Enunciat PAC 1 Tanquem les escoles Papini, Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
marlluc
marlluc

Enunciat PAC 1 Tanquem les escoles Papini, Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

7 páginas
5Número de visitas
Descripción
Asignatura: Introduccio a les ciencies socials, Profesor: Jacint Creus, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 7
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento

- 1 -

Universitat Oberta de Catalunya

Aula

02.504 - Introducció a les ciències socials aula 1

PAC 1: TANQUEM LES ESCOLES

Inici:

25/09/17

Lliurament:

17/10/17

Solució:

30/10/17

Qualificació:

30/10/17

Recursos de l�activitat

Introducció

L’assignatura que anem a començar no és complicada, però sí que és complexa. Es tracta d’aproximar-

nos a l’estudi de les societats humanes tal com s’ha fet des de tres disciplines diferents: la Sociologia

, l’ Antropologia i la Ciència Política : tres àmbits d’estudi que són relativament moderns i que ens

forneixen reflexions, recursos i metodologies d’aproximació molt diferents, amb aquell denominador

comú, les societats humanes, que són la realitat i que tant costa d’interpretar. Un mateix fet o acció

social es pot analitzar des de qualsevol d’aquestes tres disciplines; i dintre de cadascuna d’elles s’han

produït munts de teories i de mètodes d’anàlisi: cap d’ells no és ni definitiu ni concloent; però, tal

com dèiem, ens obren camins per a una comprensió que sempre serà gradual i mai definitiva. Una

comprensió en procés per a una realitat en procés .

Des dels inicis del pensament il·lustrat fins a la configuració dels corpus disciplinaris de la sociologia,

l’antropologia i la ciència política (segles XIX i XX), es va configurar el tipus d’explicació dels fenòmens

socials característica de les ciències socials, que els considera com a quelcom sui generis, aliens a

explicacions teològiques i/o físico-naturals, amb límits produïts i reproduïts per les mateixes societats

que alhora els pateixen.

A partir de llavors i fins als nostres dies, la realitat que ens envolta es concep per part de les ciències

socials com una producció de la mateixa societat i s’hi estudia sota conceptes que intenten funcionar

com a escenaris de producció dels fenòmens socials: cultura, estructura, funció, institució , fet social ,

acció social i fins i tot el mateix concepte de societat (tal i com ens mostra la introducció dels materials

de l’assignatura). En aquest sentit, aproximar-nos als conceptes fonamentals de les ciències socials

és l’objectiu fonamental del mòdul i de l’activitat.

- 2 -

Tanmateix, el sentit comú que a diari fem servir per tal d’apropar-nos a la realitat mai no considera el

punt de vista de les ciències socials o si el fa servir li atorga un cert caràcter de naturalesa. Per exemple,

la noció de família com a “base fonamental de la societat” va ser una afirmació d’August Comte, pioner

de la sociologia, quan la família burgesa emergia com a estructura basal del nou ordre social. Tot i que

la societat postmoderna ha canviat i fins i tot ha produït canvis fonamentals a l’estructura familiar,

aquesta frase encara roman com a veritat transcendent, és a dir, com a natural i generalitzada a

qualsevol context. Però el concepte de família difereix segons la cultura a què ens referim.

En aquesta PAC farem una petita aproximació conceptual a una de les institucions més

naturalitzades del nostre temps, com és el cas de l’ Educació , a partir d’un text de Giovanni Papini

, Chiudiamo le scuole!, tot intentant fer servir els conceptes del mòdul 1; i, d’aquesta manera,

atorgar-li un nou sentit com a fet produït en una època i un context concrets.

Materials i tasques

 

1.- el Mòdul 1 de l’assignatura:

RAMÍREZ Dorado, Sagrario Sorgiment i Fonaments bàsics de les ciències socials Barcelona, UOC, 2009

   

El mòdul 1 de l’assignatura ens introdueix a les ciències socials, fent especial referència al punt de

vista de la sociologia i de l’antropologia. Ens mostra la relació que hi ha entre els processos històrics

considerats fites de la modernitat , com ara la industrialització i la colonització, i l’emergència de les

ciències socials com a producte d’un coneixement també modern, nou i secular. Aquests processos

han anat generant canvis radicals tant al si de les societats com a les seves relacions amb d’altres

comunitats, fins al punt que la generació de nous coneixements va ser indispensable per tal de

comprendre, explicar i fins i tot controlar els efectes d’aquestes onades expansives de canvi social.

