Analisis de poemes "Poema de la Rosa als Llavis", Resúmenes de Lengua y Literatura

¡Descarga Analisis de poemes "Poema de la Rosa als Llavis" y más Resúmenes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity! Anàlisi: EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS Botons de foc al cor la fiblada d’amor- però els déus s’hi tatuaven Amor sacralitzat Tercet (3 versos) funciona com a lema inicial. Ens expressa: relacions amoroses els homes s’eleven a la categoria dels déus, per tant, amor sacralitzat que va més enllà del bé i del mal i té el vistiplau dels Déus. Fiblada d’amor: punxada d’una abella Botons de foc: molt bategant Desig inicial d’estimar I El desig i el convit Quina grua el meu estel grua: estel de paper escull: roca gavot: ocell blanc espitllera: obertura per on passa la llum “el meu estel, quin estel la meva grua” → quiasme: figura retòrica consistent en l'acostament de dos membres, conceptualment diferents. La noia pareix al poeta com un encanteri que converteix l’esten que llança en una noaia bella des de la barca. El poeta convida al lector al vianant a acompanyar-lo en el seu trajcte d’amor. No té res a veure amb els altres, no té característica avantguarda. Paral·lelisme de la grua amb la doncella Metàfora de la conquesta amorosa Estrofes de 4 versos, hectasílabs, rima encadenada Deixaré la ciutat Aquest poema obra l’obra: declaració de principis i pragmàtica Poema compost per alexandrins i hexasilabos, tot i que amb algun vers trencat. 1. Per iniciar la relació amorosa, el poeta abandona el món urbà (voltàmetre, automòbil, avió). En l’evolució de l’obra poètica de Salvat, a mesura que es decanta per la mitificació de la vida i l’amor, abandona les directrius avantguardistes i incorpora formes tradicionals i populars. 2. “li diré com la copa melangiosa és del vi…. cullo”: Per la nova aventura amorosa l’autor recorre els tòpics de la lírica popular 3. “i em faré el rostre pàl·lid …. maliciós”: Fa referència al rebuig de la modernitat 4. “com un pinyó es la boca que em captiva”: (comparació) Tema tradicional de la presó d’amor, santiment que em captiva Valor pragmàtic, on s'explica extensions: manifest de l’autor Perquè has vingut Ús de la personificació i un llenguatge floral que fa del poema a l’estil de la lírica popular (es personifica en flors, la dona) Noia més bella de totes, poeta canta la belleza i justifica rl seu amor pel fet que ella ha paregut enla seva vida. “locus amoenus”: espai natural i idealitzat Poema decasíl·labs (4+6), rima assonant, versos apariats (parelles). Esclat de la primavera Lilars: element masculí Roses: element femení Alosa (ocell): molt clàssic de la lírica cortesana I el seu esguard Esguard (mirada) En els poemes anteriors el poeta es declara enamorat de la dona, però ara és la mirada de l’estimada que el té presoner. Trobem un amant que domina, però a l’hora és dominat i superat per l’amada. La mirada diu molt, els dos amants es corresponen. “és un bes el que em plau” (li demana un petó) Figures retòriques: “el seu esguard damunt el meu esguard” paral·lelisme; “baix baixet” al·literació de la repetició de sons. V-Les imatges, II Cor: orgull de la seva virginitat Actitud de l’ament, tristor o renúncia. Fa referència a que l’amor, a apart de se bonic, també fereix. Això també té relació amb el que diu de “si, per tenir-la, la ferida al cor” significa que si vol estar amb ella, per aconseguir-la potser haurà de fer-li mal Parla amb ell mateix Alena → respira Aquest poema s’ha comparat amb un haikai (estrofa tradicional japonesa), poema vanguardista (futurista). El poema fa referència al dolor que l’acte amorós pot ocasionar a la noia i fa referència al seu desflorament “si, per tenir-la, la ferida al cor” (cor representa virginitat) Futurista Parèntesis: tret avantguardista, actuen com un collage tipogràfic que ve del cubisme. L’ailla de l’exterior i fa que el dolor es quedi amb ella. Son versos decasíl·labs Si, per tenir-la Es fa una comparació amb un haiku (estrofa tradicional japonesa) adaptat per l’avantguarda. Parla de l’amor i les emocions que l’acte amorós pot despertar en l’estimada (al·lusió a la pèrdua de la innocència). El cor simbolitza la