APUNTES DERECHO FINANCIERO Y TRIBUTARIO PRIMER EXAMEN, Apuntes de Derecho Financiero y Tributario

¡Descarga APUNTES DERECHO FINANCIERO Y TRIBUTARIO PRIMER EXAMEN y más Apuntes en PDF de Derecho Financiero y Tributario solo en Docsity! DRET FINANCER | TRIBUTARI FONAMENTS DEL DRET FINANCER | TRIBUTARI AMB ESPECIAL REFERÉNCIA AL DRET TRIBUTARI TEMA 1.-L'ACTIVITAT FINANCERA | EL DRET FINANCER | TRIBUTARI l.-L'ACTIVITAT FINANCERA A.-Noció d'activitat financera pública B.-Noció d'hisenda publica C.-La consideració científica de l'activitat financera II.-CARACTERITZACIÓ GENERAL DEL DRET FINANCER | TRIBUTARI A.-Concepte B.-Contingut C.-Relacions del dret financer ¡ tributari amb altres branques de 'Ordenament Jurídic III.-CARACTERITZACIÓ GENERAL DEL DRET PRESSUPOSTARI A.-Concepte i funcions del pressupost B.-Contingut el pressupost C.-Els principis pressupostaris D.-CICLE PRESSUPOSTARI IV.-ELS INGRESSOS PÚBLICS A.- Concepte B.-Característiques C.- Classes D.- Criteri de classificació dels ingressos públics V. ELS TRIBUTS A.-Concepte i finalitats B.-Característiques C.-Classes de tributs VI.-ELS IMPOSTOS A.-Normativa básica, concepte i característiques B.-Classificacions dels impostos VII.-LES TAXES A.-Normativa básica, concepte, classes ¡ principis B.- Régim juridic VIII.- ELS PREUS PUBLICS A.-Normativa básica i concepte IX.-TAXES | PREUS PÚBLICS. SEMBLANCES | DIFERENCIES A.-Semblances VD A Y] 000.0 0 NN ».m»ÑN pymn No spa oa mba. a o oa do cd 0 0 5450 00.00000)XXJOo=000 m o mn 20 DRET FINANCER | TRIBUTARI B.-Diferencies X.-LES CONTRIBUCIONS ESPECIALS A.-Normativa básica, concepte i característiques B.-Regim jurídic TEMA 2.- ELS PRINCIPIS DE LORDENAMENT TRIBUTARI 1.-ELS PRINCIPIS CONSTITUCIONALS TRIBUTARIS A.-Marc normatiu B.-Principis constitucionals tributaris de carácter material: el postulat de justicia tributaria 29 30 30 31 32 32 32 32 C.-Principi constitucional tributari de carácter formalG: el principi de legalitat en materia tributaria 34 IL.ELS PRINCIPIS DERIVATS DEL DRET INTERNCAIONAL A.-Prohibició de la doble imposició internacional B.-La lluita contra l'evasio fiscal internacional C.-Principi “Qui contamina, paga” 111.-ELS PRINCIPIS DERIVATS DEL DRET DE LA UE A.-Prohibició de tributs discriminatoris o proteccionistes (Art. 110 TFUE) B.-Prohibició d'ajuts d'Estat (Art. 107 TFUE) C.-El limit de les llibeertats fonamentals: lliure curcialcio de mercaderies, persones, servis ¡ capitals 35 35 35 35 36 36 36 38 D.- L'harmonització de tributs en l'ámbit de la UE com a limit a la jurisdicció tributaria dels estats membres IV.-ELS PRINCIPIS LEGALS DEL DRET TRIBUTARI TEMA 3.- LES FONTS DEL DRET TRIBUTARI L.- LORDENAMENT JURÍDIC TRIBUTARI | EL SISTEMA DE FONTS I1.- LA CONSTITUCIÓ COM A FONT DEL DRET TRIBUTARI 1II.- ELS TRACTATS INTERNACIONALS COM A FONT DEL DRET TRIBUTARI. ESPECIAL REFERENCIA ALS CONVENIS PER A EVITAR LA DOBLE IMPOSICIÓ INTERNACIONAL A.- La rellevancia dels tractats internacionals com a fonts del dret tributari B.-Els convenis per a evitar la doble imposició internacional com a font del dret tributari IV.-EL DRET SUPRANACIONAL. ESPECIAL REFERENCIA AL DRET DE LA UEA L'AMBIT TRIBUTARI A.-El dret supranacional a l'ambit financer B.-El dret de la UE a l'ambit tributari V.- LA LLEl COM A FONT DEL DRET TRIBUTARI A.-Lleis orgániques 38 38 42 42 42 42 42 43 43 43 44 44 44 DRET FINANCER | TRIBUTARI TEMA 7.-ELS SUBJECTES DE L'OBLIGACIÓ TRIBUTARIA 94 l. EL SUBJECTE ACTIU 94 II.ELS OBLIGATS TRIBUTARIS 94 A.- Enunciació 94 B.- La concurrencia de diversos obligats tributaris en un mateix pressuposit de fet d'una obligació (Art. 37 LGT) 95 C.- Els subjectes passius 95 D.-Els ens sense PJ com a obligats tributaris 97 E.-Els successors 98 F.-Els responsables tributaris 99 11.-LA CAPACITAT D'OBRAR A L'AMBIT TRIBUTARI 106 IV.-LA REPRESENTACIÓ A L'AMBIT TRIBUTARI 106 A.-La representació legal 106 B.-La representació voluntaria 107 C.- La representació dels NO residents 107 D.-Disposicions comunes a la representació legal i voluntaria (Art. 112 RGGIT) 108 V.-EL DOMICILI FISCAL 108 DRET FINANCER | TRIBUTARI Mercé Castillo ¡ Anna Cediel// Práctica dimartsTeoria Dimecres//Sessions enregistrades - 2 proves teoriques/practiques, tant si es presencial com no, tipus test. Mínim 5 a cadascuna. - 1 comentari jurisprudencial. Una o varies sentencies i¡ haurem de fer un comentari d'acord amb uns ítems que ens plantejara la professora (identificar el tribunal, de que tracta la senténcia, arguments tal part, contraarguments, ¡ finalment opinió personal). - Practiques plantejades en relació a alguns dels temes que desenvolupen les professores. Textos legals. Matéria tributaria pateix moltes reformes, Llei General Tributaria ¡ Llei General Pressupostaria, tot ¡ que a les llibreries tenim aquests texts en un codi. Anem a la web AEAT.es que allí a lPapartat normativa ¡ criterios interpretativos trobem les actualitzacions amb les ultimes reformes. FONAMENTS DEL DRET FINANCER | TRIBUTARI AMB ESPECIAL REFERENCIA AL DRET TRIBUTARI TEMA 1.-L'ACTIVITAT FINANCERA | EL DRET FINANCER | TRIBUTARI 1.-L'ACTIVITAT FINANCERA A.-Noció d'activitat financera pública Les entitats per autonomasia son les bancaries. Les entitats financeres, básicament el que fan es obtenir diners dels clients que fan dipósits bancaris ¡ com a conseqúencia d'aquests s'els paga als clients un interés ¡ aquests diners els presten a entitats publiques, particulars, empreses ¡ es cobra un interés per aquests diners (molt més elevat que el que es paga al client que deposita), entre altres negocis. Lactivitat financera publica es un conjunt d'actes de l'Estat ¡ de la resta d”entitats publiques, tant territorials com institucionals, amb la finalitat d”obtenir ingressos de la societat (ex. tribut) ¡ assignar aquests per a fer front en forma de despesa a les finalitts que demana la societat als ens públics (ex. construcció infraestructura, sanitat publica, educació publica). Els ingressos els obtenen dels propis habitants, emetent deute public, obtenint ingressos de carácter patrimonial, hi ha múltiples fonts de ingressos per fer front a la despesa publica. Lactivitat financera es caracteritza DRET FINANCER | TRIBUTARI - pel subjecte que la duu a terme, que sempre ha de ser un ens public. - per Pobjecte sobre el que recau, que son ingressos ¡ despeses públiques ¡ més concretament, mitjans dineraris en que es materialitzen 7 pel seu carácter instrumental, es a dir no es una finalitat en si mateixa sinó que es un mitjá per a dur a terme altres finalitats (construir infraestructures, sanitat, educació). B.-Noció d'hisenda publica En sentit subjectiu fa referencia als subjectes que intervenen a lactivitat financera, per exemple coloquialment quan diem “he d'anar a Hisenda perque tinc un dubte o m'han citat, o perque he d'interposar un recurs...” aquesta es la noció en sentit subjectiu, com una personificació el anar a un lloc on está un subjecte. Pero lámbit tributari, P'Administració Tributaria es una Administració pionera en materia telemática, per tant aquesta noció de necessitat de veure la seu es per a plantejament de dubtes, a moments molt puntuals. En sentit objectiu - Estática o patrimonial: d'una forma una mica arcaica s'assimila la Hisenda Pública com aquell conjunt de béns, drets ¡ obligacions de titularitat pública, o el que eds el patrimoni de l'Estat. - Dinámica: fa referencia a l'activitat que duen a terme els ens públics ¡ que está adregada a la obtenció d'ingressos ¡ reiteració de despesa, es a dir equival a la noció d'activitat financera publica. C.-La consideració científica de l'activitat financera | tota la noció d'activitat financera, el fenomen financer, pot ser analitzat des de diferents punts de vista, pot ser economic, jurídic, polític o comptable ¡ aixó donará lloc a diferents branques de coneixement. Peró aquesta visió es actual, perqué als anys 20 va haver una escola que es la de Pavia, principal exponent Griziotti que propugnava un métode integral d'análisi de Hisenda Pública, de manera que la persona que es dedicava a aquesta ciéncia havia d'analitzar la matéria des de tots els punts de vista, peró el coneixement avui en dia s'ha fet molt extens ¡ es porta més lespecialització. Aixó vol dir que els economistes estudiaran quins son els efectes o les vessants de l'activitat económica de Pactivitat financera, mentre que els que es dediquen a 'Panálisi del dret financer estudiaran la vessant jurídica. II.-CARACTERITZACIÓ GENERAL DEL DRET FINANCER | TRIBUTARI A.-Concepte Per tant aquesta activitat financera pública es el que constitueix l'objecte del dret financer i tributari en la seva vessant jurídica. Aixó es posa de manifest en les definicions de dret financer ¡ tributari: - Primera aproximació: branca de l'Ordenament Jurídic que regula l'activitat financera de l'Estat ¡ de la resta d'ens públics territorials ¡ institucionals, tant des de la perspectiva dels ingressos com de les despeses publiques. DRET FINANCER | TRIBUTARI oblidar que aquí una part es una Administració Pública amb independencia de que sigui creditora o deutora. També parlarem de “dret de crédit”, perque parlem de que Administració o el particular ostenta una posició creditora, ¡ en canvi l'altre es deutor, es terminología típicament civil. Capacitat jurídica, d'obrar ¡ de representació que son típicament civils. l finalment relacions amb el dret mercantil, es a dir les normes del dret tributari inclouen determinades categories mercantils com per exemple quan parlem del IRPF veurem com tributen els dividends, els interessos, els imports que s'obtenen com a conseqiiéncia de propietats intel-lectuals o industrial que son categories mercantils. Peró d'altra manera les previsions del dret tributari exerceixen una forta influencia sobre ... mercantil, per exemple si la entitat publica afavorir la utilització d'una determinada posició mercantil un dels instruments es la fiscalitat, fent que aquella sigui més atractiva per a que els particulars comencin a utilitzar-la. ... Es per aquest motiu pel qual nosaltres abans de parlar dels ingressos públics, breument parlarem del dret pressupostari. III.-CARACTERITZACIÓ GENERAL DEL DRET PRESSUPOSTARI A.-Concepte i funcions del pressupost - Definició legal: Art. 32 LGP - Defi definir com una expressió xifrada de l'activitat económica dels ens públics durant ió doctrinal: més visible, assumible, segons la qual el pressupost el podríem un determinat període de temps que en el cas de |'Estat espanyol coincideix amb Pany natural. Alguns estats llatinoamericans s'aproven cada 3 anys. Es posar en xifres Pactivitat financera dels ens públics, es a dir aquella activitat de retracció d'ingressos per a subvenir a les necessitats de despesa pública. El que passa es que a l'hora de planificar-la li hem de donar el tomb, perqué primer la planificació bé de necessitat de despesa de les diferents unitats del sector public ¡a partir d'aquesta necessitat de depesa fer una estimació de quins son els ingressos necessaris a obtenir per fer front a aquesta activitat. - Finalitat de la planificació pressupostaria: es que les despeses que deriven dels objectius que es fixa el sector public (ámbit estatal autonómic o local) es puguin satisfer amb uns ingressos que son incerts, perqué realment al mes de maig, abril, juny de l'any X tu no pots saber quins ingressos obtindrás a l'any x+1. Per tant els ingressos son una estimació, amb cert component d'incertesa, peró encara així cal fer-la. De la mateixa manera que un particular cal que ho faci, en canvi el particular el que ha de fer es al reves perque té uns ingressos, ¡ ha de dir puc fer una mena de previsió? si he d'estalviar per un cotxe nou... B.-Contingut el pressupost - Un estat d'ingressos, que es una previsió de recaptació, una estimació que NO vincula a 'executiu 10 DRET FINANCER | TRIBUTARI - Un estat de despeses, que es una autorització de despesa, una estimació, que Sl vincula a l'executiu, des d'una doble perspectiva: “Negativa: en principi, no es poden excedir les partides de despeses que es preveuen als pressupostos; -Positiva: s'imposa una obligació de despesa en determinats conceptes que no pot ser obviada per l'Administració. C.-Els principis pressupostaris + Classificació clássica - Principis polítics: el principi de competéncia posa de manifest que, está directament vinculat al que es el procediment d'elaboració o ... del pressupost. Posa de manifest que el pressupost es elaborat pel govern, aprovat pel poder legislatiu ¡ executat per lPexecutiu (govern). Es a dir, el executiu de cap manera pot aprovar la Llei de Pressupostos per ell mateix. Principis económics: Depén de la ideologia o del tipus d'Estat de que es tracti, si estem en un Estat liberal del segle XIX parlarem de que propugna un equilibri pressupostari, gestió mínima ¡ una absoluta neutralitat de l'Estat pel que fa a Peconomia, ¡ el mercat ja es regulará per si sol, el que propugnaria es el NO deficit public. Es adir que tot pressupost ha d'estar equilibrat (si la despesa es 100, els ingressos han de ser 100; tant si hi ha crisi com a catástrofe, mai s'ha de generar déficit). En canvi els partidaris de que l'Estat faci una tasca requilibradora, propugna el pressupost anticíclic o redistributiu, es a dir el pressupost on hagi un déficit si es necessari, si serveix per estimular la economia en moment de crisi o en moments que aquest es retrau. Principis jurídics: Es plasmen en principis d'unitat, universalitat, especialitat i temporalitat. Principis comptables: | més concretament el principi d'unitat de caixa o principi de no afectació d'ingressos a despeses. Segons el qual els ingressos van a una caixa única ficticia ¡ a partir d'aquí s'atribueixen d'una manera no finalista a les necessitats de despesa. Es a dir, que per exemple el que es diu es, el que vosté recapta per IVA no es que hagi d'anar a financar per la sanitat o la educació publica, sinó que va a una caixa única ficticia tant "IVA com el IS amb independencia, es barreja a mesura de que va sorgint la necessitat. + Els principis pressupostaris a la normativa espanyola Títol VIl “Economia i Hisenda”: D'una banda es el seu Art. 133,4 CE en el que diu que les Administracions Públiques només poden contraure obligacions financeres ¡ realitzar depeses d'acord amb les lleis, es a dir amb una previsió normativa, posaria de manifest un principi de legalitat. 11 DRET FINANCER | TRIBUTARI LArt. 134.1 ¡ 2 es el principi de competencia en materia financera peró de vessant de despesa es a dir pressupostaria ¡ a l'apartat segon parla del principi d'universalitat, d'unitat... El Govern es el encarregat d'elaborar els Pressupostos General de l'Estat peró qui els ha d'examinar, esmenar ¡ aprovar son les Corts Generals; tindran carácter anual (principi_de temporalitat); inclouran la totalitat d'ingressos ¡ despeses (principi d'universalitat) ¡ es consignaran l'import dels beneficis fiscals que afectin als tributs de PEstat, es a dir el que es demana que es quantifiqui la noció de benefici fiscal ¡ aquesta noció de benefici fiscal té diverses especies, que inclouen fonamentalment exempcions, bonificacions i¡ deduccions, son institucions basades en que el fet imposable del tribut o impost en questió el legislatiu a petició del Govern (executiu) fa que en determinades persones o situacions NO es cobri aquest impost o tribut. l finalment Art. 135 CE que diu que totes les Administracions Públiques han de quadrar les seves actuacions al principi d'estabilitat pressupostaria. Aquest article no estava previst al text originari de la CE de 1978 sinó que es va incloure al 2011 a petició de la UE. Títol primer, Secció 2* “Dels drets i deures dels ciutadans” L'Art 31 CE principis constitucionals tributaris i explicita els principis en base als quals es pretén obtenir un sistema tributari just, inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat. El segon apartat el que s'estableix es el principi de justícia en matéria de despesa publica, “assignació equitativa=justa” no només la vessant de l'ingrés també el de la despesa. La CE va ser pionera, el principi de justícia en matéria de despesa publica. Alguns principis, més rellevants ¡ clássics - Principi de reserva de llei, de legalitat (carácter formal). Necessáriament la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat han de ser aprovats per llei. Trobem recollit aquest principi als Arts. 66,2, 134.1 ¡ 133,4 CE. L'Ant. 133.4 CE diu que les Administracions Públiques només poden contreure obligacions financeres ¡ realitzar despeses d'acord amb les lleis, mentre que l'Art. 134.1 diu que correspon al Govern la elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat ¡ a les Corts la seva esmena, examen ¡ aprovació. Aixo vol dir que lexecutiu NO pot ser exercir cap potestat de despesa sense la cobertura d'una llei de Pressupostos, sinó que ho ha de fer tot executant un document que ha hagut d'estar revisat en el sentit d'examinat ¡ esmenat per part del poder legislatiu. La Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, o d'una Comunitat Autónom, es sens dubte una de les lleis, per no dir la llei més important que any darrere any sotmet lPexecutiu al Parlament. Si es débil el Govern, de seguida es posa de manifest ¡ li tumben la Llei de Pressupostos perqué no assolirá la majoria, el que es fa llavors es prorrogar els de l'any anterior. Matisació, la Llei de Pressupostos ha de ser una llei en sentit formal, no només una llei material, sinó també una llei formal. És una Llei Ordinaria, malgrat el seu procediment singular d'aprovació. Per tant completament vedada la possibilitat d'intentar fer un Decret Llei per la Llei General de Pressupost. Pero la doctrina considera que determinades actuacions de despesa si que es podria 12 DRET FINANCER | TRIBUTARI determinada de 100.000€ (especialitat quantitativa) que hauran de ser gastats per poder acabar un determinat tram del tren d'alta velocitat que vagi de Lleida a Barcelona (especialitat qualitativa). NO es podria donar al ministeri de foment tants euros per com vulgui fer-ho. Així es preveu un control, perque després