Enginye, Apuntes de Física. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
sssarhanbb
sssarhanbb

Enginye, Apuntes de Física. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

11 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Ampliació de Mecànica Quàntica, Profesor: Marià Baig Aleu, Carrera: Física, Universidad: UAB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 11
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento

Descargado en:

patatabrava.com

CIENCIA POLITICA (UB)

TEMA 1: EL SISTEMA POLÍTIC

PROF. 17-18

Tema 2 : El poder, els poders

Poder: capacitat de determinar la capacitat d’altres persones, institucions... es a dir una entitat, persona te poder sobre un altre persona quan provoca un comportament sobre l’altre persona no hagués realitzar per ell mateix. En totes les societats el poder esta repartit de manera desigual.

- El poder formal es aquell tipus de poder que es un poder legítim, vol dir que es reconegut per les altres persones i entitats, poder legítim. En democràcia el poder formal es el poder de les institucions polítiques. Aquest poder ha de respondre a la voluntat de la majoria dels ciutadans . Aquest poder formal conviu, coexisteix amb tot un altre seria de poders, els poders informals.

Exemple: Parlament, Govern, representats polítics escollits pels ciutadans.

- Poders informals, son els que no han estat escollits per la ciutadania, per tant no son legítims, moltes vegades no son legals, son il·legals i conviuen amb el poder formal.

Exemple: Els diners que dona el poder econòmic, financer. El poder de les armes es un poder militar, les matèries primeres (petroli, gas, aigua...) es el poder energètic. Poder de la tecnologia. Poder de les creences, ideologies que mou a milers de persones. El “quart” poder, els dels mitjans de comunicació que influeixen molt en el explicar el que passa.

Un sistema polític millora en qualitat democràtica a mesura que aquestes dues variables es van complint, es van fent realitat.

La legitimitat fa referencia que nosaltres els ciutadans cedíem el poder a uns quants representants. Fa referencia a aquesta línia ascendent jeràrquica d’abaix cap a dalt. Aquella capacitat que te el sistema polític i els seus governants de generar confiança, considerem que els que estan a sobre nostre son persones que generen confiança perquè; Son persones ben preparades, amb formació. El segon requisit es ser persones honestes, persones que no s’els passa pel cap posar la mà a

la caixa. El tercer requisit es treballar en defensa del bé comú. Per tant legitimitat fa referencia a la capacitat que te el sistema, perquè te normes justes, de crear confiança respecte nosaltres. Un sistema es legítim quan els governants governen per convicció, no per amenaça. Es legítim quan els ciutadans i els governants hi ha una bona sintonia. Un sistema no es legítim quan es imposat a la força, quan hi ha una separació (divorci) entre la opinió majoritària dels ciutadans i com actuen els governants. No es legítim quan els governants actuen de manera no ètica.

Un sistema polític es eficaç quan dona resposta a les demandes dels ciutadans, quan millora les condicions de vida dels ciutadans, quan dona resposta. Hi ha problemes d’atur, de salut pública... Un sistema polític es eficaç quan redueix l’atur, quan redueix el nombre de morts en la carretera, quan genera progres: progres econòmic (crear riquesa), progres socials (reduir les desigualtats), progrés polític (que els drets polítics dels ciutadans s’amplïn, siguin una realitat pel màxim nombre de persones, que el dret a la llibertat no siguin paraules buides), progrés moral (els drets humans reconeguts pel text polític més important aprovat per la ONU, els drets humans han de ser efectius per totes les persones, que no sigui només un text amb bones intencions sinó que sigui realitat).

En que es diferencien els partits polítics democràtis amb els no democràtic? Quines característiques hauria de tenir sistema per denominar-se democràtic? Tema 3: Democràcies DEFINICIÓ

La democràcia com a forma de govern té nomes dos segles. Democràcies hi ha de molts tipus.

La democràcia es aquella forma de govern que es defineix el govern del poble i pel poble (per donar respostes als interessos del poble) i amb el poble.

El poder polític en democràcia te com a mínim tres característiques:

1. Es un poder delegat. Els del poder tenen el poder perquè nosaltres els ciutadans, l’hem delegat votant a les seleccions.

