¡Descarga BASES PAC 4. ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA AMB INFÀNCIA y más Ejercicios en PDF de Sociología de la Infancia solo en Docsity! 1.Acció educativa Tenint compte a Débora Kantor (2010) en la seva entrevista cal destacar diversos punts que hem de millorar i defensar per una acció educativa de qualitat. Així com conèixer bé el lloc de l'adult, informar-se dels nous contextos de complexitat, evitar estigmatitzacions i prejudicis de la infància i sobretot de la adolescència, treballar amb els límits però també en espais per crear confiança i per últim no caure en protocols que ens fan ser assistencialistes i cal fomentar el treball amb les famílies en cops de desemparar. Per començar, cal tenir en compte a què ens referim amb educar i quina funció tenim com a educadors/es a l’establir contacte amb els altres subjectes que requereixen la nostra atenció com a professionals. Segons ho especifica Fryd (2010), educar “és l'encàrrec de transmetre el patrimoni cultural de l'època i obrir un camí perquè el subjecte de l'educació es pugui apropiar de l'herència cultural de la societat.” (Fryd, 2010, p. 7). Per tant, podem considerar-nos com a "passadors de cultura" és a dir, a partir de la nostra acció permetre que el subjecte obtingui capacitats d'aprenentatge, accés al coneixement i a la cultura. Permetre que pugui crear la seva pròpia identitat a través de la diversitat cultural, ja que afavorirà el seu enriquiment tant a si mateix com al seu entorn. Doncs, l'educació és una via d'accés a noves oportunitats per a adquirir tant els béns culturals com laborals, d'oci, ampliar les perspectives educatives i fomentar la participació social. Tenint en compte aquest concepte d'educar, Débora Kantor (2010) ho defineix com "algo distinto que prevenir, evitar o redimir. Y si educar siempre ha exigido lidiar con la complejidad" (Kantor, 2010, p. 2). Així doncs hem de fomentar altres factors que afavoreixin al subjecte i la seva construcció de la pròpia identitat amb la creació d'espais educatius i de participació social, en cops d'estigmatitzar-los, vigilar-los i desemparar-los. Per això vull afegir, tenint en compte el material adquirit d'aquesta assignatura, el fet i la importància d'evitar i no caure en protocols que compleixen burocràticament sense tenir en compte les particularitats de cada subjecte de manera individual i del seu entorn familiar. És a dir, segons exposa Medel en el mòdul 5 dels materials (2010); en les institucions de protecció de la infància hem d'evitar pràctiques de minorització on es desenvolupa l'assistencialisme i control, i on es prioritza la protecció i la sanció, ja que d'aquesta forma es produeix una potencialitat de perillositat. i canviar-les per pràctiques educatives on es reconegui al subjecte com portador d'una història particular i oportunitat a noves filiacions per mitjà de l'educació. Doncs, sobre les formes d'intervenir en la infància, tal com ho explica Medel (2010); En primer lloc, evitar l'excés de prevenció, que sol causar l'efecte contrari al que volem obtenir. En segon lloc, prendre indicadors des d'una perspectiva interdisciplinària i no com a determinats i en l'avaluació de cada indicador i situació de l'infant caldria fomentar el treball interdisciplinari on cal incloure a les famílies i no excluir-les, per tal de fomentar el vincle social, donar estratègies per educar de manera que afavoreixi el desenvolupament dels
