eTema 20, Apuntes de Farmacia. Universitat de Barcelona (UB)
mariaaaabc
mariaaaabc

eTema 20, Apuntes de Farmacia. Universitat de Barcelona (UB)

5 páginas
4Número de visitas
Descripción
Asignatura: Immunologia, Profesor: M. Azucena Salas (Im, Carrera: Farmàcia, Universidad: UB
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 5
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento

Tema 20: Immunologia del trasplantament

 L’òrgan més fàcil de trasplantar és el ronyo. Però existia un rebuig.

 Fins als anys 80 (quan es va incorporar la ciclosporina) va ser quan es va disminuir el

rebuig.

Ciclosporina: immunosupressor, bloqueja la calmodulina (alliberació de calci, si hi ha molt calci la

cèl·lula s’activa). Necessitem una senyal per obrir els canals de calci, i activen un factor de

transcripció (NFAT) que va al nucli i activa els limfòcits T.

Resultat: inhibir la producció de limfòcits T i així s’inhibeix la resposta immune per part del nostre

cos.

NOMENCLATURA

Autotrasplantament: d’una part del cos a una altra.

Al·lotrasplantament: entre parts iguals de persones diferents de la mateixa espècie.

Isotrasplantament: entre individus genèticament idèntics (bessons)

Xenotrasplantaments: altres especies.

LLEIS DEL TRASPLANTAMENT (memòria)

El rebuig es produeix molt més ràpid si ja s’havia rebutjat abans.

RECONEIXEMENT AL·LOGÈNIC

Gens més diferents: HLA. És com un codi de barres, cada persona els té totalment diferents, i és

una dotació que no varia amb el pas del temps.

Trasplantament d’un ronyo: el ronyo (o qualsevol altre òrgan) té els seus propis HLA (per part del

donant). Seran les proteïnes més diferents que tindran.

El blau té un repertori de limfòcits T amb TCR, que han patit un procés de selecció (timus). No ens

interessa que l’afinitat amb el MHC sigui massa alta, sinó sempre estarà responent davant d’un

MHC, volem que sigui antigen-específic. És l’antigen qui ha de donar l’especificitat.

TCR amb alta afinitat al timus els elimines.

Però per al ronyo blau ara arriba un ronyo vermell, amb TCR que mai ha vist. Necessitem que els

TCR identifiqui HLA.

Reconeixement directe: unió del blau i el vermell, TCR del blau es troben amb cèl·lules que expressen

MHC i es produeix una unió inespecífica. Fa una

resposta davant el MHC. Normalment és MHC de

classe I, es fa una resposta citotòxica contra el ronyo.

Les cèl·lules al·loreactives (les que estan al limfòcit T)

són les que reaccionen amb les MHC: rebuig agut.

LA PRESENTACIÓ LA FA EL DONANT

Mitjançant ciclosporina és pot evitar la resposta.

Reconeixement indirecte: les molècules de MHC que presenta són les del receptor. És un reconeixement antigen específic. Hi ha una afinitat amb l’antigen del donant. Cèl·lules

presentadores del receptor que processen fragments de cèl·lules de l’òrgan que ha arribat.

És un procés molt més lent.

LA PRESENTACIÓ LA FA EL RECEPTORRebuig crònic. Es rebutja al cap d’anys.

Causa fibrosis (teixit crònicament

inflamat, s’acumula fibra en el teixit i es

perd la seva funció). És antigen

especifica ja que són antígens que no són

de la pròpia persona, i és una interacció

amb el seu MHC (que no està presentant

les seves cèl·lules).

BASES IMMUNITÀRIES DEL REBUIG

El transplantament es rebutjat mitjançant la resposta de citocines que activen o limfòcits T o B, i

macròfags. Les cèl·lules Th activades per APC alliberen limfocines:

 IL-2 i IFN-γ activen cèl·lules TH

 IL-2, IL-4, IL-5 activen cèl·lules B

 IFN-γ activa macròfags.

TIPUS DE REBUIG

1. Rebuig híperagut: minuts després del trasplantament. Per anticossos pre-formats contra

antígens ABO o MHC naturals o induïts (transfusions, embaràs o trasplantaments previs).

S’estaria activant el sistema del complement i es destrueix, a part promou inflamació. Els

vasos es moren immediatament i estaríem perdent un òrgan. Està mediat per un anticòs

preformat a la sang del receptor. S’ha de prevenir testant abans el donant.

2. Rebuig agut: té lloc dies o setmanes després; activació primària de cèl·lules T.

3. Rebuig crònic: mesos o anys; causes poc clares (anticossos, immunocomplexos, resposta

cel·lular lenta); fibrosi i pèrdua d’estructura tissular normal; causa principal actual de

pèrdua de l’empelt.

PREVENCIÓ DE L’EMPELT: HISTOCOMPATIBILITAT

 Compatibilitat antígens ABO (grup sanguini)

Tipatge HLA: es mira la compatibilitat en els al·lels més

polimòrfics:

 Màxima coincidència al·lels HLA-donant/receptor

 Compatibilitat HLA-A, HLA-B, HLA-C

En funció del tipus de trasplantament es pot fer, però no

sempre. (per exemple en un accident de cotxe no podem

guardar els òrgans eternament si estan en bon estat. S’ha de

fer el trasplantament ràpidament).

Cross-match: per a detectar la presència d’anticossos

al·loreactius. Veure si la sang/sèrum (amb anticossos del

receptor) respon davant el donant. Necessitem la presencia

de complement (complementen els anticossos per matar

cèl·lules).

Cultiu limfocitari mix: capacitat de resposta dels limfòcits del

receptor en front dels antígens expressats en els limfòcits del donant. Si la resposta és

baixa hi ha un bon pronòstic de supervivència de l’empelt. Només es fa en els casos de

trasplantaments del moll de l’os. S’irradien les cèl·lules del donant, ja que no volem que

responguin sinó només que presentin. Impedim la seva proliferació.

Si els HLA són diferents, les cèl·lules T del receptor proliferaran (incorporen timidina al

DNA).

AL·LOTRASPANT I AUTOTRASPLANT

Exemple més clar és el del moll de l’os.

Lo millor és un trasplantament al·logènic

del moll de l’os.

Després d’una quimioteràpia ens

interessa tornar a aportar cèl·lules mare,

ja que estem immunosuprimits.

XENOTRASPLANTAMENT

Font il·limitada d’òrgans (actualment

depenem de donants morts)

Problemes:

 Rebuig hiperagut

 Compatibilitat anatòmica

 Infeccions desconegudes (víriques)

Porquet transgènic expressa proteïnes reguladores del complement, com el DAF (inactiva la C3

convertasa, i per tant tot el sistema del complement).

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento