Concepte Cultura (1r treball), Proyectos de Antropología Social. Universitat de Barcelona (UB)
anarkopunk0
anarkopunk0

Concepte Cultura (1r treball), Proyectos de Antropología Social. Universitat de Barcelona (UB)

17 páginas
2Número de descargas
11Número de visitas
100%de 2 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Introducció a l'Antropologia., Profesor: Andreu Viola, Carrera: Antropologia Social i Cultural, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 17
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 17 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 17 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 17 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 17 páginas totales
Descarga el documento

INTRODUCCIÓ A LA ANTROPOLOGIA

ELS DEBATS SOBRE EL CONCEPTE ANTROPOLÒGIC DE CULTURA GRUP B1

LUCAS GARAY HOWES. 27/11/2017

1

INDEX

INDEX........................................................................................... 1 INTRODUCCIÓ........................................................................... 2 CONCEPTE CULTURA.............................................................. 3 EL FUTUR DE L’ANTROPOLOGIA. .................................... 11 CONCLUSIONS.........................................................................13 BIBLIOGRAFIA..........................................................................16

INTRODUCCIÓ

2

Aquest treball està orientat a la millor comprensió, anàlisi i comparació dels

diversos texts de L. Abu-Lughod, C. Brumann, C Geertz, A. Grimson, C. Lentz i

S.E. Merry. Tots aquests textos tracten d’un tema amb comú, el debat sobre el

concepte antropològic de la cultura; lo que suposa una explicació de

l’antropologia com a disciplina, de la diversitat cultural i les comparacions

transculturals, el relativisme cultural, la identitat cultural...

Aquest treball m’ajudarà a comprendre millor les diferències i les semblances

entre els diversos autors sobre un tema en comú. El tema del concepte cultura

és un element fonamental en la teoria antropològica. Al ser una de les bases de

l’estudi antropològic, la cultura, és necessari definir-la i saber de què es tracta.

He dividit el treball en dos apartats; el primer, sobre el concepte de cultura en

general, incloent-hi explicacions de la diversitat cultural, el relativisme cultural,

la geopolítica, la identitat cultural...

En el segon apartat l’he enfocat cap al futur de l’antropologia com a disciplina,

ja que en els texts llegits, cada autor dona la seva versió de com hauria de ser

l’estratègia de l’antropologia i de quina manera utilitzar el terme cultura.

CONCEPTE CULTURA.

3

Per començar, crec que és molt important definir exactament el concepte de

cultura. Des d’un punt de vista antropològic, el terme cultura sempre s’ha

oposat a teories racistes que pretenien explicar les diferencies entre éssers

humans a través de la biologia o la genètica. Aquestes teories també anaven

molt lligades a la idea de classificar el món segons si les diverses societats

eren “cultes” o “incultes”. Es pensava que una cultura, al ser diferent de la

occidental, era inferior. Aquest pensament provenia de la superioritat cultural i

moral que havien forjat els europeus en època colonial, on degut a les

revolucions tecnològiques i intel·lectuals, miraven la diversitat de cultures amb

una falsa superioritat.

Grimson deia (1):

“Todas las actividades y pensamientos humanos son aspectos de la cultura.

Hay diferentes culturas, pero todos los seres humanos tienen en común que

son seres culturales.”

Això és un concepte molt important, significa que la diversitat cultural és una

característica elemental de la naturalesa humana i per tant, no existeixen

cultures o maneres de percebre el món inferiors a altres. I aquestes diferències

no són abismals com alguns ens volen fer veure, perquè tots som actors del

mateix món. Tot i la enorme varietat de diferències en temes de creences,

valors, costums, ètica, moral... segons l’espai i el temps de les diferents 1

cultures, això no modifica la naturalesa humana.

