derecho admin tema 1 origen derecho administrativo, Apuntes de Derecho Administrativo. Universitat Rovira i Virgili (URV)
christopher98
christopher98

derecho admin tema 1 origen derecho administrativo, Apuntes de Derecho Administrativo. Universitat Rovira i Virgili (URV)

25 páginas
4Número de visitas
Descripción
Asignatura: Dret Administratiu I, Profesor: maria ines, Carrera: Dret, Universidad: URV
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 25
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 25 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 25 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 25 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 25 páginas totales
Descarga el documento
TEMA 1. La formació històrica i el concepte de Dret Administratiu

TEMA 1. ORIGEN HISTÒRIC DEL DRET

ADMINISTRATIU

ORGANITZACIÓ I INSTITUCIONS BÀSIQUES ADMINISTRATIVES

ESQUEMA DEL TEMA

1. El Dret administratiu

2. L’origen històric del Dret Administratiu

▫ La situació prèvia: l’Estat absolutista

▫ L’Estat liberal: la Revolució Francesa

▫ L’Estat social i democràtic de dret

3. Les bases constitucionals del Dret administratiu

EL DRET ADMINISTRATIU

És una branca del dret integrada en el dret públic

És el dret propi i peculiar d’un subjecte: l’Administració Pública ▫ Quan l’Administració, els seus òrgans i agents actuen

com a persona juridicopública, en defensa de l’interès general (art. 103 CE)

▫ El Dret administratiu li atorga a les Administracions Públiques privilegis i prerrogatives

▫ El Dret administratiu no es pot entendre sense la existència de l’Administració Pública

EL DRET ADMINISTRATIU

Les Administracions Públiques també poden actuar sotmeses al Dret privat, com una persona més (per exemple, quan lloga un edifici)

El Dret administratiu és el dret propi i preferent (no l’únic) de les Administracions Públiques

ORIGEN HISTÒRIC DEL DRET

ADMINISTRATIU La perspectiva històrica és essencial en

l’estudi del Dret Administratiu i de l’Administració Pública

▫ Són un producte històric

▫ El seu estudi no pot deslligar-se de l’entorn polític, social i econòmic existent en cada moment

▫ L’estudi històric és necessari per conèixer i interpretar adequadament les normes i per realitzar un examen crític de l’estat actual del Dret administratiu

ORIGEN HISTÒRIC DEL DRET

ADMINISTRATIU La instauració de l’Estat de Dret com a

pressupòsit per a l’existència del Dret administratiu

El naixement del Dret administratiu es produeix com a conseqüència de les transformacions juridicopolítiques que produeix la revolució liberal, iniciada amb la Revolució Francesa de 1789

Amb anterioritat a la Revolució Francesa ja existia un cert aparell administratiu

LA SITUACIÓ PRÈVIA: L’ESTAT

ABSOLUTISTA A l’Antic Règim:

▫ Concentració del poder en el monarca, titular per dret propi de totes les funcions i potestats de l’Estat

▫ Submissió dels particulars

▫ Escàs desenvolupament de l’aparell central de govern

Malgrat l’existència d’activitat administrativa en el si de l’Estat absolut, no existeix el Dret administratiu com l’entenem conceptualment avui ▫ No s’atorguen drets al ciutadà enfront de l’actuació dels

poders públics i del propi poder executiu, a la base del qual està l’Administració Pública

L’ESTAT LIBERAL: LA REVOLUCIÓ

FRANCESA Entre 1770 i 1850:

▫ Moviments revolucionaris que extingeixen l’Antic Règim i donen pas a l’Estat liberal, amb fonaments ideològics radicalment oposats al sistema anterior i amb unes bases d’organització del poder també diferents

Destaca la Revolució Francesa, iniciada en 1789

▫ Es formalitza la pràctica totalitat dels grans principis sobre els quals s’estructura l’Estat liberal

L’ESTAT LIBERAL: LA REVOLUCIÓ

FRANCESA Proclamació de l’Estat de Dret, caracteritzat per

pressupòsits essencials:

▫ Sobirania nacional

▫ Reconeixement d’un conjunt de drets públics subjectius als ciutadans que fins aquell moment eren considerats súbdits (llibertat, igualtat, propietat...)

