DISSENY GRÀFIC, Apuntes de Publicidad y Promoción. Universitat Rovira i Virgili (URV)
xcitoler
xcitoler

DISSENY GRÀFIC, Apuntes de Publicidad y Promoción. Universitat Rovira i Virgili (URV)

9 páginas
10Número de visitas
Descripción
Asignatura: Disseny Gràfic i Composició Visual, Profesor: NOEMI ROSELL, Carrera: Publicitat i Relacions Públiques, Universidad: URV
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 9
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento
EXÀMEN DISSENY

EXÀMEN DISSENY

TEMA 1: LA TIPOGRAFIA EN EL DISSENY. CONCEPTES BÀSICS

La tipografia és el reflexe de cada època i la identifica. L’evolució del disseny tipogràfic va en paral·lel amb l’evolució tecnològica i artística. La tipografia ha servit per propagar corrents artístiques, i de vegades ha estat el moviment artístic el que ha obert nous camins a la tipografia. La cultura i el context històric influeixen en la percepció dels missatges mitjançant la tipografia. Aquesta és capaç de transmetre. Cada tipografia envia un missatge diferent. Canviar una tipo per una altra fa que canviï el context, la sensació i el significat d’un disseny. Hem de valorar la peculiaritat i personalitat de cada lletra, de cada grafia, i treure’n partit per aportar al resultat final.

CLASSIFICACIÓ TIPOGRÀFICA

ROMANES / SERIF Romanes antigues, romanes modernes, egípcies. Tenen “Serifes”, és la terminació de cada lletra als extrems. Provenen de l’època en que les lletres es tallaven en blocs de pedra, on era molt complicat que les vores quedessin rectes. Per aquest motiu, es van introduir uns remats en els extrems. Són molt adequades per a la lectura de textos llargs, creen una línia imaginària sota el text que ajuda a guiar l’ull. Les romanes transmetren classicisme, tradició, serietat, respecte, refinament. Les egípcies transmeten classicisme, força, precisió, contundència.

SANS SERIF / DE PAL SEC També conegudes com etrusques. No tenen serifes i no hi ha modificació del gruix en el recorregut de la lletra. Els vèrtex són rectes i donen la sensació d’haver estat escrites per algú que ha fet servir un pinzell o un llapis. Són perfectes per a textos grans, cartells, etc. Transmeten modernitat, força, alegria, neutralitat, minimalisme, tecnologia, potència…

SCRIPT Gòtiques, cal·ligràfiques, gestuals. Semblen estar escrites a mà o ser cal·ligrafia. Se solen utilitzar per a títols o firmes, no per a textos llargs, ja que són complicades de llegir. Es divideixen en Gòtiques (Antiguitat, crueltat, aventura), Cal·ligràfiques (Elegància, delicadesa, classicisme) i Gestuals (Espontaneitat creativitat, ritme..)

DECORATIVES / FANTÀSTIQUES No s’ajusten a cap de les classificacions anteriors. La llegibilitat no es te massa en compte. Aquesta familia engloba una gran uantitat de tipografies. Es la que més personalitat aporta. Transmeten Modernitat, transgressió, alegria, personalitat, força…

VARIABLES TIPOGRÀFIQUES En una família tipogràfica intervenen diferents variables que ajuden a ampliar les seves possibilitats per enviar missatges:

- COS: La mida que defineix el tamany de la tipografia. - TO: Segons el gruix dels traços de les lletres, light, regular o bold, podem aconseguir

nous objectius per comunicar. - DIRECCIÓ: Normal és la tipografia que te els traços verticals en un angles de 90º

respecte de la línia de base. Itàlica és la tipografia que està inclinada respecte de la línia base. Genera sensació de moviment.

- PROPORCIÓ: L’ample de les lletres determina la seva proporció. Hi ha tipos condensades, normals i expandides, segons la proporció entre amplada i alçada.

SEMANTITZACIÓ TIPOGRÀFICA Transmetre significats a través de la tipografia, les seves classificacions, les seves variables i la composició. Un resultat ple de significat, que fa reflexionr, pensar i percebre les paraules com alguna cosa més que simples lletres.

