economia politica- segunda practica exam, Ejercicios de Economía Política. Universitat de Barcelona (UB)
ambarv-1
ambarv-1

economia politica- segunda practica exam, Ejercicios de Economía Política. Universitat de Barcelona (UB)

6 páginas
6Número de visitas
Descripción
Asignatura: ECONOMIA POLITICA, Profesor: Marina Sole, Carrera: Dret + Gestió i Administració Pública, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 6
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento

Exercici I

Suposeu tres països, A, B i C, que en un any tenen els següents saldos positius o negatius (expressats en milions de les seves respectives unitats monetàries) en les diferents subbalances del compte corrent de les seves respectives Balances de Pagaments:

Compte corrent País A País B País C

Balança comercial 7.000 -130.000 89.000 Balança de serveis - 3.000 15.000 - 23.000 Balança de transferències (*) 18.000 - 35.000 35.000 Balança de rendes (**) - 16.000 22.000 - 17.000 Saldo per compte corrent

(*) Principalment remeses d'emigrants (**) Principalment rendes del capital

I.1.- Calculeu, i anoteu en la darrera fila de la taula anterior, els saldos de les respectives balances per compte corrent.

Compte corrent País A País B País C

Balança comercial 7.000 -130.000 89.000 Balança de serveis - 3.000 15.000 - 23.000 Balança de transferències (*) 18.000 - 35.000 35.000 Balança de rendes (**) - 16.000 22.000 - 17.000 Saldo per compte corrent 6.000 -128.000 84.000

I.2.- Compareu l'estructura de la balança per compte corrent d'aquests països amb la dels diferents països analitzats en la tercera part de la videoclasse sobre el sector exterior. Identifiqueu cadascun dels països (A, B i C) amb l’exemple de la videoclasse que us sembli més proper en cada cas.

En el cas del País B, el podem identificar perfectament amb el cas dels Estats Units. En el seu cas trobem una balança comercial negativa, que dóna un dèficit molt gran, això vol dir que el País B, igual que els EEUU, es beneficia del sistema productiu mundial, i això és degut al fet que la majoria de països no poden pagar amb la seua moneda o diner nacional, però la moneda dels EEUU (el dòlar) és acceptada internacionalment, i això li permet fer transaccions internacionals amb la seua moneda.

En el cas del País C, el podem identificar amb el cas de la Xina. En aquest cas, tenim una balança comercial molt positiva, és a dir, que aquest país exporta molts més béns dels que importa, per tant, té la capacitat de produir molts béns i que aquests siguen utilitzats per la resta del món. Així doncs, veiem com el País C perquè té molts recursos i/o mà d'obra pot generar la quantitat de producte demandada pel món.

En el cas del País A, potser una mica més complicat d'identificar, es pareix molt a l'economia de Mèxic, però pensem que es el cas d’Ecuador on el més important del compte corrent són les transferències que rep per part dels seus ciutadans que treballen en altres països i gran part dels seus ingressos els transfereixen al seu país. En aquest cas, també observem com les rendes de capital són bastant negatives, això és degut al fet que moltes de les remeses dels emigrants en l'estranger serveixen per a pagar els interessos del deute d'Estat i d'empreses i per permetre la repatriació de beneficis d'aquestes empreses estrangeres en el seu país. I.3.- Indiqueu si els països A, B i C tenen capacitat o necessitat de finançament i justifiqueu la resposta en cada cas. Expliqueu breument quines seran les conseqüències derivades del saldo per compte corrent que mostra cadascun d’aquests països, pel que fa a la situació en el compte financer.

El País A dispone de un saldo en cuenta corriente positivo de 6.000 u.m., es decir, que mediante las operaciones corrientes el país ha obtenido unos ingresos superiores en relación a los pagos que ha de hacer, por lo tanto, tiene capacidad de financiamiento al igual que el País C, que dispone de un saldo en cuenta corriente positivo de 84.000 u.m. En consecuencia estos países podrán invertir o dar créditos al exterior, y en caso de no invertir o dar cerditos, pueden guardar las reservas que les quedan, es decir acumular reservas y el incremento de divisas se anotará como un pago en la cuenta de reservas. En cuanto a la cuenta financiera tendrá un saldo negativo en relación con el saldo de la cuenta corriente y de capital que conlleva el equilibrio de la balanza de pagos en su conjunto.

