Examenes y correccion Selectividad todos los años economia de la empresa, Exámenes selectividad de Economía de la Empresa
WANHEDASWAN
WANHEDASWAN

Examenes y correccion Selectividad todos los años economia de la empresa, Exámenes selectividad de Economía de la Empresa

807 páginas
15Número de visitas
Descripción
PDF con todos los examenes de selcetividad junto con la correccion de economia de empresa
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 807
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 807 páginas totales
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 807 páginas totales
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 807 páginas totales
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 807 páginas totales
( ) Generalitat de Catalunya Convocatoria 2018 SUD Consell Interuniversitari de Catalunya Oficina d'Accés a la Universitat Proves d'accés a la universitat Economia de l'empresa Serie 1 Qualifica ció Exercicis Suma de notes parcials Qualificació final Etiqueta de l'alumne/a Ubicació del tribunal Número del tribunal Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a Responeu a CINC dels sis exercicis segiients. Cada exercici val 2 punts. En el cas que respongueu a tots els exercicis, només es valoraran els cinc primers. Exercici 1 L'empresa Adda, SA presenta les dades comptables segients: Concepte Import (milers de €) Concepte Import (milers de €) Actiu corrent 1.000 Despeses financeres 32 Actiu no corrent 2.000 Existéncies finals de mercaderies 40 Altres despeses d'explotació 30 Existéncies inicials de mercaderies 50 Altres ingressos d'explotació 200 Import net de la xifra de negocis 1.100 Amortització de Pimmobilitzat 50 Ingressos financers 2 Compra de mercaderies 300 Passiu corrent 700 Despeses de personal 200 Passiu no corrent 1.000 1.1. A partir d'aquestes dades, i tenint en compte que Pimpost sobre beneficis és del 30%, elaboreu el compte de pérdues i guanys d'Adda, SA. [1 punt] 1.2. Calculeu i interpreteu la rendibilitat de les vendes de Pempresa. [0,25 punts] 1.3. Observeu la figura segijent, en qué es representa gráficament el balang de la companyia Borja, SA: Patrimoni net Actiu no corrent Passiu no corrent Passiu corrent Actiu corrent Compareu la situació financera a curt termini d'Adda, SA i Borja, SA, i proposeu, si és possible, solucions de millora per a les dues empreses. [0,75 punts] Exercici 2 L'empresa BeteSA presenta la informació comptable segient al final de Pexercici: Concepte Import (€) Concepte Import (€) Bancs 4.000 Equips per a processos d'informació 40.000 Caixa 2.000 Inversions financeres a llarg termini 50.000 Capital social 72.000 Investigació i desenvolupament 5.000 Clients 2.000 Maquinaria 10.000 Comercials 8.000 Proveidors 4.000 Creditors per prestació de serveis 20.000 Proveidors d'immobilitzat a llarg termini 2.000 Deutes a llarg termini amb entitats de crédit 32.000 Reserva voluntaria 5.000 Deutors 7.000 Resultat de Pexercici ? OBsERVAcIÓ: Tot i que els comptes de 'immobilitzat es presenten pel seu valor comptable net, cal considerar que Pimport de Pamortització acumulada de 'immobilitzat material és de 4.000€. 2.1. Presenteu el balans de situació ordenat per masses patrimonials i calculeu el resultat de Pexercici. [1 punt] 2.2. Calculeu la rátio de liquiditat i interpreteu-ne el resultat. [0,25 punts] 2.3. A partir de la informació que facilita Penunciat, esmenteu i definiu el finangament intern i extern a llarg termini d'aquesta empresa. [0,5 punts] 2.4. Segons linforme d'un técnic del departament d'inversió i finances, «l'empresa es plan- teja dur a terme un projecte d'inversió expansiva. Pel que fa al financament del projecte, es valora la possibilitat de fer una ampliació de capital, de manera que es recorreria al finangament alié». Considereu que hi ha algun error conceptual en Pinforme del técnic? Argumenteu la resposta. [0,25 punts] Exercici 3 La Martina Solc ha heretat del seu avi una nau industrial ubicada al Valles. Malgrat que ha rebut diverses ofertes de