cxxc, Ejercicios de Artes escénicas. Escuela de Arte y Superior de Diseño Pablo Picasso - EASD
cenil-4
cenil-4

cxxc, Ejercicios de Artes escénicas. Escuela de Arte y Superior de Diseño Pablo Picasso - EASD

DOCX (99 KB)
8 páginas
4Número de visitas
Descripción
Asignatura: ciclo vital 1, Profesor: adelina gimen, Carrera: Dirección de Escena y Dramaturgia, Universidad: arte-diseño
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 8
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento

Embaràs part i nadó ENTREVISTA

Embaràs part i nadó Embaràs part i nadó

1

9 de diciembre de 2016 MARÍA MONFORT COLOMER GRUP E, 1R DE PSICOLOGÍA

ÍNDEX 1.- Autovaloració. Competències bàsiques 1.1.- Escolta activa i empàtica 1.2.- Planificació. Horari, lloc, qüestions, gravació 1.3.- Superació de les incidències

1.4.- Experiència personal. Auto- Observació

2.- Anàlisi 2.1.- Descripció, anàlisi i classificació de tres successos 2.2.- Argumentació del canvi com a procés holístic i acumulatiu

2.3.- El llenguatge no verbal

2.4.- Aspectes normatius i no normatius

2.5.- Factors de risc-Teratògens-, i de protecció

2.6.- Metàfora/ imatge d’aquesta etapa

2.7.- Altres aspectes rellevants

1.- Autovaloració. Competències bàsiques 1.1.- Escolta activa i empàtica

Embaràs part i nadó Embaràs part i nadó

2

Pel que fa aquest apartat podria dir que al meu parer, he fet una escolta activa i

empàtica del que em contava ma mare en l’entrevista, i ara procediré a justificar-ho.

Per una part activa, perquè m’ha interessat aprendre comportaments i conductes

que ella feia quan estava embarassada de mi (com posar-me música clàssica), i després

de nàixer, veure com va canviar la seua vida al donar a llum, els sacrificis que va tenir

que fer i la seua superació com a mare, cada vegada que es tenia que enfrontar a

situacions noves per a ella (com les malalties típiques en els nadons, la falta de son al

ser jo una xiqueta que no dormia molt per les nits). Crec que he estat atenta en general

durant tota l’entrevista, però he d’admetre que ha hagut moments que he tingut que

interrompre-la o fer-li un altra pregunta, perquè veia que s’allargava massa o anava per

altres temes que en eixe moment no interessaven.

Per un altra banda, pel que fa a l’empatia, crec que he sabut ficar-me en el lloc d’ella, he sentit alegria quan ella em contava moments de felicitat del seu embaràs, però

també ho he passat mal quan em contava que el seu avi havia mort quan jo estava en el

ventre d’ella. A més he sentit un poc de vergonya, si es pot dir així, quan ha contat que

jo no la deixava dormir per les nits.

1.2.- Planificació. Horari, lloc, qüestions, gravació

L’entrevista ha estat planificada prou bé, li vaig ensenyar a ma mare les preguntes

que anava a fer-li per damunt perquè puguera fer-se una idea del que anava a preguntar-

li i recordarà algunes que com no són recents, no les recordava. Com es el cas, dels

còlics del lactant, ella sabia que jo de menuda havia tingut uns gasos a la panxa i que

com a conseqüència d’ells, plorava, arrupia les cames en senyal de dolor i no podia

dormir, però no sabia el nom i va tenir que documentar-se abans.

Respecte a l’horari de l’entrevista, vam decidir que seria el diumenge pel matí, ja

que el tenia lliure, i la vam fer al saló de ma casa, les dos a soles amb silenci. Pel que fa

a les preguntes, vaig intentar fer-li-les quasi totes perquè ma mare és una persona

parladora però tampoc en excés i la veritat és que es va acoplar perfectament al temps

de l’entrevista.

Embaràs part i nadó Embaràs part i nadó

3

1.3.- Superació de les incidències

En aquest apartat podem referir-nos als moments de silenci que es produïen quan

jo no trobava la pregunta exacta o quan estava anotant apunts del llenguatge no verbal,

en l’entrevista no es van produir silencis que diguem incomodes ja que ma mare i jo

tenim molta complicitat , en aquests moments intentava estar atempta però havia a

vegades que no podia estar amb tot.

Al meu parèixer, crec que els hem superat sense molta dificultat, he sabut portar

l’entrevista pel camí que volia.