El País B tiene un saldo en cuenta corriente negativo de -128.000 u.m., es decir, que mediante las operaciones corrientes el país ha obtenido unos ingresos inferiores en relación a los pagos que ha de hacer, por lo tanto, tiene necesidad de financiamiento al tener una cuenta corriente desfavorable. En consecuencia el país ha de endeudarse frente al extranjero, o bien, ha de ocupar las divisas acumuladas en el pasado de forma que se anotará como un ingreso en la cuenta de reservas. En cuanto a la cuenta financiera tendrá un saldo positivo en relación con el saldo de la cuenta corriente y de capital que conlleva el equilibrio de la balanza de pagos en su conjunto.

Tant el País A com el C tenen capacitat de finançament, ja que, el saldo del compte corrent dóna positiu, però com no sabem el saldo del compte de capital tampoc podem afirmar del tot que finalment tinga aquesta capacitat. En el cas del país C, té un saldo de compte corrent per valor de 84.000 u.m., per tant, és molt probable que sumant el compte de capitat, encara que siga negatiu, no arribe a la necessitat de finançament. En canvi, veiem com el País A, té un saldo positiu molt menor, 6.000 u.m., per tant, només que el compte de capital siga una mica més negatiu ja tindrà la necessitat de finançament que haurà de compensar amb el compte financer i/o les reserves.

En el cas del País B, veiem com té un dèficit per valor de 128.000 u.m., remarque que no coneixem el compte de capital, podria ser que depenent el saldo d'aquest compte el dèficit fos menor o major, però no creiem que arribes a cobrir tot el saldo i que encara que el comte de capital dones positiu no arribaria a tenir capacitat de finançament. Per tant, el país haurà de reflectir l'obtenció d'ingressos derivats de l'augment dels passius financers o de la disminució de les reserves. I així també ho hauria de fer el País A si tingués necessitat de finançament.

Exercici II

Suposeu que, en aquests tres països, el saldo dels moviments comptabilitzats al compte financer (variacions d’actius i passius financers), exceptuant la variació de reserves, són els següents:

País A País B País C Compte financer (excepte reserves)

- 12.000 90.000 - 25.000

Saldo per compte corrent + compte financer (excepte reserves)

-6.000 -38.000 59.000

II.1.- Tenint en compte aquesta dada addicional, calculeu, i anoteu en la darrera fila de la taula anterior, el saldo conjunt per compte corrent i per compte financer.1

II.2.- Suposeu que l’equilibri de la balança de pagaments s’assoleix plenament mitjançant la variació de reserves. Indiqueu com es veuran afectades les reserves de divises d’aquests tres països. S’incrementaran o es reduiran? Per quin import?

En el país A, les reserves disminuiran per valor de 6.000 u.m. En el país B, les reserves disminuiran per valor de 38.000 u.m. En el país C, les reserves augmentaran per valor de 59.000 u.m.

1 Assumim que les operacions del compte de capital no assoleixen un valor significatiu i, per tant, no modifiquen substancialment la situació.

II.3.- És sostenible la balança de pagaments d'aquests països amb aquesta estructura? Argumenteu la resposta en cada cas.

La balança de pagament del País A no és sostinible, ja que, si el país continua financiant-se amb les reserves, hi haurà un moment on s’esgotaran i haurà de buscar altres vies de finançament, el més probable és que acabi devaluant la seva moneda nacional, és a dir, que per obtenir un unitat de moneda estrangera caldrà més unitats de moneda nacional, això provoca un encariment de les importacions i així el país potser importa menys i potser els estrangers comencen a gastar més i s’equilibra la balança. Això provocarà que la capacitat d’adquisició del País A es vegi reduïda.

La balança de pagaments del País B és sostenible tal i com s’argumenta en la pregunta II.4.

La balança de pagaments del País C és totalment sostenible, però les reserves aniran augmentaran any rere any, pot provocar una apreciació de la moneda nacional i com a conseqüència disminuirà la competitivitat dels productes nacionals i millorarà l’entrada de productes estrangers.

II.4.- Amb relació al país B, es dóna alguna circumstància, relativa a l'actual existència o inexistència d'un sistema monetari internacional, que permeti reconsiderar la sostenibilitat de la seva balança de pagaments? Justifiqueu la vostra resposta.

Tal i com hem comentat a la pregunta I.2., existeixen uns pocs països que tenen el privilegi de que la seva moneda sigui acceptada per transferències internacionals, és el cas per exemple, del dòlar, l’euro, el yen o la lliura esterlina. Com hem identificat el País B amb el cas dels EEUU, per tant, podem deduir que el el País B es pot aprofitar del treball i recursos dels altres països i que, fins i tot, els consumidors i empreses d’aquest país acabin obtenint els seus beneficis. Té la sort, que la seva moneda nacional també és moneda internacional.