2. Per un temps limitat, temporal. 4 anys, després d’aquests 4 anys votem nosaltres.

3. Es un poder responsable. Els governants en democràcia no poden fer el que vulguin, han de respondre davant del parlament, de l’oposició, dels mitjans de comunicació, finalment han de respondre davant de nosaltres, els ciutadans.

Els governants (actualment) per aconseguir els seus objectius (programa de govern) tenen llibertat però al final de la legislatura tenen que passar comtes, del que van dir que feien al que han fet. En el segle XIX els representants polítics, les persones que eren elegides estaven subjectes a mandat operatiu, vol dir que estaven obligats a fer allò i de la manera, eren com un missatger.

El poder polític NO democràtic (una dictadura)

1. El poder polític es un poder d’una sola persona. 2. Un poder no elegit. No era escollit de d’alt cap a sota sinó al

revés. 3. Un poder il·limitat en el temps. 4. Poder no responsable. Els dictadors no van al parlament a

passar comtes. 5. No un poder delegat sinó imposat.

CONDICIONS PREVIES

Perquè en uns països ha costat tants anys que arreles la democràcia i perquè en altres països no hi ha manera de que s’estableixi? Quines son les condicions prèvies necessàries i quines impedeixen que la democràcia arrelin.

Socialment...

Una de les condicions es que hi hagi un nivell d’alfabetització, un nivell de cultura, que puguin llegir i escriure, un nivell d’educació que puguin comprendre el debat. L’alfabetització es un requisit indispensable.

Un segon element es que l’estat proporcioni un nivell de vida mínim per a tothom. Que tothom tingui un mínim vitals

coberts, que ningú es mori de gana. Assegurar la salut pública. Seguretat ciutadana. Per tant la pobresa extrema, les desigualtats, la desestructuració ciutadana son enemics de la democràcia.

El capital social. La tendència dels ciutadans a forma entitat, formar part de diferents organitzacions. Com més tendeixin les persones a participar de la vida cívica. Més fàcil arrela la democràcia. Exemple: Itàlia moltes diferències entre el nord i el sud.

La tendència dels ciutadans a participar en els afers públics, no només en les eleccions sinó coses que ajudin a millorar.

La forma econòmica del capitalisme es un element que incentiva la democràcia. Que hi hagi una forma d’organització econòmica, la existència d’un mercat fort ajuda al funcionament de la democràcia.

Que hi hagi fonts d’informació, mitjans de comunicació diversos i plurals, que no depenguin de l’estat, qui te el poder polític, que hi hagi llibertat de premsa.

Per últim, es evident que una democràcia arrela si hi ha uns ciutadans que vulguin una democràcia, es un factor decisiu perquè arreli la democràcia.

Políticament...

Els sistemes proporcionals incentiva que les minories tinguin representació parlamentaria, a diferencia dels sistemes majoritaris tendeixen cap a un bipartidista i exclouen les minories.

Les democràcies de concens, que intenten buscar els acords entre els diferents bans en el que hi ha una protecció dels drets de les minories dins dels sistemes, que busquen que el poder estigui repartit, faciliten mes la democràcia.

Els sistemes parlamentaris (Europa) en principi afavoreixen més la integració que no pas els sistemes presidencials.

MODELS DE DEMOCRÀCIA Examen

Democràcia formal: Concepció escèptica, molt poc ambiciosa, visió de democràcia procedimental, no te en compte els resultats. Visió elitista (la democràcia es massa important per deixar-la en mans dels ciutadans), visió legalista, estàtica.

1. Sufragi universal lliure i secret. Vota tothom sense por sense quaxions.

2. Que hi hagi eleccions lliures i competitives que es puguin presentar tots els partits. Igualtat de condicions, l’estat es neutre, l’estat no pot prendre partida, ni limitar el vot dels ciutadans.

3. Elegibilitat. No només votar sinó que tu puguis presentar-te perquè et votin.

4. La llibertat d’expressió. Que tothom pugui manifestar allò que pensa. Els diferents mitjans de comunicació, ciutadans e entitats puguin expressar lliurement el seu pensament.

5. Llibertat de reunió. Que tothom es pugui reunir de forma pacífica per debatre idees i després les pugui defensar.

6. La llibertat pet constituir partits polítics o afiliar-se al que existeixen.

7. Que hi hagi mitjans de comunicació plurals. Que no depenguin del govern, llibertat per informar. Llibertat nostre de escollir el mitjà que més ens agradi.

