Chopin, Nocturn nº2, Apuntes de Historia del Arte. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
libertylex
libertylex

Chopin, Nocturn nº2, Apuntes de Historia del Arte. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

10 páginas
8Número de visitas
Descripción
Asignatura: Musica, historia i societat, Profesor: Xavier Daufi, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UAB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 10
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento

IES ANGELETA FERRER

NOCTURN OP.9 Nº2 FRÉDÉRIC CHOPIN

ALEX ALVAREZ GONZALEZ 09/11/2016

Aquest és un treball per a l’assignatura d’anàlisi musical de 2n de batchillerat C, sobre una de les quaranta audicions que haurem d’estudiar aquest curs per presentar-nos a l’examen de selectivitat. Treball del qual s’ha fet una presentació anteriorment i s’han corregit errors de contingut per presentar-ho correctament. A la última part del treball trobareu un anàlisi de l’audició pel qual fa falta escoltar-la.

1

ÍNDEX

Portada .............................................................................................1

Índex .................................................................................................2

Contextualització històrica ................................................................3

Autor .................................................................................................3

Obra ..................................................................................................4

Peça .................................................................................................. 9

Anàlisi de la peça ............................................................................10

2

CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA Ens situem al segle XIX, la revolució francesa comporta un enorme cambi social degut a la desaparició dels privilegis de l’aristocràcia. La llibertat i el triomf de l’individu marquen la vida d’aquest segle.

En aquest periode, després de les revolucions político-socials, s’estableixen les bases del liberalisme i la democràcia. En aquesta època industrialitzada les màquines i el ferrocarril són els principals protagonistes. La burgesia exerceix el control polític i econòmic. Per altra banda, l’ambient desagradable que envolta a la societat també es percep a la música.

El Romanticisme expressa el món interior i la fantasia. Aquesta nova socitat s’interessa pels seus orígens, el seu passat històric, mites, llegendes i cançons tradicionals. Això propicia el coneixement i l’apropament entre els pobles. En aquest context neix la musicologia, es a dir, la ciència que estudia la música, i es recuperen grans compositors del passat, com Bach.

autor Frédéric Chopin va néixer a Polònia a l’any 1810 i va morir a París al 1849 per tant amb 39 anys. Va ser un virtuós del piano des de ben petit. Estimava molt la seva terra natal i això el va fer aflorar un sentiment nacionalista que es veu reflexat a la seva obra. Degut als aixecaments a Polònia, Chopin va marxar a Viena i més tard a París. A tots llocs on va anar va tenir un triomf impressionant amb la seva música, sobretot a l’època a París, on fins i tot va arribar a convertir-se en tema de conversa de tota la ciutat després del seu primer concert públic. En aquell primer concert, entre els oients es trovaben Mendelssohn i Franz Liszt, amb qui va entaular amistad. Chopin va quedar sorprès pel poder d’estimulació auditiva que tenia i per la llibertat d’acció que podia exercir.

Va tenir una relació de deu anys amb una escriptora francesa feminista durant la seva època a Paris, era la baronessa Dudevant, encara que es feia dir George Sand, que era el seu pseudònim

3

masculí per la censura femenina de l’època. La parella es va conéixer a una reunió a la que Chopin va ser convidat per Liszt.

És famós per les seves intervencions a l’àmbit musical, fins a ser considerat el millor compositor polonés de la història i un dels millors de pianoforte, ja que quasi exclusivament va composar per a aquest instrument.

Es considera part de l’escola que donava prioritat a la expressivitat en comptes del virtuosisme més exhibicionista, a la que es relacion Franz Liszt.

Va estudiar a l’Escola Superior de Música de Varsòvia i va fer cursos al Liceu de Varsòvia.

La seva música, romàntica i lírica, es caracteritza per les dolces i originals melodies, les refinades armonies, els ritmes delicats i la bellesa poètica.

Com ja he dit, pràcticament totes les composicions de Chopin són per a piano o pianoforte. Les seves masurques reflecteixen els ritmes i melodies de la seva pàtria, Polònia. I va ser influenciat sobretot pel compositor d’òpera italià Vicenzo Bellini.

OBRA Preludis:

En va composar 24 i conformen el opus 28 del compositor, son peces breus, d’entre trenta segons i cinc minuts de duració, i cadascun d’ells està escrit en una tonalitat diferent. Tot i que té dos preludis més, un és pòstum, és a dir que va ser publicat després de la seva mort, i l’altre pertany a l’opus 45. Altres autors que van escriure preludis van ser Johann Sebastian Bach, autor del segle XVII i Claude Debussy, del segle XIX i XX. El preludi té diverses interpretacions segons la època en que ens trobem. En la música instrumental del Barroc són passatges improvisats que s’interpretaven abans d’altres peces musicals com per exemple suits de dances (la suite és una composició musical instrumental que té un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals

4

es basa tradicionalment en un ritme de dança). Normalment es tocaven amb clavicèmbal i un dels autors més importants dels preludis barrocs va ser Johann Sebastian Bach.