de l'aprovació es el control. S'inicia amb el disseny o elaboració de la Llei de pressupostos per part de l'executiu, el seu análisi, esmena ¡ aprovació del legislatiu, la seva execució per part de l'executiu, ¡ a posteriori el control. Tot i¡ que aixó es així, el principi d'especialitat comporta aquest rigor, alhora es preveu una certa flexibilitat del principi d'especialitat pressupostaria que es materialitza en les figures de les transferéncies de crédits credits ampliables ¡ els credits extraordinaris. Les transferéncies de credit, es pot preveure que en determinats supósits es pugui cobrir amb partida pressupostaria fer front a una determinada despesa per la qual estava prevista una altra partida pressupostaria peró connexa (sempre ¡ quan es trobin dins de la mateixa secció). Aixó vol dir que les partides pressupostaries estan classificades, una de les possibles classificacions es la que diferencia entre despeses corrents ¡ despeses d'inversió, llavors amb una partida inicialment prevista com a despesa corrent es pot finangar una altra despesa corrent que tingui connexió amb aquesta partida. NO pot ser que vulguis finangar al personal amb una partida de despesa general, en canvi si que podrien ser la partida de despeses generals de la llum puguis finangar una de telefonia. Els credits ampliables, per exemple pensem en el cas de pensions o prestació d'atur, imaginem que está prevista una partida pressupostaria per a prestació d'atur ¡ aquell any com a conseqliéncia de una crisi económica es dispara les necessitats de la prestació d'atur doncs es podria demanar un crédit ampliable, perque la societat no podria esperar. Credits extraordinaris, per aquelles situacions puntuals que s'hagin de cobrir una necessitat prevista peró que no sigui equiparable als crédits ampliables, per exemple seria una catástrofe. El credit extraordinari NO hi havia un crédit per aquella partida, perque NO es preveia, NO havia una partida pressupostaria; en canvi en els ampliables si que hi ha una partida i s'ampliaria. Principi d'estabilitat pressupostaria. Art 135 CE i Art. 11 de la Llei Orgánica d'estabilitat pressupostaria ¡ sostenibilitat financera. Si que poden incorrer en déficit l'Estat ¡ les CCAA pero no els ens locals. Els estats tenen la potestat d'establir un déficit estructural inferior que el que admet la UE, per aixó a Espanya tenim més que el que permetria la UE. Aquest principi d'estabilitat té el seu origen en el Pacto de Estabilidad ¡ Crecimiento de la UE que va ser aprovat al juny del 1997 ¡ revisat al 2005, Aquest principi consisteix en que hi ha d'haver com a mínim un equilibri pressupostari es a dir un déficit O, en el millor dels casos un superávit, ¡ el que NO s'admet es una situació de deficit, en que la despesa sigui superior als ingressos públics. Tanmateix també hi ha una certa flexibilitat que es el deficit estructural al que fa referencia 'Art.135CE que s'admet sempre que no superi un determinat % ¡es per a fer reformes estructurals, NO s'admet per despesa corrent. | aquest s'admet el 0,4 del PIB que estableix el propi estat espanyol, en supósits excepcionals -que han de ser apreciats 15 DRET FINANCER | TRIBUTARI per la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Disputats- es permetrá que Estat ¡ les CCAA incorrin en deficit. Altres principis: 7 Principi d'unitat de caixa: o de NO afectació d'ingressos a determinades despeses, es recull a 1'Art. 27.3 LGP. Es a dir, que tots els ingressos públics van a parar a una caixa única fictícia ¡ allí es barregen ¡ja no sabem d'on provenen ¡ es van atribuint al finangcament de les despeses publiques. Tanmateix hi ha alguns impostos que van a determinades despeses com es a Catalunya (regim general comú des del punt de vista del seu finangament que vol dir que entre altre fonts de finangament tenen els seus propis impostos el volum de recaptació es super baix ¡ sobreviuen gracies a transferéncies ¡ forts cedits per l'Estat ¡ dins dels impostos propis han de complir una regla ¡ es que no poden gravar fets imposables que previament estiguin gravats per Pestat, molt poc marge de maniobra) que té el gravamen sobre Protecció Civil la recaptació del qual es destina íntegrament a financar les activitats de previsió, prevenció, planificació ¡ formació en matéria de protecció civil, es a dir tot el que recapta es destina a fer actuacions de protecció civil. | després hi ha un altre exemple que seria el canon eolic gallec. - Principi de transparencia: Art. 6 LOEPSF - Principi de sostenibilitat financera: Art. 4 LOEPSF - Principi de justícia a la despesa publica (Art. 31.2 CB): L'Art. 31 CE a lapartat primer recull els principis constitucionals de justícia en matéria tributaria ¡ a l'apartat segon el principi de justícia en matéria de despesa publica. Una assignació justa=equitativa dels recursos públics, es el principi de justícia. Va ser una innovació de la CE del 1978, quan altres constitucions no recollien perqué es limitaven al principi de justícia en materia de tributació peró no de la de despesa publica. Alguns autors han considerat que es un brindis al sol, ¡ de fet no ha estat prácticament al-legat, ni hi ha hagut gairebé cap recurs de inconstitucionalitat, aixóo com hi ha jurisprudencia molt abundant de recursos de inconstitucionalitat i fins ¡tot d'empara en matéria de principis de matéria tributaria, prácticament son testimonials els que s'han plantejat del principi de justicia en matéria pressupostaria. Peró malgrat aixo hi ha diversos autors (Rodriguez Beijo, Perez Royo, German Oron) que han considerat que realment la vulneració d'aquest principi de justícia en la distribució de la despesa publica podria donar lloc a vicis constitucionals, vici d'inconstitucionalitat, tot ¡ així no s'ha fet massa us d'aquest principi. D.-CICLE PRESSUPOSTARI 4 fases 1. Elaboració dels pressupostos: finalitza amb laprovació pel govern del projecte de llei de pressuposts ¡ la seva presentació al Parlament 16 DRET FINANCER | TRIBUTARI 2. Examen, esmena i aprovació, en el seu cas, del projecte de llei per part del parlament. Una vegada aprovats, es publicaran al BOE ¡ entraran en vigor l'1 de gener de l'any segúent a la seva aprovació 3. Execució del pressupostos aprovats, per part de l'executiu 4. Control, amb la finalitat de verificar que els pressupostos s'hagin executat seguint el mandat atorgat pel legislatiu. Es poden posar de manifest, en el seu cas, les desviacions que s'hagin pogut produir per tal de derivar les oportunes responsabilitats jurídiques o polítiques. Aquest control pot ser: + Intern: es realitza per part de la Intervenció General de l'Estat . + Extern: es pot distingir entre el control pel Tribunal de Comptes ¡ control per les Corts Generals. IV.-ELS INGRESSOS PÚBLICS A.- Concepte Tota quantitat de diners percebuda per l'Estat, sempre ens públics de carácter territorial o institucional, l'objectiu de la qual sigui el finangament de les despeses publiques. B.-Característiques Es un concepte de carácter doctrinal. - Suma de diners. Matisació, en alguns supoósits com els impostos, poden ser objecte de pagament en especie el qual ha d'estar previst com una excepció a la Llei reguladora, pero en qualsevol cas aquesta pagament sí que será convertible en diners. - Percebuda per un ens públic. - Objecte essencial: el finangament de la despesa pública. Pero pensem que no es l'únic objecte que poden tenir els impostos de carácter extrafiscals, de ser instruments de política económica, com poden ser algun impost propi de Comunitat Autonoma de Catalunya. C.- Classes y Els tributs. Aquesta es la categoria que tenim més present Els preus públics. Els ingressos patrimonials Els ingressos derivats de monopolis Els ingressos per subvencions ¡ transferéncies Els ingressos per multes ¡ sancions (generalment, no s'estudien pel dret financer) Els ingressos per deute public 17 DRET FINANCER | TRIBUTARI previament vulnerat, la finalitat de la sanció NO es subvenir a les finalitat publiques encara que ho facin, perque sobretot el que es pretén es restablir el ordre. C.-Classes de tributs Art. 2.2 LGT: “Los tributos, cualquiera que sea su denominación, se clasifican en tasas, contribuciones especiales e impuestos”. Per tant el tribut es un genere amb 3 especies, de manera que tribut ¡ impost no es sinóonim, ingrés public ¡ impost NO son sinónims. El ingrés public es la categoria general, una de les possibles classes d'aquestes son els tributs, i dins dels tributs una de les possibles classes son els impostos, peró també tenim les taxes ¡i contribucions especials. “Cualquier que sea su denominacion” vol dir que es indiferent com s'anomenin, perque es classifiguen en taxes, contribucions especials ¡ impostos. Ens podem trobar amb figures que NO s'anomenen impostos, ni taxes ni contribucions especials, malgrat aixó son tributs, com per exemple el canon de l'aigua o canon de sanejament que son tributs propis de les CCAA. El que distingeix als impostos, taxes ¡ contribucions especials es que cadascú té un fet imposable especific. Respecte a les taxes ¡ contribucions especials constatarem també que aquestes sorgeixen com a conseqúéncia d'una activitat administrativa, estan vinculades a la realització, cosa que NO succeix en el cas dels impostos. per exemple que una Administració Local presti un servei public de recollida de escombraries, que doni lloc al cobrament d'una taxa. O que a un ens local vulgui remodelar una plaga publica o vulgui remodelar un passeig marítim, la pavimentació d'un eix comercial ¡ com a consequiencia d'aixó decideixi finangar en part (fins un tope del 90% maxim) aquesta actuació publica de realització d'una obra publica. En canvi els impostos sorgeixen únicament per la realització d'actes, negocis jurídics o fets que evidencien una capacitat económica. VI.-ELS IMPOSTOS A.-Normativa básica, concepte i característiques Normativa básica i definició legal d'impost: Art. 2.2.c LGT, aixó no vol dir que no hagin altres normes que parli dels impostos, si peró fora de la LGT, son les lleis reguladores de tots ¡ cadascuna de les figures impositives. Art. 2.2 c) LGT “Impuestos son los tributos exigidos sin contraprestación cuyo hecho imponible está constituido por negocios, actos o hechos que ponen de manifiesto la capacidad económica del contribuyente” Característiques - Significat de l'expressió “exigidos sin contraprestacion” es d'una manera inadequada utilitzada, per que la contraprestació es molt adient, escaient si estem parlant d'obligacions de carácter negocial. Per exemple en una compravenda les dues parts tenen obligacions de manera que el venedor ven un immoble ¡ com a contraprestació 20 DRET FINANCER | TRIBUTARI obté uns diners. En el cas de les obligacions legals NO hi ha una contraprestació, el que vol dir, encara que no ho diu d'una manera correcta es que quan es cobra un impost NO es rep a canvi una activitat administrativa directa a diferencia amb les taxes (paguem la taxa de la recollida d'escombraries i a canvi obtenim el servei d'aquesta recollida). Autoliquidem ¡ fem efectiu el pagament de ''IRPF ¡ a canvi directament no rebem res perqué la quantitat que nosaltres ingressem va a parar a una caixa única ¡ a partir d'aquesta caixa única surten recursos que van a parar al finangament de les despeses publiques, peró amb carácter general no hi ha ingressos públics o no hi ha impostos afectats a la satisfacció d'una determinada depesa publica. El fet imposable dels impostos pot estar constituit per tres tipus de pressuposits de fet: negocis, actes ¡ fets. Negocis, exemple es una compravenda que es un negoci jurídic ¡ com a conseqúéncia sorgeix l'IVA, aquestes compravendes poden ser graves per "IVA si alló que es grava es d'un immoble per part d'un promotor immobiliari, o poden estar gravats per ITPAJD si s'adquireix un immoble a un particular. Actes, per exemple Pacceptació d'una heréncia o d'una donació que dóna lloc al meritament de l'Impost sobre Successions ¡ Donacions, modalitat successions, l'acceptació d'una heréncia es un acte que es fa a escriptura notarial ¡ a partir d'aquí el successor passa a ser subjecte passiu de l'lmpost sobre successions ¡ donacions, modalitat successions. Fet, la percepció d'un salari que es un fet que té lloc a la realitat constitueix pressuposit de fet de PIRPF. + El principi de capacitat económica ¡ els impostos. De fet la capacitat económica es el fonament ultim dels impostos, aquest principi informa tots els tributs per tant está a la base de tots, pero NO te la mateixa virtualitat en tots els tributs, en els impostos es la raó ultima, mentre que a les taxes ¡ contribucions especials aixó no es així, pot arribar a tenir virtualitat peró no es el fonament ultim tal ¡ com succeeix als impostos. B.-Classificacions dels impostos Des d'un punt de vista doctrinal, per tant NO son definicions legals, podem trobar les nocions. + Impostos personals/ impostos reals. Podem dir que els personals son aquells el pressuposit objectiu dels quals només es pot concebre per referencia a una persona determinada, de manera que valoren, capten ¡ quantifiquen la capacitat económica en funció de la persona. Hem d'anar amb compte perqué aquesta definició es pot confondre o no quedar ben limitada en relació a la de impost subjectiu, per tant la idea es que un impost personal significa que a l'hora de dir el suposit de fet (alló que grava) la part ... NO es pot deslligar de la persona a la que fa referencia. Exemple, per autonomasia els impostos personals son l'IRPF, l'lImpost sobre el Patrimoni i l'lmpost sobre societats, |'ISD. L'impost sobre el patrimoni grava la titularitat d'un patrimoni net per part d'una persona física a 31 de desembre de l'any de referencia, per tant alló que grava NO es elements patrimonials sinó el conjunt del patrimoni net titularitat d'una persona física concreta a 31 de desembre. Es a dir, NO podem deslligar-ho d'una persona física en concret. Impost real, son aquells el pressuposit objectiu dels quals es 21 DRET FINANCER | TRIBUTARI determina amb independencia de l'element personal de la relació tributaria, de manera que només grava ailladament l'element, normalment patrimonials, per be que la persona existeix peró només existeix o la té en consideració en la mesura en que es titular d'aquell objecte que es gravat. Exemple, el Impost sobre Bens Immobles (Bl) que es un impost real de carácter local concretament municipal i grava be la concessió administrativa, el dret de superfície o la propietat de concrets bens immobles ja siguin urbans, rústics o de característiques especials, independent de que sigui persona física o jurídica la titular. L'IVA també es real. Llavors, imaginem una persona física que té la seva residencia al territori espanyol a Catalunya ¡ al municipi de Lleida, ¡ aquesta es titular d'una casa unifamiliar situada al municipi Lleida, departament de Salou ¡ una casa a Vielha, a banda es titular de varis dipósits bancaris ¡ accions de diverses empreses, quan es veu en la tessitura maig-juny de tenir que fer l'autoliquidació de PImpost sobre el Patrimoni, el que fará es quantificar el valor de tots els seus elements patrimonials (casa Lleida, apartament Salou, Vielha, dispósits bancaris ¡ accions) ¡ si resulta que el valor ultrapassa la xifra de 500.000€ el que haurá de fer es auto- liquidar el Impost sobre Patrimoni. Ara bé, com haurá de procedir en el cas de P'IBl, cada ajuntament (accions ¡ dipósits NO seran objecte d'aquest impost) municipi liquidara, perque |'IBI NO s'autoliquida sinó que es liquida per part del municipi/ajuntament, el IBl corresponent a cadascun dels immobles que estiguin radiquin en el seu territori. Per aixó quan a l'Art. 60 TRLHL defineix quin es el fet imposable de ''IBl diu “Constituye el hecho imponible del impuesto la titularidad de los siguientes derechos sobre los bienes inmuebles rústicos y urbanos y sobre los inmuebles de características especiales:”. Impostos subjectius / impostos objectius. Aquest es amb el que es pot confondre els reals ¡ personals. Els subjectius son aquells en els que l'element subjectiu del fet imposable entes com a circumstancies personals del subjecte passiu son tingudes en compte alhora de quantificar el deute tributari. Exemple paradigmátic, IRPF a aquest impost hi ha una figura que es el mínim personal ¡ familiar segons la qual es tindrá en compte a l'hora de quantificar el deute tributari que s'ha de satisfer per l'IRPF, doncs la edat del contribuent, si té al seu cárrec persones menors d'una determinada edat o amb discapacitat, si el contribuent té una discapacitat, si resulta que té ascendents al seu cárrec si tenen una determinada edat o son discapacitats, etc. Es a dir, dues persones amb els mateixos ingressos poden no arribar a pagar el mateix per "IRPF pel fet de que tinguin una edat o tinguin persones al seu cárrec. Llavors amb carácter general tots els impostos personals son subjectius (sense excepció), es a dir en tots els impostos en els quals el pressuposit de fet integra a una persona en concret, a Phora de quantificar-los es tenen en compte les circumstancies personals. En els objectius es el contrari, NO es tindran en compte les circumstancies personals del contribuent. Llavors, amb carácter general els impostos reals son objectius pero hi ha una excepció que es el IBl que pot arribar a ser subjectiu per motiu de que es preveu per part de la normativa reguladora d'aquest impost, recollit al TRLHL, la existencia d'una bonificació potestativa a la que es poden acollir els titulars de famílies 22 DRET FINANCER | TRIBUTARI VII.-LES TAXES A.