Comentari de text. La Piràmide de Qéops, Ejercicios de Historia. Universitat de Barcelona (UB)
Maida.Moreno_Baz_n
Maida.Moreno_Baz_n

Comentari de text. La Piràmide de Qéops, Ejercicios de Historia. Universitat de Barcelona (UB)

PDF (148 KB)
3 páginas
3Número de visitas
Descripción
Asignatura: historia antiga, Profesor: Juan Antonio Jimenez, Carrera: Arqueologia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 3
Descarga el documento

Comentari de text: La construcció de la

Gran Piràmide de Qéops

Aquesta narració històrica correspon al II llibre dels Nou Llibres d’Història, de l’autor grec

Heròdot d’Halicarnàs. Fou escrit l’any 444 aC, durant un viatge que l’historiador va

realitzar a Egipte al voltant del 450 aC.

Aquest fragment, dedicat a la musa Euterpe, forma part del llibre Historiae (també

conegut com els Nou Llibres d’Història). Heròdot va escriure tot una sèrie de narracions

de territoris que va visitar. És en el segon llibre on es centra a descriure el món dels

egipcis: costums, orígens, evolució, etc.

El segle de Pèricles correspon amb l’època en que Heròdot va recórrer Egipte. Després

que Grècia guanyés les Guerres Mèdiques, Atenes es va imposar sobre les altres polis i

començà la seva època d’esplendor. Pèricles fou un estrateg atenès que assegurà

l’hegemonia d’Atenes gràcies a que consolidà les institucions democràtiques i recolzà el

desenvolupament de la seva cultura. Fou en aquesta època on sorgiren grans filòsofs

com Sòcrates; naixien grans artistes com Fídies i es consolidava l’art clàssic a Atenes,

etc. És molt probable que aquest context contribuís positivament a potenciar en

Heròdot els seus desitjos de coneixement sobre el món antic i contemporani.

Heròdot va recórrer Egipte en 4 mesos, període que s'ha pogut estimar per al·lusions a

les crescudes del Nil. Va viatjar per tot el país, des de la desembocadura del Nil fins a

l'actual Assuan. Va veure poc de l'antiga esplendor de l'imperi. Les tropes mercenàries

perses d’Artaxerxes I (465-424 aC) ocupaven l'antic imperi faraònic, dins del primer

període de dominació persa d'Egipte en la dinastia XXVII.

La Gran Piràmide de Qéops és una de les tres piràmides que conformen el complex:

Qéops, Kefren i Micerí. La principal fou construïda durant la Dinastia IV, entre el 2590 i

el 2463 aC, això vol dir que transcorren més de dos mil anys de diferència entre la

construcció de la piràmide fins a la visita d’Heròdot.

Segons el text, quan arribà el regnat de Qéops, la població entrà en una gran misèria i

els obligà a treballar per a ell. D’aquesta manera, mentre uns transportaven les pedres

des de les pedreres fins les embarcacions del Nil i els altres s’encarregaven de portar-les

fins la serralada líbica. Segons el text, foren deu anys el temps que tardaren en

transportar només les pedres, i vint més en la construcció de la pròpia piràmide. Un total

de trenta anys. En la piràmide consta els diners que es van gastar en el menjar dels

obrers. El fragment també diu que el propi Qéops, en veure que li faltava diners, va posar

la seva filla a un bordell.

La realitat és però, ben diferent. En primer lloc, la misèria de la població podria ser una

exageració creada pels sacerdots, que van perdre importància durant el seu regnat. Per

a la construcció de la piràmide no utilitzà esclaus, com es creia fins ara, si no que es

tractaven de professionals especialitzats i assalariats.

La descripció que fa es bastant exacta, però només des de fora, el que es possible que

no pogués accedir dins. En aquest sentit cal assenyalar la precisió en la mesura donada

de la planta de la piràmide de Quèops que avalua en vuit pletros. Aquesta era una antiga

mesura de longitud utilitzada en la Grècia asiàtica igual a 100 peus grecs, és a dir, 30’864

m. D'això es deduiria una longitud dels seus costats de 246’9 m, el que s'aproxima

bastant amb les mesures acceptades avui dia. La longitud mitjana dels costats de la base,

és d'aproximadament 230 m.

La seva construcció evidencia també nocions exactes de matemàtiques, agrimensura i

astronomia per part dels egipcis: la piràmide de Qéops va ser construïda per estar

alineada perfectament amb el Nord. De fet, és l'estructura del món que millor està

alineada amb el Nord. Tot i haver estat construïda fa mil·lennis, la piràmide encara

s'enfronta a aquesta direcció amb només un error mínim, però això és degut al fet que

el pol nord es desplaça en el temps, el que significa que l'alineació de la piràmide era

perfecta. L'alçada, una vegada acabada la piràmide era de 146,6 m (actualment li falten

9,44 m) l'error d'apreciació de Heròdot és d'aproximadament 100 m; comprensible

d'altra banda degut a que les seves mesures no serien directes sinó de forma estimativa.

Heròdot també descriu les dimensions i ús de la calçada per la qual els treballadors

arrossegaven els blocs de pedra. Aquesta, segons les seves fonts, tenia una longitud de

5 estadis, una amplària de 8 braços i una alçada de les mateixes al punt màxim. Partint

de la base que l'estadi era una unitat de longitud grega que prenia com a patró la

longitud de l'Estadi d'Olímpia, equivalent a 174,125 m, i que la braça era una unitat de

mesura equivalent a 6 peus = 1,776 m, les dimensions de la rampa descrites per l'autor

serien d'aproximadament 871 m de llarg per 14 m d'ample i d'alçada en el punt màxim.

El sistema de càmeres funeràries de la piràmide de Kheops, la més important

construcció de les creences religioses de l’Antic Egipte sobre la vida més enllà de la mort,

constitueix un espai de culte per al viatge del faraó mort. El sistema de les càmeres

funeràries simbolitza el sentit i el valor ideal de la piràmide.

Es desconeix pràcticament tot sobre la construcció de la piràmide, és per aquest motiu

que actualment hi ha cada vegada més teories sobre la seva edificació, ja que el caràcter

singular dels temples funeraris prohibia la seva representació escrita i textual.

L’inici del Nou Imperi significaria la fi d’aquests edificis funeraris. Els faraons serien

enterrats en hipogeus, ja allunyats de la majestuositat d’uns edificis que, quaranta

segles després de la seva construcció, han deixat un llegat que encara romana avui, i que

els ha fet immortals.

Bibliografia

- BRODERSEN, Kai. Las Siete Maravillas del mundo antiguo. Madrid. Alianza. 2010.

- SAYLOR, Steven. Las Siete Maravillas. Una novel·la del Mundo Antiguo. Madrid.

Editorial La Esfera de los Libros. 2014.

- PÉREZ LARGACHA, Antonio. Historia antigua de Egipto y del Próximo Oriente.

Colección: Akal universitaria, 2007.

- PADRÓ i PARCERISA, Josep. Historia del Egipto faraónico. Alianza, 1999.

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Descarga el documento