compra per aquest espai, s'está plantejant obrir-hi un negoci. Com que és amant de la cuina casolana, dubta entre oferir serveis de catering per a escoles o per a empreses. Ha calculat que el cost de la inversió inicial seria de 110.000 € en tots dos projectes. La taula segúent mostra la previsió de fluxos de caixa nets (FCN) de les dues opcions per als propers dos anys, així com els valors residuals al final de la vida dels dos projectes. Els imports estan expressats en euros. Projecte FCN (any 1) FCN (any 2) _ Valor residual Catering per a escoles 56.000 60.000 72.000 Catering per a empreses 59.000 50.000 74.000 El cost de capital és del 7%. 3.1. Quin dels dos projectes empresarials aconsellaríeu a la Martina seguint el criteri del valor actual net (VAN)? Argumenteu la resposta. [0,5 punts] 3.2. Aplicant el criteri estátic del termini de recuperació (o payback), quina alternativa s'hauria d'escollir? [0,25 punts] 3.3. Per a cadascun dels dos projectes, podem dir que la taxa interna de rendibilitat (TIR) supera el cost de capital? Per que? Expliqueu qué és la TIR. [0,5 punts] 3.4. 3.5. La Martina ha desestimat un projecte d'inversió que consistia en un servei de catering per a cases de colónies amb una TIR del 6 % i un VAN negatiu. Raoneu si ha pres una bona deci: [0,25 punts] En Pau, un amic de la Martina de tota la vida, disposa de 110.000 €, la mateixa quantitat que ella necessita per a la inversió inicial. Ha pensat d'invertir-los durant dos anys en un fons d'inversió amb una rendibilitat anual mitjana del 7%. La proposta d'inversió d'en Pau és millor que els projectes que valora la Martina? Justifiqueu la resposta. [0,5 punts] Exercici 4 4.1. Indiqueu si les afirmacions segijents són vertaderes o falses. Si són falses, expliqueu per qué. — [1 punt] a) Les pimes aconsegueixen reduir costos de fabricació i tenen més facilitats per a exportar els productes que elaboren. b) Les empreses que volen donar als seus productes unes característiques específiques que els facin únics perqué aixo els suposi un avantatge competitiu usen una estraté- gia de lideratge de costos. c) Com més informació es tingui sobre estructura de costos de l'empresa client o pro- veidora, més poder de negociació es tindra, ja que se sabrá més bé com es pot forcar una baixada de preus. d) L'avantatge competitiu és el conjunt de característiques externes a Pempresa que fa que aquesta tingui una posició d'avantatge davant dels seus competidors. e) Les economies d'escala representen un aHicient important per a les empreses noves que volen accedir per primera vegada a un mercat madur. 4.2. Cafe Exprés és una gran empresa que produeix i distribueix capsules de café en mono- dosis elaborades amb alumini. Té acords de collaboració amb altres empreses per a fabricar les cafeteres i disposa d'un 6 % del capital social d'una d'aquestes empreses. Tot i aixó, de la producció de capsules se n'ocupa exclusivament Café Exprés. La materia primera básica que utilitza prové de diversos paisos de América Central. L'empresa ha incrementat la capacitat productiva i, en Pactualitat, té tres fabriques situades a Europa ia América. D'altra banda, ha aconseguit crear una xarxa de més de quaranta botigues propies distribuides per Europa i América, vuit de les quals són a Catalunya. Café Exprés adapta els gustos del café a la tipologia de clients de cada país. Amb aixó pretén crear una imatge de marca i exclusivitat i acostar-se al públic objectiu. En aquest sentit, les filials exteriors disposen d'un nivell d'autonomia elevat per a adaptar-se al mercat local, més enllá del qual no transcendeix la seva activitat. a) Es tracta d'una empresa internacionalitzada? Per que? [0,25 punts] b) Expliqueu els diferents tipus de creixement empresarial que hi ha. Digueu a quin o quins d'aquests tipus s'ajusta Pempresa Cafe Exprés. [0,5 punts] c) Lestrategia que aplica Café Exprés és una estratégia global, multidoméstica o trans- nacional? Justifiqueu la resposta. [0,25 punts] Exercici 5 Una associació de comerciants