-Normativa básica, concepte, classes ¡ principis Normativa básica: Art. 2.2 a) LGT; Arts. 6 a 23 de la Llei 8/1989, de taxes ¡ preus públics (LTTP); art. 7 LOFCA ¡ Arts. 20 a 27 del TRLRHL. Podem assenyalar que es poden parlar de taxes estatals, quan es l'Administració central la que estableix; de taxes autonómiques quan les hagin establert la Comunitat autónoma; taxes locals quan les hagi establert un municipi en concret. Definició legal: Art. 2.2 a) LGT “Tasas son los tributos cuyo hecho imponible consiste en la utilización privativa o el aprovechamiento especial del dominio público, la prestación de servicios o la realización de actividades en régimen de derecho público que se refieran, afecten o beneficien de modo particular al obligado tributario, cuando los servicios o actividades no sean de solicitud o recepción voluntaria para los obligados tributarios o no se presten o realicen por el sector privado”. Classes: - Les que son per a la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic - Les que son per la prestació de serveis públics o la realització d'activitats en regim de dret públic. Sempre que no sigui de sol-licitut o recepció voluntária per lobligat tributari O que no es presti pel sector privat Principis rectors de les taxes - Principi d'equivalencia (Art. 7 Ley de Tasas y Precios Públicos). “tenderan a cubrir”, pero NO podran sobrepassar el cost del servei. - Principi de capacitat económica i les taxes (Art. 8 LTPP). NO sempre es tindran en compte la capacitat económica de les persones que hagin de satister-les. Recordem que en el cas dels impostos la capacitat económica s'havia de tenir en compte sempre, es volia gravar la capacitat económica que tingui el contribuent posada de manifest a traves de negocis, actes o fets. En canvi, aquí a les taxes es diu que alló pel qual es poden exaccionar taxes es o bé la prestació de serveis o bé la utilització privativa o aprofitament especial de domini public, ¡ en el seu cas quan les característiques de la taxa ho permeti es tindra en compte la capacitat económica de les persones que hagin de satisfer la taxa. B.- Regim juridic Taxes per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini public Pel que fa a la utilització del domini public, l'ús del domini public, tenim 3 usos, us comú, privatiu ¡ especial. L'us comú es aquell que no necessita cap tipus habilitant ni cap autorització ¡ en conseqúéncia no merita cap taxa. La utilització privativa, vol dir que els altres ciutadans no poden fer us d'aquella porció de domini public, exemple característic 25 DRET FINANCER | TRIBUTARI son els quioscos de la Once o les terrasses dels bars, aquestes persones tenen un títol habilitant, tenen un permís per poder tenir aquelles taules ¡ cadires fora, ¡en la mesura que fan aquest us privatiu de la via publica han_de pagar una taxa. Laprofitament especial, per exemple els guals (vados) es un suposit d'aprofitament especial que té el seu origen en la intensitat d'us del domini public, normalment per les voreres es camina pero si tenim un gual vol dir que podem accedir a un aparcament passant per amunt de la cera ¡ la cera pateix molt més que si caminem només. | per tant per aquest aprofitament que va més enllá de l'us comú també es pot meritar una taxa. Regles de quantificació (Art. 19 LTPP, en l'ámbit estatal ¡ Art. 24 TRLRHL en Pámbit local) Cal que distingim entre les taxes per utilització privativa ¡ les d'aprofitament especial del domini public. - Com a regla general es pren com a referencia el valor que tindria al mercat la utilitat derivada de la utilització o aprofitament si el bé no fos un bé de domini public. Per exemple, a l'hora de determinar quant ha de pagar un bar que tingui una terrassa a la vorera el que fará es, quants metres quadrats ocupa la terrassa? ¡ partint d'aixó en quin carrer estan situats? com si la vorera no fos domini public, sinó que fos una parcel-la, no es el mateix que sigui urbá que rústic, o on estigui situat. S'han d'agafar parámetres de referencia, quin valor tindria en el mercat. - Quan s'utiliizen procediments de licitació publica, llavors es determina en funció del valor económic de la proposició sobre la que recaigui la concessió, autorització o adjudicació. - Taxes per la utilització privativa o aprofitaments especials constituits al sol, subsól o vol de les vies públiques municipals, a favor d'empreses explotadores de serveis de subministraments que resultin d'interes general o afectin a la generalitat o a una part important del veinat, son les galeries subterránies a traves de les quals va passant el gas, laigua, aquests serveis de subministrament d'interés general, NO s'acudeix al preu de mercat, sinó que s'estableix (Art. 24) que sense excepció l'import será del 1.5% de ingressos bruts de la facturació que les dites empreses obtinguin anualment en cada terme municipal. Com _a empresa explotadora inclou_tant_a les distribuidores com a les comercialitzadores, perqué pot ser que no coincideixin. Es veu molt clar en la telefonia mobils. NO es aplicable als serveis de telefonia mobil. Peró a les empreses de telefonia , ¡ en particular les móbils, el titular de la xara no té per que coincidir amb la empresa que presta el servei, Movistar depén de telefónica ¡ telefónica es titular de la xarxa, per tant Movistar discórrer a traves de les galeries de telefónica SA, pero hi ha altres companyies (Jazztel, Vodafone..) ¡ aquestes NO son titulars de les xarxes sinó que interconnecten a la xarxa de telefónica ¡ paguen un peatge per poder-ho fer. El que 26 DRET FINANCER | TRIBUTARI passava es que aquestes companyies també s'els girava la taxa del 1,5% perque també les utilitzaven, es trobaven que havien de pagar a telefónica ¡ la taxa de 11,5% que també era pagada per telefónica perqué era la titular de la xarxa ¡ els altres perque interconnectaven amb ella, llavors aquestes operadores que no eren titular van interposar al TJUE ¡ els hi va donar la raó ¡ NO havien de pagar el 1,5% de la xarxa d'acord amb el principi de la lliure competencia perque havien de pagar el peatge ¡ la taxa ¡ no els situava en mateixa posició que Movistar que només pagava la taxa i no peatge. Per tant aquesta modalitat de l'1,5% dona lloc a una jurisprudencia molt abundant. Quantificació Com es documenta aquesta quantificació de la taxa? a traves d'una memoria económica financera ¡ informes técnics económics en els que s'ha de justificar tant l'establiment de la taxa com el valor de mercat de la utilitat que se'n deriva, amb base a parámetres objectius. Conseqúencies d'abséncia de memoria económica financera o que sigui insuficient ¡ de lPabseéncia del “valor de mercat” es la nul-litat de ple dret de la taxa. De manera que si ja s'ha comengat a cobrar ¡ es recorreguda, es declarara nul-la ¡ s'hauran de tornar els diners als contribuent. Taxes per la prestació de serves públics o la realització d'activitats en regim de dret public. Fet imposable: la prestació d'un servei public _o la realització d'una activitat administrativa en regim de dret public peró que es refereixi, afecti o beneficii de manera particular a lobligat tributari quan es produeixi qualsevol de les dues circumstancies segiient (només cal 1): - que la sol-licitud de l'activitat administrativa o la recepció del servei public NO sigui voluntaria per 'administrat - que el servei public sigui 'únic que presti el servei o realitzi l'activitat, be sigui perque sigui per llei o sigui així de facto. Lexemple seria la taxa d'escombraries, el servei aquest NO es voluntari, NO es pot renunciar, ¡ d'altra banda el servei public aquest es l'únic que ho presta, una altra cosa es que li donin la concessió a una empresa. En aquest cas es donen les dues circumstancies, peró no es necessari que es donin les dues. Quantificació Regla general, reprenem el principi d'equivaléncia (Art. 7 LTPP) ¡ NO pot excedir en el seu conjunt del cost real o previsible del servei o activitat de que es tracti o, en el seu defecte del valor de la prestació rebuda. Es a dir, aquí es plasma el “tenderan a cubrir” de l'Art. 19 ¡24 TRLHL en que la quantia d'aquestes taxes no poden excedir del cost real o previsible, pot ser com a máxim igual al cost del servi o activitat. 27 DRET FINANCER | TRIBUTARI X.-LES CONTRIBUCIONS ESPECIALS A.-Normativa básica, concepte i característiques Normativa básica: Art. 2.2 b) LGT ¡ Arts. 28 a 35 TRLRHL. Definició legal: Art. 2.2 b) LGT “Contribuciones especiales son los tributos cuyo hecho imponible consiste en la obtención por el obligado tributario de un beneficio o de un aumento de valor de sus bienes como consecuencia de la realización de obras públicas o del establecimiento o ampliación de servicios públicos”. Aquesta definició ens diu que la contribució especial es un tribut peró que té un fet imposable que el fa en certa manera semblant a les taxes ¡ diferent dels impostos, en el sentit de que els impostos la recaptació d'aquests no va directament associada a la realització de cap activitat per part de l'administració. Les contribucions especials s'assemblen a les taxes, ¡ es diferencien dels impostos, perqué precisament hi ha una activitat administrativa que está directament relacionada amb aquestes dues activitats (obres publiques ¡ establiment...) en relació a les quals NO es pot exaccionar una taxa, es a dir UNICAMENT poden donar lloc a l'establiment de contribucions especials. Son activitats administratives especifiques que només poden donar lloc a l'establiment de contribucions especials ¡ NO de taxes, la resta d'activitats administratives (utilització privativa o aprofitament especial del domini public ¡ sobretot utilització de serveis públics en regim de dret public) son les que donaran lloc a lPestabliment i recaptació de taxes. Característiques: (i) el benefici 'obtindran aquells que realitzen una activitat económica particularment afectada per l'obra o el servei (ii) l'augment de valor l'obtindran els titulars de béns immobles. Exemples, lPajuntament de Lleida vol fer una remodelació de l'eix comercial perque cal estimular que el comerg continui allí ¡ decideix o bé realitzar obres publiques o establir nous serveis o ampliar algun dels serveis ja existents. Per finangar pot optar per finangar- lo al 100% a traves dels impostos que ja paguen els residents al municipi, via IBl, Impost sobre Vehicles de Tracció Mecánica, Impost sobre Construccions i Instalacions d'Obres ¡ Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusválua) o bé pot optar per que aquest finangament es faci a traves dels impostos satisfets pel conjunt de residents del municipi, i mitjangant contribucions especials que son tributs que només hauran de satisfer els titulars de comergos (locals) en el que es duen a terme activitats comercials ¡ els titulars de habitatges que es trobin en la zona. Si resulta que un comerciant que té un establiment situat en aquest eix comercial, alhora resulta que a més es titular d'un habitatge que está situat al passeig de ronda, succeirá que al finangament d'aquestes obres haurá contribuit indirectament a traves de I'IBl que satisfá per la titularitat del seu habitatge del passeig de ronda, pero a més a més via contribucions especials que haurá satisfet perqué es titular d'una activitat que es desenvolupa concretament a l'eix comercial. En canvi en la resta de residents que no tenen cap mena d'activitat económica només hauran contribuit a traves de ''IBl o a traves de la plusválua. 30 DRET FINANCER | TRIBUTARI Ambit d'aplicació. En principi, les contribucions especials es poden establir tant per PEstat com per les CCAA ¡ les entitats locals pero, tradicionalment, es un tribut característic de 'ambit de les hisendes locals. Normalment ho trobarem a les ordenances fiscals dels diferents municipis. B.-Regim jurídic A Pambit local, és un tribut 'establiment del qual es potestatiu per part dels ens locals. No tots els municipis tenen prevista aquesta figura. Conseqúencia: pel seu establiment es requereix un acord d'imposició + laprovació de la corresponent ordenanga fiscal reguladora. Tributs de carácter obligatori: I'IBl, I'lAE, Plmpost sobre Vehicles de Tracció Mecánica (impost de circulació). Mentre que son tributs de carácter potestatiu: 'lmpost sobre Construccions i Instal-lacions ¡ Obres, l'lmpost sobre Increment de Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana (plusválua), les taxes ¡ les contribucions especials. Els ajuntaments poden decidir establir-ne o no. | per tant, trobem municipis tant importants com Barcelona que no té ordenancga, no te acord d'establiment de contribució especial, ¡ per tant les grans obres publiques ¡ així com l'establiment ¡ ampliació dels serveis públics que es duu a terme per part de l'ajuntament de Barcelona sempre es financia via impostos, NO es busca la figura de la contribució especial. Es un tribut afectat, si més no pel que fa a les contribucions especials locals (Art. 29.3 TRLRHL). Vol dir que alló que recapta per una contribució especial va a parar al finangament d'aquella concreta obra publica o de l'establiment o ampliació del servei public de que es tracti, NO va a parar a la caixa única de la qual es van extraent els recursos. Base imposable: Quan part del finangament de l'obra publica o de l'establiment o ampliació del servei public ha de ser coberta pel conjunt de les contribucions especials. Esta constituida, com a máxim, pel 90% del cost que Pentitat local suporti per la realització de les obres o per l'establiment o ampliació dels serveis. Fins a un 90% el finangament es pot duu a terme mitjangant contribucions especials. Es una decisió política que sigui el 20, 30, 40%, el que mai pot succeir es que sigui un 92% via contribucions especials ¡ un 8% via impostos. Quota tributaria: una vegada s'hagi fixat l'import de l'obra o servei que s'hagi de finangar mitjangant contribucions especials, el seu import s'haurá de repartir entre tots els subjectes beneficiaris segons diferents parámetres (moduls de repartiment): per exemple metres lineals de fagana dels immobles, superfície dels mateixos, volum edificable ¡ valor cadastral assignat als efectes de l'Impost sobre Béns Immobles (IB!). 31 DRET FINANCER | TRIBUTARI TEMA 2.- ELS PRINCIPIS DE LORDENAMENT TRIBUTARI 1.-ELS PRINCIPIS CONSTITUCIONALS TRIBUTARIS A.-Marc normatiu O Principis constitucionals tributaris de carácter material Art. 31.1 CE: “Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de ¡igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio” O Principi constitucional tributari de carácter formal Art. 31.3 CE: “Sólo podrán establecerse prestaciones personales o patrimoniales de carácter público con arreglo a la ley” B.-Principis constitucionals tributaris de carácter material: el postulat de justicia tributaria Segons l'Art. 31.1 CE, com s'assoleix el postulat de justícia tributaria? Conjugant els principis de: Principi de Generalitat Per que sorgeix historicament?: com a reacció contra els privilegis amb base als quals determinades persones o estaments no estaven obligats al pagament de tributs Com es formula a Pactualitat?: com a manifestació del principi d'igualtat davant la llei fiscal que comporta que tots els subjectes quedin sotmesos a la jurisdicció fiscal de Estat, sense que es puguin establir excepcions individuals o de grup que no tinguin una justificació objectiva o raonable Quin és el seu significat a 'ordenament espanyol? - Significat de lexpressió “Todos” - Principi de generalitat itributació de les persones o entitats no residents - El principi de generalitat és un mandat directament adrecat al legislador: s'ha de tipificar com a fet imposable qualsevol acte, fet o negoci jurídic que sigui indicatiu de capacitat económica. Questió: els beneficis fiscals, són compatibles amb el principi de generalitat? - Principi de generalitat i finangament dels ens territorials 32 DRET FINANCER | TRIBUTARI Qué es pretén amb el principi de legalitat en materia tributaria? +» que les decisions fiscals més importants es prenguin pels representants dels ciutadans: principi d'autoimposició (“no taxation without representation”); - que l'obligatorietat de la llei sigui un límit no només pel poder executiu sinó també pel legislatiu que no pot abdicar d'unes funcions que té atribuides obligatoriament «*Principi de legalitat i reserva de llei en materia tributaria: reserva relativa de llei, art. 8LGT 1I.ELS PRINCIPIS DERIVATS DEL DRET INTERNCAIONAL A.-Prohibició de la doble imposició internacional - Doble imposició económica ¡ doble imposició jurídica + Mesures per a evitar la doble imposició jurídica + El Model de Conveni OCDE ¡ el Model de Conveni ONU per a evitar la doble imposició en matéria de renda ¡ patrimoni + Estructura del Model de Conveni OCDE per a evitar la doble imposició en matéria de renda ¡ patrimoni Capítol |.- Ámbit d'aplicació del conveni Capítol |!.- Definició d'alguns termes ¡ expressions (resident, establiment permanent, entre altres) Capítols Ill a V.- Rendes. Aquests capítols determinen quin dels dos Estats -el de la font de la renda o el de residencia del perceptor- pot gravar les diferents fonts de renda Capítol VI.- Disposicions especials Capítol VIl.- Disposicions finals (entrada en vigor i denuncia) + Model de Conveni per a evitar la doble imposició i¡ Convenis per a evitar la doble imposició (remissió al Tema 3) B.-La lluita contra l'evasio fiscal internacional La fiscalitat internacional ha evolucionat de forma important. Actualment no només es centra en instruments per a evitar que les rendes connectades amb diversos Estats siguin doblement gravades sinó que també preveu mecanismes per a evitar que quan es realitzin operacions que afectin a diferents territoris, els impostos (i) s'eludeixin o (ii) es redueixin de forma artificiosa C.-Principi “Qui contamina, paga” OCDE: els costos de prevenció ¡ lluita contra la contaminació s'han d'imputar a l'agent contaminant 35 DRET FINANCER | TRIBUTARI 111.-ELS PRINCIPIS DERIVATS DEL DRET DE LA UE A.