TEMA 2: MARCA, LOGOTIP, IMAGOTIP I ALTRES CONCEPTES

MARCA Tret, empremta o grafisme que s’utilitza com a signe singular que distingeix una cosa d’una altra. Se sol definir com el conjunt d’elements gràfics que defineixen una empresa, institució o persna. La marca pot canviar de logo o icona però el logotip o la icona no poden canviar de marca. Per tant, la marca està per sobre de la representació gràfica.

MARCA: Senyal feta en una persona, animal o cosa per distingir-se d’una altra o denotar qualitat o pertinença. MARCA DE FÀBRICA: Distintiu o senyal que el fabricant posa als productes de la seva indústria, i l’ús li pertany exclusivament. MARCA REGISTRADA: Marca de fàbrica o de comerç que, inscrita al registre competent, gaudeix de protecció legal.

IMATGE DE MARCA O IMATGE CORPORATIVA Es refereix a com es percep una companyia o producte. La creació d’una imatge corporativa va dirigida a la nostra percepció. La seva interpretació és subjectiva de cadascun de nosaltres. Associacions mentals que fem. Inclou tot el disseny, identitat, accions publicitàries, valors que representa, costos, etc…

IDENTITAT CORPORATIVA O IDENTITAT VISUAL IVC, inclou marca, normes gràfiques i grup de normatives que es recullen en el manual corporatiu. S’hi estableix de forma detallada com s’ha d’aplicar la identitat corporativa.

BRANDING / GESTIÓ DE MARCA Enfoc estratègic. No és un conjunt d’activitats de màrqueting. Assegura que la imatge i posicionament desitjats per la companyia siguin percebuts correctament pel públic.

LOGOTIP LOGOS (PARAULA) + TYPOS (SENYAL, IMATGE). És el distintiu format per lletres, abreviacions,… peculiar d’una empresa. És la representació verbal d’una o vàries paraules mitjançant utilització de signes tipogràfics. NOMES ES REFEREIX A LES TIPOS.

ISOTIP O SÍMBOL Fa referència a la part icònica. ISO (Igual) - (Icona, imatge). Sintentització que s’intenta fer a nivell visual dels valors, personalitat, caràcter…de la marca.

- MONOGRAMA: Variant del Logotip, en la qual són utilitzades una inicial o diverses inicials entrellaçant els trets d’unes lletres amb altres per formar un signe fos en una sola unitat.

- ANAGRAMA: Paraula o frase que resulta de la transposició de lltres d’una altra paraula. (Roma - Amor- Mora). L’anagrama forma un símbol que ha de tenir articulació fonètica. (INDITEX - INDUSTRIA DE DISEÑO TEXTIL)

- SIGLA: Paraula formada pel conjunt de lletres inicials d’una expressió complexa. (CNN, HBO, IBM…)

- INICIAL: Primera lletra d’una paraula o nom propi que s’utilitza per identificar-lo.

- SIGNTURA: Es refereix al nom, cognom, títol o distintiu que una persona escriu de pròpia mà per donar autenticitat a un determinat producte.

- PICTOGRAMA: Pictus (Pintat) + Gramma (escrit). Significat que pot ser expressat en una única paraula. Marca representada utilitzant figures i símbols que sintetitzen objectes i formes de la realitat quotidiana. En el passat, s’utilitzen com a forma d’escriptura. Otto Neurath i Gerd Arntz desenvolupen isotip per comunicar de manera senzilla. Estava format x simbols gràfics. Actualment s’utilitzen per a crear sistemes de senyalització o com a part figurativa de les marques. Gran facilitat per creuar la barrera entre llenguatge parlat i escrit. Gran facilitat de comprensió. Poden formar part d’un llenguatge i d’un sistema senyalètic. La lectura ha de ser clara i ràpida, no ha de presentar cap ambigüetat. Es representa amb un símbol, una acció, una emoció. Poden ser FIGURATIUS (Busquen representació en la que es reconegui la realitat, cal treballar amb les siluetes i contorns i eliminar elements innecessaris. - MENYS ÉS MÉS) o ABSTRACTES (No hi ha relació directa amb la realitat. Destaquen per sensacions que transmeten mitjançant formes colors i composicions)

IMAGOTIP Logotip i isotip estan separats. Text a sota i imatge a dalt, o text a l’esquerra i imatge a la dreta. Tenen moltes possibilitats pel que fa a la composició.