celebrará enguany el 50€ aniversari de la seva fundació. Per a fer-ho, Pentitat vol organitzar un viatge per a visitar una fira bianual que té lloc a Mila, la més important del sector. El president ha analitzat la situació económica de Passociació i ha vist que amb els estalvis de qué disposen no poden pagar la totalitat de les despeses del viatge de tots els associats. Per aconseguir financament, han decidit fer un dinar popular, al final del qual lliuraran un clauer commemoratiu a tots els assistents. Els costos que han previst són: — Lloguer d'una sala (amb una capacitat máxima per a 300 persones): 200 €. — Dinar: 12 € per comensal. — Clauer commemoratiu: 2 € per unitat. — Contractació de dos cambrers: 100€ cadascun. — Lloguer d'un equip de música: 100 €. — Servei de seguretat: 60 €. 5.1. Determineu els costos fixos i els costos variables unitaris que suposa organització d'aquest acte. Que diferencia els costos fixos dels costos variables? [0,5 punts] 5.2. Calculeu el preu que ha de tenir el tiquet del dinar perque Porganització no tingui péer- dues en el cas que es venguin 80 tiquets. [0,5 punts] 5.3. Dels 62 comerciants associats, finalment només 40 visitaran la fira. El viatge costa 350 € per persona. Si els tiquets del dinar es venen a 26 € cada un, calculeu quants se n'haurien de vendre perqué els beneficis obtinguts permetessin finangar el 20 % del cost del viatge. Podran aconseguir aquest objectiu tenint en compte la capacitat de la sala? [0,5 punts] 5.4. Dassociació es planteja diferents reptes per als propers anys. Abans, pero, cal fer una análisi de la viabilitat comercial i financera de Passociació. Expliqueu breument en que consisteixen aquestes dues viabilitats. [0,5 punts] Exercici 6 Encercleu la lletra de Popció correcta de les qiestions segiients. [Cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errónia es descomptaran 0,1 punts; per les preguntes no con- testades, no hi haurá cap descompte.] 6.1. Les empreses amb personalitat física a) són les que han de fer menys trámits a l'hora de constituir-se. b) tenen responsabilitat limitada. €) es constitueixen amb un capital mínim d'entre 30.000 i 60.000 €. d) han de pagar Pimpost de societats a la hisenda pública. 6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 6.6. 6.7. 6.8. Quina de les afirmacions segúents és correcta? a) Els costos fixos varien de manera inversa a com ho fa la producció. b) Els costos variables són nuls si produim 0 unitats. €) Els costos fixos són nuls si produim 0 unitats. d) Els costos variables varien de manera proporcional als costos unitaris. Per quins elements está constituit 'autofinangament de manteniment? a) Per les reserves. b) Per les amortitzacions. €) Pel capital social. d) Totes les respostes anteriors són correctes. Quina de les afirmacions segúents sobre els métodes de selecció d'inversions és correc- ta? a) Els métodes dinámics només s'utilitzen per a projectes d'inversió en actius no cor- rents. b) Els métodes estátics no tenen en compte el temps a "hora de descomptar els fluxos futurs derivats dels projectes d'inversió. €) Els métodes dinámics no tenen en compte el temps a ' hora de descomptar els fluxos futurs derivats dels projectes d'inversió. d) Els métodes estátics només s'utilitzen per a projectes d'inversió en actius no cor- rents. Que és el descompte d'efectes? a) Una font de financament aliena a llarg termini. b) Un endarreriment en un pagament a un proveidor. c) La canceHació d'un pagament a un proveidor. d) Totes les respostes anteriors són incorrectes. La rendibilitat financera és a) la rendibilitat dels recursos propis. b) la rendibilitat del finangament alié. c) la rendibilitat de les vendes. d) la rendibilitat dels actius. En comparació amb les multinacionals, les pimes a) poden ser millors des d'un punt de vista tecnológic. b) poden fer millors acords amb els proveidors i els clients. c) poden aconseguir unes millors condicions de finangament de les entitats de credit. d) poden ser més adaptables i flexibles. Quan hi ha una fusió empresarial? 