1.4.- Experiència personal. Auto- Observació Per a finalitzar amb l’apartat d’autovaloració, he de dir que aquesta entrevista ha

sigut una experiència enriquidora perquè ara entén molt més a ma mare en certs

aspectes i he descobert moltes coses que no sabia, com: tot el que té a veure amb la

planificació de l’embaràs, la vida que feia abans d’aquest, els canvis que va tenir que fer

per adaptar-se quan es va quedar embarassada, les dificultats que va tindre que afrontar

en eixos moments, descobrir que el seu embaràs no va ser complicat, la mort del seu

avi, els fets històrics que van ocorre quan ella estava embarassada, el recolzament que

va tenir per part de la família, poder veure les característiques del canvi evolutiu en

aquesta etapa, interessar-me per les classe de preparació al part.

En definitiva, saber d’aquestes coses tan íntimes en la vida de ta mare, fa

inevitablement que s’establisca una connexió entre mare i filla, ha sigut molt

emocionant poder saber les inquietuds d’una embarassada. Jo crec que faria falta que

els fills ens assentarem amb les mares i intentarem tindre empatia amb elles pel que fa

al seu embaràs i altres qüestions. Per acomiadar, dir que aquesta activitat ha fet també

que ella es sentirà part del que done en classe de psicologia del cicle i ho recomanaria a

tot el món.

2.- Anàlisi

2.1.- Descripció, anàlisi i classificació de tres successos

Embaràs part i nadó Embaràs part i nadó

4

El primer succés que vaig ha descriure és el part de ma mare, que va ser com ella

ens conta, espontani, però van tindre que ajudar-la a trencar aigües, va ser un part llarg

que va durar tota la nit, també va ser dolorós però bonic i va estar satisfeta per l’atenció

que va rebre pel equip naturalista. Ma mare va parir quan tenia 27 anys, una edat dins

del que cap normal, després de 5 anys va tenir a la meua germana.

En segon lloc, tenim el procés d’aprendre a gatejar, ma mare ens conta que al

principi vaig aprendre a desplaçar-me cap arrere quan volia anar cap avant, i que

arrastrava un poc una de les cames, però que poc a poc em vaig ensenyar a fer-ho

correctament, cap avant. Vaig tardar uns mesos, i dintre del que cap va estar dins del

que diríem normal, però em va costar.

En tercer lloc, contaré amb el fet històric que em va narrar, que va ocorre un dia

abans de nàixer, aquest va ser la mort de Miguel Ángel Blanco per part d’ETA, ma mare ens conta en l’entrevista que va ser un esdeveniment important que la va marcar, ella

estava molt sensible i la va ficar trista.

Ara vaig a procedir a classificar aquests processos per temàtica, en primer lloc,

seguint el model d’Ellis, el primer succés podríem dir que és biològic perquè el part

provoca una sèrie de canvis físics, pèrdua de pes, estabilització dels òrgans, etc.. També

és personal íntim perquè és un succés molt especial en la vida d’una persona que sol

ocórrer poques vegades i relacional perquè el part és una situació que fa que la mare i el

nado establisquen un. El segon succés, el començament de gatejar, és biològic, és físic

perquè veus un canvi en la manera de desplaçar-se del xiquet ja que és el resultat de la

evolució del control del seu cos, el gateig també els ajuda a enfortir els músculs de les

seues cames, dels braços, de l’esquena i coll. A més és relacional perquè la mare i el

pare juguen un paper fonamental en la llibertat de gatejar del nen i l’estimulen perquè

desenvolupe aquesta activitat, i personal íntim perquè es produeix en la vida de cada

xiquet. Per últim, el tercer succés seria l’assassinat de Miguel Angel Blanco que entraria

dins de la temàtica psicosocial, en l’àmbit cultural, perquè és un fet històric que pertany

a la cultura d’aquest país.

Classificant per freqüència,podem dir que el part seria normatiu perquè parir és

freqüent en una cultura, i normatiu d’edat en la mesura que normalment hi ha una edat ideal compresa per a tindre fills. El gateig, podríem dir que és normatiu perquè es

Embaràs part i nadó Embaràs part i nadó

5

freqüent, encara que hi ha xiquets que no ho fan i normatiu d’edat perquè hi ha un

temps en la vida d’un xiquet ideal per a gatejar. Finalment, l’assassinat de Miguel Ángel

Blanco per part d’ETA, el classificaria en no normatiu o idiosincràtic, perquè no és

general i va afectar a ma mare, també és històric perquè va afectar a tota la població del

país.

Per a finalitzar aquest apartat, classificarem els successos per ocurrència, els primers

successos són ocorreguts, però l’últim no, no s’esperava va ser molt shock per a la

població espanyola.