virginitat. Té elements avantguardistes com els parèntesis, que funcionen com un collage tipogràfic i metafòricament aïllen el dolor per preservar-lo. Són dos versos de deu síl·labes cadascun. Expressa la dualitat entre dolor i plaer. Es tracta d’un diàleg intern. Alena: respiració VI-La collita de pètals Un sol poeme de sis veros decasílabos Mentre la roba s’eixamora” Purificació d’emocions o records que fan referència a “eixamora” assecar-se.Concreta l’hora de la cita, a primera hora de la tarda. “Vine, manyaga” viene nena, noia… És una representació simbòlica d’Adan i Eva, pero en aquest moment el jo poètic i la noia de la qual es parla, encara no han pecat. Ell és qui s’insinua i quei pot fer-la pecar. La seducció de la dona té un paper molt important. Convida a la noia a menjar aquest fruit “prohibit”, que ell l’inviti a menjar-la és una representació del preludi a fer l’amor. Espai paradisíac en una atmósfera idílica i paradisíaca (locus amoenus) “L’amor que ens dèiem, l’amor que ens diríem” diferents temps verbals Poema de carácter clandestino que reclama un espai més privat perquè els protagonistes tinguin més intimitat sesta al sol “senyal” → perduda de la virginitat VII- L’Inici Seré a te cambra amiga Un cop iniciada la relació amorosa el smanat han de viure-la en secret, per això l’amica té por a ser descoberta i pr amor no cridar. Mite de cupidell: Mitologia romana, representat per un nen hàbil, expert, que va amb un arc que dispara al cor dels enamorats. Els ajuda perquè es puguin trobar. Destaca aquest erotisme (“obre i tanca la porta”) és qui permet que es pugui dur a terme l’acte amorós Tot el que acaba en “sabrà, perdrà”: Mono rima, alexandrins Cambra lloc íntim, secret =relació sexual, haruria de ser un secret. Tema principal és l'inici del procés amorós i del contacte físic. VIII- Les imatges Mocador dolor sina: pits fragrant: olor enyor: enyorança “tremora d’amor” → Hipèrbaton Personificació del mocador perfumat que reté la finor de la pell de l’estimada i per això tremola d’enyor i d’amor. Aquest mocador funciona com a penyora d’amor. Actua com a fetitxe. Contacte que hi ha entre els dos crea lo de “quin tevi plaer” Explica la sensació d'estar amb la seva estimada i ningú ho sap. (primer paràgraf) Són pentasílabs, rima desigual IX- Contentament Quin tebi pler Amor amagat, això els dóna plaer. Tebi pler Emoció per veure’s ja que ningú ho sap. Gaudeixen del secret “la seva cambra si en té enamorat” → física, cos dona. “que l’amor ens priva” hipérbaton El poeta com un trobador, practica l’amor en la més estricta intimitat d’una cambra. El tema del secret i de l’espieta procedeixen de l’univers medieval. L’espieta és la figura de lausengiers: encarregat de vetllar per la fidelitat que la dona devia al seu marit (en l'àmbit de l’amor cortes, aquesta figura es donava a l’enemic de l’enamorat) Amic del marit enganyat. Triangle amorós → dona, amant i marit (amor en secret) (articula amb un joc de contrast amorós, la força d’aquest sentiment passa de l’un a al’altre) X- La penyora en ofrena Tirania del amor fusió corporal Englantina: flor blanca paral·lelisme de la dona mab les flors És un poema de font de bellesa i patiment perquè fa mal. Contrast d’un sentiment bonic com és l’amor que tothom busca sentir i la seva part opressiva i controladora (autoritària) identificada com la tirania que ens fa patir. Veles plegades (diagonals), mite del Lladre d’amor. Això té a veure amb el mite delMariner d’amor (deixa un amant a cada port) Tema: Mariner que vol conquistar a una noia amb una cançó, melodia. Si el mariner no fereix una cançó convincent expressant el seu amor a la dona, vindrà un altre mariner i li prendrà l’amor. El mariner està a Marsella, desitgant a la seva dona al seu costat, ell li proposa una relació amorosa, ella accepta amb un petó. Avantguardes: Ruptura d’estructures formals, barreja d’idiomes. (francés, lengua de prestigi artística en l’època) Juga amb majúscules i minúscules i vida de les lletres “NOTRE DAME DE LA GARDE PRIEZ POUR NOUS" (Nostra Senyora de la la custodia , pregueu per nosaltres) → Aquesta frase parla de religió, més concretament a l’esglèsia de Marsella. Les corbes en les paraules