4) Quan dues empreses o més cooperen entre si. b) Quan dues empreses o més acorden posar en comú els seus patrimonis i crear una sola empresa. c) Quan dues empreses o més concentren la seva producció en un lloc estratégic per a afavorir el contacte amb els clients. d) Totes les respostes anteriors són correctes. Etiqueta de l'alumne/a va CUA Institut d'listudis Catalans Linstitut d'Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingúística ¡ de l'edició d'aquesta prova d'accés Oficina d'Accés a la Universitat Pagina 1 de 10 PAU 2018 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Economia de l'empresa SERIE 1. Pautes de correcció generals: 1. Es valorará la correcció escrita del vocabulari económic ¡ el raonament económic expressat amb coheréncia. De manera que el corrector podrá aplicar descomptes sobre la puntuació máxima dels exercicis si els arguments económics s'expressen de manera inconsistent. 2. El que figura a les pautes de correcció que segueixen, especialment a les preguntes obertes, són respostes orientatives sovint molt completes. Els correctors no han de buscar la perfecció de les respostes per aplicar la máxima puntuació. Qualsevol explicació a les preguntes obertes que demostri que l'estudiant argumenta correctament el que es demana a l'enunciat es donará per bona. 3. Els errors en els cálculs numérics només es poden descomptar una vegada. És a dir, si en un apartat no calculen el valor correcte peró als apartats segúents els estudiants fan els cálculs o interpretacions bé a partir dels valors erronis obtinguts en Papartat anterior, s'ha d'atorgar igualment la puntuació máxima. Oficina d'Accés a la Universitat PAU 2018 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades Economia de l'empresa les proves Pagina 2 de 10 Exercici 1 Solució: 1.1. COMPTE DE PÉRDUES | GUANYS (valors en milers d'euros) + Ingressos d'explotació Import net de la xifra de negocis Variació de les existéncies de productes acabats ¡ en curs Altres ingressos d'explotació - Despeses d'explotació Proveiments (Compres +- Variació d'existencies comercials i matéries primeres) Despeses de personal Amortització de l'immobilitzat Altres despeses d'explotació RESULTAT D'EXPLOTACIÓ = RESULTAT ABANS D'INTERESOS | IMPOSTOS (BAII) = + Ingressos financers - Despeses financeres RESULTAT FINANCER RESULTAT AB ANS D'IMPOSTOS (BAI) = - Impost sobre beneficis (30%) RESULTAT NET (BN) = 1.300 € 1.100 € 200 € 590 € 310 € 200 € 50 € 30 € 710€ 2€ 32 € 30 € 680 € 204 € 476€ =300+50-40 = Ingressos d'explotació - Despeses d'explotació = Ingressos financers - Despeses financeres = BAII - Resultat financer = BAI - Impost sobre beneficis 1.2. La rendibilitat de les vendes o marge de vendes es calcula amb la rátio segúent: BAII / Import net de la xifra de vendes En aquest cas: 710 / 1.100 = 0,6455 Aixo significa que té un marge de vendes de 0,6455. Dit d'una altra manera, de cada 100 € venuts 64,55€ són beneficis abans d'impostos ¡ d'interessos. Oficina d'Accés a la Universitat Pagina 3 de 10 PAU 2018 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Economia de l'empresa 1.3. ADDA S.A: ADDA, S.A. té un total actiu de 3.000 (milers d'euros), compost per un actiu no corrent de 2.000 ¡ un actiu corrent de 1.000. Pel que fa al passiu, aquest és de 1.700; 1.000 corresponen a passiu no corrent i 700 a passiu corrent. El patrimoni net és: ACTIU - PASSIU = 3.000 — 1.700 = 1.300€ PATRIMONI NET ¡ PASSIU ACTIU NO CORRENT 1300 2000 PASSIU NO CORRENT 1000 ACTIU CORRENT 1000 PASSIU CORRENT 700 La situació financera a curt termini s'analitzará a partir del concepte de fons de maniobra: Fons de maniobra d'ADDA, S.A.: AC — PC = 1.000 — 700 = 300 € El fons de maniobra és la part de l'actiu corrent financada pels recursos permanents (patrimoni net + passiu no corrent). Es tracta d'un marge de seguretat que permet evitar problemes a l'hora de fer front als pagaments a curt termini. Tot i que no sabem el sector d'activitat d'aquesta empresa, aquesta empresa és estable des