ISOLOGO Text i icona estan fosos l’un amb l’altre. Text integrat en la imatge o imatge integrada en el text. No es poden separar.

SLOGAN Frase curta i concisa que reforça i recolza la marca. Ressalta les seves característiques.

TEMA 3: EL COLOR EN EL DISSENY GRÀFIC. CONCEPTES BÀSICS

Els colors ofereixen un mètode instantani per comunicar els missatges i significats en el disseny dels logotips. Són probablement la més poderosa forma de comunicació no verbal que podem utilitzar. Les nostres ments estan programades per respondre al color.

COLORS CÀLIDS O FREDS Es consideren càlids o freds segons la sensació de temperatura que transmeten. Es considera que l’orígen de l’ús del contrast entre colors freds i càlids està en l’observació dels canvis de la llum segons el clima i l’elevació del sol a la pintura de paisatges de finals del segle XVII. Verd i violeta es consideren colors freds i càlids a la vegada, depenent de la quantitat de groc i blau que continguin. Els colors freds i càlids es complementen entre si, el color complementari de cadascun es troba en el costat oposat del cercle cromàtic.

ELS COLORS CÀLIDS La sensació càlida s’associa amb el foc i amb el sol. Els colors càlids són tots aquells que van del vermell al groc, passant per taronges, marrons i daurats. Recorden la idea del sol, calor i foc. Són els colors de la tardor. Són utilitzats per plasmar conceptes com entusiasme, passió, alegria, energia, proximitat, calidesa, confort… estimulen l’espectador.

ELS COLORS FREDS La sensació de fred s’aconsegueix amb la presència de tons associats a l’aigua i al cel. Són tots els que van des del blau fins al verd, passant pels morats. Són colors de l’hivern, de la nit… Plasmen conceptes com la pau, la llunyania, el fred, la passivitat, la clama, la tranquil·litat, relaxació, soledat i misteri, i serenen l’espectador.

ELS COLORS NEUTRES El blanc, negre i gris són acromàtics. Són considerats neutres, ni freds ni calents.

SIGNIFICAT DEL COLOR EN EL DISSENY GRÀFIC Els colors tenen gran capacitat per transmetre tipus d’emocions i generar respostes inconscients. Els colors usats per les marques esta directament relacionats amb com aquesta empresa és percebuda pels seus consumidors.

- BLANC: Associat amb la llum, la bondat, la innocència, la puresa i la veritat. Té connotació positiva. En publicitat s’associa amb la frescor i la neteja i se sol utilitzar en la promoció de productes d’alta tecnologia, per comunicar la seva simplicitat. S’utilitza també per anunciar productes relacionats amb la salut.

- VERMELL: Molt intens a nivell emocional. Pot evocar i provocar emocions conflictives que van des de la guerra fins a l’amor i la passió. S’acostuma a utilitzar per cridar l’atenció de l’espectador i pot arribar a alterar la pressió sanguínea i provocar fam o gana. Té alta visibilitat, s’utilitza en avisos importants (perill, prohibició…) També és molt adequat per promocionar cotxes, motos, esports…

- TARONJA: Combina energia del vermell amb felicitat del groc. Associat a l’alegria, entusiasme, felicitat, atracció, creativitat, determinació, èxit, ànim, estímul. Produeix sensació de calor sense ser tan agressiu com el vermell. També s’associa amb l’alimentació sana i l’estímul de la gana, amb la qual cosa es adequat per promocionar productes alimentaris i joguines. Té una visibilitat alta i és util per destacar alguns aspectes.

