capa pictorica 2, Apuntes de Conservación y Restauración de Bienes Culturales. Universitat de Barcelona (UB)
miriamlcarbo
miriamlcarbo

capa pictorica 2, Apuntes de Conservación y Restauración de Bienes Culturales. Universitat de Barcelona (UB)

5 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Tractaments VII (Pintura sobre tela II), Profesor: Gemma Campo, Carrera: Conservació-Restauració de Béns Culturals, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 5
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Microsoft PowerPoint - Capa_Pictorica_2_11_12

PINTURA CONTEMPORÀNIA

LA CAPA PICTÒRICA II PINTURA CONTEMPORÀNIA

En el segle XX es comencen a utilitzar resines sintètiques en substitució de l’oli:

PER ORDRE D’APARICIÓ:

• - Resines de nitrocel·lulosa (piroxilines).

• - Resines alquídiques

• - Resines poliviníliques (PVAc)

• - Resines acríliques: han estat les més usades i comercialitzades com a material artístic.

PINTURA CONTEMPORÀNIA

• Moltes de les pintures que van usar els artistes del s.XX es van començar a comercialitzar per pintar parets i posteriorment es van introduïr i desenvolupar per a la pintura artística.

• Sovint els artistes van usar pintura comercial (no d’ús artístic) per a fer quadres, especialment pels grans formats.

• L’oli es va servir també com a pintura de parets fins els anys 50 del s.XX.

 És a dir en la producció artística del s.XX trobem barreijats els materials artístics amb els que no ho són (pintura comercial de parets, mobles, laques,...).

CANVI DE CONSIDERACIÓ dels MATERIALS ARTÍSTICS I del PROCÉS CREATIU.

PINTURA CONTEMPORÀNIA

• Sovint els artistes van usar pintura comercial (no d’ús artístic) per a fer quadres, especialment pels grans formats.

CANVI DE CONSIDERACIÓ dels MATERIALS ARTÍSTICS I del PROCÉS CREATIU.

From Can to Canvas Early uses of house paints by Picasso and his contemporaries in the first half of the 20th century

PINTURES DE NITROCEL.LULOSA I PIROXILINES

• El nitrat de cel·lulosa, nitrocel·lulosa s’utilitzava en l'elaboració del celuloide (base transparent per a les emulsions de les pel·lícules fotogràfiques) i com matèria primera en l'elaboració de pintura, laca i vernissos

• El nitrat de cel.lulosa s’obté tractant amb àcid nítric i sulfúric cel.lulosa natural (paper, pulpa de fusta, cotó,..)

• Es tracta donçs d’una matèria natural modificada.

• Afegint una resina (en els inicis natural, i després una alquídica) més un plastificant i un disolvent orgànic es va fer servir com a lligant de pintures.

• El nitrat de celulosa amb un contingut de 10,5-11% de nitrógen es diu piroxilina.

Piroxilina sobre Mazonite

David Alfaro Siqueiros "Ensayo Sobre Los Murales De La Revolucion Mexicana“ 1960

Base piroxilina: este tipo de barniz está creado con base de

nitrocelulosa y ha sido el más usado en la industria del mueble;

comercialmente se puede encontrar con denominación Duco

este se divide según el proceso y el que se aplica al inicio

comúnmente se llama sellador de madera y posteriormente para

dar las diferentes terminaciones se aplica laca.

PINTURES DE NITROCEL.LULOSA I PIROXILINES

• La nitrocelulosa es va desenvolupar cap el 1875 per fer el material dels films de cinema “celuloide”).

• Cap a 1920 van ser pintures molt utilitzades com a “laques” per mobiliari, esmalts de parets interiors i pint. de cotxes (pintura brillant i fluida que també es podia aplicar en sprai).

• Molts artistes dels anys 1930 i 1940 van fer servir aquests tipus de pintura comercial:

• David Alfaro Siqueiros,

• Jackson Pollock,....

PINTURES DE NITROCEL.LULOSA I PIROXILINES

 Una resina alquídica és un polièster que es modifica afegint àcids grassos i altres compostos.

 Per fer de lligants de pintura se’ls afegeix oli per millorar la flexibilitat (entre el 30 i el 60% d’oli), per tant es tracta d’una mescla.

 El procés d’assecat és similar al de l’oli pel que fa a la incorporació d’oxígen però no necessita les altres reaccions i el temps d’assecat és molt menor.

 Donen superfícies dures i brillants.

 Poden regalimar i arrugar-se quan s’han aplicat en capes gruixudes.

PINTURES ALQUÍDIQUES

 Es van començar a fer servir cap a 1940 als EEUU i al 1950 a Europa per a pintures de paret (la primera producció era anterior, del 1927).

 Primer van ser pintures molt importants per a les pintures comercials de paret i no tant pel mercat de materials artístics...

 Molts artistes de mitjans de s.XX van usar aquestes pintures comercials de paret per als seus quadres: Picasso, Willem de Kooning,... (marca comercial Ripolin).

 Ja fa anys que molts tubs d’oli tenen afegides resines alquídiques, especialment als EEUU.

PINTURES ALQUÍDIQUES

 En general són pintures brillants però que els artistes poden

“convertir” en mats afegint diluent o altres materials per pintar

grans superfícies.

 La única casa comercial per a pintures artístiques que en va

comercialitzar va ser Winsor and Newton que va posar la sèrie

“Griffin” a la venda cap a 1980. Griffin Fast Drying Oil Colour. A

fast-drying oil colour for quick sessions which is touch dry in 24 hours.