d'un punt de vista financer a curt termini. No té problemes per fer front als seus deutes a curt termini amb l'actiu corrent de qué disposa. Oficina d'Accés a la Universitat Pagina 4 de 10 PAU 2018 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Economia de l'empresa BORJA, S.A: Es pot dir que l'actiu corrent de BORJA, S.A. (de la qual no es disposa de dades numériques, pero, en canvi, sí es disposa de la representació gráfica) és inferior al seu passiu corrent. Per tant, lempresa presenta un fons de maniobra negatiu. PATRIMONI NET ACTIU NO CORRENT PASSIU NO CORRENT PASSIU CORRENT ACTIU CORRENT Tindrá dificultats per pagar els seus deutes a curt termini. En cas que la situació s'agreugés, es podria arribar a una situació d'insolvéncia a curt termini o concurs de creditors. Possible solució: Una possible solució seria: renegociar el deute amb els seus creditors, passar deute de curt termini a llarg termini, planificar millor la seva tresoreria, vendre actius improductius per aconseguir liquiditat a curt termini, demanar un préstec a llarg termini per liquidar deutes... Tanmateix, si lempresa BORJA, S.A. fos del sector comercial aquesta situació no seria preocupant, atés que aquests tipus d'empreses acostumen a cobrar abans les seves vendes (al comptat o en un termini curt) i paguen més tard els seus proveidors. Oficina d'Accés a la Universitat Pagina 5 de 10 PAU 2018 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Economia de l'empresa Exercici 2 Solució: 2.1. Balanc: ACTIU PATRIMONI NET | PASSIU ACTIU NO CORRENT 105.000 € | |PATRIMONI NET 70.000 € Immobilitzat intangible 5.000 € | | Capital / Capital social 72.000 € Investigació ¡ Desenvolupament 5.000 € | | Reserves 5.000 € Concessions administratives, propietat industrial ¡ drets de traspás Resultat de l'exercici - 7.000€ Aplicacions informátiques PASSIU NO CORRENT 34.000 € Proveidors d'immobilitzat a llarg Immobilitzat material 50.000 € | |termini 2.000 € Deutes a llarg termini amb entitats de Terrenys i béns naturals credit 32.000 € Construccions PASSIU CORRENT 24.000 € Instal-lacions técniques Proveidors 4.000€ Maquinaria 10.000 € | | Creditors per prestació de serveis 20.000 € Proveidors d'immobilitzat a curt Utillatge termini Deutes a curt termini amb entitats de Elements de transport credit Mobiliari Deutes a curt termini Hisenda Pública, creditora per Equips per a processos d'informació 40.000 € | | conceptes fiscals Organismes de la Seguretat Social, Altre immobilitzat material creditors Inversions immobiliáries 4 Terrenys i béns naturals TOTAL PATRIMONI NET | PASSIU 128.000 € Construccions Inversions financeres a llarg termini 50.000 € ACTIU CORRENT 23.000 € Existéncies 8.000 € Comercials 8.000 € Matéries primeres Productes en curs Productes acabats Realitzable 9.000 € Clients 2.000 € Deutors 7.000 € Hisenda Pública, deutora per diversos conceptes Organismes de Seguretat Social, deutora Oficina d'Accés a la Universitat Pagina 6 de 10 PAU 2018 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Economia de l'empresa Disponible 6.000 € Bancs ¡institucions de crédit 4.000 € Caixa 2.000 € TOTAL ACTIU 128.000 € 2.2. La rátio de liquiditat és: Actiu corrent / Passiu corrent = 23.000 / 24.000 = 0,9583. Segons aquest resultat (inferior a 1), lempresa no pot fer front als seus deutes a curt termini amb el seu actiu corrent. L'empresa podria acabar tenint problemes de liquiditat. 2.3. El financament intern, també anomenat autofinancament, está constituit per tots aquells beneficis retinguts per part de empresa amb la finalitat de dur a terme diferents projectes d'inversió, que mantinguin o augmentin la seva capacitat productiva. El financament extern són tots aquells recursos que s'han generat fora de l'empresa ¡ que s'han de tornar en un termini superior a l'any (fonts de financament a llarg termini) o en un termini inferior a l'any (fonts de finangament a curt termini). En l'exercici, el financament intern a llarg termini el componen: la reserva voluntária ¡ l'amortització. El financament extern a llarg termini está format pel capital social i el passiu no corrent. 