8. Que les institucions polítiques (parlament, govern) responguin a la majoria de les voluntat dels ciutadans d’aquest país.

9. Que hi hagi alternança en el poder. Qui està a la oposició per la majoria dels ciutadans pugui arribar en el govern.

10. Que hi hagi un estat de dret: Una sèrie de drets i de llibertats públiques assegurades per l’estat, tots els ciutadans hem de tenir aquests drets assegurats. Segon element, principi d’igualtat jurídica, tots els ciutadans som iguals davant de la llei. La tercera es la separació de poders, el poder legislatiu està en mans de unes persones concretes, diputats i

diputades), el executiu en mans del govern, el poder judicial en mans de jutges i magistrats (poder independent). El quart element es el principi de la legalitat, diu que la llei es fruit, conseqüència de la voluntat de la majoria dels ciutadans, ja no es la voluntat d’una sola persona.

Democràcia com un ideal: Lo important no son aquelles nou normes anteriors, només són instruments però no hi ha finalitat. Lo important d’aquest sistema democràtic es que creiï ciutadans cada vegada més lliures i cada vegada més iguals. Posa els ciutadans en el centre, confia en els ciutadans. La democràcia es un model perfectible. La democràcia es massa important per deixar-la en mans només dels polítics.

Tema 4: I. La política

NECESSITAT

Les societats contemporànies som societats morals, des de un punt de vista ideològic, polític. El pluralisme es una característica de totes les societats contemporànies, modernes. A totes les societats hi ha una pluralitat d’idees.

Perquè serveix la política?

La política serveix per viure en comunitat, viure junts els que pensem diferent, per posar ordre en aquests pluralisme ideològic, establir uns principis, normes de convivència. Si no hi hagués política seria como una selva, els mes forts sempre acabarien guanyant imposant la seva raó a la raó dels altres.

Per tant la política serveix per protegir les minories, respectar els drets dels més febles, en definitiva per intentar reduir al màxim les injustícies que hi ha en totes les societats.

La política serveix per millorar les condicions de vida dels ciutadans, per solucionar els problemes, perquè els ciutadans d’una ciutat visquin millor.

La política serveix per prioritzar les demandes, ciutadanes, socials, ciutadanes a les que han de donar una resposta els governs. Com que els governs no tenen fons per fer front aquestes demandes

prioritzen, y prioritzen depèn del partit polític.

(Algunes de les demandes poden ser: solucionar el atur, crear residencies per la gent gran, guarderies públiques, reduir les llistes d’espera per operar-te a la sanitat pública, invertir mes en sanitat perquè puguin atendre en mes temps perquè no donen abasta, la justícia es molt lenta, hi ha molt poques ajudes per el habitatge de la gent jove, hauria d’haver moltes més llengües al ensenyament públic, desigualtat entre homes y dones, ajudes a persones amb capacitat, ajuda amb gent malalta que no te medicació, invertir en investigació, invertir en polítiques mediambientals, ajudes als petits comercials).

Quan es parla de política es parla de dues idees que son oposades, de la grandesa i la misèria de la política.

La cara bona, la de la grandesa seria aquella que diu que la política serveix per a portar progrés a una societat:

“La política es la professió més noble que pot fer una persona, ajudar els altres” Max Weber.

1. Progrés econòmic: la política hauria de servir per crear riquesa i ocupació.

2. Progrés social: S’ha de crear riquesa però s’ha de repartir millor, intentar reduir les desigualtats, un pastís cada vegada més gran s’ha de repartir millor. Treballar per una igualtat d’oportunitats. Un deure dels governants es que tothom pugui accedir a una formació professional, que les diferencies econòmiques no representin un obstacle.

3. Progrés polític: la política haurà de servir per ampliar el màxim el nombre de drets, per democratitzar la societat, per remoure i superar els obstacles que hi ha a la societat que van en contra d’aquesta societat.

4. Progrés moral: Augmentar el màxim la legitimitat democràtica d’un sistema polític, fer realitat les promeses de la declaració universal dels drets humans. Ajudar al tercer món, als països amb problemes de nutrició, en el país hi ha prou riquesa perquè ningú mori de gana, defensar el dret dels infants per resoldre els conflictes que hi ha en el planeta. “La política es la professió més noble que pot fer una persona, ajudar els altres”

La misèria fa referencia a totes aquelles males practiques que es dediquen a la política (no generalitzar). Treure profit personal del lloc en que ocupes.

