Bloc temàtic 1 FARMACOLOGIA, Apuntes de Farmacología. Universitat de Barcelona (UB)
eleenabm11
eleenabm11

Bloc temàtic 1 FARMACOLOGIA, Apuntes de Farmacología. Universitat de Barcelona (UB)

12 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Farmacologia, Profesor: Farmacologia Farmacologia, Carrera: Podologia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 12
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento

bloc temàtic 1. principis bàsics de la farmacologia

1. HISTÓRIA Inicialment les substancies s’obtenien de vegetals/animals o minerals. També es creia que la malaltia era d’origen diví, i la tractaven els religiosos.

Al segle XIX, Paul Ehrlich va postular que existia una interacció química entre la molècula del fàrmac i la molècula de l’organisme (Nobel 1908)

• FARMAC: Qualsevol substancia química capaç d’interaccionar amb l’organisme per produir un efecte beneficiós o tòxic.

• MEDICAMENT: Fàrmac + excipients, és un fàrmac que contribueix a la prevenció, diagnosi o tractament d’una malaltia.

2. PROCESSOS DELS FÀRMACS

• CICLE GENERAL DELS FÀRMACS

Administració del medicament->Fase farmaceutica->Fase farmacocinètica -> Fase farmacodinàmica->Fase terapèutica->Efecte

Farmacèutica: Penetra bé el fàrmac?

Farmacocinètica: Arriba bé al lloc d’acció?

Farmacodinàmica: Produeix l’efecte previst?

Terapèutic: Es l’efecte terapèutic el desitjat?

Fase farmacocinètica

A través d’uns processos determinen di arriba al lloc d’acció la dosi desitjada i necessària

3 processos: ABSORCIÓ/DISTRIBUCIÓ/ELIMINACIÓ (Metabolisme (fetge) i Eliminació (Ronyó i intestins)) TENEN LLOC DE FORMA SIMULTÁNIA

A l’inici trobem + absorció però a mesura que passa el temps aquesta es torna – fent que hi hagi + eliminació

Perquè pugi ser distribuït ha de passar per les membranes biològiques de forma:

▲ DIFUSIÓ PASSIVA: A favor de gradient i NO ATP.

▲ TRANSPORT ACTIU O ESPECIALITZAT: Amb molècules transportadores.

■ ACTIU (Saturable i en contra de gradient, SI ATP)

■ PASIU (A favor de gradient i NO ATP)

▲ ENDOCITOSI: A partir de vesícules, per fagocitosi o pinocitosi.

La majoria passen per DIFUSIÓ PASSIVA, els que són:

✓ LIPOSOLUBLES

✓ HIDROSOLUBLES

✓ PES MOLECULAR PETIT

✓ H2O

✓ MIDA PETITA (0.4-1nm) per passar pels porus. (el liti passa per BIPOLARITAT)

Per TRANSPORT ESPECIALITZAT passen: Glucosa/Probencid

Per ENDOCITOSI passen: pes molecular gran/poc liposolubles

Els fàrmacs són ACIDS O BASES DÉBILS, en forma ionitzada o no-ionitzada depenent del Ph del MEDI.

La forma NO-IONITZADA SI pot pasar les membranes biològiques

PH Àcid Fàrmac ÀCID DEBIL-------- + NO Ionitzades Fàrmac BASE DÈBIL--------+ SI Ionitzades

PH Bàsic Fàrmac ÀCID DEBIL-------- + SI Ionitzades Fàrmac BASE DÈBIL--------+ NO Ionitzades

Per saber la quantitat de IONITZADES I NO-IONITZADES

PROBLEMES:

2.1) 1r procés-> ABSORCIÓ

Procés que valora el fàrmac des del seu lloc d’administració fins que arriba a la circulació sistèmica

(La via intravenosa/parenteral/tòpica o local NO absorció)

La velocitat i l’eficàcia depèn de la via d’administració

Biodisponibilitat (f): Paràmetre clínic que indica la quantitat de fàrmac que arriba a la circulació sistèmica de forma inalterada (entre 0 i 1)

-> Via intravenosa 1 (la única)

Factors que modifiquen l’absorció

• Concentració de fàrmac: A + concentració + absorció

• Circulació: Irrigació de la zona

• Àrea d’absorció: Per via oral pot arribar a la mucosa gastrointestinal o al epiteli alveolar on l’absorció és més ràpida

• Eliminació pre-sistèmica: per via oral

• Factors fisicoquímics del fàrmac: Liposolublitat (a + millor)/ Grandària (a – millor)/Grau d ’ionització (+ No-ionitzades millor)

2.2) 2n procés-> DISTRIBUCIÓ

Procés farmacocinétic que estudia el pas del fàrmac pel torrent sanguini i el seu pas posterior pels teixits

Els fàrmacs poden estar: En forma lliure al plasma/Incorporades dins una cel.sanguínia/ Unides a proteïnes del plasma (+ COMÚ).