2.4. Hi ha una errada en aquesta afirmació, atés que el capital (format per aportacions dels socis en constituir-se la societat, ¡ per les ampliacions successives de capital) és una font de financament propi, no alié. Oficina d'Accés a la Universitat Pagina 7 de 10 PAU 2018 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Economia de l'empresa Exercici 3 Solució: 3.1. VAN (escoles) = -110.000 + 56.000 / (1+0.07)' + (60.000+72.000) / (1+0.07)? 57.630,35€ VAN (restaurants) = -110.000 + 59.000 / (1+0.07)' + (50.000+74.000) / (1+0.07)? 53.446,59€ Aconsellaríem dur a terme el cátering per a escoles perqué el seu VAN és superior, és més rendible. El fet que un VAN sigui positiu implica que valorant en el moment actual tots els fluxos de caixa, els cobraments superen els pagaments, ¡, per tant, la inversió és viable. Si es compleixen les previsions, el valor actual dels fluxos supera el cost de la inversió inicial en 57.630,35€ (en el cas del cátering per a escoles). 3.2. Per al projecte de cátering a les escoles, el termini de recuperació és lleugerament inferior als dos anys, ja que amb el dos fluxos nets de caixa (56.000 + 60.000 = 116.000 €) es supera el desemborsament inicial de 110.000 €. En canvi, per al servei de cátering als restaurants, la recuperació del desemborsament inicial no será possible fins que es recuperi part del valor residual. Per tant, triariíem el cátering a les escoles. 3.3. Sí, es pot dir que la TIR és superior al cost de capital. En ambdós casos s'obtindrá una rendibilitat superior a la del mercat, ja que en ambdós casos el VAN és superior a 0, ¡ Pempresa obtindrá guanys ocasionats per les seves inversions. La TIR és la taxa d'actualització o descompte que fa que el VAN sigui O. Indica la rendibilitat que genera la inversió. 3.4. Sí que és encertada. Si el VAN és negatiu, aixó significa que el total de fluxos de caixa actualitzats a partir de la taxa del cost del capital no és suficient per recuperar el desemborsament inicial. Per aixo, es rebutjaria aquest projecte. En aquest cas, la TIR, rendiment de la inversió, és inferior a la taxa d'actualització del mercat. 3.5. En el cas del fons d'inversió, la rendibilitat que s'obtindria és del 7%. Aixoó vol dir que quan ¡ = 7% (TIR), el VAN d'aquesta inversió és 0. Per tant, qualsevol dels projectes d'inversió de la Martina és millor que la inversió del seu amic. Per al mateix tipus d'interés, el valor actual net és superior. Oficina d'Accés a la Universitat Pagina 8 de 10 PAU 2018 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Economia de l'empresa Exercici 4 Solució: 4.1. A) Falsa. Són les grans empreses les que aconsegueixen reduir costos de fabricació ¡ els és més fácil dur a terme l'exportació dels productes que elaboren. B) Falsa. Usen una estratégia de diferenciació, no de lideratge en costos. C) Vertadera. D) Falsa. L'avantatge competitiu és el conjunt de característiques internes (no externes) que lempresa ha de desenvolupar per obtenir ¡ reforgar una posició d'avantatge davant dels seus competidors. E) Falsa. Les economies d'escala són una barrera d'entrada que frena els nous entrants a un sector ¡ protegeix les empreses existents salvaguardant el seu nivell de beneficis. 4.2 A) Sí. Café Express té una elevada activitat internacional: els seus productes es venen en diferents paisos; les primeres matéries provenen de diversos paisos de l'América Central; compta amb tres fábriques situades a Europa i América; i, ha aconseguit crear una xarxa de més de 40 botigues proópies distribuídes per Europa ¡ América, 8 d'elles a Catalunya. B) Una empresa pot créixer internament ¡ externament. El creixement intern es dona quan l'empresa realitza un augment de la seva dimensió per mitjáa d'inversions en la seva propia estructura. El creixement extern consisteix en l'ampliació de la capacitat i del volum d'operacions per mitjá de l'adquisició, la participació o el control d'altres empreses ja