La inevitable diversitat cultural, ens diferencia de la resta de cultures i a

aquestes de nosaltres, és a dir, la diversitat no té com a objectiu diferenciar-nos

entre cultures. Sinó que, per poder mantenir aquesta varietat, hem de ser

4 1 Grimson, A. (2008) pàg. 48

capaços de classificar els nostres elements propis i saber com es relacionen

amb les altres cultures en la pràctica però, sempre, sense barrejarlos amb la

identitat de cadascú.

En la Il·lustració es concebia l’home com a un ésser amb una naturalesa

uniforme, basada en una sèrie de lleis, invariables i molt ben organitzades. És

creia la que la cultura simplement dificultava i feia més difícil de percebre la

verdadera naturalesa humana, una cosa que tots els homes compartim, de

manera universal i uniforme. Poc a poc es va anar deixant enrere aquesta

concepció, i actualment la antropologia moderna es basa en la convicció de que

no existeixen ni podrien existir els homes no modificats per determinades

costums, valors, etc., ja que precisament aquestes diferencies culturals són la

essència de la naturalesa humana.

Citant a Geertz (2):

“La idea de que a menos que un fenómeno cultural sea empíricamente

universal no puede reflejar 2nada de la naturaleza del hombre es

aproximadamente tan lógica como la idea de que porque la anemia

afortunadamente no es universal nada puede decirnos sobre procesos

genéticos humanos.”

Així doncs, la antropologia aconseguia fugir del concepte de uniformitat

humana per explorar la diversitat humana.

Com hem mencionat anteriorment, la introducció antropològica del concepte

cultura semblava acabar amb la concepció racista i divisòria de la humanitat.

Tot i això, la nova visió de cultura no acabava de solucionar el problema.

5

2 Geertz, C. (1966) pàg. 7

Citant a Grimsen(3): 3

“Durante una larga etapa de la teoría antropológica se tendió a aceptar que

cada comunidad, grupo o sociedad era portadora de una cultura específica.

Así, los estudios se dirigían a describir y comprender una cultura particular o

áreas culturales. Esa descripción se concentraba fundamentalmente en los

valores o costumbres compartidos por los miembros de una sociedad. De ese

modo, el énfasis fue colocado en la uniformidad de cada uno de los grupos. Las

fronteras pueden concebirse de modo tan fijo entre razas como entre cultures.”

Tal com explica Grimsen, simplement es va canviar del concepte de raça al

concepte cultura, sense variar la seva essència; la uniformitat humana. Els

humans aleshores passem a ser unitats classificables segons la nostra cultura

i permetia traçar una clara frontera entre una cultura i una altre. Evidentment,

aquesta manera de entendre les cultures és totalment errònia, ja que a l’interior

de cada grup social existeixen molta diversitat, conflictes, divergències. No és

pot caure en el parany d’homogeneïtzar un col·lectiu, perquè precisament lo

que ens fa humans és la nostra diversitat. També ens deia Grimsen, que

diversos col·lectius, englobats en una cultura, migren i es traslladen, deixant

com a ineficaç la idea de que certa cultura està associada a cert territori.

Evidentment, dins la pròpia antropologia hi ha molta divergència per explicar el

significat del concepte cultura. Caroline Lentz (4) reuneixen unes quantes

d’aquestes definicions de diversos antropòlegs de renom:

“La cultura era per Bronislaw Malinowski (1944) un conjunt funcional de

pràctiques i instruments que les persones van crear per satisfer les seves

necessitats primàries i secundaries. Radcliffe-Brown veia la cultura com algo

semblant a una superestructura ideològica que mantenia unida la societat. “No

6

3 Grimsen, A. (2008) pàg.552

4 Lentz, C. (2016) pàg 5 Traducció pròpia

observem una cultura”, insistia Radcliffe-Brown, “ ja que es una paraula que

denota, no una realitat concreta sinó una abstracció.” Lo real era la estructura

social o el sistema de relaciones socials, la cultura només el contingut

conceptual de lo real.”