-Prohibició de tributs discriminatoris o proteccionistes (Art. 110 TFUE) - Formulació: Consisteix en que cap Estat membre pot gravar, directa o indirectament, els productes de la resta d'Estats membres amb tributs interns que siguin superiors als que graven, directa o indirectament, els productes nacionals similars (Art. 110 TFUE). La idea es el que no pot fer un estat membre es tractar als productes que provenen d'altres estsat tambe de la UE de forma fiscalment més desfavorables que els seus productes nacionals similars. No poden ficar una barrera proteccionista cap als seus productes, nacionals. - Mitjans per a valorar si s'ha vulnerat PArt. 110 TFUE: No només s'ha de tenir en compte el tipus de gravamen del tribut sinó també (i) el procediment de determinació de la base imposable ¡ de les quotes tributaries (ii) les normes per la seva recaptació ¡ (iii) els sistemes de control del pagament. PErque tant discriminatyori podria seraplicar un tribut el tipus dde gravamen el qual es prevegues superior si es tractava de un producte que procedia de luna Itre eststa membre d ela UE respecte al nacional, com establir un procediment de recapactacio molt mes feixug, diferenciant en funcio de uge el producte sigui nacional o que provenia de un altre estat membre de la UE. Es adir, establir tipus de gravamens diferents per a productes que provenen de un altre estat membre de | UE es molt visual, ¡ automaticamento tothom veuriem que s'ha produit una disciminació, en canvi seria mes sutil dir que tingui el mateix tiupus de gravamen pero la emrpesa que resident a l'estat X de la unio Europwa que fabrica un producte ha de complir tants requisits inclosos en un unic document si duu a terme productes, en canvi tots auqells que provinguin de empreses residents en un altre estat membre d ela UE han de complir tot un seguit de requisits que estan recollits en 20 documents, clar els costos indirectes de gestio que els hi suposaris per les empreses de latres estats membre de la UE seria molt superiors que els costos de gestio de la emrpes que esta situada en aquil estat que esta tractant de manera disicirminatorio. Pero el fete que sigui frontal o subtil no vol dir que no hagi d'estar obkejcte de prohibicio perque tant en Une stat com e n u n altre el tracte es discriminatori. B.-Prohibició d'ajuts d'Estat (Art. 107 TFUE) - Formulació: Els ajuts d'Estat son incompatibles amb el mercat interior, en la mesura en qué afecten als intercanvis comercials entre Estats membres, falsejant la lliure competéncia. Aquets ppi te molta juruisprudiencia. Aquests ajuts s'enfronta al ppi de la lliure competencia, per aixo es prohiebeix aquests, es prohibeix perque aquetsa Mesura suposa un atac al ppi de lliure concurrencia, competencia que es un dels ppis de la economia liberal ¡ que en el amrc de la UE es considera que s'ha de preservar. - Condicions per a que una mesura fiscal sigui considerara ajut d'Estat Y cal que produeixi un avantatge economic per a qui rep l'ajut 36 DRET FINANCER | TRIBUTARI Y cal uge la mesura sigui de procedencia esttal (en lestta espanyol pot ser de l'estat administracio central, de les CCAA o de les EELL) ¡ es financii amb fons publics Y que sigui selectiva, es adir, destinada a determinades empreses o produccions o aplicable, unicament , en un concret ambit territorial Y que hagi un falsejament de la competencia ¡ del comerg intracomunitari. - Consequencies de Paplicaico del regim de prohibicio d'ajuts d'Estat: s'ha n declarats contraries al liure mercat ¡a la lliure comeptencia nombrorses mesures fiscals preses per diversos Estats m embres de la UE. Hi ha molt jurispdiu ecia del Tribunal de justica de les CCAA o del TJUE en que s'han declaraat ccontraries a la lliure comeptencia molt sajuts. Exemple, el que es va conexier en el seu moment com a l'assumpte rever sentrales, o u na sentencia del TJCE del 7 de juliol del 2009 que es va condemnar a grecia d'una multa de 2 milions€ ¡ 16.000€ per dia de incompliment perque aquest no havia recuperat de la seva companyia aerea els ajuts d'estats que havian estta declarats en 2005 (es donava a olimpic air ways la possbilitat de que no pagues cotitzacions a les SS ¡ que tampoc pagues "IVA que grava els combustibles, ni les taxes ue paguen els passatgers quan han de sortitr de .. lavros aquesta feia ofertes molt bones de avio ¡ les altres comoanyies van dir que auqgesta olimpic podia perque el seu estat l'esta protegint atempta el ppi de la loiure competencia). - Son compatibles amb el mercat interior els segilents ajuts: Son mesures que tot ¡ que en principi podríem pensar que tenen consideració d'ajuts d'Estat en realitat son compatibles ¡ per tant no vulneren el principi de lliure competéncia: v els de carácter social concedit als consumidors individuals, sempre que s'atorguin sense discriminacions basades en l'origen els productes; y els destinats a reparar els perjudicis causats per desastres naturals o altres fets de carácter excepcional. Tindria una justificació objectiva raonable com per exemple els beneficis fiscals eren compatibles sempre que tinguin justificació objectiva raonable. y els destinats a afavorir el desenvolupament económic de regions en les que el nivell de vida sigui anormalment baix o en les que existeix una greu situació de subocupació; Aquí també hi hauria una justificació objectiva o raonable y els que fomentin la realització d'un projecte important d'interées comú europeu o els destinats a posar remei a una greu pertorbació en l'economia d'un Estat; vels destinats a facilitar el desenvolupament de determinades activitats o de determinades regions económiques, sempre que no alterin les condicions dels intercanvis de forma contraria a l'interés comú ¡ y els destinats a promoure la cultura ¡ la conservació del patrimoni, quan no alterin les condicions dels intercanvis i de la competéncia a la Unió en contra de l'interés comú i 37 DRET FINANCER | TRIBUTARI L'Administració Pública NO es la titular del credit tributari, en el sentit de que pugui condonar-lo o de que pugui disposar dell, sinó que pertany “a tota la societat”. Perqué tot alló que no paga algú en concepte de tributs es traduirá en l'ámbit de tota la societat fent que s'hagin de pujar impostos o hi hagi menys serveis públics o menys qualitat. Com que es reflecteix en un interés public NO s'en pot disposar sense estar emparat per una llei. Ara, si una llei emanada del parlament permet la condonació d'algun crédit tributari, bé, pero ho haurá de justificar. Per exemple, si a tal lloc s'ha declarat zona catastrófica perque hi ha hagut una terratremol els hi perdonem el que havien d'ingressar els autónoms en concepte de móduls d'aquest trimestre, o les cotitzacions a la Seguretat Social, etc... peró ha de respondre Principi d'autotutela del crédit tributari Es tradueix en que aquest credit té una especial protecció, lliga amb matéria de indisponibilitat, justificada per l'interés general que es persegueix amb l'establiment de tributs. Perqué NO es pugui disposar lliurement. Entre les seves manifestacions, destaquen les segúents: + Pemissió, per part de l'administració tributária, del seu propi títol executiu, sense necessitat de que hi hagi una resolució judicial: la provisió de constrenyiment (art. 167.2 LGT). El pagament dels deutes tributaris es una forma habitual d'extinció del deute tributari, pel que fa al particular, ¡ del crédit tributari, pel que fa l'Administració Pública, ¡ en l'ámbit de l'aplicació dels tributs aquest pagament pot tenir dos períodes que es un de voluntari ¡ un altre d'executiu. Qualsevol liquidació o autoliquidació tributaria té un període voluntari de pagament que el fixa la propia norma reguladora, la ordre ministerial o el reglament que regula el tribut. » la petició d'una garantia de pagament suficient a l'obligat tributari quan aquest interposi un recurs contra un acte de l'administració tributária —llevat les sancions- per tal de que el cobrament del crédit meritat sigui suspés » la qualitat de crédit preferent que s'atribueix al credit tributari enfront d'altres crédits no garantits per un dret real + Padopció de mesures cautelars quan hi hagi indicis de existiran dificultats pel cobrament del credit tributari Principi de proporcionalitat Art. 32 LGT: “La aplicación del sistema tributario se basará en los principios de proporcionalidad, eficacia y limitación de costes indirectos derivados del cumplimiento de obligaciones formales y asegurará el respeto de los derechos y garantías de los obligados tributarios” Laplicació d'aquest principi té una doble vessant: 40 DRET FINANCER | TRIBUTARI y Garanteix una correlació entre l'obligació tributária material ¡ les obligacions formals que poden ser exigides pels obligats tributaris y Té una especial importáncia en l'ámbit sancionador tributari No tindria cap mena de lógica que una persona física que percebes una pensió de jubilació de 800€ al mes tingues les mateixes obligacions formals que una gran empresa que tingues una casa central ¡ diversos establiments permanents situats al llarg de la UE, no té res a veure la capacitat económica ¡ per tant les obligacions no han de ser les mateixes. Especial importáncia en l'áambit sancionador tributari. 41 DRET FINANCER | TRIBUTARI TEMA 3.- LES FONTS DEL DRET TRIBUTARI 1.- LORDENAMENT JURÍDIC TRIBUTARI | EL SISTEMA DE FONTS Fonts formals: Llei, Principis Generals del Dret ¡ costum Fonts materials: ... els representants dels ciutadans es una font material del dret. | d'aquest font material del dret deriven les fonts formals. L'Ordenament Jurídic tributari té un sistema de fonts diferent de la resta de l'Ordenament Jurídic? Realment no, son les mateixes fonts (la Llei, la CE, tractats internacionals, reglaments..) només que amb especialitats próopies de 'ordenament tributari per exemple quan parlem de reglaments parlem d'un especific reglament que son les ordenances tributaries que son característiques del dret tributari. Si volem constatar aquestes especificats hem d'anar a l'Art. 7 LGT aquest es el disseny del sistema de fonts del dret tributari, especific. 11.- LA CONSTITUCIÓ COM A FONT DEL DRET TRIBUTARI Las doctrina ha previst, ha dissenyat un terme anomenat CONSTITUCIÓ FINANCERA que son aquells preceptes que li dedica a la materia financera ¡, dins d'ella, a la tributaria ¡ en aquests preceptes podem constatar quin es el paper que juga la CE com a font del dret tributari. Els precepte estan disseminats per la CE ¡tenen com a objecte afrontar, regular, dues qúestions fonamentals: + de quina manera s'ha de contribuir al sosteniment de les carregues publiques (Art. 31 CE) + com s'han de distribuir les competéncies financeres entre els diferents ens públics territorials (Arts. 133, 142, 149.1,14?, 156 a 158 ¡ disposicions addicionals primera ¡ tercera CE). 1I.- ELS TRACTATS INTERNACIONALS COM A FONT DEL DRET TRIBUTARI. ESPECIAL REFERENCIA ALS CONVENIS PER A EVITAR LA DOBLE IMPOSICIÓ INTERNACIONAL A.- La rellevancia dels tractats internacionals com a fonts del dret tributari Art. 96.1 CE Una vegada publica oficialment els tractats internacionals entren a formar part de lP'Ordenament Jurídic espanyol amb un rang superior a la Llei, només per davall de la CE pel que diu que no pot una llei derogar una disposició d'un tractat internacional sinó que ha de ser de la forma que prevegi el propi tractat. Exemples de tractats internacionals de contingut financer que requereixen la previa autorització de les Corts Generals mitjancant Llei Orgánica per a que Il'Estat espanyol pugui donar el seu consentiment: Ley Orgánica 10/1985, de autorización para la adhesión de España a las Comunidades Europeas; Ley Orgánica 1/2008 por la que se autoriza la 42 DRET FINANCER | TRIBUTARI administratius als quals cal acudir per esgotar al via administrativa abans de poder interposar el recurs contenciós administratiu. IMPRIMIR HASTA AQUI. Títol VI “Actuacions i procediments d'aplicació dels tributs en suposits de delictes contra la HP” Títol VIl “Recuperació d'ajudes d'Estat que afecten a l'ámbit tributari” Fa referencia a que s'ha de fer per part de l'estat quan el TJUE decreta que una mesura qe ha adoptat constitueix un ajut de estat (Estat, CCAA, entitats locals). C.-El principi de legalitat i reserva de llei a l'ambit tributari Principi de legalitat en materia tributaria: Art. 31.3 CE Aquest es un principi que vincula tant al legislador com a l'executiu, es a dir el legislador no pot fer deixació de les seves funcions ¡ l'executiu ha de ser respectuós perque no ha de voler vulnerar aquest principi de legalitat en materia tributaria. “con arreglo a la ley”, cabria la possibilitat d'entendre que només cal que lestabliment d'un tribut sigui objecte de regulació per llei ¡ que la resta no cal que sigui objecte de norma legal. L'Art. 8 LGT ens aclareix els dubtes ¡ diu que NO només l'establiment del tribut ha de ser objecte de regulació per llei sinó que també tots aquests elements essencials (configuradors) també en tot cas han de ser objecte de regulació per llei. D'aquí que aquest Art. 8 es digui “la reserva de llei tributaria”. L'Art. 8 no es una reserva absoluta, perqué no diu que tots els elements, des del fet imposable fins al termini, sinó només els elements configuradors del tribut. Aspectes com en quin termini s'han de presentar la liquidació de l'impost NO es necessari que sigui objecte de regulació per llei, ates que no es una matéria que expressament es trobi recollida a "Art 8 de la LGT (precepte molt important). D.-Llei de pressupostos a l'ambit tributari Art. 134.7 CE “Las leyes de presupuestos NO pueden crear tributos. Solo podran modificarlos cuando una ley tributaria sustantiva asi lo establezca”. Idees: + “Sólo podrán modificarlos”. Interpretació d'aquesta expressió per part del TC: la llei de pressupostos (i) NO pot crear tributs; (ii) pero pot adaptar els tributs a la realitat i (iii) fins i tot, pot introduir modificacions substancials quan una llei tributaria substantiva així ho autoritzi. La llei de pressupostos NO pot crear tributs, la raó perqué un precepte així es trobi a la CE ¡ es una raó histórica perque históricament la llei de pressupostos no només incloien la regulació de depesa sinó la regulació també de tots els tributs que estarien l'any segúent, de manera que si un tribut no es recollia a la llei de pressupostos deixava d'estar vigent l'any segúent. Aquesta forma de procedir pot ser operativa quan les lleis de pressupostos son molt senzilles. En base a aquesta situació es va produir la bifurcació del principi d'estabilitat financera que vol dir que tota la despesa publica es regularia ... mentre que la regulació dels tributs anirien a part, ¡ de fet aixó es el que succeix. Es a dir, la regulació de "IRPF NO la trobarem a la llei de pressupostos, alguna 45 DRET FINANCER | TRIBUTARI modificació en concret si peró no la regulació. Ha de ser una llei diferent de la llei de pressupostos, Únicament el que pot fer la Llei de Pressupostos es modificar-los una vegada aixo ho estableixi la llei. “Ley tributaria sustantiva”: fa referencia a que la propia llei reguladora del tribut que es tracti ha d'indicar quins aspectes poden ser objecte de modificació per part de la Llei de Pressupostos de l'Estat. Exemple, la disposició final sisena “habilitación para la ley de Presupuesto General del Estado de l'IRPF”. El que si que pot fer es modificar la escala de tipus de gravamen ¡ introduir o modificar les deduccions que originariament va establir la Llei 35/2006 ¡ els altres límits quantitatius. El que NO pot fer la Llei de Pressupostos es introduir la exempció, o modificar el fet imposable, o el procediment de determinació de la base imposable. E.-Els actes amb forca de llei a l'ambit tributari: decrets-lleis ¡ decrets legislatius Els actes amb forca de llei, formalment NO son lleis. DECRET LLEI (Art. 86.1 CE) Estableix que només es pot utilitzar aquesta figura en casos de extraordinaria o urgent necessitat ¡ sobre algunes matéries en concret. Com s'ha de valorar l'extraordinária i¡ urgent necessitat? El TC ha dit que ha d'existir una relació d'adequació entre la situació que constitueix el pressupost habilitant ¡ les mesures que s'adopten al decret llei. Vol dir que s'ha de copsar que realment el executiu va haver d'acudir a aquesta figura en base a la existencia d'una urgéncia que no li permetria afrontar la norma mitjangant un procés legislatiu ordinari. Per tant, si el que es vol fer es una reforma tributaria de la llei de l'IRPF, NO es pot acudir a un Decret Llei perqué cap situació urgent justifica que s'hagi de reformar un impost en un termini tant breu. Si no hi ha suficients recursos públics, abans s'ha d'acudir al deute public o a préstecs de la UE, no es podria anar directament. S'ha de fer una valoració conjunta de tots els factors que determinen que l'executiu dicti el decret llei ¡ básicament son: els reflectits al Preámbul a la exposició de motius; els motius que es vagi exposant al debat parlamentari; ¡ els que deriven del propi expedient d'elaboració de la norma. | en base a aquesta documentació es amb el qual es pot determinar si efectivament el poder executiu ha obrat bé. Quin contingut poden tenir els decrets-lleis a P'ambit tributari? La doctrina, i el TC, ha anat evolucionant, inicialment, ates la radicalitat del principi de legalitat en materia tributaria, es va sostenir que aquesta matéria no podia ser en cap cas objecte de regulació mitjangant Decret Llei, sinó que s'havia de fer mitjangant una llei formal. 