Exercici III

Les preguntes d’aquest tercer exercici giren en torn dels efectes monetaris interns (sobre la base monetària i sobre l’oferta monetària) de les relacions internacionals analitzades en els dos exercicis anteriors pel que fa als països A i C.

III.1.- Quins canvis experimentarà la Base Monetària dels països A i C com a conseqüència de la variació de reserves descrita en la pregunta II.2? Recordi que les reserves de divises són actius del Banc Central sobre el sector exterior.

La Base Monetaria del País A presentará un aumento debido al incremento de los activos financieros del sector exterior del Banco Central en relación a la venta de divisas que provocará un incremento de la moneda nacional en circulación.

La Base Monetaria del País B presentará una disminución en relación a la compra de divisas destinadas a reservas y que provocará una reducción de la moneda nacional en circulación.

Com hem comentat en la pregunta esmentada, la base monetària del País A es pot veure reduïda, és a dir, que el diner en mans del públic o les disponibilitats líquides dels sistema bancari disbinueixin amb l’objectiu de no arribar a la insostenibilitat comentada.

En el cas del País C, ces dona el cas contrari que el País A, la Base Monetària pot augmentar a causa de l’augement de les reserves, i així el públic pugui adquirir més productes de l’estranger.

III.2.- Quines mesures podrien prendre els països A i C per compensar els efectes sobre la Base Monetària descrits en la pregunta anterior?

En el cas del País A, podria experimentar una devaluació de la moneda, que com he explicat en el cas anterior empobriria el país però reduiria el seu dèficit.

En el cas del País C, el Banc Central pot crear més diner nacional per satisfer la demanda de béns. I depenent la seva estratègia podria continuar acomunant reserves per poder comprar d’aquella moneda acceptada internacionalment i poder realitzar intercanvis amb la resta de països.

III.3.- Si el Banc Central dels països A i C no prenen mesures per compensar els efectes descrits sobre la Base Monetària, com es veurà afectada, previsiblement, l’Oferta Monetària de cada país? Justifiqueu la vostra resposta. En el cas del País C no tindria suficient moneda per satisfer tota la demanda i, per tant, començaria a exportar menys i el seu saldo corrent correria perill.

En el cas del País A, si no devalua la moneda no podria continuar important amb l’exterior i com no podrà satisfer les seves necessitats acabaria amb una pobresa que segurament duria el país a la ruina i hauria d’actuar el banc mundial.

III.4.- Pot el Banc Central dels països A i C prendre mesures per evitar que l’Oferta Monetària variï en la mateixa direcció que la Base Monetària? Quines?

Las medidas que puede adoptar el Banco Central de cada país para evitar que la oferta Monetaria varíe en la misma dirección que la Base Monetaria, será fijando un tipo de interés que tenga incidencia en la entrada de capital extranjero al país, es un instrumento para controlar la estabilidad de la moneda frente a las monedas extranjeras y conseguir un equilibrio. Asimismo para controlar las posibilidades de creación de dinero bancario el Banco Central ha de aumentar el coeficiente para disminuir la capacidad multiplicación del dinero bancario y restar el aumento de la Oferta Monetaria.

El Banc Cental pot prendre meures oer evitar que l’Oferta Monetàriavariï en la mateixa direcció que la Base Monetària retirant diner en circulació per evitar la inflació i posar de les reserves en cas de necessitat de finançament.

III.5.- És possible que hi hagi circumstàncies, no dependents de l'acció del Banc Central, sinó de l'activitat econòmica o dels comportaments dels particulars en la realització de pagaments, que poden també provocar que, tot i que la Base Monetària variï en una direcció, l’Oferta Monetària no ho faci en el mateix sentit? Contesteu la pregunta des de la perspectiva dels límits de la política monetària.

Si l’activitat econòmica o dels comportaments dels particulars en la realització de pagaments poden provocar que la Base Monetària variï en una direcció, en el cas de l’Oferta Monetària tambñe ho farà però no en el mateix sentit. Si estem en una pol´ñitica monetària expansiva, ens trobarem que hi ha demanda de quantitat de consum i inversió, en cas de la restrictiva d0una quantitat de consum i inversió.

Es posible debido a los componentes autónomos de la Base Monetaria, ya que el Banco Central no puede decidir si incrementa o disminuye los activos sobre el sector exterior y sector público debido a que evolucionan al margen de la voluntad de la autoridad Monetaria, sin embargo, el Banco Central puede intervenir en la variación de los activos del sector privado, es decir, tiene capacidad para decidir el volumen de crédito que da al sector bancario, además, de fijar el tipo de interés que tenga incidencia en el sector.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 6 páginas totales
Descarga el documento