Altres antropòlegs de renom, tals com Ralph Linton, (5) definia la cultura com:

“la suma total de las ideas, las reacciones emotivas condicionadas y las pautas

de conducta habitual que los miembros de esa sociedad han adquirido por

instrucción o imitación y que comparten en mayor o menor grado”

Marvin Harris (6) també té una definició molt interessant i breu de la cultura:

“Pautas de conducta y pensamiento aprendidas y compartidas características

de un grupo social”

Una altre manera d’analitzar el concepte cultura, és concebin l’home com a un

ésser social. El pensament humà no és procés individual i únic, sinó que és

tracta d’una sèrie de símbols significatius, tals com paraules, gestos, dibuixos,

sons que són fets servir per imposar un significat a la nostra experiència

empírica. L’ésser humà col·loca una construcció basada en els símbols, davant

dels successos viscuts. Aquest símbols li són donats a l’individu per la

comunitat en que va néixer i aquests símbols, tot i patir alteracions i variacions,

segueixen existint després de la mort de l’individu, per tant són una part

inherent de la cultura humana, necessària per la humanitat. Així, podríem

afirmar que la cultura és la manera en que concebem la societat. Sense

aquestes estructures socials, la conducta humana seria un caos, tal i com

assenyala Geertz (7):

4

7

45 Linton, R. Estudio del hombre (1972)

6 Harris, M. Introducción a la Antropología General (1981) pàg. 752

7 Geertz, C. (2016) pàg 87

“Si no estuviera dirigida por estructuras culturales –por sistemas organizados

de símbolos significativos–, la conducta del hombre sería virtualmente

ingobernable, sería un puro caos de actos sin finalidad y de estallidos de

emociones, de suerte que su experiencia sería virtualmente amorfa.”

5

Tal i com molt bé ens explica Geertz, la cultura no és un ornament de la

naturalesa humana, sinó una condició essencial d’ella. Ens simplifica la vida i

ens ajuda a organitzar tot el material empíric que percebem en el nostre dia a

dia, per tal d’ordenar-lo i entendre’l, a base de símbols i de mecanismes

socials. L’ésser humà depèn de la cultura per ordenar la conducta. La manera

en que vivim la nostra existència, ve guiada per esquemes culturals específics.

Les cultures es retroalimenten gràcies a la diversitat i les diferències que

mantenen entre elles, per tant, no es troben lligades a un aïllament sinó que

necessiten mantenir relacions entre elles per tal de transformar-se. Aquestes

cultures es mouen en dos sentits oposats al mateix temps, és a dir, van cap a

l’accentuació de les particularitats de cadascuna però, també, cap a la

convergència i l’afinitat entre elles.

Podem afirmar, doncs, que el concepte cultura és un factor determinat en el

nostre dia a dia, en les decisions que prenem i la manera en que ens percebem

a nosaltres mateixos, al món exterior i a les altres persones. Si acceptem la

definició de Geertz, “com a estructures culturals, sistemes organitzats per

símbols significatius”, la cultura subministra el vincle entre les aptituds naturals

que ens són donades al néixer, i que de certa manera ens donen la opció de

viure milions de vides, i la vida que realment vivim; l’única que tenim. No és

casualitat que determinat individu acabi vivint de certa manera i no d’una altre

completament oposada, això ve imposat per les estructures culturals de la

8 58 Geertz, C (1999) pàg 89

comunitat on va néixer l’individu. Per entendre el significat de les estructures

culturals, citant a Geertz (8):

“Y los esquemas culturales son no generales sino específicos, no se trata del

“matrimonio” sino que se trata de una serie particular de nociones acerca

de lo que son los hombres y las mujeres, acerca de cómo deberían tratarse los

esposos o acerca de con quién correspondería propiamente casarse; no se

trata de la “religión” sino que se trata de la creencia en la rueda

del karma, de observar un mes de ayuno, de la práctica del sacrificio de ganado

vacuno.”

