Cordats - Vertebrats (Zoologia), Ejercicios de Biología. Universitat de Vic (UVIC)
maria6414
maria6414

Cordats - Vertebrats (Zoologia), Ejercicios de Biología. Universitat de Vic (UVIC)

PDF (2 MB)
53 páginas
28Número de visitas
Descripción
Asignatura: biologia, Profesor: Josep Bau, Carrera: Biologia, Universidad: UVic
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 53
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 53 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 53 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 53 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 53 páginas totales
Descarga el documento
Mòdul 1 Introducció a la Biologia Animal

Major independència del medi i major complexitat organitzativa

Antecessor sense cordó dorsal

Cordats

Vertebrats

Ciclostoms

Condrictis

Actinopterigis

Sarcopterigis

Amfibis

Mamífers

Testudines (tortugues)

Lepidosaures (sauris i ofidis)

Arcosaures (dinosaures, cocodrils, ocells)

Filum Cordats

Branchiostoma (amphioxus) Biomedia. com

Cordats:

La notocorda és l’origen de la columna vertebral.

Els primers cordats són filtradors i bentònics.

Hickman et al. 2008

Filum Cordats

Chorda (corda en llatí)

Notocorda (notos esquena en grec)

Aportacions biològiques dels primers cordats

1) Endoesquelet que permet:

a) Creixement continu sense mudes

b) Gran mida corporal

c) Bon anclatge per a la musculatura

2) Faringe perforada originada per a l’alimentació filtradora origen de:

a) Brànquies internes (peixos, amfibis)

b) Mandíbules (vertebrats gnatostomats)

Filum Cordats

Aportacions biològiques dels primers cordats

3) Hàbits predadors en els vertebrats

primitius que proporcionen:

a) Cervell altament desenvolupat:

aparició del crani (vertebrats)

b) Òrgans dels sentits parells

4) Extremitats parells aparegudes en els

vertebrats aquàtics. Origen de:

a) Extremitats articulades dels

tetràpodes

b) Ales per al vol

Filum Cordats

Classificació taxonòmica dels Cordals

Subregne Eumetazous

Filum Cordats

Subfílum Hemicordats

(parafilètic)

Subfílum Urocordats

Subfílum Cephalocordats

Grup primitiu, molt poc diversificat en espècies, però molt diferenciat en

sistemàtica (nivell de subfílum).

Molgula

Dolichoglossus

Brachyosatoma (Amfioxus)

Subfílum Vertebrats

Branchiostoma lanceolatum

Marí

Aigües poc profundes i sorrenques

Atlàntic i Mediterrani.

Caraterístiques dels Cordats

1. Notocorda (noton, esquena en grec)

Es una vareta esquelètica present en tots els cordats (en vertebrats

només en l’estat embrionari)

Formada per cèl·lules i beines fibroses i elàstiques.

Suport de les cèl·lules que formaran la columna vertebral.

Protocordat

Caraterístiques dels Cordats

2. Tub nerviós dorsal

De ventral en la majoria d’invertebrats passa a dorsal.

Encèfal

En vertebrats corre per dins els arcs neurals de les vèrtebres.

Caraterístiques dels Cordats

3. Fenedures branquials o sacs faringis

Sistema de filtració

Aliment > Cilis > fenedures > moc alimentari > expulsió d’aigua

Vertebrats: bomba muscular de la faringe enlloc de cilis

Caraterístiques dels Cordats

3. Fenedures branquials o sacs faringis

D’aparell alimentari evolucionen a respiratori: arcs aòrtics evolucionen en

xarxa de capil·lars en peixos > brànquies internes dels peixos

Evolucionen en trompa d’Eustaqui, cavitat de l’oïda, etc. en tetràpodes.

Caraterístiques dels Cordats

4. Endostil

Segrega el moc alimentari > tiroides (vertebrats)

Caraterístiques dels Cordats

5. Cua postanal

Cua + musculatura somàtica + notocorda > propulsió dins l’aigua

Perfeccionada en peixos i modificada en vertebrats

Vestigial en humans: còccics

Caraterístiques dels Cordats

Simetria bilateral

Cordó nerviós tubular amb extrem eixamplat per formar el cervell

Diverticles faringis (embrions): fenedures faringes en cordats aquàtics

Cua post-anal: pot persistir o no

Músculs segmentats en un tronc no segmentat

Sistema circulatori tancat i cor ventral: vasos sanguinis dorsals i ventrals.