  2.- un text curt de Giovanni Papini :

 Es tracta de Chiudamo le scuole!, escrit per aquest autor el 1914, tot i que farem servir la traducció

d’una edició de 1996:

TANQUEM LES ESCOLES! trad. de Jacint Creus (document adjunt a l’enunciat de la PAC)

 

- 3 -

 

Giovanni Papini (1881-1956), ateu i escèptic, es va passar la seva vida infantil llegint a la biblioteca

dels seus pares i a les de molts amics. Es va fer, doncs, una formació pròpia, a partir de la curiositat, la

memòria i la dedicació, que el va menar envers l’estudi de moltes escoles filosòfiques, que va criticar

amb molta agudesa al seu llibre Il crepuscolo dei filosofi , publicat el 1903, que va generar una gran

polèmica pel seu to revolucionari, erudit i brillant. Tot i que va escriure obres de gèneres molt diferents,

se’l va conèixer sobretot com a polemista, amb escrits molt apassionats i que se solen considerar

intuïtius més aviat que científics.

 I com que nosaltres volem ser educadores socials, establirem, per iniciar l’assignatura, una polèmica

amb aquesta seva obra, tan curta però plena de conceptes i d’idees que l’autor justifica en el rerefons

dels sistemes repressius que té la societat per al control dels individus i grups que la conformen. Ho

és, l’educació? El text, en tot cas, mira de posar en evidència les diferències de cosmovisió entre dues

(o més) parts d’una mateixa societat, que diuen formar una unitat però que sovint s’expressen amb

discursos i conceptes entrecreuats i contradictoris, cadascuna a la seva manera (cada societat i cada

grup creen els mots i les expressions que necessiten, i també determinen els contextos adequats

per a utilitzar-los). Conceptes, doncs, com ara alienació, amor, autoritat, bogeria, canvi, càstig,

comunitat, consens, control, desviació, difusió, dol, dominació, educació, emoció, enyor, escola, esperit,

estatus, estratificació, estructura, etiquetatge, família, fet, funció, identitat, ideologia, institució,

interacció, justícia, legalitat, legitimitat, limitació, llibertat, marginació, memòria, mort, norma,

oralitat, organització, poder, presagi, racionalitat, record, religió, ritu, rol, silenci, símbol, supervivència,

universal, valor(s), verí, violència , etc., seran adients a aquesta activitat i no sempre tindran els

mateixos significats. 

Giovanni_Papini.pdf

El debat que cal seguir:

 L’escola, com qualsevol activitat que permet que algú s’hi guanyi la vida, serveix els interessos de qui

paga les despeses. En el cas de la tan lloada escola pública, qui paga les despeses és el Ministeri o la

Conselleria corresponent, o sigui l’Estat. Fins la podríem anomenar escola d’Estat . L’escola d’Estat

sembla que s’estigui morint, o almenys que s’estigui desarticulant. Aquesta escola, que durant anys

ha servit perquè l’Estat tingués tota la mà d’obra que li calia, ara posa en dubte els seus fonaments:

l’ obligatorietat (tothom ha de passar per l’escola) i el mèrit (només els que l’aprofitin més han

d’esdevenir classe dirigent). Després d’haver desenfornat milions de persones amb els títols més

diversos, ara l’Estat declara amb candidesa que no sap què fer-ne, de tanta gent, i que en endavant

el criteri pedagògic serà un altre: qui pugui pagar, tindrà accés a la formació; els altres... que es fotin.

Potser és una mica brutal, però pot ser la base d’una presa de consciència. L’educació torna a ser

cosa dels que hi estan directament interessats; i, per als que deixin de lamentar-se i d’exigir a les

Institucions, es poden obrir camins insospitats.

- 4 -

El text de Papini, evidentment, no serveix només per discutir sobre les relacions entre grups socials,

el del coneixement autèntic i «l’altre» que es dóna per descomptat, per «regulat», malgrat que no hi

ha grups socials sense normes: el text conté elements i reflexions sobre la societat sencera, i sobre

el(s) sistema(es) de poder (Sociologia, Antropologia, Ciència Política), i de moment el farem servir

com a excusa per al Debat, juntament amb el contingut del Mòdul 1. Podem discutir sobre allò que ens

explica l’autor, el seu simbolisme i els seus significats. Però mirarem de centrar-nos sobretot en aquests

aspectes:

 - els conceptes esmentats a l’apartat anterior, i d’altres que cadascú trobi en el Mòdul 1, tractats

sempre no pas com a elements individuals sinó com a parts d’una estructura social.

 - les normes socials que cadascun dels integrants de la societat ha fet seves, i per què els protagonistes

les accepten, no les accepten o bé en canvien el significat i/o el contingut.