- GROC: Simbolitza alegria, felicitat, intel·ligència, energia. Estimula l’activitat mental i genera energia muscular. Combinació amb negre s’utilitza per ressaltar avisos. La seva excessiva presènciapot irritar. Molt adequat per promocionar productes per a nens i per a l’oci. No és adequat per a productes de luxe ni per a suggerir seguretat.

- VERD: Sensació calmant i simbol d’esperança. És comú trobar-lo en hospitals (gran poder de curació) o llocs d’alta tensió emocional. És el color de la natura (ideal per promocionar productes ecològics, jardineria, turisme rural…) i representa harmonia, creixement, exuberància, fertilitat i frescor. Té una forta relació amb la seguretat.

- BLAU: Simbolitza el fresc i transparent. Efecte tranquil·litzador per la ment. és considerat beneficiós per al cos, retarda el metabolisme. Les empreses que l’utilitzen vlen transmetre maduresa i saviesa. Representa lleialtat, confiança, veritat, intel·ligència… És molt acceptar per homes, és positiu anunciar productes per a homes amb el color blau. És supressor de la gana.

- MORAT: És càlid i fred a la vegada (Blau + Vermell). Implica reialesa, isteri, nostàlgia, espiritualitat i sofisticació. El trobem en logotips relacionats amb educació, igualtat de gènere, luxe… Ampliament usat en productes antiedat pel seu Glamour.

- MARRÓ: Associat amb la terra, la fusta i la pedra. És un color totalment natural i càlid neutral. Fiabilitat, fermesa, terrenalitat. Aporta el sentit de l’estabilitat i allunya la inseguretat.

- GRIS: Té connotacions diferents en funció de la cultura. Els experts en psicologia li atribueixen pau, tranquil·litat,… sovint s’utilitza per marques que representen els avenços tecnològics.

- NEGRE: És enigmàtic. Pot suposar mort i foscor, però també noblesa i dignitat. Autoritat, fortalesa… Associat al prestigi i a la serietat. En una pàgina web pot donar elegància. No és recomanable com a fons.

TEMA 4: LA PERCEPCIÓ VISUAL COM A RECURS CREATIU

QUÈ ÉS LA PERCEPCIÓ VISUAL? Capacitat d’interpretar els efectes de la llum visible que arriba a l’ull. Hi intervenen els ulls i el cervell. Els dos estan estretament relacionats i ens permeten entendre el que passa al nostre voltant. Les lleis de la gestalt enuncien els principis generals, demostrant que el cervell fa la millor organització possible dels elements que percep, a través de diversos principis als quals es va anomenar “Lleis de la percepció”.

1. LLEI DE PROXIMITAT Tendim a percebre com junts o com un mateix objecte els elements més propers. Com més aprop estiguin, més tendim a agrupar-los com un tot.

2. LLEI DE SEMBLANÇA Agrupem els objectes de la mateixa classe. Els elements de la composició que són similars en mida, color o forma.

3. LLEI DE CONTINUÏTAT Si ens trobem davant d’una imatge, els elements orientats en la mateixa direcció tendeixen a organitzar-se.

4. LLEI DE SIMETRIA Les imatges simètriques es perceben com iguals, com un sol element. En el cas del cos humà, percebem dues parts simètriques perquè responen a un mateix patró de formes.

5. LLEI DE TANCAMENT Tendim a completar allò que no se’ns mostra de l’objecte. L’observador tendeix a completar la informació necessària per conformar un objecte perdebut. Les formes tancades són més estables visualment, el que fa que tendim a tancar amb la imaginació les formes no acabades.

6. LLEI DE CONTRAST Un element es distingeix de la resta per la seva singularitat, per la forma, mida o color o altres qualitats de l’objecte.

7. LLEI DE FIGURA O FONS Quan observem una imatge tendim a separar-la en una figura i un fons per poder-la interpretar. Quan no som capaços de distingir clarament una figura sobre un fons, es dona lloc a l’ambigüitat.

8. LLEI DE DIRECCIÓ Si en la imatge apareixen elements amb una direcció determinada, fan que fixem la nostra atenció allà on es dirigeixen.