El fàrmac LLIURE és l’unic de sortir i arribar als teixits (per difusió passiva)

• Espais de distribució:

P.e: Heparina: NO surt del compartiment sanguini,és massa gran

Gentomicina: A la sang/plasma + líquid extracelul·lar (poc liposoluble)

Etanol: TOTS els espais de distribució

Els fàrmacs que NO son a la sang ni al líquid extracel. és perquè tenen la seva actuació a DINS de la cèl·lula, ja que quan es fixa a un teixit cel·lular desapareix del compartiment sanguini.

• Líquid corporal

Plasma-> 5%/Intersticial-> 16%/ Intracel·lular-> 35%/ Transcel·lular (humor aquós, líquid cefaloraquidi..) -> 20%

PROBLEMA

• Fixació a proteïnes:

Es fixen a proteïnes per que hi hagi un magatzem de fàrmac, que només surt quan no queda fàrmac lliure, que es el que SI té EFECTE TERAPÈUTIC.

Es troba en equilibri amb la quantitat de fàrmac lliure, si aquest desapareix NO es por unir.

La FORMACIÓ DEL COMPLEX pot ser: Instantània/Reversible/Saturable

Hi ha fàrmacs, com l’ATENOLOL que NO s’uneixen a poteïnes, te un efecte + curt, en canvi el DIAZEPAM el 90% està unit a proteïnes fent que l’efecte duri + temps ja que té un gran magatzem.

Si hi ha MOLT fàrmac LLIURE: + intensitat/-duració

Si hi ha MOLT fàrmac UNIT: - intensitat/+ duració

Al plasma i al greix està en equilibri 1:1 / A l’aigua intersticial hi ha + UNIT a proteïnes

-Si sabem que un medicament té un valor de distribució + gran que els % de cada compartiment voldrà dir que està a TOTS els compartiments.-

EXEMPLES DE PROTEÏNES

AlbúminaÀcids dèbils

Alfa glucoproteïna àcida/Lipoproteïnes Bases dèbils

GlobulinesHormones

Si s’uneixen molt a la proteïna costa més la seva ELIMINACIÓ

CONSEQUENCIES CLÍNIQUES DE LA UNIÓ FÀRMAC-PROTEÏNA

(p.e: antidiabètic oral + AINE)

1. Fenòmens de competitivitat: Els AINE són desplaçants del fàrmac de una proteïna fent que AUGMENTI l’efecte, ja que hi haurà MOLT lliure.

2. Influència en l’absorció intestinal: A + gran el gradient de concentració en l’intestí, la velocitat de difusió serà + GRAN cap a la sang on el gradient pujarà, quan es trobi en EQUILIBRI fins que unes no desapareixin, no passaran mes, les de la sang s’enganxen, per tant hi passaran mes per igualar la quantitat de fàrmac lliure. (+ràpid=ORAL). Si augmenta la velocitat en l’intestí hi haurà menys a la sang.

3. Influència en l’efecte terapèutic: Una donarà – efecte que l’altre, ja que una s’unirà + a proteïnes, el que feia que la que té + fàrmac LLIURE faci + EFECTE.

Volum de distribució (Vd)

Relaciona la concentració del fàrmac que hi ha a l’organisme amb la concentració de fàrmac que hi ha al plasma.

És el volum teòric en el qual s’haurà de dissoldre la quantitat total de fàrmac administrat per obtenir una concentració IGUAL a la plasmàtica.

Vd – de 5L Retingut al compartiment VASCULAR

Vd – de 15L Al Vascular + Al líquid extracel·lular

Vd + de 15L A tota l’aigua corporal

PROBLEMA

FACTORS QUE MODIFÍQUEN EL VOLUM DE DISTRIBUCIÓ

1. Unió a proteïnes plasmàtiques, Vd petit NO REAL.

2. Característiques fisicoquímiques del fàrmac, Vd + gran si: Liposolubilitat alta/grau ionització baix/poc pes molecular.

