Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

El profeta comentari de text, Apuntes de Historia del Arte

Comentario de text de el profeta, una escultura del siglo XX creada por Pau Gargallo.

Tipo: Apuntes

2020/2021
En oferta
30 Puntos
Discount

Oferta a tiempo limitado


Subido el 15/04/2021

ivex_
ivex_ 🇪🇸

5

(5)

4 documentos

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El profeta comentari de text y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! EL PROFETA 1. FITXA TÈCNICA Títol: El Profeta Autor: Pablo Gargallo Cronologia: Primer terç del segle XX (1933-1936) Estil: Cubista amb influències expressionistes Tipologia: Escultura exempta Tècnia: Fosa Material: Bronze Dimensions: Grans dimensions (2,35 x 0,65 m) Localització: Museu Nacional Reina Sofía Madrid (abans). Museu Gargallo, Saragossa (ara). 2. CONTEXT HISTÒRIC 2.1. Època A Espanya, la proclamació de la segona república divideix el país en dos bàndols: esquerres i dretes. A Europa, després de la Primera Guerra Mundial es pateixen les conseqüències de la gran Depressió Americana dels anys trenta provocant una situació social i política inestable, en la que la democràcia perd terreny en favor de moviments totalitaris com el nazisme alemany o el feixisme italià. Durant aquest període, París és la capital cultural i artística d’Europa i el lloc on sorgiran moltes de les avantguardes que transformaran el món de l’art. 2.2. Autor Pablo Gargallo va néixer a Maella (Saragossa) el 1881. Els seus pares es van traslladar a Barcelona quan tenia 7 anys, per la qual cosa molts el consideren un escultor català. Va començar la seva formació artística en els ambients modernistes de l’època. El 1902 va guanyar una beca per anar a París. Quan va tornar a Barcelona va fer la seva primera exposició individual i va col·laborar amb Domènech i Montaner amb qui també va col·laborar decorant l’interior i l’exterior del Palau de la Música Catalana. El 1912 es va tornar a instal·lar a París, on va descobrir el cubisme analític de Picasso i Braque. 2.3. Estil L’obra de Gargallo, respon a un estil personal en el que fonamentalment podem observar influències cubistes i expressionistes. El seu estil es basa en la descomposició del volum en plans geomètrics, juxtaposant formes còncaves i convexes (cubisme), en la recerca de formes més pures, estilitzades i simbòliques, en la consideració de la forma escultòrica no com a imitació de la realitat sinó com un nou volum, i en la incorporació del ferro o les tècniques de soldadura. 3. ANÀLISI FORMAL 3.1. Descripció És una escultura exempta de bronze sense policromar feta a base de planxes de metall retallades, que ens mostra una figura masculina “dempeus” en posició frontal mostrant un gest d’advertiment. El braç esquerre agafa un bastó, mentre que l’altre s’aixeca i amb la mà oberta realitza un gest d’advertiment. Les cames robustes i fornides, estan separades i transmeten una forta sensació de fortalesa i estabilitat. El cos, que està realitzat amb pocs elements, sembla estar cobert amb una túnica de pell de xai. El rostre de caràcter asimètric està remarcat per la barba presenta la boca oberta en actitud de cridar. 3.2. Composició L’obra s’estructura al voltant d’un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. D’aquest eix surten les altres parts del cos, formant línies corbes, còncaves i convexes que creen clarobscurs. L’obra presenta una marcada verticalitat, resultat de la línia recta vertical que forma l’eix central i accentuada per la diagonal formada pel bastó que duu a la mà i la cama dreta. Aquestes rectes contrasten amb les línies corbes que formen l’espatlla, els braços i la capa que el cobreix. La composició doncs, és equilibrada entre línies rectes i corbes i entre zones còncaves i convexes. 3.3. Volum Gargallo juga amb el contrast entre l’espai i la matèria. Deixa buits els espais que teòricament haurien de ser més voluminosos i així aconsegueix donar més expressivitat. 3.4. Llum La llum penetra per l’interior de la figura on el joc de formes còncaves i convexes de les planxes de metall accentuen els contrastos de llum i ombra. 3.5 Ritme El contrast entre les corbes i les rectes i les formes còncaves i convexes donen a l’obra un gran dinamisme. 3.6. Temps HI ha una voluntat d’eternitat, ja que Gargallo no mostra un moment instantani, sinó que vol que l’obra vagi més enllà del moment concret. 4. ANÀLISI CONCEPTUAL 4.1. Tema El tema d’aquesta obra és el profeta, un element clàssic de la iconografia tradicional cristiana. Representa un home que transmet un missatge clar, decidit i qui té l’actitud de l’orador. 4.2. Significat El significat es relaciona amb el context històric i l’any en el que es va realitzar l’obra. Es podria considerar l’obra com una advertència sobre les dictadures, un avís sobre el futur. 4.3. Funció