Sistema digestiu complert

Endoesquelet cartilaginós o ossi amb columna vertebral i crani (Vertebrats = Craniats)

Caraterístiques dels Cordats

Desenvolupament embrionari en diversos grups de vertebrats

La ontogènia resumeix la filogènia: en els embrions es manifesten caràcters dels

ancestres a causa de que perduren els gens responsables i que han perdurat perquè

participen en altres activitats (gens pleiotròpics).

Ex: polidactília en embrions de cavall, extremitats posteriors en cavalls.

Teories taxonòmiques

Dues maneres d’entendre els principis evolutius:

Classificació evolutiva versus filogenètica dels Cordats

Difereixen en com entendre les relacions filogenètiques:

Tàxons o grups monofilètics: contenen tots les

descendents d’un l’antecessor comú recent. Ex: ocells.

Teories taxonòmiques

Dues maneres d’entendre els principis evolutius:

Classificació evolutiva versus filogenètica dels Cordats

Parafilètics: grups amb un antecessor comú, però que no

conté tots els descendents.

Ex: Els rèptils exclouen als ocells, més emparentats amb els

cocodrils, que aquests amb els llangardaixos.

Teories taxonòmiques

Dues maneres d’entendre els principis evolutius:

Classificació evolutiva versus filogenètica dels Cordats

Polifilètics: grups que no comparteixen un antecessor comú.

Els rèptils, mamífers i ocells (Amniotes) comparteixen antecessor reptilià

comú. Però aquest és molt llunyà (polifilètics).

Teories taxonòmiques

Dues maneres d’entendre els principis evolutius:

Classificació evolutiva versus filogenètica dels Cordats

Taxonomia evolutiva tradicional. Es basa en arbres

filogenètics Dues condicions:

1) Ascendència comú.

2) Quantitat d’adaptació evolutiva.

Estableix zones adaptatives o graus d’organització:

reacció de l’organisme a unes característiques de

l’entorn.

Ex: pòngids diferents d’homínids perquè tenen diferents

graus d’organització.

Inclou tàxons parafilètics. George G. Simpson (1902-1984)

Ex: pòngids i homínids tenen ancestre comú: monofilètics.

Homo més proper a Pan i Gorilla que aquests a Pongo: parafilètics.

Hickman et al. 2008

Teories taxonòmiques

Dues maneres d’entendre els principis evolutius:

Classificació evolutiva versus filogenètica dels Cordats

Sistemàtica filogenètica o cladisme.

classifica els animals segons la seva

filogènia.

Construeix cladogrames.

Considera només els tàxons o grups

monofilètics

Willi Hennig (1913-1976)

Classificació sistemàtica dels Cordats

Criteris de classificació:

1) Morfològics

Canvis graduals del registre fòssil (incomplert) i anatomia comparada

(estructures i fisiologia d’origen comú o homòlogues).

Via clàssics més important fina a l'aparició dels mètodes genètics.

2) Genètics

Comparació de les seqüències d’amonoàcids de les proteïnes

(seqüenciació d’aminoàcids, electroforesi)

Hibridació de l’ADN (reassociació entre dos filaments d’ADN de

poblacions diferents).

Mètodes inmunotaxonòmics, citotaxonòmnics,...

Classificació sistemàtica dels Cordats

Criteris de classificació:

3) Embriològics

Repetició a petita escala dels canvis morfològics. Recolza els mètodes

anteriors.

4) Altres

Etològics: Comparació de patrons de conducta (sonogrames,

etogrames...).

Parasitològics: es poden comparar paràsits peruqè han evolucionat

conjuntament amb els hostes.

Es formen arbres filogenètics amb llinatges ancestrals escala temporal

O bé cladogrames que no té escala temporal ni llinatges ancestrals. Les

ramificacions representen línies filogenètiques reals.

La filogènia moderna comporta l’abandonament d’alguns tàxons tradicionals

(ex: rèptils).

Classificació evolutiva

clàssica dels Cordats

en tàxons

Estableix una jerarquia

taxonòmica (fílum, classe,

ordre, família, gènere, espècie)

Basada en les relacions

filogenètiques.

Hickman et al. 2008

Classificació cladista dels Cordats

Hickman et al. 2008

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 53 páginas totales
Descarga el documento