Els esquemes culturals, doncs, no són coses vagues i generals, sinó tot un

conjunt de diferents maneres de concebre, per exemple, conceptes relacionats

amb lo que es femení o masculí. Una cultura mai ens donarà una definició

general exacte de lo que es femení o masculí, però ens proporcionarà un seguit

de conductes socials que ens ajudaran a arribar a entendre els conceptes. No

és una cosa imposada, però té un valor molt important per entendre perquè un

individu decideix viure de certa manera o d’una altre.

6

Actualment, en la societat globalitzada, comunament s’utilitza el concepte

cultura de manera errònia, banalitzant el concepte. No és estrany sentir a

periodistes o escriptors parlar de conceptes com “la cultura del consum”, “la

cultura del fracàs”, “cultura de masses”...etc. Aquestes maneres de usar el

concepte de cultura provoquen desinformació. Com ja he explicat anteriorment,

la cultura podria ser visualitzada com a esquemes generals que afecten la

nostra conducta. Per tant l’ús de banalitzacions del terme cultura són

completament errònies. Citant a Brumann: (9)

9 69 Brumann, C. (1999) pàg 21traducció pròpia

“No se puede negar que usualmente ha sido aplicado de manera equivocada y

que esto continúa ocurriendo, especialmente de parte de los fundamentalistas

culturales.”

Un error comú avui en dia, és igualar o equiparar cultura amb la identitat

política. Els cambis culturals no afecten la nostra identitat. A les classes

dirigents els interessa l’identificar la identitat política amb la cultura. Citant a

Grimsen (10): 7

“Las transformaciones lingüísticas, culinarias, en la vestimenta, en las formas

de producción y en muchas otras rutinas que pueden constatarse en los

procesos migratorios y diaspóricos muestran de manera elocuente que eso no

necesariamente implica un desdibujamiento de las identificaciones culturales y

políticas. Por ello, «las culturas son más híbridas que las

identificaciones» (Grimson, 2006).”

El concepte de cultura és usat, o manipulat, moltes vegades per la política, o la

geopolítica. La geopolítica usa la cultura per a dividir el món en diferentes

civilitzacions, tals com la occidental, la budista, la llatinoamericana, l’africana, la

islàmica... i el fet que existeixi una gran diferència (creada pels polítics) entre la

nostra cultura i un altre, permet que la imatge que nosaltres tenim dels altres

sigui fàcilment manipulable. El fet d’homogeneïtzar les principals civilitzacions,

tan la nostre com les altres, és una arma política molt eficaç; permet ometre les

diferències dels “altres” i les desigualtats del “nosaltres”. És una arma que

permet dirigir la atenció pública cap a conflictes creats per les classes dirigents;

enfrontaments entre el “nosaltres” i els “altres” imaginaris.

En la política també ha fet ús del discurs fonamentalista; apel·lant a les

suposades diferències d’identitat cultural per justificar un conflicte purament

10

710 Grimsen, A. (2008) pàg 52

11 Brumann, C. (1999) pàg 30 traducció pròpia

polític, la immigració il·legal. Els polítics ho expliquen diguin que “ells” no

accepten els nostres valors o moral i per tant posen en perill la “nostre” societat.

Citant a Brumman (11):

“El fundamentalismo cultural, por lo tanto, no servirá como contrapropuesta

para el nuevo colonialismo, sino para alimentar las tendencias xenofóbicas”

Precisament del problema del “jo” i “ells”, un objecte fonamental de debat

antropològic, en parla molt bé Abu-Lughod(12), que ens explica que

l’antropologia s’ha basat en la distinció del món Occidental y Oriental,

“nosaltres” i “ells”. I durant els últims segles, aquesta relació dual es basava en

la dominació Occidental. Això suggereix que la relació “jo” i “ells” també es basa

en la dominació i en la inferioritat dels “altres”. També ens explica que

l’antropòleg ha de mantenir una relació de distància amb l’objecte d’estudi, els

“altres”, per així obtenir més objectivitat. Tot i així, el “jo” no esdevé exterior,

perquè manté certa relació amb el l’objecte d’estudi.