PINTURES ALQUÍDIQUES

Gamblin Galkyd Painting Mediums thin oil colors for painting

and glazing and speed drying time of oil colors. Galkyds are

made with alkyd resins. First manufactured in the early 1930's, alkyd

resins are the polymerized oil of the 20th century. (Stand Oil was the

polymerized oil of the 19th century). Alkyds have been formulated for

use in artists' materials, most successfully as an oil painting medium.

Gamblin Artists Colors:

Marca d’una sèrie de mediums de pintures amb base de resina alquídica. S’utilitzen per “aprimar” la pintura a l’oli, fer veladures, millorar l’adhesió dels films i accelerar el temps d’assecat de l’oli.

Més informació:

° Thomas J.S. Learner, Analysis of Modern Paints, Getty Conservation Institute, Los Angeles, 2004. ° C. V. Horie, Materials for Conservation, Butterworth-Heinemann, Oxford, 1997. ° H. Standeven, "Problems associated with the use of gloss house-hold paints by 20th century artists" V&A Conservation Journal, Summer 2003, number 44.

MODERN PAINTS UNCOVERED. London 2006

 També s’han utilitzat resines alquídiques per a preparacions de

teles.

GAMBLIN GROUND

Gamblin Oil Painting Ground makes a strong, bright, non-absorbent foundation for oil

paintings. Formulated from alkyd resin, titanium dioxide, and barium sulfate,

Gamblin Ground makes canvas and linen stiffer than acrylic "gesso" and more

flexible than traditional oil primers. Barium sulfate gives Gamblin Ground its tooth.

Titanium dioxide gives Gamblin Ground its opacity.

PINTURES ALQUÍDIQUES

Project Picasso Ripolin with the Art Institute of Chicago

The "Ripolin Project" is an initiative spearheaded by the Art

Institute of Chicago, the topic of research concerning the

industrial paints used by Picasso before 1950. The AIC

expressed the wish to work in collaboration with the CICRP in order to investigate works of art of this kind present both in

France and in Europe. The Ripolin project focuses on the development of a scientific

assessment protocol, to enable conservators, curators, and scientists the unambiguous identification of Ripolin

house paints in Picasso's works of art. The behaviour of the "industrial" paints is quite unique however, their composition shares many similarities with artists' paints, thus making the distinction of the two types of paints very

challenging.

PINTURES VINÍLIQUES  L’acetat de polivinil (PVAc) es va descobrir el 1912.

 Les pintures d’acetat de polivinil es van introduïr cap els anys 1930 en forma de solucions en dissolvents orgànics (assequen per evaporació del dissolvent, molt ràpid –1 h.-, el film es pot re-dissoldre amb el mateix dissolvent). Les resines en solució, quan estan en estat líquid, són transparents.

 Però no van popularitzar-se fins 1950, quan es van comercialitzar com a emulsions aquoses (la resina no està disolta sinó dispersa en aigua gràcies a la presència de tensioactius).

 L’assecat es fa, primer per evaporació de l’aigua però també per la reorganització de les partícules per formar un film continu. L’assecat també és ràpid –1h.-.

 Un cop el film s’ha format, l’aigua ja no el pot dissoldre.  Les resines en emulsió (dispersió), quan estan en estat

líquid, són blanquinoses

PINTURES VINÍLIQUES

 L´avantatge de les pint. viníliques és el preu més baix que les resines acríliques però la pintura queda més opaca i una mica blanquinosa.

 Algunes cases de productes artístics van comercialitzar els anys 1960s alguns “medis” per a pigments.

 Han sigut les resines més emprades per a pintures de parets interiors.

 Alguns artistes del s.XX han fet servir les dispersions aquoses de PVAc afegint ells mateixos els pigments (resina Vinavyl)

(Sembla que a Anglaterra o els EEUU els artistes no van fer servir gaire aquest tipus de pintures però a Espanya sí).

 Algunes pintures artístiques comercials contenen resines viníliques i acríliques barreijades

PINTURES ACRÍLIQUES Les resines acríliques van arribar al mercat cap el 1930 i s’han convertit en les resines sintètiques més importants com a lligants de pigments.

 El seu cost ha estat més alt que el d’altres resines sint. Per

aixó no s’han fet servir gaire en pintures de parets.

Poden presentar-se en solució o dispersió aquosa.

- Les solucions es van fer servir molt per pintura artística

als EEUU

 Magna: 1947 EEUU, la 1ª marca comercial (en ús fins 1990). Assecat més ràpid, molta flexibilitat, aplicació similar a l’oli, amb molta concentració de pigments que permetia dissoldre molt i tenir intensitat de color,...

Golden’s acrylic solution (com els Magna però amb pigments més estables)

Les pintures acríliques en dispersió (emulsió) aquosa es van començar a fer servir com a pintures de parets d’exterior cap el 1953 i desseguida van utilitzarse en el camp artístic (Andy Warhol,..)

- Liquitex: 1954

- A partir de 1960 moltes marques....

PINTURES ACRÍLIQUES PINTURES ACRÍLIQUES

Conservation Concerns for Acrylic Emulsion Paints: A Literature Review Elizabeth Jablonski, Tom Learner, James Hayes and Mark Golden

Problemes C/R dels acrílics:

. Diferents pint oli: sensibles calor i dissolv.

. Desconeixement: canvis formulacions.

. Colors plans i monocroms molt delicats

ELS ACRÍLICS

• Generalitats.

• Formació del film

• Substàncies afegides

• Característiques termoplàstiques

• Efectes de l’envelliment

• Sensibilitat als disolvents

• CONSELLS C/R

Altres: sprais,.......

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento