83. Hi ha tRNAs que reconeixen més d’un codó. (V)

84. La inosina pot formar ponts de hidrogen amb tres nucleòtids diferents. (V)

85. La primera base de l’anticodó (5’) determina el número de codons reconeguts pel tRNA. (V)

EXAMEN DE BIOLOGIA MOLECULAR – 19/06/2017 TIPUS A

3

86. El rRNA 16S participa en reconèixer si l'aparellament de les dues primeres bases és correcte. (V)

87. El lloc d’edició de les aminoacil-tRNA sintetases hidrolitza els aminoàcids activats menors que el correcte. (V)

88. La seqüència de Shine-Dalgarno (rica en purines) contribueix al reconeixement de l'AUG d'iniciació en eucariotes

(F).

89. Les proteïnes es sintetitzen des de l’extrem carboxil a l’amino. (F)

90. En l’elongació, els tRNAs carregats amb aminoàcids s'uneixen al lloc P de la subunitat 30s del ribosoma. (F)

91. IF2 unit a GTP s'uneix al tRNAfMet carregat amb formilmetionina. (V)

92. La formació de l’enllaç peptídic té lloc entre el polipèptid del peptidil-tRNA situat al lloc P i l’aminoacil-tRNA situat al

lloc A. (V)

93. El complex Aminoacil-tRNA-EF-Tu-GTP s’uneix al lloc A del complex 70s. (V)

94. Els codons de parada son reconeguts per tRNAs específics. (F)

95. Els transcrits eucariotes solen ser policistrònics. (F)

96. En la traducció eucariota el primer aminoàcids que s’incorpora és la formil-metionina. (F)

97. La puromicina bloqueja la translocació i el pèptid creixent es dissocia del ribosoma prematurament. (V)

98. Quan la Proteïna d’unió a l’IRE (IRP) està unida a l’element de resposta al ferro (IRE) de la ferritina que es localitza

a 5’ de la regió codificant el RNA no es tradueix. (V)

99. La síntesi de les proteïnes destinades a la mitocòndria es produeix en el reticle endoplasmàtic rugós. (F).

100. La partícula de reconeixment del senyal (SRP) s’uneix al pèptid senyal de la proteïna naixent. (V)

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Descarga el documento