¡Descarga examen final de roma y más Apuntes en PDF de Derecho Romano solo en Docsity! Exercici 3 examen final Art de Roma i l’Antiguitat Tardana Anna Parra Mayolas, Grup C1 Pregunta B: El camí devers l’abstracció escultòtica: del neoclacissisme de la dinastía Julioclàudia a la simplificació de formes del segle IV. Una de les qüestions més importants i notables de l'escultura durant l'imperi romà, és el conjunt de canvis estilístics i tècnics que van donant-se a terme amb el pas de les diferents dinasties, a continuació faré una síntesi cronològica dels aspectes generals que caracteritzen cada un d'aquests períodes a nivell escultòric. La dinastia Julioclaudia és probablement la més clàssica a nivell estilístic, es caracteritza per una gran idealització de les figures (molt similar al model d’idealització grega, però amb alguns aspectes realistes), la idea d’eterna joventut serà la que predominarà en la representació dels diversos emperadors com ara bé Neró o Tiberi, però el principal model d’aquest concepte és August, el qual serà representat molts cops seguint el model clàssic del Dorífor de Policlet. Els grans exemples d’escultura durant la dinastia Julioclàudia seran els relleus de l’Ara Pacis i la Gemma Augustea. Pel que fa a la següent dinastia, la Flavia, trobem una plàstica que comença a deixar de banda la idealització de les faccions i s'opta per un realisme que plasma l'edat i l'envelliment, aquest s'anomena Realisme Tardorepublicà i predomina en la major part de retrats dels emperadors d'aquesta dinastia, sobretot als retrats de Vespasià. En quant als relleus més destacables de l'època tenim els relleus de l'Arc de titus i els Relleus de la Cancelleria. La dinastia Antonina comença a introduir més canvis estilístics. A nivell de retratística, al marge de la qüestió dels trets facials dels personatges comencem a veure petits canvis en l'elaboració formal de les escultures, un d'aquests canvis es du a terme a partir del govern d'Adria, on veiem com els ulls dels retrats s'emfatitzaran amb la representació d'un foradet marcant la nineta dels ulls, i es començarà a retratar als emperadors amb barba, fet que canviarà l'estereotip d'home rasurat que es va dur des de l'època d'Alexandre Magne. A nivell de relleu, aquest s'anirà profunditzant cada cop més i serà molt més fàcil de diferenciar tots els detalls, com ara bé a la columna de Marc Aureli, també veiem la introducció de la tècnica del plec en negatiu als relleus de l'Hadrianeum, la qual reforça aquesta idea de relleu cada cop més profund. També és important recalcar l'estil narratiu que havia començat amb la columna trajana d'una manera més subtil però que ja havia suposat en un canvi notable amb la