Al romanticisme, el preludi era un gènere de la música instrumental solista. Al classicisme no va ser una estructura molt utilitzada perquè la forma sonata estava en ple auge. La sonata va triomfar ja que estimulava la feina creativa de l’autor i facilitava el seguiment en l’audició dels oients.

Però en el Romanticisme si que va trobar un terreny propici, perquè predominaven les formes d’expressió no sotmeses a patrons formals que poguessin ser un obstacle a l’expressió lliure.

Així va néixer el que coneixem com a preludi, gairebé sempre per a piano sol, l’autor més important de preludis va ser Chopin, però més tard van seguir la tradició compositors com Debussy o Skriabin.

Com a apunt, a les nostres audicions de la selectivitat trobem el “prélude à l’après-midi d’un faune” de Claude Debussy i el “preludi y fuga en la menor, BWV 543” de Johan Sebastian Bach.

Estudis:

En va composar 26 repartits per la meitat entre l’opus 10 i el 25. Va ser un dels gèneres que més va escriure Chopin. Un estudi és una peça destinada a millorar una tècnica, i per tant es basa en un sol motiu musical. Chopin va ser el primer autor que va portar aquest “entrenament” a un altre grau de gran significació musical. Aquesta combinació entre la finalitat pràctica dels estudis i l’alçament dels continguts va ser continuada per Franz Liszt i Brahms.

Balades:

Va composar 4 balades per a piano amb molta dificultat tècnica. Aquestes s’han convertit en peces de referència per als pianistes i s’han fet múltiples interpretacions de totes elles, sobretot de la primera, que és la més famosa. Al seu origen la balada era un poema cantat que barrejava lírica i èpica. Chopin va composar les

5

seves entre el 1831 i el 42, i es va inspirar en els poemes d’Adam Mickielwicz, amic de Chopin que també es va haver d’exil·liar a París.

Impromptus:

Va composar tres impromptus per a piano i una fantasia-impromptu també per a piano. Els impromptus es basen en la continua improvisació i s’estructura en la forma tripartita, és a dir, un ABA. I la fantasia impromptu és un gènere inventat per Chopin en 1834, una de les seves peces més conegudes, feta en do sostingut menor.

El nom de “fantasia” vol dir simplement de forma lliure e inventada.

Scherzos:

Va composar 4 scherzos per a piano, son obres molt conegudes entre els pianistes per la gran dificultat tècnica. Scherzos vol dir “broma” en italià, i es toquen de forma juganera. És una forma musical, derivada del minuet però una mica més ràpida, creada per Ludwig van Beethoven Els scherzi van ser utilitzats profusament com a moviments de sonates (com per exemple el mateix Beethoven, a més a més de Franz Schubert, entre altres) encara que també hi ha exemples de scherzi com a peces individuals, com els quatre que va compondre Chopin.

Poloneses:

Va composar 23 poloneses, per tant va ser un gènere molt cultivat per el compositor, i es troben entre les poloneses més célebres existents. Va escriure’n durant tota la seva vida musical, la primera data del 1817 (amb 7 anys d’edat) i la última de l’any 46, tres anys abans de la seva defunció. Una polonesa (polonès, chodzony, italià polacca) és una dansa lenta d'origen polonès amb un ritme de 3/4 i l'antecedent musical de la polca. Tot i que data del segle XVI, no adquireix el ritme pronunciat que la fa famosa fins al final del

6

segle XVIII (1795). De caràcter alhora solemne i festiu, representava la desfilada de la cort davant del rei. Les de Chopin són les més conegudes de la música clàssica, tot i que Bach, Mozart, Schubert, Listz, etc, també en van escriure.

Vals:

En va composar 36 que coneixem, ja que després hi ha molts altres de duptosa existència. El més important és el “Vals del minut”, composat al 1847. Va començar a fer-ne al 1824, a la edat de 14 anys, i va seguir fins al 1849, l’any de la seva mort. Un vals és una dansa popular de moviment lent. Amb compàs de ¾, on el primer temps és considerat “fort” i els altres dos són “dèbils”, al ser simplement un gènere musical, pot estar no només en la música clàssica, sinó també al swing, a les rancheres mexicanes, etc. Altres autors que van escriure vals van ser Johann Strauss fill i Tchaikovsky amb el Vals de les flors del Cascanueces, el Vals de la bella dorment o el Vals del Llac dels cignes.

Masurques:

Va composar-ne 58, basades en la dança tradicional polaca durant els anys 1825 i el 1849. La composició d’aquestes masurques va senyalar noves idees del nacionalisme i va influir a altres compositors, en la seva majoria de la Europa oriental, per donar suport a la seva música nacional.

La masurca és una dansa polonesa, de ritme ternari (3/4) i tempo no gaire ràpid, amb un accent en el segon temps o en el tercer de cada compàs.

Apareix en la regió de Mazòvia durant el segle XVI, i acaba estenent-se per tot Polònia. Introduïda en la música de concert per Chopin. Al final del segle XIX arriba a competir internacionalment en popularitat amb el vals i la polca. La seva influència arriba a ritmes tan dispars com el maxixe brasiler o el vals vienès.