46 DRET FINANCER | TRIBUTARI Posteriorment, es flexibilitza ¡ es diu que només son_els elements essencials els que NO poden ser objecte de regulació del decret llei (base imposable, fet imposable, ...) tota la resta sí, en base en el principi de reserva de llei. A partir de la STC 182/1997 fins Pactualitat: La posició del TC inspirat per un professor que es el Perez Royo. El professor Perez Royo i la sentencia diu que vulnerara alló que disposa l'Art. 86 CE qualsevol innovació normativa que per la seva entitat qualitativa o quantitativa alteri sensiblement la posició de l'obligat tributari a contribuir, segons la seva capacitat económica, en el conjunt del sistema tributari. | lligat en aquesta idea la sentencia del TC diu que cal tenir en compte en cada cas en quin tribut concret incideix el decret llei; ¡ quins elements del tribut resulten alterats per aquesta font normativa que es considera excepcionalment. La idea, en quin tribut es vol emprar la figura del decret llei, de manera que en un tribut que té una gran incidéncia de materia de capacitat económica com es lIRPF, NO es pot emprar el decret llei. Sinó que s'ha d'acudir a una reforma que no només sigui amb caracter material sinó amb carácter formal. Sí que es pot emprar en un tribut que no té tanta incidencia com pot ser la modalitat documents administratius de l'ITPAJD. Aquest IPTAJD té 3 fets imposables que es Actes Jurídics Documentats, Operacions Societáries i Transmissions Patrimonials Oneroses; L'AJD te 3 subapartats que son documents notarials, mercantils ¡ administratius; dins dels administratius un exemple son l'adquisició en el sentit de successió en els títols nobiliaris per succeir cal que paguis aquest impost. Llavors, el que es diu es, si aquest imports que s'han de satisfer per qui succeeix en un títol nobiliari ha de ser objecte de modificació, al fet que incideix en poca profunditat en la capacitat económica, ¡ com que es molt poc nombrós el grup, no afecta a la capacitat económica de la societat ¡ per tant cal la possibilitat que una modificació en el tipus de gravamen es pugui fer mitjangant decret llei ¡ no cal llei formal. DECRETS LEGISLATIUS - Textos articulats: Tarifas e Instrucción del Impuesto sobre Actividades Económicas, aprovat per Real Decreto Legislativo 1171/1990. Real decret legislatius que aprova les tarifes ¡ instrucció de l'lAE. - Textos refosos: Texto Refundido de la Ley reguladora de las Haciendas Locales, aprovat per Real Decreto Legislativo 2/2004 (TRLRHL). La tributació local des del punt de vista del marc normatiu hem de partir de la idea de que els municipis (ens locals en general) NO tenen poder legislatiu per tant NO poden emetre lleis, promulgar-les, llavors tot el finangament local es basa en una Llei estatal, inicialment va ser la 39/1988 d'Hisendes Locals, ¡ aquesta llei va ser objecte de successives reformes ¡ va arribar un moment que eren tant substancials ¡ disperses que es va veure la necessitat de promulgar un Text Refós que es aquest TRLRHL. El text refós el que fa es contenir la 47 DRET FINANCER | TRIBUTARI Disposicions generals del dret administratiu Lordenament tributari está enquadrat dins del dret public ¡ aquesta adscripció es especialment intensa pel que fa als procediments a traves dels quals s'apliquen les normes tributaries. A aquests procediments s'els haurá d'aplicar, a més de la LGT ¡ els seus reglaments de desenvolupament, la Llei 39/2015, reguladora del Procediment Administratiu Comú. Dret comú: dret civil peró també dret mercantil ¡ dret del treball. 50 DRET FINANCER | TRIBUTARI TEMA 4.-L'APLICACIÓ DEL DRET TRIBUTARI 1.-EFICÁCIA DE LES NORMES TRIBUTARIES EN EL TEMPS A.-Entrada en vigor ¡ cessament de | vigencia de les normes tributaries Hi ha una clara remissió a la Teoria General del Dret. Entrada en vigor: Art. 10,1 LGT “...entrarán en vigor a los veinte días naturales de su completa publicación en el boletín oficial que corresponda, si en ellas no se dispone otra cosa, y se aplicarán por plazo indefinido, salvo que se fije un plazo determinado”. Aquest precepte s'assimila al Codi Civil perqué també ho diu el dels 20 dies naturals, peró només amb un matís, perque no parla de BOE sinó de Boletín Oficial que corresponda ¡ aixó vol dir que no només trobarem al BOE (trobarem del que fa referencia als tributs propis de l'estat-administració central) sinó que també trobarem al DOGC els tributs propis de Catalunya; i també tenim un altre butlletí es el BOP on es publiquen els ordenances fiscals. La llei pot dir al dia segúent, ¡ només es quan no diu res es quan es diu que entra en vigor als 20 dies. Cessament de la vigencia: Amb carácter general qualsevol norma pot cessar per qualsevol d'aquests tres motius: * per que hagi transcorregut el temps prefixat a la llei; + per derogació expressa per part d'una llei posterior (Art. 9 LGT), vol dir que la norma tributaria conte un taula de vigéncies especifica en base a la qual determina que algunes normes que l'antecedien han deixat de tenir vigencia. Aixó es el que va fer la 58/2003 quan va deixar de estar en vigor ¡ té una disposició derogatoria que diu expressament quins texts normatius deixen de tenir vigéncia quan entra en vigor ¡ així no hi ha cap mena de dubte + Derogació implícita (Art. 9 LGT) ha donat lloc a dubtes perque la materia tributaria es molt mutable ¡ a més a més resulta que podem trobar normes tributaries a disposicions normatives que no tenen com a objectiu la matéria tributaria, si que conté alguna disposició de carácter tributari com per exemple la Llei d'Economia Sostenible que tenia una finalitat que no era tributaria peró com que estava connectat algunes de les questions que tractaven amb la matéria fiscal, introdueix alguna disposició de matéria tributaria, llavors els assessors fiscals es troben amb el problema de 1) no saber exactament quina normativa está en vigor ates a la mutabilitat tant elevada a l'ámbit tributari 2) dificultat de que a vegades disposicions de carácter tributari estan incloses en normes que aparentment no son tributaries, que no hi ha possibilitat de intuir que siguin tributaries. Per evitar aquests problemes PArtt. 9 LGT diu que les normes aquestes ho hauran de especificar en els títols ¡ les rubriques, ¡ les normes que deroguen també ho han d'expressar al final en les disposicions finals. 51 DRET FINANCER | TRIBUTARI B.- La retroactivitat en materia tributaria Art. 10.2 LGT. 3 regles fonamentals Amb carácter general NO, si una llei tributaria no ho preveu expressament, NO tindrá efecte retroactiu. Per exemple, va haver una reforma de l'Impost sobre Societats als anys 1995 o 1996 que es va duu a terme al mes de juny ¡ va dir que tenia efectes des de l'1 de gener. Conseqúencies, si afecta a tributs sense període impositiu/instantanis (ISD), s'aplicara a partir de la seva entrada en vigor es a dir es promulga la llei ¡ se li done una entrada de vigencia tant si es a principis d'any com si no; si afecta a un tribut amb període impositiu/ periódics (IPRPF) efectes es produiran a partir del segiient període impositiu que s'inicti després de la seva entrada en vigor. El exemple de la Llei de Pressupostos resulta que el 1 de gener entra en vigor per tant no es exemple, peró si es preveu una reforma sobre "IRPF a agost, aquesta reforma no entra en vigor fins a l'inici del segient període impositiu. A no ser que se li doni eficacia retroactiva. Si_ho preveu la propia llei, és possible que la seva entrada en vigor es retrotragui a un moment anterior al de la seva publicació al butlletí oficial que correspongui Normes que regulen el régim d'infraccions ¡ sancions tributaries: tenen efectes retroactius sempre que (i) l'acte no sigui ferm ¡ (ii) la seva aplicació resulti més favorable per Pinteressat. 11.-EFICACIA DE LES NORMES TRIBUTARIES A L'ESPAI A.- Territorialitat i residencia com a criteris de subjecció a les normes tributaries Art. 11 LGT Podem fer referencia a dues questions : Determinació de l'ámbit territorial d'aplicació d'una norma tributaria: eficacia de la llei a Pespai. Determinació de les situacions o de fets objecte de regulació per les normes tributaries: extensió de la llei a l'espai (Art. 11 LGT). El sistema tributari sempre va referit a un territori, per tant te un fort anclatge trritorial. Llavors, en materia d'eficácia de normes en general ¡ de tributaries en particular ens podem plantejar dues questions la primera, en quin territori es de aplicació unes determinades lleis tributaries. Per exemple, dir “las leyes tributarias españolas se aplicaran en el ambito terirotrial del estado español”, aquesta seria una plasmació de la eficacia de la llei en l'espai. 52 DRET FINANCER | TRIBUTARI referencia al fet de que un del termes utilitzats per les normes tributaries poden tenir una única accepció/significat o varies. - Sila norma especifica quina accepció utilitza, s'ha d'estar al que diu la norma; - Si la norma no especifica quina accepció utilitza, la tasca de determinar quina és Paccepció correspon a l'interpret. Exemple de la expressió “renda”, la llei de IRPF a PArt. 6 diu que es l'obtenció de renda per part del contribuent, pero diu de quina manera hem de interpretar, perqué en l'apartat segon diu com hem d'interpretar “rendiments de treball...”. Per tant la propia norma tributaria ja ens diu com hem d'interpretar la noció renda, perque també podríem pensar des d'un punt de vista económic ¡ des de aquest NO tindria el mateix significat. Peró per exemple quan la mateixa llei no defineix els interessos, hem de veure si es un sentit técnic, jurídic (el que diu el dret mercantil) o económic. Disposicions interpretatives o aclaridores de les lleis ¡ altres normes en materia tributaria: Art. 12.3 LGT. Correspon al ministre d'Hisenda les decisions interpretatives, ¡ aquestes disposicions son d'obligat compliment per tots els órgans de l'administració tributaria. IV.-L'ANALOGIA EN MATÉRIA TRIBUTARIA Lanalogia be a ajudar a les llacunes, supósits que l'Ordenament Jurídic no preveu, aleshores es quan entra en joc l'analogia. Art. 14 LGT: “No se admitirá la analogía para extender más allá de sus términos estrictos el ámbito del hecho imponible, de las exenciones y demás beneficios o incentivos fiscales”. Es molt controvertit perque el seu retol es “prohibicion de la analogia” llavors sembla que estigues prohibida l'analogia, peró quan el llegim veiem que de fet NO es ben bé així. Especifica que no s'admet per a estendre més enllá l'ámbit de 2 figures que son el fet imposable ¡ els beneficis o incentius fiscals (una d'elles son les exempcions). La interpretació a Pambit tributari: - Regla general: en principi, es possible utilitzar 'analogia en la interpretació de les normes tributaries. - Excepció: NO es possible utilitzar l'analogia_a l'hora (i) de definir, estendre més enllá, el fet imposable o (ii) d'aplicar les exempcions ¡ altres beneficis o incentius fiscals, més enllá. El fet imposable ha de ser interpretat en els seus termes estrictes, ¡ fins ¡ tot restrictiva la interpretació; ¡ alhora també s'ha d'aplicar la estricta a qualsevol benefici o incentiu fiscal que prevegi la norma tributaria en qUestió, per exemple exempcions. V.-LA QUALIFICACIÓ A L'AMBIT TRIBUTARI: ANÁLISI DE LART. 13 LGT “Las obligaciones tributarias se exigirán con arreglo a la naturaleza jurídica del hecho, acto o negocio realizado, cualquiera que sea la forma o denominación que los interesados le hubieran dado, y prescindiendo de los defectos que pudieran afectar a su validez”. 55 DRET FINANCER | TRIBUTARI “Qualificar” es veure que s'ha produit un suposit de fet a la realitat ¡ subsumir en una norma que determinara que s'hagi produit un delicte ¡ no un altre ¡ porta associat una pena. En l'ámbit tributari més o menys passa el mateix, es constata que s'ha produit a la realitat de manifestació de capacitat económic, ¡ aquesta manifestació es juridifica, s'integra en una norma, ¡ es la base per a que es pugui conceptuar, definir, el fet imposable d'un impost. A.-Destinataris del precepte En primer lloc, l'obligat tributari. En segon lloc, lP'administració tributaria que eventualment haurá de fer una tasca de requalificació (revisió de la qualificació) si no está d'acord amb la qualificació que ha dut a terme el obligat tributari. El primer es Pobligat tributari, perque el procediment d'autoliquidació dels tributs es majoritari, es a dir, la major part dels tributs preveuen com a forma de gestió Pautoliquidació, es a dir, que sigui el propi obligat tributari el que identifiqui quin tribut ¡ quantifiqui el import del tribut. L'Administració normalment, si no está d'acord amb la qualificació inicial, requalificara, revisara aquesta. | si Pobligat tributari no está d'acord llavors es quan intervendrá el jutge contenciós administratiu. Atenció: el jutge contenció administratiu només actua en funcions de revisió de Pactuació duta a terme per part de l'administració tributaria. Es a dir que la jurisdicció es revisora de l'actuació de l'administració tributaria. B.- Análisi del contingut de l'Art. 13 LGT Les obligacions tributaries s'exigiran conforme a la naturalesa jurídica del fet, acte o negoci realitzat. Conseqúéencies: - S'ha d'acudir a la normativa tributaria per bé que, de vegades, la qualificació depén de Paplicació de conceptes definits en altres sectors de ''Ordenament Jurídic. Es a dir que es possible que haguem d'acudir, com a supletori, per a interpretar al dret administratiu o també al dret comú (civil o mercantil) o al dret de treball ¡ de la SS. - La qualificació NO es pot fer en funció de la realitat económica sinó segons criteris exclusivament jurídics. - Qualsevol que sigui la forma o denominació que els interessats li haguessin donat: principi de llibertat de forma del dret civil. També suposa una restricció de les facultats de l'aforisme “las cosas son lo que son ¡ no lo que las partes dicen que son”, es a dir si dues parts diuen que un determinat negoci es una donació ¡ no una compravenda, NO es suficient amb el que diuen les parts, sinó que si volem que sigui una compravenda hem d'intercanviar una cosa per un preu, si NO hi ha intercanvi NO pot anomenar-se compravenda perque s'está utilitzant una figura diferent de la de la compravenda. 56 DRET FINANCER | TRIBUTARI - Prescindint dels defectes que poguessin afectar a la seva validesa. Es pretén evitar que es pugui eludir l'aplicació dels tributs que correspongui a la celebració mitjancant el disseny d'un negoci jurídic en el qual s'exclouen, es a dir que afecta a la validesa del negoci jurídic. Es a dir, es constitueix un negoci jurídic mitjangant un contracte ¡ deliberadament s'introdueix un defecte, per poder NO pagar impostos, de manera que tingui una aparenca de legalitat peró que contingui un defecte que podries al-legar que les pars es comprometen a al-legar si es que l'Administració Tributaria descobreix que s'ha produit aquest negoci jurídic que en principi hauria d'haver al-legat. Exemple, una compravenda, pot ser que les parts pactin, peró realment no estan d'acord amb pagar Plmpost, llavors podria ser que les parts introdueixin de manera volguda un defecte que evites la validesa del contracte, mentre el contracte de compravenda va fent la seva funció, intercanvi de cosa per preu, ¡ "Administració Tributari no gira cap. Peró en un procediment de inspecció ho veu, llavors la part que ha de satisfer el impost al-lega el seu defecte ¡ l'altra part recolza. Llavors diu lPagéncia tributaria que el contracte es nul, peró si que podem dir que totes les contraprestacions que han de ..... mira vidfeo 24/04 17:22 VI.- LA DECLARACIÓ DE CONFLICTE EN L'APLICACIÓ DE LA NORMA TRIBUTARIA (ART. 15 LGT) A.- Objectiu Obviar lPaplicació d'una norma tributaria o aconseguir una minoració de les cárregues fiscals. Art. 15. LGT “1. Se entenderá que existe conflicto en la aplicación de la norma tributaria cuando se evite total o parcialmente la realización del hecho imponible o se minore la base o la deuda tributaria mediante actos o negocios en los que concurran las siguientes circunstancias: a) Que, individualmente considerados o en su conjunto, sean notoriamente artificiosos o impropios para la consecución del resultado obtenido. b) Que de su utilización no resulten efectos jurídicos o económicos relevantes, distintos del ahorro fiscal y de los efectos que se hubieran obtenido con los actos o negocios usuales o propios”. Diferencia del fraude llei y la simulació, a la simulació només intervé una norma, es a dir el que hi ha es una divergencia, una contradicció entre la voluntat interna ¡ la voluntat declarada, ¡ només hi ha una norma. Mentre que al fraude llei, concorre dues normes, la norma defraudada ¡ la norma de cobertura. Es el fraude llei, que lPobligat tributari no vulnera directament l'ordenament jurídic sinó que deixa d'aplicar la norma jurídica tributaria que estava pensada pel cas en concret que té, ¡ en el seu lloc aplica una norma de cobertura que li resulta molt més favorable pero que analitzada es veu clarament que no está pensada pel suposit. Exemple, el-lusió fiscal, imaginem el Sr. Joan vol vendre un pis, ¡ el Sr. Marcel vol comprar-lo. Llavors, s'assessoren ¡ veuen que en el cas de compravenda de bens 57 DRET FINANCER | TRIBUTARI conflicte volen constituir una societat peque tributariament es més avantatjosa, volen fer- ho, en canvi en aquest cas les parts NO volen fer la compravenda sinó una donació. L'Administració Tributaria té la facultat de declarar la existencia de simulació prenent en consideració el negoci que realment s'ha dut a terme ¡ no l'aparent. Aquesta declarará la existencia d'una donació, aquí no hi ha un procediment contradictori, simplement declara l'inspector que considera que hi ha simulació ¡ ratificant la liquidació de la donació, es suficient. A diferencia del que succeix en el cas del conflicte de l'aplicació de la norma, NO es preveu la incoació d'un expedient per declarar la simulació. La declaració de simulació per part de l'Administració tributaria només produeixi efectes tributaris. Es a dir, l'inspector no té facultat per dictar que alló no es una compravenda, sinó una donació, aixó només ho pot dir un jutge, l'únic que pot fer es que aquella compravenda en realitat está amagant un negoci que es una donació ¡ que ell en base a l'Art 16 LGT procedeix a girar una liquidació per l'ISD modalitat donacions. A girar interessos de demora ¡ eventualment sancions. + En la liquidació fruit del procediment en el que s'hagi declarat "existencia de simulació: - s'exigiran interessos de demora si, com a consequéncia de la simulació, s'han deixat d'ingressar determinades quintats ¡ - Es poden aplicar sancions VIII.-LES CONSULTES TRIBUTARIES ESCRITES (Arts. 88 ¡ 89 LGT) Raó de ser d'aquesta figura: la participació cada vegada més rellevant dels ciutadans en els procediments d'aplicació dels tributs. Perqué la major part dels tributs s'autoliquiden pels obligats tributaris. Qui está legitimat per plantejar-les?: els obligats tributaris individualment considerats pero també els col-legis professionals, les cambres oficials, les organitzacions patronals, els sindicats o les associacions de consumidors. Quin es el seu objecte?: formular preguntes en relació al regim o qualificació tributaria del cas plantejat pel sol-licitant. Principals trets d'aquestes consultes: han de ser escrites; han de contenir els antecedents ¡ les circumstancies del cas; ¡ han de plantejar els dubtes que sorgeixin de la normativa tributaria aplicable Efectes de les contestacions a les consultes tributaries escrites: - vinculen als Organs encarregats de l'aplicació dels tributs, tant en relació amb el consultant com respecte d'altres obligats en les mateixes circumstancies 60 DRET FINANCER | TRIBUTARI - NO vinculen ni als tribunals económics administratius ni als Organs jurisdiccionals - el consultant NO tindrá cap responsabilitat si ajusta la seva actuació a la contestació - NO es pot interposar cap recurs contra les consultes pero sí contra els actes dictats d'acord amb els criteris mantinguts en elles. 61 DRET FINANCER | TRIBUTARI TEMA 5.- EL FINANCAMENT DELS ENS TERRITORIALS I.-CONCEPTE, TITULARS | LIMITS DEL PODER FINANCER DELS ENS TERRITORIALS A.-Concepte de Poder Financer dels ens territorials El poder financer s'articula com un conjunt de competencies constitucionals ¡ potestats administratives, que fan efectives aquestes competéncies constitucionals, de qué gaudeixen els ens públics territorials tendents a establir un sistema d'ingressos ¡ de despeses públiques. Per tant, tot fenomen financer d'ingrés ¡ de despesa es el que s'emmarca dins d'aquest poder financer. B.- Titulars a Espanya Estat-Administració central; CCAA; ¡ les Entitats locals (els municipis ¡_ les províncies) (Art. 137 CE). Cadascuna tenen les seves próopies competéncies, no especificades totes a la CE, cada nivell territorial. Per fer efectives aquestes competéncies cal que aquestes CCAA, entitats locals, ¡ PEstat disposin de mitjans dineraris, recursos ¡ aquí es on entren el poder financer. Es a dir, cal que els ens territorials puguin establir un sistema d'ingressos ¡ despeses (fenómen financer) per a que puguin fer efectives aquestes competéncies atribuides. C.-Límits 7 Els imposats per la CE (Arts. 31, 133, 134, 142, 156 a 158, disp. addicionals primera ¡ tercera). D'una banda els principis constitucionals financers recollits a l'Art. 31 CE; els principis de "Art. 133 CE que explicita el principi de legalitat en materia tributaria referits als tres nivells territorials del poder; estan també inclosos els límits a l'Art. 134 CE que es el que la CE dedica als Pressupostos Generals de Estat; Art. 142 CE que fa referéncia al finangament de les Entitats Locals; ¡ finalment els Arts. 156 a 158 ¡ les disposicions addicionals que dissenyen a l'any 1978 un model obert de finangament de les CCAA en el qual es vislumbre, d'una manera ténue, de carácter general ¡ Phabilitació per a que puguin existir un model de finangament foral, peró simplement la disposició addicional primera CE només posa la base per a que existeixi, ¡ la disposició addicional tercera CE que fa referencia a les peculiaritats de finangament de les Illes Canaries. - Els Principis Generals que regeixen l'aplicació de l'ordenament intern, "Art. 10 LGT fa referencia a l'aplicació temporal de les normes tributaries ¡ l'Art. 11 LGT tracta de lPaplicació espacial de les normes tributaries. - Els derivats dels Tractats internacionals, en particular dels convenis per a evitar la doble imposició internacional (Art. 7.1.b LGT). Els tractats internacionals son una de les fonts del dret ¡ des del punt de vista jerárquic tenen una posició jerárquica superior. 62 DRET FINANCER | TRIBUTARI 111.-EL FINANCAMENT DE LES CCAA A.-Marc normatiu básic + Constitució Espanyola Art. 133,2 CE aquell que diu que les CCAA ¡ les corporacions locals podran establir tributs d'acord amb la Constitució ¡ les Lleis. Art. 149.1.14* CE que parla de la competéncia exclusiva de l'Estat en matéria d'Hisenda Pública. Art. 156 a 158 ¡ disposicions addicionals primera i tercera CE que aquests si que son preceptes específics de materia de finangament de les CCAA, establint un sistema obert de finangament de les CCAA. Tenint molt present que quan es va dissenyar va ser al 1978 i encara no s'havien constituit formalment les CCAA per tant el que es podia es establir un sistema de finangament, peró tampoc sabia el constituent com acabaria sent aquest disseny. + Ley Orgánica 8/1980, de financiación de las Comunidades autónomas (LOFCA) Aquest model obert es va acabar plasmant en la LOFCA ¡ aquí ja es va veure molt clarament que hi hauria dos tipus de Comunitats Autoónomes, les CCAA del model LOFCA amb la particularitat que hi ha un territori com les llles Canaries que tradicionalment havia tingut algunes peculiaritats en materia tributaria ¡ que continuaria tenint-les, ¡ un model de finangament que correspon a les CCAA de régim foral que son País Basc ¡ Navarra. De fet a les disposicions addicionals de la LOFCA ja es diu clarament que el País Basc tindrá un regim de de concert económic ¡ Navarra tindrá un regim de conveni económic. + Estatuts d'autonomia de les Comunitats autónomes ¡ Ciutats Autonomes Siguin de régim foral o comú. » Ley 22/2009, reguladora del Sistema de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común y Ciudades con Estatuto de Autonomía (LSFCA) Aquesta llei aprofundeix, a més a més de la LOFCA, en aquest sistema de finangament. Perqué han passat moltes coses. + Ley 12/2002, de 23 de maig, que aprova el Concierto Económico entre el Estado y el País Vasco + Ley 28/1990, de 26 de desembre, que aprova el Convenio Económico entre el Estado y la Comunidad Foral de Navarra B.- Regims De tot aquest cúmul de normes es deriva una primera conseqúéncia ¡es l'existéncia de dos régims. 65 DRET FINANCER | TRIBUTARI La CE preveu un “model obert” de finangament amb dos regims: Ml Comunitats Autónomes -i ciutats autóonomes- de régim general o comú (model LOFCA) Y CCAA de régim general o comú propiament dites, sense cap especialitat, que seria el cas de Andalusia, Catalunya, Aragó, totes menys País Basc, Navarra, Canáries ¡ Ceuta ¡ Melilla vCA de Canáries. Hem de tenir present que está dins d'aquest régim, pero pel fet de la seva insularitat té especificitats en materia tributaria. v Ciutats autónomes de Ceuta ¡ Melilla. També les trobem dins d'aquest régim, amb peculiaritats, en aquest cas les seves especialitats deriven del fet de que NO son Comunitats Autónomes sinó que son ciutats autóonomes ¡ per tant el seu regim de finangament esté entre mig del finangament local ¡ l'autonómic. "E Comunitats Autonomes de regim foral Y País Basc. y” Comunitat Foral de Navarra. C.-Financament de les CCAA de regim general o comú PRINCIPIS INFORMADORS Principi d'autonomia ¡ de suficiencia financera (Arts. 156.1 CE ¡ Arts. 1 2.f LOFCA) Cal que tinguem els recursos suficients per a poder fer front a les competéncies cedides per la Constitució. Límits del principi d'autonomia financera (deriven del principi d'unitat Art. 2 CE): = Principi de coordinació ¡ col-laboració amb la Hisenda Estatal. Art. 156.1 CE que expressa clarament que les CCAA gaudirán d'autonomia financera amb subjecció al principi de coordinació; "Art. 157.3 CE quan anuncia que haurá una Llei Orgánica que regulara l'exercici de les competéncies financeres de les CCAA ¡a Art. 2 LOFCA. Establint-se per 'Art. 3 LOFCA un Consejo de Política Fiscal y Financiera de las CCAA es aquell que es reuneix amb una periodicitat i surt moltes vegades en premsa. = Principi de solidaritat interterritorial (Arts. 156.1 ¡ 158.2 CE i 2.1 e LOFCA) que fa referencia al Fons de Compensació Interterritorial que té com a finalitat corregir desequilibris económics ¡ fer efectiu el principi de solidaritat. - Nivell base de financament dels serveis públics fonamentals, independentment de la CA de residencia (art. 2.c LOFCA) = Principi de neutralitat (art. 139,2 CE) -= Principi de territorialitat de les competéncies financeres (art. 157.2 CE) 66 DRET FINANCER | TRIBUTARI Principi de lleialtat institucional (art. 2.1.g LOFCA) INGRESSOS Ens trobem amb el fet de que |'Art. 157.1 CE, que es el que dissenya en un origen quins han de ser els recursos de les CCAA del regim general o comú ¡ que no ha estat objecte de modificacions, NO preveu alguns dels recursos que formen part dels ingressos de les CCAA establerts a l'Art. 4 de LOFCA, com es el del preus públics. NO els preveu perqué el preu public a espanya no s'introdueix fins l'any 1989, difícilment al 1978 es podia haver pensat, ¡ la LOFCA sí que els ha incorporat. D'aquests dos preceptes son els ingressos que poden tenir aquestes CCAA de regim general o comú: Ingressos que provinguin del patrimoni de les CCAA ¡ altres de dret privat. Per exemple un edifici llogat i el particular pagui un canon arrendatici, aquest canon per la Comunitat Autónoma es un ingrés public de dret privat o de carácter patrimonial. Impostos, taxes ¡ contribucions especials propies. Fixant figures tributaries de les quals el disseny, regulació, gestió, recaptació, inspecció ¡ revisió li corresponen Íntegrament a aquestes CCAA. Es la máxima expressió de competencia financera, perqué en el cas dels tributs propis, la Comunitat Autonoma els estableix, els regula ¡ els gestiona. Tributs cedits, total o parcialment, per Estat recárrecs sobre els tributs de PEstat ¡ participacions en els tributs de Estat. Els tributs cedits son aquells que la titularitat dels quals correspon a l'Estat-Administració Central perú la seva recaptació en tot o en part correspon a les CCAA ¡a més a més aquestes Comunitats Autónomes tenen una certa capacitat normativa per regular alguns aspectes. Els recárrec sobre els tributs de l'Estat son aquella figura que significa que estem davant d'un tribut estatal peró que una Comunitat Autónoma pot establir un recárrec sobre la seva base o la seva quota. A dia d'avui NO hi ha exemples d'aquest recárrec, a Madrid van intentar fer un recárrec a "IRPF pero la gent es va intentar canviar de residencia fiscal. Transferéncies del Fons de Compensació Interterritorial. Participació al Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamental. Assignacions amb cárrec al Pressupostos Generals de Estat i participacions en els ingressos de Estat mitjancant els fons i¡ mecanismes que estableixin les lleis. El producte de les operacions de credit. Es a dir, preveu la possibilitat d'emetre deute public, encara que a dia d'avui aquesta possibilitat no existeix perqué es una Comunitat Autónoma, pero la CE ho preveu. El producte de les multes i¡ sancions en l'ambit de la seva competencia Els seus propis preus públics. Per exemple la Generalitat de Catalunya en els corresponents Decrets dels Preus Públics. 67 DRET FINANCER | TRIBUTARI Y Impostos especials de fabricació, amb caracter parcial, amb el limit máxim del 58% de cadascun d'ells, amb Pexcepció de l'Impost sobre lElectricitat i de l'lmpost sobre Hidrocarburs Y Impost sobre lelectricitat Y Impost especial sobre determinats mitjans de transport y Tributs sobre el joc Y Impost sobre hidrocarbur, amb caracter parcial, amb el límit máxim del 58% pel tipus estatal general ¡en la seva totalitat pel tipus estatal especial ¡ pel tipus autonómic *Si no hi ha percentatge vol dir que es cedeix el 100% de la recaptació En el cas de |'IRPF, es parteix de que l'IRPF grava la renda que obtenen les persones físiques residents al territori espanyol (+183 dies) o que tenen el nucli principal o la base de les activitats económiques al territori espanyol. Com que es tracta d'un import cedit a les CCAA de régim comú en un 50%, hem d'averiguar per fer aquesta cessió, de quina comunitat autónoma es resident aquella persona ¡ el que s'ens diu normativament per part de la LOFCA ¡ sobretot per la Llei 22/2009 es que es considera que una persona física es resident al territori espanyol, ho es a una determinada comunitat autónoma quan roman més dies de l'any natural en aquesta, NO quan roman més de 183 dies, sinó quan roman MÉS DIES. Si resulta que la persona durant tot l'any ha estat residint a Catalunya, clarament es resident a l'estat espanyol i dins d'aquest a la comunitat autonoma de Catalunya. Si la seva quota tributaria es 1000€, 500€ aniran a parar a lestat- administració central ¡ 500€ a Catalunya. Ara bé, si resulta que es trasllada ¡ a Catalunya passa 120 dies ¡ a l'Aragó passa 60 dies ¡ en una altra passa 60 dies més, ¡ així fins completar els 365, s'ha de constatar en quina comunitat autónoma ha passat més dies, ¡ en conseqúéncia aquests 500€ aniran a parar a aquesta comunitat autónoma de residencia. Si fos equivalent, s'hauria d'acudir a un altre criteri que es on tingui el seu nucli d'activitats económiques, ¡sinó on hagues tingut la seva residencia l'any anterior. 3.-INGRESSOS PROCEDENTS DE FONS Fons de compensació interterritorial: Arts. 158.2 CE i 16 LOFCA. - La seva finalitat es corregir els desequilibris economics entre Comunitats Autónomes. El constituent del 1978 ja era conscient de que hi havia CCAA més prosperes ¡ menys prosperes, llavors la funció es reequilibrar aquesta situació. Es fa que les CCAA amb menor capacitat fiscal fan poques aportacions peró reben molt, ¡ les CCAA amb més capacitat fiscal fan molta aportació ¡ reben poc d'ell, a llavors es una funció 70 DRET FINANCER | TRIBUTARI redistributiva, de reequilibri. Llavors aquest fons acaba perjudicant el seu funcionament a les CCAA més prosperes. - Els destinataris principals son aquells territoris que presenten una menor capacitat fiscal. Fons de garantia de serveis públics fonamentals: Arts. 158.1 CE ¡15 LOFCA. - La finalitat es garantir que les diverses CCAA rebin els mateixos recursos per habitant, adrecats a financar als diferents serveis de l'estat de benestar (sanitat, educació, entre altres). A tot el territori Espanyol hi ha d'haver un nivell mínim de recursos per educació, sanitat ¡ per serveis essencials. Fons de convergencia autonómica: Arts. 22 a 24 de Ley 22/2009. Son 2 Y Fons de competitivitat que té com a finalitat desincentivar la competencia fiscal a la baixa entre CCAA, es a dir que afavoreix a aquelles CCAA que tenen els tipus de gravamen més elevats. Perqué el que podrien fer les CCAA hipotéticament es entrar en una mena de guerra de tipus de gravamen ¡ així atreure residents. Y Fons de cooperació, la finalitat es tornar a equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional. - que es preveu com un mecanisme de tancament del sistema, Fons de suficiencia global: Arts. 13.2 LOFCA ¡ 10 Ley 22/2009. - Es preveu com un mecanisme de tancament del sistema. - La seva finalitat es cobrir la diferencia entre les necessitats globals de finangcament de cada Comunitat Autonoma, després de sumar la seva propia capacitat tributaria ¡ les transferéncies positives o negatives del fons de garantia dels serveis públics fonamentals. Una mica la idea es que uns fons reequilibren els efectes dels altres. REGIM ECONÓMIC | FISCAL DE LES ILLES CANÁRIES Aquesta comunitat autónoma forma part del grup de régim general o comú, llavors tot el que hem vist fins ara es d'aplicació a les Illes Canaries perque forma part d'aquestes. Ara bé, es que té unes especialitats. Marc normatiu básic 71 DRET FINANCER | TRIBUTARI + Canáries té un regim económic ¡ financer especific i¡ ho reconeix la disposició addicional tercera CE. | ho reconeix partint de la dada de que abans de la CE ja existia aquest regim, NO ho ha introduit, + L'Art. 355,2 TFUE també reconeix la especificitat de les Illes Canáries al senyalar que es una regió ultra-periférica de la UE. + Disposició addicional quarta LOFCA + Estatut d'Autonomia de les Illes Canáries (arts. 45 a 63 ¡ disposicions 2na i 3ra) amb un apartat que es dedica al finangament. + Ley 19/1984, de 6 de juliol, de modificación del Régimen Económico Fiscal de Canarias + Ley 20/1991, de 7 de juny, de modificación de los aspectos fiscales del Régimen Económico Fiscal de Canarias Justificació: es dóna per la ubicació geográfica. El fet de que la Península estigui tant lluny d'elles fa que tinguin dificultats económiques, lluny de la UE també. | precisament aquest régim bé a intentar pal-liar les dificultats que es poden derivar de la insularitat ¡ sobretot de la ubicació geográfica ¡ llunyana, es a dir la insularitat sola NO afecta sinó es afegida a la ubicació (perqué les balears no son així, per exemple). En que consisteix? Entre altres, en la configuració d'un regim peculiar en materia d'imposició indirecta, ja que al territori de les Illes Canaries: - NO s'apliquen alguns dels impostos que si s'apliquen a la resta de l'Estat espanyol que es ''IVA, l'lImpost sobre las Ventas minoristas de determinados hiborcarburos ¡ alguns impostos especials com l'Impuesto especial sobre hidrocarburos ¡ l'Impuesto especial sobre las labores del tabaco. - NO vol dir que NO hagi imposició indirecta, perque s'aplica uns altres com es lP'lmpuesto General Indirecto Canario (IGIC) i el Arbitrio sobre Importaciones ¡ Entregas de Mercancias en Canarias (AIEM). La suma de |'IGIC ¡l"AIEM son l'equivalent de "IVA. REGIM_ECONÓMIC FINANCER DE LES CIUTATS AUTÓNOMES DE CEUTA | MELILLA Les especificitat que pot tenir Canáries ¡ aquestes ciutats no son tant importants com per justificar que tenen un regim especial, NO son tant especialitat com les del País Basc ¡ Navarra. Marc normatiu básic + Art. 144 b) CE 72 DRET FINANCER | TRIBUTARI Guipuzcoa ¡ Vizkaya, de IVA que el que fan es reproduir la llei de "IVA estatal perque la regulació de PIVA NO els hi correspon a aquestes diputacions forals. Perú ates que son tributs concertats, si que els hi correspon la gestió, recaptació e inspecció d'aquests impostos, per tant tot el que es recapta per IVA s'ho queda també el País Basc. o El cupo: una figura de tancament que consisteix en una aportació económica que fa el País Basc a lVEstat per fer front a les despeses que deriven de les competéncies que NO han estat assumides pel País Basc. Cada 5 anys es reuneixen representants de l'hisenda de l'Estat-Administració central ¡ del País Basc i negocien l'import del cupo. Justament aquest any 2021 acaba ¡ s'ha de tornar a negociar aquest import. EL REGIM DE CONVENI ECONÓMIC DE NAVARRA. CARACTERITZACIÓ GENERAL Marc normatiu + Disposició addicional primera CE + Disposició addicional segona LOFCA + Ley Orgánica 13/1982, de Reintegración y Amejoramiento del Régimen Foral de Navarra + Ley 28/1990 por la que se aprueba el Convenio Económico entre el Estado y la Comunidad Foral de Navarra Característiques Existencia de dos tipus de tributs: + Tributs estatals: que son aquells, de titularitat estatal, que son gestionats per la delegació de l'Agencia Estatal d'Administració Tributaria. Els únics que son gestionats per Navarra son els drets d'importació ¡ els gravamens a la importació als Impostos Especials (IEE) ¡ a PIVA. NO a PIVA, sinó els gravámens a la importació a "IVA perqué PIVA es un impost que té un triple fet imposable que consisteix en gravar els lliuraments de béns ¡ prestacions de serveis dutes a terme al territori espanyol per part d'empresaris o professionals, les adquisicions intracomunitáries ¡ les importacions, doncs NOMES els gravámens a la importació son gestionats per l'AEAT ¡ tota la resta son tributs convinguts. + Tributs convinguts: son gestionats, recaptats, inspeccionats ¡ revisats per la Diputació Foral de Navarra. | aquests tributs convinguts poden ser de dos tipus, de normativa foral ¡ de normativa estatal. o Tributs convinguts de normativa foral. Son IRPF, IS, IP, PISD i PITPAJD, llevat en aquest ultim cas de la tributació de les operacions societáries ¡ lletres de canvi que aquestes son objecte de regulació estatal, es a dir NO poden ser regulats per la normativa foral. Tots aquests tributs son regulats per la Diputació Foral de Navarra, tot tenint en compte els principis generals ¡les normes d*harmonització que estan 75 DRET FINANCER | TRIBUTARI previstes a l'Estatut d'Autonomia ¡a la Ley del Convenio Económico. L'AEAT NO té cap mena de competencia pel que fa a "IRPF a Navarra, ni normativa ni de gestió. Tot el que es recapta d'aquests impostos s'ho queda Navarra, ¡ aquesta es la diferencia més evident amb el model LOFCA. o Tributs convinguts de normativa estatal o comuna. Son ''IVA, els Impostos Especials (IEE), l'Impost sobre las Primas de Seguros ¡ l'Impuesto sobre las Venntas Minoristas de Determinados Hidrocarburos. En aquest cas la normativa reguladora es la estatal, NO hi ha una norma foral, hi ha un Decreto foral normatiu a Navarra de PIVA que el que fan es reproduir la llei de IVA estatal perqué la regulació de ''IVA NO els hi correspon a aquestes diputacions forals. Peró ates que son tributs concertats, si que els hi correspon la gestió, recaptació e inspecció d'aquests impostos, per tant tot el que es recapta per IVA s'ho queda també Navarra. Es regeixen per la normativa comuna pel que fa als seus elements essencials. o La aportación: una figura de tancament que consisteix en una aportació económica que fa la Comunitat Foral de Navarra a l'Estat-Administració central per fer front a les despeses que deriven de les competéncies o funcions que NO han estat assumides per l'administració de la Comunitat Foral. IV.-EL FINANCAMENT DELS ENS LOCALS A.-Marc normatiu básic + Arts. 140 ¡ 142 CE + Carta Europea d'autonomia local + Ley 7/1985, de 2 de abril, de Bases de Regim Local (LBRL): Arts. 105 a 116, 121i 134a 137. + Texto Refundido de la Ley de Haciendas Locales, aprovat per Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marc (TRLRHL). Básicament el que utilitzarem perqué es on es regula els impostos locals. L'Art. 2 posa de manifest les diferents fonts de finangament dels ens locals. B.-Principis Principi d'autonomia dels municipis i les províncies “para la gestion de sus respectivas intereses” (Arts. 137, 140 ¡ 141 CE). Principi de carácter constitucional administratiu ¡ dóna lloc al principi de suficiencia financera. Per que els municipis ¡ províncies puguin gestionar cal que tinguin un ... Principi de suficiencia financera (Art. 142 CE). que diu que han de tenir un finangament suficient. C.-Ingressos de Phisenda municipal. Enumeració 4 Ingressos derivats del seu patrimoni ¡ altres de dret privat 76 DRET FINANCER | TRIBUTARI + Tributs propis ¡ recárrecs sobre els impostos de les CCAA ¡ d'altres entitats locals (arts. 57 a 110 TRLRHL) + Participacions als tributs de l'Estat ¡ de les CCAA + Subvencions + Preus públics + Producte de les operacions de crédit + Producte de les multes i sancions + Altres prestacions de dret públic D.- Els tributs propis dels municipis. Classificació Tributs de carácter obligatori, vol dir que NO poden els municipis deixar de cobrar-los. - Impost sobre béns immobles (IBI) - Impost sobre activitats económiques (IAE) - Impost sobre vehicles de tracció mecánica (IVTM) Tributs de carácter potestatiu, els municipis poden optar entre cobrar-los o no en el seu terme municipal. De manera que, a més a més de la ordenanca fiscal reguladora que també es troba de ''IBl, de "IAE ¡ de PIVTM, ens trobem que a més a més a d'haver un acord d'establiment on el municipi declara que estableix aquests quatre tributs de carácter potestatiu, perqué si no hi ha aquest acord no es pot cobrar ia banda d'aquest acord hi ha la corresponent ordenanca fiscal reguladora del tribut en questió. + Impost sobre construccions, instal-lacions ¡ obres (ICIO) + Impost sobre lincrement de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IVTNU o Plusvalua) + Taxes + Contribucions especials E.-Analisi dels Impostos propis Municipals IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES (IBI) ARTS, 60 A77 TRLRHL Principals trets Fet imposable: grava la titularitat sobre els béns immobles rústics, urbans ¡ de característiques especials del segients drets: concessió administrativa sobre els immobles o serveis públics als que els immobles estiguin afectes; dret real de superfície: dret real d'usdefruit; dret de propietat. Exemples, si sobre un mateix bé concorre una entitat que es titular d'una concessió administrativa ¡ la propietat correspon a un altre subjecte, haurá de satisfer l'IBl el titular de la concessió administrativa. Imaginem que sobre una finca rústica hi ha 2 drets, un 77 DRET FINANCER | TRIBUTARI Gestió: correspon a l'ajuntament del domicili que consti al permís de circulació del vehicle. Per molt que després el titular del vehicle sigui resident en un altre municipi. IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL:LACIONS | OBRES (ICIO) (Art. 100 a 103 TRLRHL) Fet imposable: realització de qualsevol construcció, instal-lació u obra per a la que s'exigeixi la corresponent llicencia d'obres o urbanística, s'hagi o no obtingut aquesta licencia. Per tant, qualsevol obra NO, només aquelles obres per la realització de les quals es necessiti la obtenció d'una llicencia d'obres o urbanística, s'hagi o no obtingut la licencia. Es vol evitar un frau, perque poden dir que com que no han demanat la licencia no he de satisfer el impost. Si una persona duu a terme una obra que requeria llicencia d'obres o urbanística automáticament queda obligat a satisfer el impost sobre obres, construcció. Si aquestes obres, que requerien llicencia, son detectades per l'ajuntament, a banda de la sanció administrativa pel fet de no demanar llicencia, es produirá la meritació de l'impost ¡ es fará primer en base a una liquidació provisional que ha de fer el propi subjecte passiu en base a un pressupost visat pel collegi de arquitectes ¡ aparelladors,... perqué moltes vegades es planifiquen unes obres ¡ sobre la marxa van sorgint altres element de obra. El que 'interessa a l'impost es la realització final, la definitiva de obra. Base imposable: cost real ¡ efectiu de la construcció, instal-lació u obra. Només podem saber aquest cost al final de l'obra, NO al comengament. Després del procés de comprovació per l'ajuntament. Meritació: quan s'inicia la construcció, instal-lació u obra Quota tributaria: s'aplica a la base imposable un tipus de gravamen que no pot excedir del 4%. Aquí es on els municipis tenen capacitat normativa per jugar entre el 0,1 ¡ el 4%. Gestió: correspon íntegrament a l'ajuntament. IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA (IIVTNU) (plusváalua) Fet imposable: increment de valor dels terrenys urbans que es posa de manifest quan es produeix (i) la transmissió de la propietat dels terrenys o (ii) la constitució o transmissió de qualsevol dret real de gaudi, limitatiu del domini, sobre els dits terrenys. Es un impost que només s'ha de pagar en relació als terrenys de naturalesa URBANA, no rusticá. Vol dir que quan es ven un bé immoble urbá, o quan s'adquireix mortis causa, no només s'ha de satisfer el ISD, sinó que també la plusválua que es impost municipal. Subjecte passiu: Transmissions de terrenys o constitució o transmissió de drets reals de gaudi limitatius del domini a títol gratuit: qui adquireix el terreny (ii) transmissions de terrenys o constitució o transmissió de drets real de gaudi limitatius del domini a títol onerós: qui transmeti el terreny o constitueixi o transmeti el dret real 80 DRET FINANCER | TRIBUTARI Meritació: data de la transmissió o de constitució del dret real. Base imposable: es calcula aplicant al valor cadastral un percentatge anual que fixa cada Ajuntament, sense que pugui excedir els percentatges previstos pel TRLRHL. Sempre dona una base imposable positiva. A major nombre d'anys, major percentatge fins a un limit de 20 anys. Llavors, quan es va produir la crisi immobiliaria havia persones que havien comprat un immoble per 400.000€ ¡ després havien de vendre per €250.000, PIRPF venda menys compra = -150.000 ¡ imputava la pérdua patrimonial. Pero la plusválua deia que encara que hagi venut per menys, d'acord amb la llei es valor cadastral x tipus de gravamen. Recurs de constitucionalitat que la tenim a la STC 59/2017 ¡ va dir que aquest métode era inconstitucional en base al principi de capacitat económica, sempre que NO es pugui demostrar l'increment de valor. El legislador havia de modificar. Proposició de llei de reforma de determinació de la base imposable Quota tributaria: aplica a la base imposable un tipus de gravamen que NO pot excedir del 30%. Hi ha bonificacions. Gestió: els ajuntaments, que estan facultats per Establir un sistema d*autoliquidació. 81 DRET FINANCER | TRIBUTARI TEMA 6.-LA RELACIÓ JURÍDICA TRIBUTARIA 1.-LA RELACIÓ JURÍDICA TRIBUTARIA. CARACTERITZACIÓ GENERAL Es un vincle entre subjectes en el que un d'ells es titular d'un dret subjectiu ¡ l”altre li correspon el carácter d'obligat tributari. El subjecte actiu, administració publica normalment, ¡ un passiu que es un obligat tributari. L'Administració publica es titular del credit tributari, ¡ el obligat tributari (normalment particular) es el deutor. Entre ells s'estableix una relació jurídica el contingut de les quals poden ser obligacions drets, deures ¡ potestats. Per exemple la obligació principal de l'obligat es fer efectiu el tribut, i "Administració té unes potestats per exemple la de inspeccionar si ha estat adequada la liquidació. Ara bé, aquesta regla general té una excepció ¡ que es el de la devolució d'ingressos, ¡ dins d'ell la de devolució d'ingressos indeguts en que la relació activa la té el particular (creditor), mentre que l'Administració passa a ocupar la posició passiva que esdevé deutora. Per exemple, per error el obligat tributari paga dues vegades un impost, doncs automáticament aquesta duplicitat de pagament dóna lloc a que "Administració Tributaria tingui la obligació de tornar-li un dels pagaments perqué s'ha produit una duplicació. O per exemple, el IRPF quan s'autoliquida per part del contribuent, pot donar lloc a una quantitat a ingressar o a tornar. En aquests supósits de devolució, Administració Tributaria es la deutora, ocupa per tant la posició jurídica passiva. - Obligacions material ¡ formals per a l'obligat tributari ¡ per l'Administració Tributaria - Sancions, si l'obligat tributari no compleix les obligacions materials i formals. Les obligacions tributaries es poden classificar en: - Materials (Arts. 17.3119 a 28 LGT) Obligació tributaria principal (Arts. 19 a 22 LGT) Obligacions tributaries de fer pagaments a compte (Art. 23 en relació amb l'art. 37 LGT) Obligacions entre particulars resultats del tribut (Arts. 24 en relació amb l'art. 38 LGT) Obligacions tributaries accessories (arts. 25 a 28 LGT) Interés de demora Recárrec per declaració extemporánia sense requeriment previ (Art. 27 LGT) Recárrec del període executiu (Art. 28 LGT) - Formals (Arts. 17.329 bis) 82 DRET FINANCER | TRIBUTARI Element subjectiu Fa referencia a la relació, ja sigui de fet o de dret (jurídica), que ha d'existir entre el element objectiu (acte, fet o situació) i la persona que la de duu a terme. Per exemple en el cas de l'Impost Sobre el Patrimoni, el que grava es la titularitat d'una persona física de un patrimoni net a 31 de desembre, el element objectiu es el patrimoni net a 31 de desembre, ¡ el element subjectiu es la persona que té la titularitat d'aquest. Permet classificar als impostos en impostos personals iimpostos reals. C.-La delimitació negativa del fet imposable: suposits de no subjecció ¡ exempcions SUPÓSITS DE NO SUBJECCIÓ: CONCEPTE | FINALITATS No sempre s'ha de donar, eventualment podria succeir que no es prevegi suposits de no subjecció o de exempció tributaria. Peró aixó no es tan freqúentment, normalment defineixen el fet imposable ¡ a continuació acostumen a definir subjeccions (total, parcial...) ¡ en algunes ocasions poden al-ludir a supósits de no subjecció. En qualsevol cas tant no subjecció com exempció tenen característiques comunes, tots dos s'han de regir per llei, ¡ tots dos constitueixen delimitació negativa del fet imposable, la característica es que en tot dos casos no es produeix el pagament de la obligació tributaria principal que consisteix en el pagament de la quota tributaria. Art. 20.2 LGT: “La ley podrá completar la delimitación del hecho imponible mediante la mención de supuestos de no sujeción”. Finalitats dels supósits de no subjecció: (i) aclarir la definició del fet imposable, explicitant supósits que cauen fora del seu ámbit i¡ que podrien ser dubtosos (ii) definir, encara que en sentit negatiu, el fet imposable de manera que la definició d'aquest será el resultat de combinar la norma que el descriu en sentit positiu amb el suposit de no subjecció. Exemple, d'una banda la llei de PIRPF a Part. 6 diu que “constituye el hecho imponible..las ganancias y pérdidas patrimoniales” peró el punt 4 diu que “no estara sujeta a este impuesto la renta que se encuentre sujeta al ISD”. Es a dir, que si una persona física durant un període impositiu de IRPF, resulta que es beneficiaria de una heréncia o donació, com que la percepció d'aquesta heréncia está subjecta a 1'ISD, si ingressa 10.000€ en concepte d'heréncia ¡ de donació, aquests euros ja tributaran, com a mínim subjectes a l'ISD, ¡ NO podran ser emprats com a guanys patrimonials a "IRPF, tot i que conceptualment podríem pensar que també hauria de integrar-se dins perqué efectivament, económicament es un guany patrimonial. Un altre suposit, al TRLHL, Impost de Tracció Mecánica, Art. 92.1 parla de quin es el fet imposable, ¡ el punt 3 diu que “no esta sujeto a este impiuesto...”. Aquells vehicles que veiem als rallys de sitges, tot ¡ que excepcionalment circulen per la via publica, peró com que es excepcional ¡ son models molt antics, es diu que no estan subjectes a aquest impost. Per tant per acabar d'integrar el fet imposable, hem de sumar el que diu el fet 85 DRET FINANCER | TRIBUTARI imposable, peró també hem de tenir en compte que aquests vehicles, tot ¡ que son aptes, com que son antics, la llei diu que no estan subjectes a l'impost. EXEMPCIONS Son una especie de la categoria dels beneficis fiscals. A vegades es pot confondre el legislador. Pero, de no subjecció es que el fet imposable NO s'ha dut a terme, evidentment la conseqúéncia es que el subjecte passiu no ha de pagar la quota tributaria. L'Art. 22 LGT “Son supuestos de exención aquellos en que, a pesar de realizarse el hecho imponible, la ley exime del cumplimiento de la obligación tributaria principal.” Conseqiiencia: malgrat que s'haurá produit el fet imposable, a diferencia de la no subjecció, l'obligat tributar NO haurá de suportar la cárrega tributária, de forma total o parcial. La LGT ens diu que Sl que s'ha dut a terme el fet imposable, la conseqiéncia practica será la mateixa que el no subjecció ¡es que el subjecte queda eximit del pagament de la quota tributaria. Les exempcions han d'estar regulades per llei; es una especie de la categoria de beneficis fiscals; les exempcions es poden classificar en objectives ¡ subjectives, en temporals ¡ permanents, totals i parcials. Exemple. Ant. 7.e Llei sobre el IRPF “estan exemptes les indemnitzacions per acomiadament...”, peró ens fixa un topall que diu que “import tindrá com a máxim un 180.000€” per tant estem davant de una exempció parcial, pero hauria de tributar per la resta. Exemple de exempció de carácter total, el obligat tributari NO ha de pagar en absolut les beques publiques que estan totalment exemptes de l'IRPF, o les anualitats pels pares imposades per un jutge. II1.-LOBLIGACIÓ TRIBUTARIA DE REALITZAR PAGAMENTS A COMPTE A.-Característiques S'ha de regular per llei (art. 8.b LGT) Obligació tributária que és funcionalment autónoma de l'obligació principal peró que NO és independent d'ella ja que el contribuent pot deduir de l”obligació tributaria principal l'import dels pagaments a compte que hagi suportat/efectuat (arts. 23.1, paragraf segon i 23.2 LGT) 86 DRET FINANCER | TRIBUTARI B.-Mecanismes: retencions, ingressos a compte i pagament fraccionats + Retencions: obligació dels subjectes que realitzen determinats pagaments (salaris, rendiments dels capital mobiliari ...) de retenir una part del seu import ¡ ingressar-la a Padministració tributaria. «*Ingressos a compte: mecanisme similar a les retencions previst pels rendiments en espécie + Pagaments fraccionats: pagaments periódics realitzats per empresaris ¡ professionals, al llarg del període impositiu, mitjangant els quals ingressen a l'administració tributaria Una part dels rendiments que deriven de la seva activitat económica, gravada per impostos com "IRPF —empresaris o professionals persones físiques- o |'IS, en el cas de les societats. Art. 24 IV.