3. Irrigació òrgans (+ irrigació + distribució)

+: fetge/ronyons/pulmons/cor/cervell VS - : pell/os/greix

4. Afinitat tissular específica (p.e: AINE al teixit limfàtic...)

Si el fàrmac queda retingut a algun teixit, la concentració serà molt baixa, per tant calcular el Vd serà molt gran i NO CERT (P.e: Amiodarona, Vd=4000L)

Barreres a la distribució (testicular/placentària/hematoencefàlica).

1. Barrera Hematoencefàlica: Molts fàrmacs no poden passar fàcilment al cervell ja que hi ha cèl·lules endotelials continues formant una membrana basal i a sobre els pericials, cel. Estrellades.

Substàncies que poden accedir: Molt liposolubles/ administrat per via intertecal (directament al líquid)/ amb mecanismes de transport especialitzats).El sucre per accedir-hi utilitza mecanismes de transport especialitzats.

L’endoteli te capacitat de transformar els fàrmacs (p.e: heroïna a morfina)

Si s’administra un fàrmac fia intravenosa a un conill amb meningitis es pot apreciar com la concentració plasmàtica d’aquell fàrmac es + alta, perquè pot travessar mes fàcilment el cervell, ja que per la patologia hi ha menys protecció.

2. Barrera placentària: Als 3 primers mesos d’embaras, hi ha mes protecció per al fetus, gràcies a la gran quantitat de capes.

Si administrem un fàrmac amb un pH bàsic (p.e:morfina), quedaran al fetus en forma ionitzada, ja que el PH de la mare es de 7.24 i el del fetus de 7.23.

2.3) 3r procés-> Metabolisme i Eliminació.

Desaparició de la forma activa del fàrmac de l’organisme ja sigui per metabolització i/o eliminació.

Metabolisme: Reacció bioquímica per transformar el fàrmac actiu en inactiu, + fàcilment eliminable, es torna: polar/+ gran/-liposoluble. El principal òrgan: FETGE A vegades quan passa pel fetge es torna un metabòlit ACTIU el que farà que la durada serà + GRAN/ Que es torni un metabòlit TÓXIC, que pugui lesionar les cèl·lules.

També pot ser que s’administri un fàrmac INACTIU (profarmac) i que ens doni un fàrmac ACTIU. També hi ha formes excretables sense metabolització.

Diazepam 2 metabòlits actius Paracetamol 1 metabòlit tòxic (dosi limitada) Warfarina 1 metabòlit inactiu Prednisona (profàrmac) Prednisolona (metabòlit actiu) Codeïna (profàrmac) Morfina (metabòlit actiu)

Llocs de biotransformació:

Aminoàcids + penicil·linaTUB DIGESTIU NitritsRONYÓ AcetilcolinaPLASMA Enzims MAO/COMT SINAPSI SNC/SNP

TOT EN EL FETGE

Metabolisme dels fàrmacs:

El més comú es que es metabolitzin per les fases I i II de forma seqüenciada, hi ha alguns que només per la fase I O II i després s’excreten.

Hidròlisi Al PLASMA...

FASE I (Obtenció d’un metabòlit + POLAR - ACTIU)

✓ Un fàrmac oxidat pot ser també reduït

✓ Les reaccions d’OXIDACIÓ són les mes freqüents

✓ Oxidació + Reducció Fetge per enzims (Citocrom P450)

✓ La reducció es escassa però important (Prednisona)

FASE II (Obtenció d’un metabòlit + GRAN-LIPOSOLUBLEINNACTIU)

La conjugació ofereix una substància endògena gran perquè pugui difondre molt més a través de les membranes, té lloc també al FETGE.

✓ A partir del Citocrom P450 dóna diferents isoenzims, el més utilitzat pel 50% dels fàrmacs es: CYP3A4/5, si prenem fàrmacs que són substrat d’aquest enzim COMPETIRÁN.

Factors que influeixen al metabolisme:

✓ Els propis fàrmacs: Inducció enzimàtica (augment síntesi enzim que el metabolitzen, és gradual i l’efecte MENOR en dosis + altes (tabac/alcohol/ barbitúrics...))

✓ Factors químics

✓ Factors genètics: Entre especies la via metabòlica és diferent, entre races també i dins de la mateixa classe també son diferents.