“Jo he vingut aquí per enriquirme”

CAUSES DE LA CRISI POLÍTICA

Causes històriques: Al llarg del segle XIX i XX a l’estat espanyol hi ha hagut una forta inestabilitat política, per la repressió física, per la violència de l’estat, pels cops d’estat, hi ha hagut un poder que malauradament ha tingut una base més autoritària que democràtica (dictadura Primo de Rivera, dictadura de Franco) encara hi ha moltes persones que han viscut mes en dictadura que democràcia. Els any 60 (Franco) son molts bons Europa però als anys 70 quan mort Franco y ha una crisi mundial. Aquells anys de la transició hi havia moltes expectatives de la democràcia, que ens portaria el paradís. El neoliberalisme polític (anys 80) comportava una sèrie de valors: individualisme, egoisme, alta competitivitat, la poca implicació de les persones en els afers públics.

Causes polítiques: Les promeses no complertes, governants que prometen molt però compleixen molt menys. El propi llenguatge dels polítics inintel·ligible, els forts dominis dels mitjans de comunicació per problemes complexes, la política ineficaç (el poder polític es menys fort que el poder financer).

Causes socials: L’amigiuisme, el favoritisme, l’ús personals de prorrogues públiques, l’arrogància, la prepotència, la corrupció dels governants i la seva impunitat, els que cometen aquests delictes no son acusats.

II. Els polítics

COM A CONVICCIÓ I PROFESSIÓ

Les democràcies son democràcies representatives. La complexitat de la política tendeix a la professionalització, per dedicar-te has de tenir unes virtuts.

Els representants polítics ni tots son uns lladres ni uns sants. Els dirigents polítics reflecteixen virtuts i defectes de la seva societat. Et

pots dedicar a la política perquè tu creus, per portar millora i a la vegada es compatible amb viure de la política com a professió.

A la política els hi demanem diferents coses: competència, formació, que estiguin preparats, un estatat, exempleritat, que donin exemple per superar la situació de crisi de la política han de donar bon exemple.

- La retribució. El polítics han de cobrar? Si, perquè si no cobressin els principis d’igualtat no podria ser efectiu. Estaríem impedint el accés als càrrecs públics a persones que no tenen recursos, només es dedicarien els rics. Però, quan han de cobrar? Els sous públics de l’estat espanyol son dels més baixos de la unió europea. El sou ha de ser digna, ni tant alt perquè la gent només vulgui dedicar-se per els diners però tampoc baix perquè ningú no es vulgui dedicar.

- Limitació de mandats. Una persona que ocupa un càrrec públic no el pugui ocupar de manera indefinida encara que hi hagin persones que el vulguin votar. Generalment aquest límit es de dos mandats (4+4). Mesura propi dels sistemes presidencials, no es pròpia dels sistemes parlamentaris, a mesura que augmenta aquest crisis política està més ben vist.

o Avantatges: s’obre la política a molta més gent, evites l’enquilosament (que els temes s’eternitzin, incentiu perquè els governants apliquin el seu programa governamental y executin el seu programa de govern.

o Inconvenients: perds líders polític amb el seu mandats presidencials que han governat, els governants son febles quan mes temps estiguin al poder més temptacions tindran de posar la mà a la caixa. Per últim, res i ningú pot assegurar que el governant que ve posteriorment serà millor que el que marxa.

- Regim d’incompatibilitats. Fa referència a que una persona d’un càrrec públic pugui comptabilitzar la feina d’aquest càrrec públic amb un de privat. Es bo? Depèn. Cal distingir de càrrecs representatius de càrrecs executius. En els primers casos es bo que hi hagi un nivell molt baix d’incompetibitat perquè una persona que aspiri a tenir un càrrec representatiu.

- Acumulació de càrrecs. Només estàn a favor d’aquests acumulació de càrrecs els que els tenen. Diuen que es bo perquè si una mateixa persona foneix el mateix temes en una mateixa institució. La democràcia es contraria a la concentració de poder, que una persona acumuli molt poder, el poder (diu la democràcia) quan en mes persones estigui repartit millor.

Tema 5: L’evolució històrica de l’estat

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 11 páginas totales
Descarga el documento