9. LLEI D’EXPERIÈNCIA Percebem alguna cosa en funció del que coneixem i del nostre aprenentatge.

10. LLEI DE PREGNÀNCIA Els elements més simples són els primers de ser percebuts. Permeten sintetitzar i memoritzar les formes que componen la imatge. Diem que una imatge és pregnant quan és percebuda amb rapidesa per l’ull. (El que capta la nostra atenció en primer lloc). En publicitat és molt important utilitzar aquest recurs per fer que es vegi més unes coses o altres.

11. LLEI D’ANOMALIA Es centra l’atenció en un element que es diferencia dels demés.

QUÈ PASSA QUAN NO PERCEBEM CORRECTAMENT?

Poden donar-se factors que fan que el cervell faci una interpretació falsa o errònia del que està veient. Crea una imatge que no existeix i aquí apareixen les il·lusions òptiques. Tipus:

1. FIGURES AMBÍGÜES: Aquelles que es poden percebre de diverses maneres.

2. ANAMORFISMES: Imatges q només es poden entendre si les mires des d’un determinat punt de vista.

3. ENGANYS VISUALS: Percebem elements que en realitat no existeixen en la imatge, com pot ser moviment en una imatge fixa.

4. OBJECTES IMPOSSIBLES: Objectes imaginaris, la seva construcció en les tres dimensions no es podria realitzar. El dibuix té lògica però no en la seva totalitat. ex. CUB IMPOSSIBLE.

El disseny gràfic i la publicitat no només es valen de les noves tecnologies o dels nous suports per generar impacte, també utilitzen una cosa tan bàsica com entendre com veiem quan observem una imatge. Quan es fa un disseny, s’ha de tenir en compte tot allò que pot incidir en la percepció d’aquest.

TEMA 5: LA COMPOSICIÓ. CONCEPTES BÀSICS

LA COMPOSICIÓ El primer que es tria en un disseny son els elements que hi apareixeran. Després s’han de distribuir i col·locar en l’espai. És molt important tenir en compte de quina forma situarem aquests elements perquè tinguin un equilibri i un pes igualat.

TROBAR EL FOCUS La millor manera de comunicar és explicar una història. Cal establir com serà el focus visual, l’element clau, allò que cridarà l’atenció de l’espectador a primera vista i farà que continuï la lectura. Cal triar una imatge o titular, situar-lo i desenvolupar tota la resta a partir d’aquest.

DIRIGIR L’ULL AMB LÍNIES PRINCIPALS Col·loquem línies i formes de certe maneres per fer que el públic es focalitzi.

L’EQUILIBRI L’Equilibri simètric funciona amb el principi de simetria, per la qual cosa reflecteix certs elements de disseny d’esquerra a dreta o de dalt a baix. L’Equilibri asimètric no té simetria. S’ha de pensar com cada element té un pes en el disseny.

ÚS D’ELEMENTS QUE ES COMPLEMENTIN L’ús d’elements que no es complementen és un error comú. Quan es fa servir més d’una imatge en composició, cal assegurar-se de que tingui un aspecte coherent al moment d’agrupar-les. Utilitzar fotos fetes en la mateixa sessió, fer servir els mateixos filtres, … NO UTILITZAR MÉS DE 2 TIPOGRAFIES.

ESCALA I JERARQUIA Escala i jerarquia visual poden ajudar a crear una bona composició. L’escala s’utiliza per comunicar la jerarquia, també és una eina per donar proporció al disseny. La jerarquia és la disposició d’elements per tal d’assenyalar la importància visual.

- EL TAMANY L’Ús de la mida dels elements és el sistema més usat de jerarquia. Tot i això, engrandir un element no és la única forma de fer-lo destacar.

- EL COLOR Podem utilitzar aquesta eina per fer destacar quelcom. Quan regna el color, el negre es sobreposa a tot.

- LA FORMA És una bona forma de trencar amb l’homogeneïtat dels elements i destacar-ne un per sobre els altres.