Abu-Lughod també ens explica la dificultat de concebre el terme del “jo”, perquè

degut a la homogeneïtzació anteriorment comentada, és impossible de resumir

a tota una civilització en un concepte, degut a les diferències socials que

existeixen en una mateixa comunitat. A més, com diu Abu-Lughod (13): “ El yo

siempre está en construcción.”

8

11

812 Abu-Lughod, L. (2012) pàg. 131

13 Abu-Lughod, L. (2012) pàg. 143

EL FUTUR DE L’ANTROPOLOGIA. 9

Citant a Abu-Lughod, (14)

“Si la cultura, opacada por la coherencia, la intemporalidad y la diferenciación

es la principal herramienta antropológica para hacer al “otro” y a las diferencias,

suele ser una relación de poder, entonces quizá los antropólogos deberían

considerar estrategias para escribir contra la cultura.”

Molts antropòlegs han vist necessària una rebel·lió contra el concepte cultura,

per poder-la reformar. També és una crítica a la pràctica antropològica al

exagerat distanciament entre el “jo” i “ells”, i busca una manera per reinventar

l’antropologia perquè sigui possible un acostament entre el “jo” i “ells”. Això

també ens remet al problema comentat anteriorment de la geopolítica

homogeneïtzadora, que elimina les diferències internes de cada grup, lo que

provoca que l’antropòleg es vegi en una situació que generalitza. On comencen

els trets culturals i on comença la personalitat individual? Si es generalitza, les

individualitats es veuen afectades i quasi desapareixen, lo que elimina la

essència de la naturalesa humana; la diversitat.

Seguint la teoria d’Abu-Lughod, es podrien seguir altres estratègies

antropològiques. Com el discurs i pràctica. Son dos conceptes plantejats per

analitzar la vida social sense assumir el grau de cohesió que el concepte de

cultura ens dóna. La pràctica, “cuyo enfoque está construido en torno a

problemas de contradicción, malentendidos y falsas apreciaciones, y favorece

estrategias, intereses e improvisaciones sobre los tropos culturales más

estáticos y homogeneizados de normas, modelos y textos.”(14) I la pràctica, se

utiliza para rechazar la distinción entre ideas y prácticas, o entre texto y mundo

que el concepto cultura también fomenta con facilidad”

12

914 Abu-Lughod, L. (2012) pàg. 144

Un altre estratègia a seguir per a Abu-Lughod, és la dels vincles, per a

reorientar els temes d’estudi dels antropòlegs. Exemples d’altres temes d’estudi

serien les connexions històriques entre una comunitat i l’antropòleg que els

estudia, a més del context al que pertany i que li permet estudiar la comunitat.

És més “un proyecto político, que existencial” (14). Altres temes alternatius

d’estudi, seria l’analisi del context històric i social que provoca que els

antropòlegs s’interessin per estudiar determinades comunitats. Necessitem

preguntar-nos com està vinculada la voluntat de coneixement de “l’altre” amb el

món actual. 10

En canvi, autores com Caroline Lentz (15) creuen que els antropòlegs haurian

de retenir la cultura com a concepte clau. Per començar, necessiten preocupar-

se per la manera en que els actors socials i les institucions s’han apropiat del

terme cultura. I per fer això s’ha de retenir cultura com a concepte analític.

Lentz també creu que el concepte cultura ajuda amb l’intercanvi amb algunes

disciplines de les ciències socials. Els antropòlegs han de criticar l’adopció no

reflexiva i acrítica de la cultura antropològica, però no haurien d’excloure,

abandonant completament la cultura.

Lentz diu que estaria a favor d’una definició amplia de l’expressió cultural que

va més enllà de fer i desfer distincions que els pobles utilitzen per definir els

límits de la comunitat. Els antropòlegs necessiten explorar com les fronteres

culturals s’entrecreuen amb els processos de formació grupal i social, que

implica arribar al consens en torn a determinats trets culturals que delimiten el

“nosaltres”. Com diu Baskow, les fronteres culturals no se separen realment,

només marquen o diferencien, no exclouen ni contenen.