✓ Factors fisiològics: Edat (a partir dels 21 la funció hepàtica disminueix, o en molt petits)/Nutrició (el Ca disminueix el metabolisme)/Sexe (les dones són + sensibles, ja que els homes amb la testosterona, que indueix l’enzim que elimina el fàrmac més ràpidament)/L’embaràs ( predomini de la progesterona que produeix inhibició enzimàticametabolisme + lent).

✓ Factors patològics: Insuficiència hepàtica/Patologia hepàtica/estrès, augmenta els glucocorticoids que indueixen el metabolisme dels fàrmacs.

Hi ha fàrmacs com la Simvastatina que amb altres fàrmacs com el Itraconazol / Eritromicina/Verapamil AUGMENTA la concentració al plasma. INHIBICÍO ENZIMÀTICA (si fos inductor: Disminuirien)

La RIFAMPICINA sobre l’antidiabètic oral produeix INDUCCIÓ, s’accelera el metabolisme.

Rifampicina Punts NEGRES

Eliminació: Sortida del fàrmac i metabòlits de l’organisme cap a l’exterior, hi ha fàrmacs que només s’eliminen (via renal)

VIA RENAL VIA RECTAL SALIVA VIA PULMONAR VIA CUTÀNIA LLAGRIMES VIA BILIAR LLET MATERNA

EXCRECIÓ RENAL

Excreció final = fàrmac filtrat+ fàrmac secretat-fàrmac reabsorbit

Per les NEFRONES ( + d’1 milió a cada ronyó):Capsula de Bowman/Tub proximal/ Nansa de Henle/Tub Col·lector

1. Filtració Glomerular (DIFUSIÓ PASSIVA)

Difusió petita (baix pes molecular/no unit a proteïnes/molta Liposolublitat)

Ritme filtració : 120 Ml/min (20% del fàrmac, el 80% continua per l’arteria eferent)

2. Secreció tubular (TRANSPORT ACTIU)

El fàrmac NO filtrat a partir de transportadors va ala túbuls ORINA (els grans/poc liposolubles...) hi ha transportadors per cations i anions.

SATURABLE/PER TRANSPORT ACTIU/ EXISTEIXEN FENÓMENS DE COMPETÉNCIA

3. Reabsorció tubular (DIFUSIÓ PASSIVA)

Pot tornar a la sang per difusió passiva si: es liposoluble/es petit/ +/- ionitzat pel Ph del medi i PKa del fàrmac.

✓ En el cas que pH=PKa La meitat ionitzades i l’altre meitat NO, el 50% No- ionitzades SI es poden reabsorbir.

✓ Si el PH de l’orina es DIFERENT Més excreció que reabsorció

AQUEST PROCÉS ES REPETEIX FINS QUE S’ELIMINA TOT.

p.e: ¿Quin efecte té el pH de l’orina en l’excreció del fenobarbital?

Fenobarbital: àcid dèbil/Orina: base + EXCRECIÓ

EXCRECIÓ BILIAR

Surten els metabòlits GRANS, a partir del conducte biliar van als budells on es transforma el fàrmac en forma activa a la flora intestinal, aquest torna a ser absorbit per la vena porta fins al fetge i torna a començar (Circulació ENTEROHEPÀTICA)

Via d’eliminació + lenta, una part s’elimina als intestins i l’altre torna al fetge

Va a l’exterior per les femtes

ALTRES VIES D’ EXCRECI

Pulmonar: Molt ràpida pels anestèsics i els volàtils

Salivar: Poca quantitat, iodurs

Cutània: Poca quantitat, a nivell forense determinen les intoxicacions, per pell i cabell arsènic i mercuri/ per la suor iodurs i bromurs

Llet Materna: Etanol i Nicotina, ja que el pH es mes baix que la sang (6.8)

2 cinètiques per excretar fàrmacs :

ORDRE 0 (gràfic recte ) Constant en velocitat i ritme (p.e:Etanol)

ORDRE 1 (gràfic en corba ) La velocitat depèn de la concentració, a + quantitat + ràpid (La majoria)

3. PARÀMETRES FARMACOCINÉTICS

L’efecte terapèutic depèn de la concentració del fàrmac al plasma i NO la quantitat de fàrmac a tot l’organisme.

■ Pauta d’administració

Corbes curso-temporals de les concentracions plasmàtiques.

Preguntes a respondre: Quan s’observarà l’efecte?/Intensitat?/Duració?/Risc toxicitat?