- LA UBICACIÓ La posició dels elements dins d’una pàgina és fonamental a l’hora d’entendre una peça de disseny. Agrupar i exploure són bones maneres de ressaltar o no la informació.

LA BASE O RETÍCULA Crear una retícula amb una base sòlida d’acord al disseny és la clau perquè la composició sigui totalment equilibrada.

ESPAIS EN BLANC Els espais en blanc són tan importants com la informació. Poden ajudar a augmentar la claredat del disseny i a equilibrar les parts més complicades.

ALINIAR ELS ELEMENTS Quan el disseny té molts elements, aquests s’han d’aliniar per tal de crear una lògica i un ordre entre els elements. L’aliniació també és molt important en el cas dels textos.

DIVISIÓ DELS TERÇOS La regla dels terços és senzilla. Els dissenyadors divideixen els treballs ent res files i tres columnes. En els punts on es creuen les linies verticals i horitzontals són els punts de coordinació. Utilitzar aquesta regla és una bona manera de començar la composició.

EQUILIBRAR LA BALANÇA Els elements són com pesos en una balança. Si la balança està desequilibrada hi haurà un focus visual que atreurà la vista a un punt sense interés. Equilibrar el disseny farà que visualment sigui agradable i ens permetrà seguir el sentit de la lectura i veure el disseny complet.

ACONSEGUIR CREAR UN TOT Els elements del nostre disseny han de ser complementaris entre si. Cada peça importa. Cal crear una paleta de color, treballar amb fotografies homogènies i tipografies que enllacin bé entre elles.

TEMA 6: EL MANUAL D’IDENTITAT CORPORATIVA

Al manual corporatiu s’estableix de forma detallada la forma de la que s’ha d’aplicar la identitat corporativa. És molt important treballar una bona identitat visual corporativa que resulti fàcil de recordar i que ofereixi un punt extra de diferenciació per sobre d’altres empreses que ofereixen serveis o productes similars. Es tracta d’un document en el qual es defineixen les normes que s’han de seguir per incloure una marca en els diferents tipus de suport (virtuals i impresos). S’hi descriu de quina manera s’han d’aplicar els diferents signes gràfics que representen la seva identitat, perquè resultin coherents i garanteixin la cohesió comunicativa i visual. La marca, element visual d’identitat per excel·lència, es compon d’alguns aspectes que s’han de recollir de manera específica i detallada en el manual d’identitat corporativa.

ELEMENTS DEL MANUAL D’IDENTITAT CORPORATIVA

- COMPOSICIÓ DE LA MARCA Detall de les mesures i proporcions exactes de cada un dels elements de la marca. Serveix per a evitar l’ús distorsionat del logotip. Si hi ha varies versions del logo (Ex. Vertical i Horitzontal), s’hauran de detallar. Finalment s’indica quina és l’àrea de cortesia que cal respectar al voltant de la imatge corporativa per a la seva corecta visibilitat i llegibilitat. També cal afegir un llistat de possibles usos incorrectes (suports restringits).

- COLORS CORPORATIUS Cal definir la selecció de colors. S’han de detallar en pantone o quatricomia (CMYK). També es pot fer un llistat de colors alternatius que no transtornin el missatge de la identitat corporativa.

- TIPOGRAFIA Cal incloure una definició de la tipografia com a element imprescindible. Les tipografies aplicades en els diferents suports, han de seleccionar-se correctament d’acord amb la imatge que es vol transmetre.

- RECOMANACIONS BÀSIQUES És important afegir alguns punts més que son importants, com ara: Mida de reproducció (Mides mínimes que ha de tenir el logotip), Aplicacions i usos del logotip (Combinacions de colors més adequades), Aplicacions segons el suport (Papereria corporativa, elements multimèdia, vestimenta i indumentaria, vehícles corporatius, …)

EL DISSENY GRÀFIC ÉS SIMPLE, PER AIXÒ ÉS TAN COMPLICAT” (Paul Rand) “PENSA MÉS, DISSENYA MENYS” (Ellen Lupton)

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 9 páginas totales
Descarga el documento