▫ Principi de divisió de poders. Control judicial de l’Administració Pública

▫ Principi de legalitat. Sotmetiment de l’Administració Pública a la Llei

▫ Caràcter no intervencionista de l’Administració Pública

L’ESTAT LIBERAL: LA REVOLUCIÓ

FRANCESA Sobirania nacional:

▫ Afirma la nació com a font i origen de tots els poders

▫ Els governants només són titulars de poders merament delegats per la nació

▫ Suposa la negació que el Rei és la font de tot poder

▫ És un principi d’ordre destinat a garantir la llibertat

L’ESTAT LIBERAL: LA REVOLUCIÓ

FRANCESA Separació de poders:

▫ Mesura de racionalització de l’aparell estatal (cada funció homogènia s’atribueix a òrgans diferents)

▫ Instrument de defensa de la llibertat dels ciutadans

L’ESTAT LIBERAL: LA REVOLUCIÓ

FRANCESA Principi de legalitat:

▫ Les lleis han de constituir la garantia de llibertat de tots els ciutadans

▫ La llibertat només pot ser limitada per la llei, que constitueix la més alta expressió de la voluntat de l’Estat

▫ La llibertat és la regla i la limitació l’excepció

▫ El poder executiu, l’Administració, està sotmesa a l’imperi de la llei

L’ESTAT LIBERAL: LA REVOLUCIÓ

FRANCESA Caràcter no intervencionista de

l’Administració Pública:

▫ Es deriva dels principis anteriors

▫ L’actuació de l’Estat es basa en el lema “laissez faire, laissez passer”

▫ Gairebé tot queda en mans del joc de l’oferta i la demanda i de la iniciativa privada

▫ L’Estat només ha d’intervenir per garantir l’ordre públic i la salut pública i la prestació de determinats serveis mínims

L’ESTAT LIBERAL: LA REVOLUCIÓ

FRANCESA Les noves estructures administratives

(canvis importants en l’organització de les Administracions Públiques)

▫ Administració estatal: gran protagonista, principal centre del poder civil dins de l’Estat

▫ Administracions locals: el creixement en volum i poder de l’Administració estatal es produeix a costa de les Administracions locals (absorció de les competències municipals per part de l’Administració central)

L’ESTAT LIBERAL: LA REVOLUCIÓ

FRANCESA Els moviments revolucionaris (en especial, la

Revolució Francesa) suposen la fi de l’Antic Règim i el naixement d’una nova forma d’Estat

Canvi total en els pressupòsits ideològics i els principis estructurals, però no en la dimensió real de l’acció estatal (continuïtat i reforçament de les tècniques administratives de l’Antic Règim)

El Dret administratiu serà el punt de convergència de les tècniques de l’acció absolutista i de les exigències de llibertat i garanties que aporta la Revolució

L’ESTAT LIBERAL: LA REVOLUCIÓ

FRANCESA El Dret administratiu com a solució de

compromís en el funcionament dels diferents centres de poder de l’Estat:

▫ El compromís entorn al principi de legalitat: reconeixement al Govern d’una potestat normativa (la reglamentària)

▫ El compromís entorn a la garantia judicial dels drets dels particulars

▫ El compromís amb l’objectiu d’harmonitzar el creixement del poder públic amb la seva limitació: el sotmetiment de l’Administració a la llei va tenir com a efecte un procés de juridificació creixent de totes les seves manifestacions

L’ESTAT LIBERAL: LA REVOLUCIÓ

FRANCESA De la consideració de l’Administració Pública

com a poder jurídic es dedueix la doctrina de les prerrogatives de l’Administració ▫ L’Administració quan actua disposa d’un conjunt de

potestats exorbitants de les quals no gaudeixen els subjectes privats

El Dret administratiu, es caracteritzarà, a partir d’aquest moment, per buscar l’equilibri entre privilegis i garanties dels particulars ▫ La seva funció serà buscar l’interès general sense oblidar el

respecte a les situacions jurídiques dels ciutadans

L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE

DRET Els canvis polítics, econòmics i socials

que experimenta l’Estat liberal de dret provoquen una alteració i perfeccionament en l’estructura i funcions de l’Estat

Naixement de l’Estat social i democràtic de Dret

L’Estat deixa de ser espectador per a convertir-se en actor

L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE

DRET La característica bàsica de l’Estat social és

l’adopció d’una posició intervencionista i bel·ligerant enfront de la societat

▫ La seva activitat adquireix un caràcter global (no es limita a l’adopció de mesures concretes i aïllades en l’àmbit social i econòmic)

▫ Es presenta com un aparell prestacional, que ha d’assegurar una sèrie de prestacions (de naturalesa econòmica i assistencial) i serveis públics essencials

L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE

DRET Conseqüències d’aquestes transformacions per a

l’estructura de l’Estat:

▫ Creixement de les estructures administratives i òrgans estatals. Descentralització territorial i funcional

▫ Desplaçament del centre de gravetat del poder estatal des de l’òrgan i la funció legislativa a l’Administració: d’un Estat legislatiu es passa a un Estat administratiu

▫ Interpenetració entre l’Estat i la societat i difuminació de les fronteres respectives

BASES CONSTITUCIONALS DEL DRET

ADMINISTRATIU Ordre bàsic constitucional de l’Estat:

▫ Estat social i democràtic de Dret (art. 1.1 CE)

▫ Monarquia parlamentària (art. 1.3 CE)

▫ Organització territorial plural sota el principi d’autonomia (arts. 2, 137 CE)

▫ Obertura de l’Estat a processos d’integració supranacional (arts. 93, 10.2 CE)

BASES CONSTITUCIONALS DEL DRET

ADMINISTRATIU Clàusula d’Estat social i democràtic de dret Característiques (recollides a la Constitució

Espanyola de 1978): ▫ Divisió de poders

▫ Reconeixement d’uns drets subjectius, drets fonamentals i llibertats públiques l’exercici dels quals està garantit judicialment i ha de ser compatible amb l’interès general

▫ Caràcter intervencionista de l’Administració. Actuació positiva dels poders públics (arts. 9.2 i 105)

▫ Participació dels ciutadans i de les organitzacions en què s’enquadren en les estructures administratives i en els processos de decisió (principi democràtic)

▫ Publicitat i transparència [arts. 9.3 i 105.b)]

BASES CONSTITUCIONALS DEL DRET

ADMINISTRATIU ▫ Principi de legalitat. Sotmetiment de

l’Administració a la Llei i al Dret (arts. 9.1 i 103.1)

▫ Principi del control judicial de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’actuació administrativa (arts. 103.1 i 106.1)

▫ Principi de garantia patrimonial (arts. 33.3 i 106.2)

▫ Control de l’activitat dels òrgans de l’Administració autonòmica i de les seves normes reglamentàries [art. 153.c)]

BASES CONSTITUCIONALS DEL DRET

ADMINISTRATIU Incidència sobre els elements

fonamentals del Dret administratiu: ▫ Catàleg de drets fonamentals i llibertats públiques ▫ Control ple de l’activitat administrativa (arts. 9.3,

103.1, 106, 24, 117...) ▫ Estatut constitucional de l’Administració Pública

(art. 103) ▫ Participació i garanties procedimentals (arts. 9.2 i

105) ▫ Reconeixement de la iniciativa pública econòmica

(art. 128.2)

BASES CONSTITUCIONALS DEL DRET

ADMINISTRATIU Incidència sobre els aspectes

organitzatius:

▫ Model descentralitzat políticoadministratiu que s’articula a partir de:

 Principi d’unitat

 Principi d’autonomia

 Principi de solidaritat

▫ Estructura territorial de l’Estat (art. 137)

▫ Organització de les Administracions Públiques (arts. 103, 106 i 149.1.18)

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 25 páginas totales
Descarga el documento