Bloc 6: la familia amb infants amb discapacitat, Apuntes de Psicología del Desarrollo. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
danae_09
danae_09

Bloc 6: la familia amb infants amb discapacitat, Apuntes de Psicología del Desarrollo. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

3 páginas
1Número de descargas
9Número de visitas
Descripción
Asignatura: Psicologia evolutiva I, Profesor: Encarna Perez, Carrera: Logopèdia, Universidad: UAB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 3
Descarga el documento

Bloc 6: La família davant les discapacitats infantils

La familia és el primer context socialitzador, el primer entorn natural on els membres que la formen evolucionen i es desenvolupen a nivell afectiu, físic, intel·lectual i social.

Les experiències que s’adquereixen en la primera infància i l’afecte que es genera crearà l’entorn familiar.

La familia és la responsable d’oferir oportunitats suficients pel desenvolupar aquelles habilitats i competències personals i socials que permetin als seus membres créixer amb seguretat i autonomia, on siguin capaços de relacionar-se i d’actuar satisfactòriament en l’ àmbit social.

Cada familia és un sistema obert i diferent en continu moviment, canvis i reestructuració, en busca de l’estabilitat i equilibri entre els membre que la composen.

Qualsevol sucés que passa algun dels membres recurreix d’una o d’una altre manera a tots els altres membres. Les famílies experimenten canvis quan neix algun membre, creix, es desenvolupa , mor....

Una d’aquestes ocorre quan neix un fill amb necessitats educatives especials derivades a una discapacitat on sol ser impactant i repercutirà probablement al llarg de tot el cicle vital.

El naixement d’un fill amb discapacitat suposa un shock dintre de la familia. El fet on es percebeix com alguna cosa inesperada, estranya i rara, que trenca totes les expectatives sobre el fill desitjat. En el naixement després de haver plantejat unes expectatives que siguin unes altres això ocasiona una perdida de desencanto davant l’evidencia de discapacitat. En un primer moment va a ser demolidor. La comunicació del diagnòstic de la discapacitat, la inesperada noticia produeix un gran impacte en tot el nucli familiar.

Hi haurà una confusió i diferents sentiments d’acceptació, rebuig i culpabilitat que es barregen.

Els pares la gran majoria encara que saben el primer diagnòstic del seu fill fan una sèrie de recorregut a altres especialistes per tal de que els facin una valoració diferent.

El període d’acceptació dependrà de molts factors, entre ells la característica emocional i personals dels progenitors, la dinàmica familiar, les relacions de parella, els recolzaments socials externs, l’ordre de naixement del nascut (si és el primer, segon o fill únic), el nivell sociocultural i econòmic, etc.

Ajuriaguerra diu que aquelles famílies que tenen un fill discapacitat reaccionen seguint unes pautes de conducta: 1. Quan els vincles familiars són forts, el fet contribueix a la unió, i el fill o s’incorpora al vincle o els vincles mare i pare excloeixen al nen; quan els vincles són dèbils tendeixen a perjudicar al nen. Un altre fet que intervé és la classe social, sembla ser que les famílies de classe baixa i les de mig rural tendeixen a acceptar millor la discapacitat que les de classe social alta i mig urbà.

Cal dir que les famílies amb un nen amb necessitats especials ha de desencadenar les mateixes funcions que els altres, tasques encaminades a satisfer les necessitats col·lectives i individuals dels membres.

Hi ha varies decisions que han de tenir aquests pares amb nens discapacitats on l’edat, la preescolarització, edat escolar, la adolescència, l’edat adulta, l’edat mitjana. La duració d’aquestes etapes és variable i la seva intensitat també.

Si el fill amb discapacitat és el segon i té germans aquests poden patir gelosia per menor atenció i dedicació dels pares, fins i tot també poden agafar rols no propis, com cuidadors, mestres, etc. És més fàcil en l’ infància mentre que en la adolescecia sembla ser més dificultosa i en l’edat adulta ja s’estabilitza.

Encara que el procés sigui llarg i amb patiment, si les famílies disposen de recursos i ajudes aquestes poden adaptar-se realitzant un gran esforç en la que interrelacionen aspectes emocionals i cognitius.

Pel que fa a la intervenció s’ha d’encaminar a reflexionar sobre la situació real actual de la família amb tots els seus components i els professionals, com per exemple, que es el que ocorrer, que es pot fer i que es el que passa. És molt important les reaccions emocional tant d’afecte com de “carinyo” , com el tipus i la freqüència que s’estableix.

Cal fer activitats de tot tipus tant d’oci com esperar a una resposta i tenir molta paciència. Sembla ser que aquest nens tenen un entorn pobre i no són els protagonistes en el seu grup d’amics, on cal que també treballin l’autonomia en les situacions bàsiques, definint cal que el treball dels pares sigui detectar els problemes mes propers, buscant alternatives positives i acceptant les limitacions que dona una discapacitat. Molts dels pares quan arriben a una edat preescolar volen buscar pel seu fill amb discapacitat una escola que sigui bona i que tingui especialistes i professionals qualificats.

Fa molt anys el concepte de discapacitat ha estat en plena evolució on en una primera nominació va estar per la classificació internacional de enfermetats, després per l’OMS amb classificació internacional de deficiències, discapacitats i minusvalidesa i finalment la més recent (2001) ha estar la classificació internacional de funcionament discapacitat.

Segons la OMS també esta la necessitat de considerar també les conseqüències de la malaltia en tots els aspectes de la persona.

Deficiència: és una pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció psicològica (només afecta a l’òrgan). Una anormalitat desviació significativa.

Discapacitat: incapacitat per fer una activitat en el marge considerat normal.

Minusvalidesa: situació de desavantatge per desenvolupar un rol.

Discapacitat segons CIF (2001) on aquesta són limitacions en l’activitat on pot haver d’una desviació lleu a una greu on també en quantitat o qualitat de discapacitat. També restriccions en la participació problemes que pot experimentar un individu per implicar-se en relacions vitals (substitueix minusvalidesa).

Hi ha molts paper que juguen en joc, ja que els factors ambientals on poden ser un factor que facilitin aquesta discapacitat o ambient o poden ser una barrera; els factors personals com poden ser edat, sexe, nivell social i experiències vitals; i també la personalitat.

Resultat de la relació entre les condicions de salut i els seus factors personals i externs (les seves circumstàncies).

Diferents ambients poden tenir diferents efectes en l’individu:

• Entorn amb barreres restringeix la realització de l’individu.

• Entorn facilitador, l’augmenta.

Les actituds a afrontar les discapacitats depenen de valor, context sociohistòric, creences culturals i religioses.

La família com a microsistema on hi ha diferents estructures i funcionament, hi ha varies tipus de famílies aquestes poden ser extenses amb molts membres, monoparentals, interracials (adoptats), homosexuals.

Els infants amb dificultats

No hay comentarios
Descarga el documento