- fins a quin punt aquestes normes socials limiten els protagonistes; i les experiències orals i factuals, a

vegades ingènues, de cadascuna de nosaltres en un context que, recordem-ho, abans era fosc i hostil

per part de la classe dirigent en relació a les possibilitat educacionals de la majoria.

 - fins a quin punt i per què fracassen els sistemes escolars en la seva integració a la ciutat, i fins a quin

punt aquest concepte es pot considerar  universal .

 - fins a quin punt hem de considerar cada grup social com una institució formativa o repressiva,

continuació o trencament de la família, adaptadora o excloent, forjadora del poder o de llibertat; i fins a

quin punt aquestes reflexions es poden aplicar també a l’Educació Social.

 - quins són els conceptes sociològics presents en el mòdul 1 que el text de Papini ens pot ajudar a

exemplificar, a comprendre o a contrastar.

La intervenció de cada estudiant en el DEBAT és voluntària, i hi pot participar sense que hi hagi un

màxim d’intervencions. Cadascuna d’aquestes intervencions individuals ha de tenir una extensió

màxima de 300 mots. No es presentaran en forma de document adjunt, sinó dintre del mateix cos

del missatge. Recordeu que es tracta d’un DEBAT: cal que hi hagi, necessàriament , intercanvis

d’idees, fils de discussió, paral·lelismes, contradiccions, etc. No es tindran en compte, per a la nota,

ni les aportacions buides de contingut, o repetitives, ni tampoc aquelles d’estudiants que no hagin

intervingut com a mínim cada tres dies, des del 25 de setembre fins a l’17 d'octubre . El mateix dia 11

el DEBAT quedarà tancat per tal que pogueu redactar el treball individual obligatori previst en l’apartat

següent.

Treball que cal presentar

Amb els antecedents de les ciències socials i de la sociologia (mòdul 1) i amb els conceptes fonamentals

(text de Papini i Debat) al cap, hem de triar tres frases de la columna “A” de la següent taula, i les hem

- 5 -

d’explicar a partir  de tres conceptes de la columna B. Això, que són 3 explicacions per frase triada, vol

dir que no hi ha relacions prefixades entre la columna A i la columna B. Les frases de la columna A es

poden explicar de moltes maneres segons els conceptes de la columna B.

 

  A B

1. Malfiem-nos d’aquests establiments grandiosos on molts homes es tanquen o són tancats. Presons, Esglésies, Hospitals, Parlaments, Casernes, Manicomis, Escoles, Ministeris, Convents. Aquests edificis públics són de mal averany

1. Estructura social, estratificació social, classe social, status i rol i estructures de parentiu

 

  2. En canvi, ¿què han fet els nens, els nois, els adolescents i els joves, perquè dels sis fins als deu, als quinze, als vint, als vint-i-quatre anys, els tanqueu tantes hores al dia a les vostres blanques galeres per fer patir el seu cos i espatllar el seu cervell?  

  2. Cultura, normes i valors  

  3. No és, per la seva naturalesa, una creació, una obra espiritual, sinó un simple organisme i un instrument pràctic. No inventa els coneixements, sinó que presumeix de transmetre’ls. I ni tan sols compleix bé aquesta funció - perquè els transmet malament o bé, quan els trasmet, com que entortolliga i encartona els cervells receptors

  3. Autoritat, poder i ideologia  

  4. Llibertat per aprendre alguna cosa de veritat, perquè hom no aprèn res d’important de les lliçons sinó dels grans llibres i del contacte personal amb la realitat. En la qual cadascú s’insereix a la seva manera i tria allò que li és més adequat en lloc de sotmetre’s a la manipulació dissecadora i uniforme de l’ensenyament.  

  4. Conflicte social, consens social, canvi social i canvi cultural  

5. Els mediocres que a la seva vida arriben a fer una carrera honrada i normal i fins i tot a assolir una certa fama, han estat sovint els «primers» de la classe.

5. Control social, desviació, anomia i aculturació  

  6. Cal tancar les escoles - totes les escoles. De la primera a l’última. Llars d’infants i parvularis; col·legis i residències; escoles primàries i secundàries; instituts de batxillerat i instituts politècnics; universitats i acadèmies; escoles de comerç i escoles de guerra; instituts superiors i escoles d’aplicació; escoles tècniques i de magisteri. Arreu on algú pretengui ensenyar a algú altre, cal tancar la botigueta...