- OBLIGACIONS ENTRE PARTICULARS DERIVADES DEL TRIBUT (Art. 24 LGT) A.-Característiques S'han de regular per llei (art. 8.| LGT) En aquestes obligacions, NO hi intervé l'administració tributária. Malgrat aixo, la revisió d'aquests actes és competencia dels Tribunals Económics Administratius (art. 227.4 LGT). Per esgotar la via administrativa abans de poder acudir davant dels tribunals contencions administratiu, cal anar al Tribunals Económics Administratius. B.-Modalitats *+Repercussió tributária: relació amb impostos com I'IVA_o els IEE. Com opera? Lempresari o professional que realitza el fet imposable d'aquests impostos té el deure de repercutir sobre l'adquirent del bé o sobre qui rep el servei la quota tributária objecte de Pobligació tributaria principal meritada ¡ aquesta persona ha de suportar la repercussió. Ja sabem que el IVA es un impost que té un triple fet imposable, lliurament de béns o prestacions de serveis per part d'empresari ¡/o professionals en el mercat interior de "Estat espanyol (operacions interiors); ¡ també es graven dues operacions exteriors que son les adquisicions intracomunitáries de bens ¡ les ... Operacions interiors, en aquest cas la repercussió tributaria opera de la segúent manera, l'empresa o professional que realitza el fet imposable (liura el be o presta el servei) té la obligació de repercutir sobre la persona (persona física o jurídica) que adquireix la quota tributaria meritable; ¡ la persona que rep el bé o la prestació de servei, está obligada a suportar aquesta repercussió. + Retenció o ingrés a compte: s'estableix una relació entre el pagador dels rendiments dineraris o en especie ¡ el perceptor d'aquests rendiments: (i) el pagador ha d'ingressar a l'administració tributária un percentatge d'alló que paga ¡ ha de complir determinats deures formals ¡ (ii) el perceptor del pagament li ha de comunicar (p. ex el nombre de fills que té) al pagador empresari les dades necessáries per a que aquests pugui fer la 87 DRET FINANCER | TRIBUTARI constrenyiment reduit, comporta que NO s'hagin de fer efectius interessos de demora, només els recárrec de constrenyiment ordinari porten associats interessos de demora. Quan lobligat tributari hagi obtingut una devolució improcedent. Exemple, contribuent presenta la seva autoliquidació per PIRPF ¡ obté una devolució perque s'ha practicat una despesa de volum, ¡ resulta que ladministració tributaria revisa aquesta autoliquidació ¡ s'adona que el contribuent no es podia practicar aquesta despesa deduible perque no complia algun requisit. Si l'autoliquidació havia sortit a retornar 1.000€, lautoliquidació passa a ser de ingressar 500€, 0bviament ha de tornar aquesta devolució dels 1.000€, l'administració fará una operació de compensació, el contribuent haurá de pagar aquests 500€ ¡interessos de demora. + Quan es presenti una sol-licitud d*ajornament ¡/o fraccionament de pagament, la seva concessió anirá acompanyada de la liquidació d'interessos que s'exigiran en cada termini. Art 65.5 LGT com a suposit general, peró les mesures COVID 2019 ha determinat que es pugui presentar sol-licituds d'ajornament o fraccionament de pagaments amb unes característiques especials. QUANTIFICACIÓ Base de cálcul: l'import (i) no ingressat dins de termini o (ii) cobrat de manera improcedent Tipus d'interes aplicable: - Amb carácter general: l'interés de demora será l'interés legal del diner, al llarg del període en el que és exigible, incrementat en un 25%, llevat que la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat n'estableixi un altre diferent + Suposits d'ajornament, fraccionament o suspensió de deutes garantits en la seva totalitat mitjancant aval solidari d'entitat de credit o societats de garantia recíproca o mitjancant certificat d'asseguranca de caució: 'interés de demora será Pinterés legal Temps: l'interées de demora és exigible durant el temps al que s'estengui el retard de Pobligat tributari. Excepció: NO s'exigirá des del moment en que l'administració incompleixi per una causa que li sigui imputable algun dels terminis fixats per a resoldre. C.- Recaárrecs per DECLARACIÓ EXTEMPORÁNIA sense requeriment previ (art. 27 LGT) PRESSUPÓSITS D'EXIGIBILITAT Els obligats tributaris han de satisfer aquests recárrecs com a conseqúéncia de la presentació d'autoliquidacions o declaracions fora de termini sense requeriment previ per part de l'administració tributária. En el procés d'autoliquidació implica declarar la existencia, quantificar ¡ ingressar l'import de la quota tributaria. 90 DRET FINANCER | TRIBUTARI Per tant, són dos els pressuposits d'exigibilitat d'aquests recárrecs, ha passat el període voluntari: () que la declaració es presenti de forma extemporánia pero espontánia sense requeriment previ per part de l'administració. Qué es considera requeriment previ? (ii) que hagi formalitzat l'autoliquidació peró que no ingressi cap quantitat o només ingresso una part d'aquesta quantitat, per error o perqué el meu compte corrent no hi ha diners. (ii) que no hagi existit cap activitat relacionada amb l'exercici de l'acció penal En aquest cas s'inicia el període executiu de pagament, ¡ dins d'ell es preveu la existéncia del procediment de constrenyiment que s'inicia amb la notificació de la provisió de constrenyiment (providencia de apremio). Ara bé, entre l'inici del període executiu ¡ el moment en el que l'administració es posara en contacte amb Plobligat tributari posant-li de manifesta que, o no ha formalitzat Pautoliquidació o que el deute tributari no l'ha fet en tot o en part, passa un termini dins del qual lobligat tributari encara pot reaccionar ¡ pot presentar la declaració ingressant o O bé presentar l'autoliquidació amb ingrés ¡ por fer-ho sense que l'administració tributaria li giri la corresponent liquidació per la quota tributaria que no va ingressar ¡ la corresponent liquidació per la sanció. Per tant s'ha de complir 2 pressuposits per a que els obligats tributaris puguin gaudir d'aquest recárrec, atractius perque si reacciona abans de que l'administració li giri la liquidació ¡ la de sanció, li resultara més económic reaccionar i pagar la quota tributaria ¡ el recárrec, a tenir que pagar la liquidació, la sanció ¡ eventualment tenir que fer front als interessos de demora. CÁLCUL Presentació de l'autoliguidació o declaració dins dels 3, 6 ¡ 12 mesos segúents a la finalització del termini establert per la presentació ¡ingrés. En aquests cassos: + Pimport del recárrec és del 5% (3 mesos); 10% (6 mesos) o 15% (12 mesos); + el cálcul del recárrec es fa sobre l'import a ingressar resultant de les autoliquidacions o sobre l'import de la liquidació derivat de les declaracions extemporánies; + Pexigéncia del recárrec exclou (i) les sanciones que s'haguessin pogut exigir ¡ (ii) els interessos de demora meritats fins a la presentació de l'autoliquidació o declaració Presentació de l'autoliquidació o declaració una vegada transcorreguts 12 mesos des de la finalització del termini establert per la presentació. En aquest cas: - Pimport del recárrec és del 20%; + el cálcul del recárrec es fa sobre l'import a ingressar resultant de les autoliquidacions o sobre l'import de la liquidació que derivi de les declaracions extemporánies; 91 DRET FINANCER | TRIBUTARI » Pexigéncia del recárrec exclou les sancions que s'haguessin pogut exigir; + es giren interessos de demora pel període que hagi transcorregut des del dia segijent a la finalització dels 12 mesos posteriors a la finalització del termini establert per la presentació fins al moment en que s'hagi presentat l'autoliquidació o declaració COMPATIBILITAT AMB ELS RECÁRRECS DEL PERÍODE EXECUTIU Quan els obligats tributaris, només declara, no facin lingrés ni presentin sol-licitud d'ajornament, fraccionament o compensació en el moment en que presenten Pautoliquidació extemporánia, la liquidació administrativa per recárrecs o interessos de demora que derivi de la presentació extemporánia no impedirá que es puguin exigir els recárrecs ¡els interessos del període executiu que corresponguin D.- Recárrecs del PERÍODE EXECUTIU CARACTERÍSTIQUES Es meriten amb l'inici del període executiu, són incompatibles entre si ¡ es calculen sobre la totalitat del deute no ingressat en període voluntari MODALITATS + Recarrec executiu És del 5% ¡ s'aplica quan la totalitat del deute no ingressat en període voluntari es pagui abans de la notificació de la provisió de constrenyiment. No són exigibles els interessos de demora meritats des de l'inici del període executiu + Recarrec reduit És del 10% ¡ s'aplica quan la totalitat del deute no ingressat en període voluntari i el propi recárrec es pagui dins del termini indicat en la provisió de constrenyiment (art. 28.3 en relació amb l'art. 62.5 LGT). No són exigibles les interessos de demora meritats des de Pinici del període executiu + Recarrec ordinari És del 20%, exigible ja en P'execució patrimonial própiament dita que, tanmateix, encara es pot evitar si es paga el deute amb el seu recárrec ¡ costes abans de lalienació dels béns. Són exigibles interessos de demora meritats des de ''inici del període executiu VI.-OBLIGACIONS TRIBUTARIES FORMALS Qué són? Obligacions tributáries que, sense tenir un carácter pecuniari, han de dur a terme els obligats tributaris, que poden o no coincidir amb els deutors del tribut. Quines són? Entre altres: 92 DRET FINANCER | TRIBUTARI Tenim una definició tautológica que vol dir que inclou dins d'ella element que s'está definint, ¡ es considera que una definició d'aquestes característiques es poc acurada, no aporta massa en quant a la definició d'aquesta figura. Després parla de les persones que son considerats obligats tributaris: - els subjectes passius, que es un categoria que inclou al contribuent ¡ al substituts del contribuent; - els ens sense personalitat jurídica, que encara que no tingui tindrá consideració d'obligat tributari segons la llei; - els successor; - ¡els responsables tributaris B.- La concurrencia de diversos obligats tributaris en un mateix pressuposit de fet d'una obligació (Art. 37 LGT) Es que un mateix fet imposable es realitzat simultaniament per més d'un obligat tributari ¡ a llavors es tracta de determinar com es relacionara l'administració tributaria amb aquesta duplicitat. La Llei General Tributaria está pensant en dos casos concrets, que es el IB ¡ la plusválua. Si pensem en I'IBl, s'está pensant en el cas d'un bé immoble que es cotitularitat de varis propietaris, es tracta de determinar com respondran aquests varis propietaris. Regla general: solidaritat. L'Administració es pot adrecgar contra qualsevol d'aquests obligats tributaris que han dut a terme i li pot demanar la totalitat del deute tributari. Especialitat: llevat que la llei propia d'un tribut disposi la mancomunitat o un criteri diferent Que succeix si l'administració tributaria només coneix la identitat d'un obligat tributari. En aquest cas, Art. 35.7 apartat tercer, en principi l'Administració s'adregará contra el obligat que coneix ¡ li notificara les liquidacions únicament al seu nom, pero aquest obligat tributari pot sol-licitar la divisió posant de manifest que ell no es Púnic obligat tributari, peró no es suficient amb que demani la divisió sinó que ha de facilitar a Administració les dades personals ¡ el domicili de la resta d'obligats al pagament ¡ així com la proporció de cadascun d'ells en el domini o dret transmés. Es un precepte garantista per Administració tributaria. C.- Els subjectes passius Art. 36 LGT. Ens trobem a una categoria amb 2 especies, el contribuent ¡ el substitut del contribuent. Característiques comunes (tant al contribuent com el substitut) general: - Son una classe d'obligats tributaris - Han de ser regulats per llei (Art. 8LGT) 95 DRET FINANCER | TRIBUTARI - Han de complir Pobligació tributaria principal i les obligacions formals inherents a aquesta obligació tributari principal. Per exemple la obligació de tenir un NIF, de practicar l'autoliquidació, d'ingressar l'import de la liquidació, la obligació de suportar les inspeccions tributaries, totes aquelles obligacions de l'Art. 20 LGT. - Poden ser de dos tipus: contribuent ¡ substitut del contribuent - No perd la condició de subjecte passiu qui ha de repercutir la quota tributaria a un altre obligat, llevat que la llei reguladora del tribut de que es tracti disposi un altra cosa. Com es !'IVA que té tres fets imposables que son les operacions internes, adquisicions intracomunitaries ¡ importacions, en els operacions internes de lliurament de béns o prestacions de serveis per part de l'empresari o professional. Quan un professional fa una factura al seu client li repercuteix "IVA corresponent peró malgrat que des del punt de vista económic qui suportara es el client, realment el subjecte passiu continua sent el professional, en aquest cas el advocat, ell será qui haurá d'ingresar el import de "IVA a lAEAT ¡ qui haurá de dur a terme les obligacions formals inherents a aquest iva que son les liquidacions de carácter trimestral ¡ el resum anual. EL CONTRIBUENT (Art. 36.2 LGT) - Subjecte passiu més característic + Realitza el fet imposable ¡, per tant, amb carácter general es el titular de la capacitat económica que es vol gravar aquest fet imposable. + El contribuent pot ser una persona física, persona jurídica, peró també pot ser un ens sense personalitat jurídica, com es la comunitat de béns. La comunitat de béns malgrat no tenir personalitat jurídica, la llei reguladora de determinats impostos li dona la condició de obligat tributari. Art. 35.4 LGT. EL SUBSTITUT DEL CONTRIBUENT (Art. 36.3 LGT) - NO realitza el fet imposable pero, per imposició de la llei ¡ enlloc del contribuent al que desplaca, está obligat a complir la obligació tributaria principal ¡les obligacions formals inherents a aquella. Aquest substitut tindrá les mateixes obligacions que el contribuent. - NO es el titular de la capacitat económica gravada pel tribut de que es tracti sinó facilita la seva gestió, perqué li es més comode a l'Administració. Exemples en l'ámbit local a TRLRHL, concretament en el cas de les taxes el que fa es donar una definició de taxa a l'Art. 2 LGT, a l'Art 20 TR en quines matéries es poden ficar taxes, ¡ a "Art. 23 es parla de qui poden ser subjectes passius de les taxes. A l'apartat segon ens diu que tindrá la condició de substitut del contribuent en les taxes establertes per l'atorgament de les llicencies urbanístiques els constructores ¡ contractistes d'obres, NO la persona que resulta beneficiada per la prestació del servei. Aquest es un exemple que podem posar en relació amb P'ICIO. 96 DRET FINANCER | TRIBUTARI Art. 101, en principi qui será subjecte passiu contribuent es l'amo de Pobra, si algú vol construir un xalet ¡ ell en principi haurá de satisfer el ICIO a concepte de contribuent perqué es l'amo d'aquesta obra, peró continua i diu que si qui vol construir-se el xalet ho duu a terme ell mateix, un constructor que es construeix per a ell mateix llavors será ell qui a títol de contribuent d'amo d'obra hagi de satisfer el ICIO, pero si resulta que hi ha Una persona que vol construir-se un xalet peró no ho fa ella la construcció, sinó que la doni a fer a un contractista, aquest contractista esdevé substitut del contribuent. | Administració tributaria a efectes d'ICIO no s'entendrá amb l'amo de obra sinó amb el contractista que ha esdevingut substitut del contribuent. Amb independéncia de que el substitut pugui demanar l'import de !'ICIO al contribuent, llevat que la llei digui una altra cosa. Aquesta figura del substitut es excepcional, NO es molt habitual. La trobem en aquest cas de I'ICIO, ¡ també en el cas de IRPF de no residents. Aquí la matéria imposable en aquest cas es el consum, ¡ alló que es vol gravar es la titularitat d'una obra. D'una banda resultara que per la realització d'aquesta obra les factures d'IVA el subjecte passiu será Pempresari peró haurá una repercussió a lobligat tributari (particular) ¡ aquí es pel fet d'obtenir la llicencia per poder fer les obres. El fet de que sigui el contractista es perqué es més fácil a una persona que ja sap com s'ha de fer, a realitzar obres, sigui amb la persona amb la que s'entendrá, amb independéncia de que l'import d'aquest impost li pugui exigir a "amo de l'obra. Pero la raó de ser, el fet imposable, es gravar la capacitat económica que posa de manifest l'amo d'una obra. D.-Els ens sense PJ com a obligats tributaris Art. 35.4 LGT, NO sempre els ens sense personalitat jurídica poden ser obligats tributaris perqué només ho serán en les lleis que així ho estableixin. Per exemple l'IRPF el precepte que fa referencia qui son contribuents explicita que els ens sense personalitat jurídica poden ser obligats tributaris ¡ es per aixó que les comunitats de bens poden ser-ho. Com les comunitats de bens operaran en el cas de l'IRPF?. Imaginem, un local de negoci que es propietat de 3 persones, una mare ¡ els seus dos fills , la mare 50% ¡ cadascun dels germans 25%; ¡ aquest local de negoci el tenen llogat ¡ per tant obtenen uns rendiments de capital immobiliari. L'administració tributaria podria dir que cadascun d'aquestes persones físiques tenen una obligació d'IVA, ¡ es percebrá una renda en concepte de rendiment de capital immobiliari. Es podria esperar que cadascuna d'aquestes persones dugues a terme l'autoliquidació de ''IVA corresponent, ¡ imputes a la seva declaració el capital corresponent. Pero l'administració tributaria el que fa es que els hi diu que han de constituir una comunitat de bens que es un ens sense personalitat jurídica peró que tindrá totes les obligacions tributaries en ella. Per tant qui fará les liquidacions trimestrals d'IVA, qui declarará IRPF es la comunitat de béns. Els comuners partiran de les quantitats que hauran percebut la comunitat de bens ¡ les despeses que haura satisfet aquesta ¡ procediran a imputarse-la en proporció al % que tingui en 97