13

1014 Abu-Lughod, L. (2012) pàg. 144

15 Lentz, C. (2016) pàg 21 traducció pròpia

Brumann també opina que s’hauria de retenir el concepte de cultura.(14) Per a

ell és molt important. Explica que la majoria de la gent ara ha entès el concepte

de cultura com un element important en el nostre dia a dia, i que té més a veure

amb la diversitat humana que els gens. Per això mateix, els antropòlegs, que es

consideren els coneixedors de la cultura, no poden refusar-la, perquè sinó

estaran negant una cosa sobre la qual clamen ser experts.

CONCLUSIONS

Un cop realitzat el treball crec que puc afirmar conèixer millor l’antropologia

com a disciplina i sobretot comprendre millor el concepte de cultura, un element

fonamental en el treball antropològic. En aquestes lectures, m’he familiaritzat

amb molts conceptes abans desconeguts per mi i que m’ajudaran en l’estudi de

14

la meva carrera. També crec que m’ha donat una sèrie d’eines per tenir una

mirada més crítica sobre la cultura, un element en el qual estem exposats en el

nostre dia a dia i que ens afecta de moltes maneres diferents. Ara sé diferenciar

entre lo que realment és la cultura i totes les expressions errònies que s’usen

amb el concepte cultura, però en realitat no ho són.

Com a conclusions extretes, voldria remarcar la importància de la cultura en les

nostres vides i sobretot la seva base en la diversitat humana, un factor molt

important. També els canvis històrics de les teories antropològiques i la

diversitat de concepcions del concepte cultura, i la estranya semblança entre

les teories racistes i les teories culturals.

També crec que ha set molt positiu el poder comparar articles de mitjans del

segle XX, com el de Geertz (1966) i articles contemporanis, com el de Lentz,

que és del 2016.

Crec que també és rellevant el tema del futur de la disciplina, ja que m’afectarà

a mi directament en un futur. És important definir les estratègies de

l’antropologia, ja que al ser una disciplina crítica amb alguns aspectes del

funcionament de les societats i de les relacions de poder, és posada en dubte

sistemàticament, molt més que altres disciplines científiques. Això suposa que

l’antropologia ha de tenir un projecte clar per a seguir ajudant a la gent a tenir

una visió crítica del món que ens envolta.

Alhora, els texts m’han fet reflexionar sobre lo impregnada que tenim la cultura

en el nostre inconscient i lo complicat que és allunyar-nos una mica d’ella per a

poder-la estudiar objectivament; som un producte de la cultura en que naixem i

vivim.

15

BIBLIOGRAFIA

ABU-LUGHOD, L. (2012) [1991] "Escribir contra la cultura", Andamios 9 (19):129-157.

BRUMANN, C. (1999) “Writing for Culture. Why a Successful Concept Should Not Be Discarded”, Current Anthropology 40:S1-27.

16

GEERTZ, C. (1966) "El impacto del concepto de cultura en el concepto del

hombre", La interpretación de las culturas. Madrid, Gedisa, 1987, pp. 43-59.

GRIMSON, A. (2008) “Diversidad y cultura. Reificación y situacionalidad”, Tabula Rasa 8:45-67.

LENTZ, C. (2016) Culture. The Making, Unmaking and Remaking of an Anthropological Concept. Mainz, Johannes Gutenberg Universität (Working

Paper166).

MERRY, S. E. (2003) “Human rights law and the demonization of culture (and anthropology along the way)”, Political and Legal Anthropology 26 (1):55-76.

LINTON, R. (1972) “Estudio del hombre”

HARRIS, M. (1981) “Introdución a la Antropología general”

17

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 17 páginas totales
Descarga el documento