BIosenyalitzacio, Apuntes de Bioquímica. Universitat de Barcelona (UB)
alba_graells
alba_graells

BIosenyalitzacio, Apuntes de Bioquímica. Universitat de Barcelona (UB)

3 páginas
8Número de descargas
12Número de visitas
Descripción
Asignatura: bioquimica, Profesor: Diego Haro, Carrera: Ciència i Tecnologia dels Aliments, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 3
Descarga el documento

TEMA 5: BIOSENYALITZACIÓ - TRANSMISSIÓ INTERCELULAR DE LA INFORMACIÓ:

- Tipus de missatgers o senyals

- Hormones

- Neurotransmisors

- Factors de creixement

- Feromones

- Olors

- Gustos

- Llum

- Components de la matriu extracel·lular

- Antigens

- Accions a nivell molecular

- Alteració en el fluxe d’ions

- Regulació de l’activitat d’enzims

- Inducció de la síntesi de proteïnes

- Activació de sistemes de transport

- HORMONES

- Substàncies alliberades per una cèl·lula que actuen sobre una altra cèl·lula (diana) modificant la seva activitat - Integren i coordinen les activitats metabòliques dels diferents teixits.

a) Endocrines: s’alliberen a la sang, actuen sobre dianes allunyades.

b) Paracrines: s’alliberen a l’espai extracel·lular i actuen sobre dianes properes.

c) Autocrines: actuen sobre la mateixa cèl·lula que les allibera

- PRINCIPALS GLÀNDULES DEL SISTEMA ENDOCRÍ HUMÀ:

- Pàncrees, Pituitària, Hipotàlem, Fetge, Testicles, Tiroides, Ovaris, Ronyó.

- SISTEMA ENDOCRÍ DEL PÀNCREES:

- El pàncrees endocrí secreta hormones:

- Cèl·lula β: secreta insulina.

- Cèl·lula α: secreta glucagó.

- Cèl·lula δ: secreta somatostatina.

- La insulina és necessària quan hi ha un alt nivell de glucosa a la sang.

- La glucosa és la principal font d’energia en l’organisme. Després de la digestió va a parar a la sang i és absorbida pels altres teixits.

- La concentració de glucosa a la sang ha d’estar equilibrada.

- L’organisme principal que regula els nivells de glucosa és el fetge. La insulina permet que la glucosa entri al fetge i s’activin les vies metabòliques.

- Quan no hi ha glucosa a la sang no es secreta insulina sinó glucagó, que activa les vies inverses que sintetitzen glucosa al fetge i s’abocarà a la sang.

- BIOSENYALITZACIÓ: - Les cèl·lules animals intercanvien informació sobre la seva localització correcta en un embrió en desenvolupament, les concentracions d’ions i glucosa en els fluids extracel·lulars i les activitats metabòliques interdependents que tenen lloc en diferents teixits. En tots aquests casos, el senyal representa informació que es detecta per un receptor específic i es converteix en una resposta cel·lular en la que sempre intervé un procés químic. Aquesta conversió d’informació en canvi químic, anomenada TRANSDUCCIÓ DE SENYAL, és una propietat universal de les cèl·lules.

- Els organismes utilitzen només uns pocs mecanismes conservats evolutivament per a detectar els senyals extracel·lulars i transduïr-les en canvis intracel·lulars.

- La BIOSENYALITZACIÓ estudia la recepció, processament i resposta de les cèl·lules a la informació provinent de l’entorn.

- Mecanismes de transducció de senyals: circuits moleculars que detecten, amplifiquen i integren diverses senyals externes per generar respostes a través de canvis en:

- l’activitat enzimàtica,

- l’expressió de gens o

- els canals d’ions

- LES HORMONES ACTUEN A TRAVÉS DE RECEPTORS ESPECÍFICS DE LA CÈL·LULA DIANA:

- Receptor hormonal: molècula proteica a la qual l’hormona s’uneix de forma reversible i específica.

- Receptors intracel·lulars

- Receptors de membrana

- Degut a l’alta afinitat pels seus receptors, les hormones són efectives a concentracions molt baixes.

- MECANISME GENERAL DE TRANSDUCCIÓ DE SENYALS:

A) ESPECIFICITAT: les transduccions de senyal són extraordinàriament específiques i sensibles. Aquesta especificitat s’aconsegueix per complementarietat molecular precisa entre les molècules senyal i receptor, en la que intervenen el mateix tipus de forces dèbils (no covalents) que tenen lloc en les interaccions enzim-substrat i antigen-anticòs. La molècula senyal s’acobla al seu lloc d’unió en el seu receptor complementari, altres senyals no s’acoblen.

- B) AMPLIFICACIÓ: l’amplificació per cascades enzimàtiques té lloc quan un enzim associat amb un receptor de senyal s’activa i, a la vegada, catalitza l’activació de moltes molècules d’un segon enzim, cadascuna de les quals activa moltes molècules d’un tercer enzim i així successivament. Quan els enzims activen enzims, el nombre de molècules afectades incrementa geomètricament en una cascada enzimàtica.

- C) DESENSIBILITZACIÓ/ADAPTACIÓ: l’activació del receptor posa en marxa un circuit de retroalimentació que desconnecta el receptor o l’elimina de la superfície cel·lular.

- D) INTEGRACIÓ: és la capacitat del sistema per a rebre múltiples senyals i produir una resposta unificada apropiada per a les necessitats de la cèl·lula o de l’organisme. Quan dos senyals tenen efectes oposats en una característica metabòlica tal com la concentració d’un segon missatger X o el potencial de membrana, el resultat regulador prové de la informació integrada d’ambdós receptors.

No hay comentarios
Descarga el documento