ens transmeten moviment, fent referència a la navegació i comparant-ho amb començar una relació amorosa (sentiments d’incertesa, neguit positius) Viatge amorós → perill, aventura i en relació a la frase en francès (protecció de la religió o creences) - (aparàgrem tradït, el d’adalt de tot) OOH vens a prop meu, pots posar amb emoció el teus llavis sobre la meva boca en un petó ferotge seré tota teva Ratlles blaves portes: el mar Banderoles Les línies en diagonal: veles plegades Semi cercles: quilla XIV- Collita de fruits Si la despullava La toia (clavellets vermells). Tret avantguardista que acabi amb dos punts. Escena d’intimitat i delicadesa on l’amant expresa el seu amor i el plaer que li genera despullar lentament la dona. També representa el triomf del cos i la plenitud de l'experiència eròtica. El poeta gaudeix d’anar despullant la seva dona. La meva amor: intimitat i connexió Un botó que queia ja em donava goig: petits detalls li provoca plaer és un procés significatiu: Joc carnal Enderreri l’acte li prococa més desig Mel rosada : referència a la pell i la descriu com dolça i suau Rosada i fresa: pures ai atractiu sexual del cos Cina: pits intimitat del cos Enmig de la toia: desig i passió, centre del ram fa referència al l’anatomia del cos de la dona Versos: pentasílabs 5, rima assonant. Visca l’amor Aquest poema canta el goix absolut de la conquesta amorosa. Trets aspectes del cançoner tradicional: - repetició de sons (al·literació) - paral·lelisme verbals - secretisme de la identitat de l’estimada (oculta darrere l’amiga) - temàtica amorosa - to alegre i exaltat L’autor evoca l’amor (visca l’amor que m'ha donat l’amiga) per part de l’amiga (jove i guapa) i la compara amb l’esclat de la primavera (fa referència a la virginitat amb “tota era blanca com un glop de llet”). Equipara amb l’amiga amb la primavera que aludeix a la virginitat de la noia. Visca l’amor l’aolia i l’he press→ Possesió, la passió s’ha consumat Esglaonament de versos, versos apariats i decasíl·labs. Blanca Bruna És un títol dual, Blanca Bruna (donzella dona). Tema: amor primer (pèrdua de la virginitat), desflorament (passa de poncella a una rosa vermella) → de nena a dona per la virginitat. Com la satalia (roser) A través del joc d’al·legories florals el poeta desenvolupa el tema de la pèrdua de la virginitat, que inclou episodis de dolor (la seva geniva floria de sang) i de plaer (ara es mon tresor) Són apariats decasíl·labs XV- Les imatges I quan confiats els arbres (No entra examen) Sina (pits) Cripta (metàfora del sexe femení) Son clos (tancat) - 1. la natura es va transformant gradualment en el cos d’una noia esdevinguda vas de l’amor llet i mel. Ella que havia provocat la primavera, perquè ella és la primavera, es projecta en el arbres i2 Trets avantguardistes: espai entre paraules, trencament dels versos, ús de signes de puntuació (:) Poema de vers lliure Figures retòriques: comparació (com una fletxa), metàfora; sacralitza el sexe femení (sagrari de can) El tema principal del poema és l’amor, l’acte sexual, vist des de perspectives contràries. A través d’imatges intenses i violentes, el “jo poètic” descriu la idea de l’amor com una experiència punyent, apassionada i fins i tot dolorosa. La fletxa, l’arc, simbolitza l’amor com una força intensa i directa que apunta cap a l'ésser estimat amb precisió i força (distribució al poema descriu la trajectòria de la fletxa). Aquesta relació amb la fletxa evoca la iconografia clàssica de Cupidell, on l’arma es converteix en una metàfora del desig, que impacta de manera sobtada i irreparable. El poema explora l’amor des d’una perspectiva que abasta el desig físic i la connexió emocional profunda, destacant-ne la força incontrolable i inevitable. L’essència del poema es sintetitza amb el tòpic literàri amor ferus, on es veu el sentiment / acte sexual amb connotaciones negatives. Apèndix que fonen el pla narratiu i el líric XVI- Llegenda Si n’era un lladre clares ressonàncies popular 2 primers versos: seducció de la noia per part del lladre d’amor (individu que trenca amb la societat per seguir lliurement amb els seus sentiments Bruna: referència a la mirada, o la pell colrada per l’experiència