1a part de la corba: + nivell plasmàticABSORCIÓ

Punt màxim: Concentracions baixen, surten del plasma DISTRIBUCIÓ

Punt mínim: Molt poca concentracióELIMINACIÓ

p.e: D’una DOSI de 100mg només 20 acaben en el plasma:

F (biodisponibilitat): 20mg/100mg=0.2 MOLT BAIXA

A la via Intravenosa la biodisponibilitat es de 1 (MÀXIM)

AUC (Area Under Curve): Mesura la quantitat de fàrmac que arriba a la sang (INTRAVENOSA100%)

Volum de distribució:

º

Volum hipotètic en el que s’hauria d’haver dissolt la dosi administrada de fàrmac per assolir la concentració plasmàtica.

Vd=DxF/Cd

A + distribució, + liposoluble Vd MOLT ALT

Aclariment:

Volum de plasma lliure de fàrmac per unitat de temps. El Cl total es la suma del metabolisme + l’excreció

Cl=Ke (constant d’eliminació) x Vd= ml/min

Semivida d’eliminació:

Temps que triga la concentració de plasma a reduir-se a la meitat.

T1/2= Ln/Ke T1/2=Ln2 x Vd/Cl

Per que un fàrmac desapareixi han de passar 5 semivides

CMEMínima eficaç, si la concentració es menor NO ÚTIL

CMT Mínima tòxica, si la concentració es major TÓXIC

Entre la CMT i la CME és troba l’interval terapèutic

CmaxConcentració plasmàtica màxima

Entre la Cmax i CME és troba l’interval eficaç (poc espai=+rapidesa)

TmaxTemps per assolir la Cmax

TeficaçEn que la concentració del plasma està per SOBRE de la CME, temps que dura l’acció terapèutica

PLTemps que transcorre fins l’efecte terapèutic

AUC Àrea sota la corba, fins que arriba a la sang

MODELS FARMACOCINÈTICS

Saber el moment de la Cmax, es a dir, quant trigarem a assolir la concentració eficaç, en base a 3 paràmetres.

1. Pauta d’administració: Dosi única/Infusió contínua/Dosis múltiples

2. Via d’administració: Intravascular/Extravascular

3. Distribució del fàrmac: Monocompartimental (=velocitat)/Bicompartimental (1 més ràpid que l’altre)

• DOSI ÚNICA/INTRAVASCULAR/MONOCOMPARTIMENTAL

No ABSORCIÓ, A + llarga vida mitjanaEliminació + lenta

t1/2= 0.693/Ke

• DOSI ÚNICA/EXTRAVASCULAR/MONOCOMPARTIMENTAL

Absorció=Eliminació

• DOSIS ÚNIQUES REPETIDES/INTRAVASCULAR/ MONOCOMPARTIMENTAL

Dosi + gran que 5 semivides

Donar dosis cada + temps (p.e:t1/2=2h5 semivides =10hDosi cada 12h)

• DOSIS MÚLTIPLES/INTRAVASCULAR/MONOCOMPARTIMENTAL

L’estat estacionari s’assoleix quan la quantitat de fàrmac absorbida=eliminada, dintre de l’interval terapèutic (estat estacionari) AUC 1a dosi=AUC qualsevol dosis (Quantitat fàrmac 1a dosi= quantitat fàrmac en qualsevol dosi a l’equilibri) Va augmentant la concentració plasmàtica.

• DOSIS MÚLTIPLES/EXTRAVAVSCULAR/MONOCOMPARTIMENTAL

Si són diferents fàrmacs cadascun tindrà diferents preses,segon com s’administrí gràfic d’una manera o d’una altre.

Règims dosificació habituals (MT=Marge terapèutic)

1. Fàrmacs vida mitja intermitja (8-24h)Preses 1-3 cops

2. Fàrmacs vida mitja curta (1-3h)MT alt: 8-12h en dosis altes/MT baix: alliberació controlada

3. Fàrmacs vida mitja llarga (1-4 dies)1 cada 1-4 dies, en 20 dies assolir estat estacionari: MT alt: Dosi XOC/MT baix: NO dosi XOC

DOSI DE XOC: Dosi inicial superior a la dosi de manteniment. L’objectiu es assolir en menys temps la concentració amb efecte terapèutic) Dx= Vd x Concentració diana

Repàs: (Ke= 0.02) Biodisponibilitat: 0-1

Volum de distribució: Vd= Dosi/Concentracions plasmàtiques= L

Aclariment: Cl=Ke x Vd= ml/min

Temps de vida mitja: t1/2=0.693/Ke = h

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 12 páginas totales
Descarga el documento