Rondós:

7

Va composar 4 rondós per a piano solo, i també va composar un rondó per a dos pianos i un altre per a piano i orquestra. Un rondó és una forma musical que es basa en l'alternança entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit. El fragment que es repeteix s'anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s'anomenen episodis.

Nocturns:

Va composar 21 nocturns per a piano que pertanyen a nombres diferents d’opus. Alguns van ser editats pòstumament. Chopin va trigar 15 anys en composar-los i entre tots no arriben a les dos hores d’audició, depenent també de la interpretació que se li donin. El nocturn és una peça musical vocal o instrumental, de melodia dolça i estructura lliure. Es diu nocturn perquè estaven pensades per ser tocades de nit, com les serenates. La seva forma més comuna és una peça d’un sol moviment generalment escrita per un solo de piano. Aquest gènere té una característica de melodía cantabile amb un acompanyament arpegiat. El cantabile és la tècnica d’imitar la veu humana amb un tempo moderat i flexible, una execució legato (el legato és un signe d’articulació musical representat mitjançant una lligadura, que indica un mode d’execució d’un grup de notes musicals en diferents altures). Altres compositors van ser John Field, que va escriure els primers nocturns i Erik Satie.

Nocturn op.9, núm 2: L’opus 9 de Chopin està composat per tres Nocturns per a piano, fets entre el 1830 i el 1831:

El Nº1, en si bemol menor, el nº2, en mi bemol major, que és del que parlarem, i el nº3, en si major.

8

El segón és un nocturn molt conegut, una peça per a piano del romanticisme. en tonalitat de mi bemoll major, el nocturn té una estructura binària amb dos temes no massa contrastants.

A-A'-B-A'-B-A'-Coda

L’element de més importància de la peça és l’armonia, com hem dit molt ornamentada amb mordentes (que és la inserció d’una nota a mode de trino breu; i un trino és una ràpida alternació entre una nota i la següent més alta dins la seva duració) i grupetos (que combina una mordente major i menor, segons la posició del simbol l’ordre de major i menor canvia) i és expressivament evocadora a la calma. Té elements comuns amb la melodia del bel canto (melodies pensades per ser maques al ser cantades), especialment relacionat amb Bellini. El ritme i la intensitat s’adapten a l’expressió de sentiments, pel que té mesures molt irregulars a les figuracions, això es diu tempo rubato, la mesura lliure i desigual, i als constants crescendos i diminuendos, encara que predomina el tempo andante predeterminat per Chopin.

L’instrument és el pianoforte originalment, present en les sales d’estar burgeses. Els salons són els millors ámbits per sentir tocar aquest tipus d’instrument ja que l’ambient és familiar i qualsevol melodia és benvinguda. L’èxit del pianoforte i posteriorment del piano es deu a les enormes possibilitats que otorga en quant a acompanyaments, conjunts instrumentals, etc.

La textura és melodia acompanyada amb un domini absolut de la melodia en la mà dreta i una mà esquerra que porta el ritme i l’armonia amb certa discreció.

ANÀLISI DE LA PEÇA

Aquesta és una interpretació de Vladímir Ashkenazi, un pianista i director d’orquesta d’origen rus, guanyador del Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin a Varsòvia.

0:02-Primer tema: A1. Utilitza freqüentent acords diferents a la tonalitat principal, com dominants secundaris i mixtures.

9

0:24: Tema 1 variat: A2. Chopin utilitza l’acord dominant sobre el II grau, i tradicionalment s’utilitzava només sobre el I.

0:48: Segón tema: B1. Abans d’introduir aquest segon tema i modular, ha utilitzat el V grau sense un acord dominant o sèptima, el que ha ajudat a fer el canvi.

1:08: Aquí escoltem una espècie d’efecte de paràbola auditiva, com si estigués creant tensió per introduïr un altre cop el tema A.

1:14:Tema 1 variat: A3. L’utilització d’un únic diseny de l’acompanyament podria semblar monòton si no fós per les grans variacions als temes de la melodia (cromatismes).

1:25: Aquí veiem un trèmolo.

1:31: Aquí i en altres casos a la audició apareixen sons ornamentals que es veuen interromputs per l’aparició d’altres, això sen’n diu “ornamentació interpolada”.

1:38: Tema 2 variat: B2. Durant tota l’audició podem observar una delicadesa especial en l’utilització del pedal de “sostenuto”.

2:02: Tema 1 semblant a la tercera variació d’aquest: Es el A3’, una variació de la variació. Utilitza molt el tempo rubato, un recurs interpretatiu musical que altera el valor d’algunes notes mitjançant l’acceleració o ralentització del tempo.

2:11: Aquí observem un ritardando leve abans d’arribar al següent acord.

2:29: Sempre observem un ènfasis dinàmic als enllaços dels temes, abans d’arribar al que es coneix com una meta armònica, ja sigui amb un crescendo, un ritardando o similars.

2:31: Coda

2:51: Aquí observem la tensió provocada per la nota alta i poc després la relaxació al final de l’escala descendent.

3:26: Acabament en acord major.

10

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 10 páginas totales
Descarga el documento