2.2.- Argumentació del canvi com a procés holístic i acumulatiu

Podem dir en aquest apartat que el canvi es tracta d’un procés holístic perquè el procés del desenvolupament és concentra en les relacions importants que hi han entre

els aspectes socials, físics, mentals i emocionals. Per exemple, en el procés de gatejar

podem observar que el xiquet necessita de l’estímul de la mare i el pare (aspecte social i emocional), necessita estar preparat físicament i mentalment per a fer-ho. Per un altre

costat, diem que és acumulatiu perquè cada etapa del procés de desenvolupament

enllaça amb les anteriors, seguint l’exemple, el xiquet necessita d’un aprenentatge

anterior, d’uns estímuls per a començar a gatejar, i necessitarà gatejar, normalment, per

a poder caminar més endavant.

2.3.- El llenguatge no verbal Podem observar del llenguatge no verbal sis aspectes, primer ens centrarem en el parallenguatge, dins d’aquest la velocitat, els silencis, el to de la veu, els gests, etc.. En l’entrevista ha hagut moments de silenci però no han sigut per incomoditat o vergonya

sinó pel fet de què no trobava les preguntes. Pel que fa a la velocitat, l’entrevista ha

sigut un poc lenta, el to de veu ha sigut canviant, al principi era més baix per la

vergonya i després ja era com si fos una conversació normal. Per un altra part, podem

dir que hagut moltes rises i gests a l’hora d’expressar-se, com moure les mans a mode

d’explicació per part de ma mare. D’una altra banda, començant l’apartat de la

proxèmica podem dir que ha hagut molta complicitat entre les dos i estaven prou

apropades, també ens miraven als ulls com a signe d’empatia. Per un altre costat, he de

dir que ma mare estava un poc nerviosa al principi però al llarg de l’entrevista va

Embaràs part i nadó Embaràs part i nadó

6

adoptar una postura més relaxada, i movia les mans com a signe dels nervis, jo en canvi

estava prou relaxada durant l’entrevista ja que sóc una persona prou tranquil·la.

L’expressió facial de ma mare com jo durant l’entrevista ha sigut de somriure, però es

cert que ha hagut moments com en el cas de la mort del seu iaio, o de l’assassinat de

Miguel Ángel Blanco que si que ens hem posat un poc series. També ha hagut moments

de sorpresa, en els que adoptava, perquè era nou per a mi, un ressemblant sorprès. Pel

que fa a l’aspecte artefactual, podem dir que estàvem assegudes al saló de ma casa

vestides amb roba d’us diari, en una taula, tenia l’ordinador i una llibreta al costat i

estàvem completament a soles, els mobles eren de saló normals, el típic sofà, la tele,

etc... Per a finalitzar amb aquest apartat, dir que he fet algunes preguntes noves que han

sorgit en el moment, que crec que he intentat dirigir el diàleg el millor que he sabut i

que ma mare em va donar el seu permís per a fer-li l’entrevista, abans de la gravació

d’aquesta.

2.4.- Aspectes normatius i no normatius Com aspectes normatius podem destacar l’embaràs, el part, el gateig del xiquet, el

canvi de vida de la mare, ja que són fets en la vida d’una persona que normalment es

produeixen. D’un altra banda, com aspectes no normatius podríem destacar per exemple

la mort del seu iaio durant l’embaràs perquè no tenia que perquè ocórrer durant aquest i

l’assassinat de Miguel Ángel Blanco per part d’ETA.

2.5.- Factors de risc-Teratògens-, i de protecció Ma mare no va fumar, ni beure alcohol, durant l’embaràs però si que va tenir anèmia a causa de l’embaràs, va tenir que prendre unes pastilles de ferro. A més, he de

dir que es cuidava molt l’alimentació i també prenia àcid fòlic que intervé en la

formació i maduració dels glòbuls vermells i blancs, així com en la formació de l’ADN.

Ajuda a protegir el nadó, des del moment que es concep, contra seriosos defectes de

naixement que afecten la medul·la espinal i el cervell, anomenats defectes del tub

neural. Finalment, no va estar tampoc exposada a cap radiació, ni factor de risc de

l’ambient que puguera afectar al nado.

2.6.- Metàfora/ imatge d’aquesta etapa

Embaràs part i nadó Embaràs part i nadó

7

Ma mare no va saber dir cap de metàfora relacionada en aquesta etapa, però si que li va vindre en ment una imatge, que era la de mon pare agafant-me en braços en el

moment de nàixer. A més, em va contar que el seu part va ser com la pel·lícula “Mujeres

al borde de un ataque de nervios” i va recordar el fet històric de l’assassinat de Miguel

Ángel Blanco, que la va afectar emocionalment.

2.7.- Altres aspectes rellevants

En aquest últim apartat podríem destacar, la preparació al part que va fer ma mare, és

aspecte interessant que denota interès al ser el seu primer fill.

Embaràs part i nadó Embaràs part i nadó

8

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 8 páginas totales
Descarga el documento