El compromís de cas, Ejercicios de Historia de España. Universitat de València (UV)
javier_mari_vercher
javier_mari_vercher

El compromís de cas, Ejercicios de Historia de España. Universitat de València (UV)

DOCX (17 KB)
3 páginas
1Número de descargas
2Número de visitas
Descripción
Asignatura: Història de la Corona d’Aragó, Profesor: Mateu Rodrigo Lizondo, Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UV
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 3
Descarga el documento

El compromís de Casp

El rei Pere IV el cerimoniós ( a CAT Pere III a València Pere II) morí en 1387 els seus fills heretaren la corona , encara que aquest acabà sense fills i s’heretà la corona al seu germà , Martí l’humà , la corona tenia únicament una descendència masculina que no incloïa a les dones . Hi hagueren bàndols nobiliaris i d’altres sectors socials que suposaven una lluita constant pel poder municipal , per exemple a la ciutat de València ( a València estaven dos bàndols : els Centelles i els Vilaragut).

Mort del rei Martí l’Humà el 1410 , tenia un fill Martí el Jove tingué dos fills més però no hi arribaren a la edat adulta . El seu fill finalment Martí el Jove morí el 1409 i deixà a son pare sense successió directa perquè no hi havia un hereu clar , Martí el Jove tingué dos fills però tots dos moriren d’infants . Hi havia un fill bastard , però aquest no tenia accés ni dret a poder ostentar la successió reial . Mort el rei el 1410 l’única solució que s’havia pres que ‘’es resolguera la qüestió successòria per justícia’’.

Mort el rei es presentaren quatre principals candidats a la successió . El rei Jaume I decret de successió encara vigent , transcrivia que succeïa primerament el mascles i que les dones també el tenien però indirectament perquè podien donar-li eixa corona a altre mascle.

1. Jaume d’Aragó , Comte d’Urgell – besnet d’Alfons IV d’Aragó (Línia masculina)

2. Alfons d’Aragó , duc de Gandia -net de Jaume II d’Aragó (Per Línia masculina)

3. Lluís d’Andjú i d’Aragó - nét de Joan I (Línia femenina)

4. Ferran , Infant de Castella – nét del rei d’Aragó Pere IV , (Línia femenina)

El problema presentat era molt greu perquè havia d’heretar el més pròxim a la línia de la Corona , però tot açò era més complicat perquè els dos candidats que van prendre més força foren el comte d’Urgell (L.Masculina) i Ferran de Castella (L.Femenina) , el comte d’Urgell no va aconseguir veure reconegut els seus drets , els aragonesos tampoc reconegueren els seus propis drets i a Catalunya no tingué suport , la baixa noblesa hi era contrària i també als nuclis urbans com a la capital de Barcelona , només fou recolzat a Catalunya per l’alta noblesa . Al Regne de València , sí que es reconegueren els drets successoris del comte d’Urgell , l’Ajuntament

de València , tenia influencies urgellistes , però un dels dos bàndols (Centelles) eren partidaris de Ferran De Castella , mentre que els Vilaragut volgueren a Jaume D’Aragó , es produí una forta divisió social també.

A més l’infant Ferran de Castella , era el més poderós econòmicament a Castella i hi era regent de l’anterior regne esmentat i les corts castellanes la atorgaren un impost que Ferran de Castella utilitzà per recolzar les seues intencions a la Corona d’Aragó.

Malgrat els més forts llaços de Jaume d’Aragó , L’Infant Ferran de Castella aconseguí la corona . Al Regne de València ,es produí la Batalla del Codolar . Exèrcit de València (Bellera) i l’exercit de l’infant Ferran que finalment guanyà davant les forces urgellistes , 3000 valencians morts a la batalla (tots ells naturals de la capital , de València) . El Papa Benet XIII (Pedro de Luna) era partidari de la candidatura castellana , el papa creia que l’infant de Castella seria per a ell una gran ajuda per a mantenir la corona papal , per tant tots els interessos malgrat els seus drets poc forts de successió es tornaven a favor de Ferran de Castella. El Papa trià a una comissió de compromissaris , i els no compromissaris nomenats per Aragó i que hi acceptaren tant valencians com catalans foren els compromissaris , Aragó : DomingoRam , FranciscodeAranda i Berenguer de Barxaidí Catalunya: P.Sagarriga , G. De Vallseca i Bernat de Gualbes i Regne de València : VicentFerrer , BonifaciFerrer i P.Bertran . Els no compromissaris imposats per Aragó no tenien un caràcter plural perquè el Papa tenia influència directa sobre cinc compromissaris . Els 3 compromissaris aragonesos a favor de Ferran , els de València dos Vicent Ferrer i Bonifaci Ferrer , P. Bertran s’abstení perquè sabia que hi estava perduda la causa i a Catalunya només un votà a favor de Ferran : Bernat de Gualbes els altres dos en contra , malgrat que el Papa tenia influències sobre Sagarriga , aquest votà en consciència en contra de Ferran de Castella. Ferran aconseguí 6/9 suports atorgant-li açò la majoria absoluta i la capacitat de regnar.

La dinastia dels trastàmara , acabà convertint la corona en un règim més autoritari a l’estil castellà . La dinastia castellana amb la victòria de Ferran s’instaurà còmodament a la Corona D’Aragó , fet que condicionà les decisions futures i històriques que van esdevenir a la

corona , canvi dinàstic amb conseqüències sobretot polítiques i també culturals.

COMENTARIDETEXT

Fixació : els documents originals no es conserven , autenticitat segura les copies que tenim en l’actualitat.

Discòrdia i divisió interna a Catalunya i Regne de València , el rei Martí l’humà no posà mai a ningú de principal candidat fet que produí el caos posterior , en el que els catalans tenen una forta responsabilitat.

Cinc dels nou compromissaris s’adhereixen al vot de Vicent Ferrer i dos només a favor de Jaume D’Aragó , el votdeSagarriga és curiós i a la vegada sincer ja que reconeix que l’infant Ferran és poderós i que té una capacitat de tota la unitat de la república (estat) mentre que els altres no , encara que els drets successoris dels altres candidats el condicionaven a no recolzar la candidatura de Ferran.

El vot de Sant Vicent Ferrer i dels altres quatre compromissaris és polític , a banda que el vot de Vicent Ferrer era importantíssim i condicionà potser el vot de la resta , creien que l’Infant de Castella és el més profitós per a mantindre la unitat de la corona que es veia sotmesa a una situació interna francament difícil.

‘’Más nosaltres rei havem’’ diu Sant Vicent Ferrer , referint-se a la situació interna , primalaraópolíticaalajurídica degut a la forta crisi interna i de la possibilitat de que la Corona d’Aragó s’hagués desintegrat.

comentarios (0)
No hay comentarios
¡Escribe tú el primero!
Descarga el documento