  6. Socialització i identitat social  

         

   

Per tal de fer l’anàlisi s’ha de consultar el text sencer d’on provenen aquestes frases, tot intentant

capturar el seu esperit i així assolir una millor argumentació dels conceptes triats. En el mateix sentit,

és molt important justificar l’ús d’un concepte o d’altre, també en atenció a la seva explicació al mòdul.

 Acabareu el treball amb una reflexió final on es vinculin els sentits sociològics que hi ha al darrere de la

Institució de l’Educació, tal i com n’heu analitzat, i una reflexió sobre la manera en la qual s’inseriria la

Educació Social dins d’aquesta realitat institucional.

- 6 -

Indicacions

Aquesta activitat s’ha fer individualment, i és obligatòria per tal de poder prosseguir amb

l’Avaluació Continuada.

Consta d’una part de DEBAT (del 5 a l’11 d’octubre), amb una extensió màxima aproximada de 300

mots per aportació, que és de caràcter voluntari i que servirà per augmentar la nota de la PAC; i

d’una part de redacció d’un TREBALL individual final (fins al 17 d’octubre), de caràcter obligatori i

d’una extensió màxima aproximada de 2500 mots.

Criteris d'avaluació

• Si es lliuren per error PACs d’altres assignatures o en blanc seran avaluades amb un «No Presentat». En aquests casos, si s’ha superat la data límit de lliurament no donarem més temps per lliurar la PAC d’aquesta assignatura. Si us plau, reviseu que efectivament lliureu la PAC que correspon a aquesta assignatura.

• Per avaluar el vostre aprenentatge és molt important que en les vostres PACs quedin identificades clarament totes les cites. També les cites que s’extreuen dels mòduls del material didàctic, d’altres publicacions, del debat o fòrum de l’aula o de qualsevol altre espai on-line, així com d’altres materials com ara PACs antigues, etc., han d’aparèixer degudament identificades, emmarcades entre cometes i adequadament referenciades (com a mínim hi han d’aparèixer les dades següents: autor, any de publicació, títol de l’obra, pàgine(s) citade(s)).

• Les fonts que utilitzeu per fonamentar els vostres arguments, encara que no siguin cites literals, han d’estar també referenciades adequadament.

• Per poder valorar l’evolució de l’aprenentatge dels i de les estudiants és indispensable que els treballs siguin ORIGINALS d’acord amb els criteris esmentats anteriorment. Les activitats i les proves finals que es considerin NO ORIGINALS perquè hi manquin referències, atès que això faria impossible l’avaluació en termes d’aprenentatge de l’estudiant, comportaran qualificar la PAC corresponent o tota l’Avaluació Continuada amb una nota més baixa o amb una D, a criteri dels responsables de l’assignatura. En cas de reincidència, la UOC aplicarà sancions disciplinàries.    

• No es poden modificar els enunciats de les PACs sense un acord previ amb el/la consultor/a.

• El treball que es presenti ha de respondre a les peticions explicitades en els enunciats de les PACs i fer referència EXPLÍCITA a les lectures i materials obligatoris per a la seva realització.

• No cal escriure-hi resums dels textos, sinó EMPRAR correctament els termes teòrics que es proposen en la bibliografia obligatòria per fer anàlisis personals i situades.

• S’avaluarà positivament l’ús adequat i argumentat dels conceptes que l’assignatura ofereix com a indicadors del nivell d’anàlisi aconseguit.

• És imprescindible que l’expressió escrita sigui clara i comprensible perquè és l’única manera amb la qual podem valorar el domini que hàgiu adquirit dels conceptes de l’assignatura. Per tant, si en el textos apareixen usos antagònics, s’han justificar.

• Heu de presentar un posicionament personal en cadascuna de les vostres activitats, amb la respectiva argumentació teòrica.

• La metodologia crítica ha de ser rigorosa; per tant és molt important que sempre expliqueu molt bé per què i sobre la base de quins elements i de quina manera fonamenteu les vostres crítiques. Així, heu d’evitar fer afirmacions

- 7 -

generalitzadores en les vostres anàlisis i justificar les afirmacions que esteu fent. Per exemple: no és correcte dir «el text que he llegit és clarament androcèntric», sense més explicacions; sinó que cal explicitar les raons de les pròpies afirmacions dient, per exemple, que «en el punt on es parla del comportament de les dones es pot apreciar una actitud androcèntrica, donat que l’anàlisi proposada analitza les dones a partir del concepte de normalitat definit sobre el model masculí …».

• En el cas que la lectura que feu d’un concepte sigui diferent de la presentada en el material obligatori, cal demostrar haver entès les propostes dels autors de referència; després d’això, és possible explicitar i justificar una concepció diferent.

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 7 páginas totales
Descarga el documento