existents. Segons el text, hi ha un creixement intern perqué l'empresa ha incrementat la seva capacitat productiva ¡ ha construít fabriques ¡ botigues própies a Europa ¡ América. Externament, té acords de col:laboració amb altres empreses per a la fabricació de cafeteres. A banda, és propietaria d'un 6% d'una de les empreses fabricants. C) S'aplica una estrategia multidoméstica quan una empresa dona una resposta diferenciada a cada filial segons les necessitats locals. Contracta treballadors locals perqué administrin empresa ¡ els directius de les filials són independents respecte dels de la seu central. L'organització es descentralitza. En el cas de Café Express adapta els gustos del café segons els tipus de clients de cada país ¡ busca imatge de marca ¡ exclusivitat, i un apropament al seu públic objectiu. A més, les filials exteriors disposen d'un elevat nivell d'autonomia en relació amb el mercat local, més enllá del qual no transcendeix la seva activitat. Oficina d'Accés a la Universitat Pagina 9 de 10 PAU 2018 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Economia de l'empresa Exercici 5 Solució: 5.1. Costos fixos = 200 (lloguer sala) + 200 (sou cambrers) + 100 (lloguer equip de música) + 60 (servei de seguretat) = 560 € Cost variable unitari = 12 (cost dinar de cada persona) + 2 (cost clauer) = 14 € Els costos fixos són independents del volum d'activitat d'una companyia. Per exemple, el lloguer dels edificis, la publicitat o les nómines del personal fix. En canvi, els costos variables sí depenen del nombre d'unitats fabricades ¡ venudes. Ho és, per exemple, el cost de les matéries primeres. 5.2. Per no tenir perdues: BENEFICI = INGRESSOS - COSTOS =0 INGRESSOS = COSTOS INGRESSOS = preu x 80 COSTOS = CF + Cv* - 80 = 560 + 14 x 80 = 1.680 € 80 -p=1.680 P=21€ El preu de cada tiquet, en el cas que hi hagi 80 comensals a dinar, ha de ser de 21 € per no tenir pérdues (ni beneficis). 5.3. Cost total del viatge = 40 x 350 = 14.000 € D'aquest cost total, en necessita un 20%. Per tant, el benefici que haurien d'obtenir del dinar hauria de ser un 20% de 14.000 = 2.800 € Si volen aconseguir aquest benefici han de vendre aquest nombre de tiquets: BENEFICI = INGRESSOS - COSTOS = INGRESSOS - COSTOS FIXOS -— COSTOS VARIABLES 2.800 =[26 x q] - [560 + 14 x q] q = 280 tiquets de dinar Han de vendre 280 tiquets de dinar si volen aconseguir el 20% del financament que necessiten. Si tenim en compte que a la sala hi caben 300 persones, sí que poden allotjar els 280 comensals necessaris. 5.4. La viabilitat comercial pretén comprovar si el producte o servei té possibilitats de venda al mercat. En el seu cas, per exemple, podrien fer un estudi de mercat, una análisi DAFO... Segons la viabilitat financera, cal que les inversions ¡ el seu financament siguin els adequats (valorar "equivalencia entre les inversions ¡i les fonts de financament). Per aixoó és interessant preparar un pla d'inversions i un pla de financament que estiguin relacionats. Oficina d'Accés a la Universitat PAU 2018 Pagina 10 de 10 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Economia de l'empresa Exercici 6 Solució: DO»aQToODO» Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Oficina d'Accés a la Universitat Proves d'accés a la universitat Economia de l'empresa Serie 1 Qualifica ció Exercicis Suma de notes parcials Qualificació final Etiqueta identificadora de l'alumne/a Etiqueta de qualificació Ubicació del tribunal Número del tribunal Responeu a CINC dels sis exercicis segiients. Cada exercici val 2 punts. En el cas que respongueu a tots els exercicis, només es valoraran els cinc primers. Exercici 1 D'empresa Cas, SA presenta, a 31 de desembre, les dades comptables segúents: Concepte Imports (milers de €) Impost sobre beneficis 30 Aplicacions informátiques 250 Caixa 100 Ingressos financers 130 Equips per a processos d'informació 350 Proveidors 250 Proveiments 50 Productes acabats 300 Clients 200 Amortització de 'immobilitzat 50 Bancs i institucions de crédit 300 Despeses de personal 50 Mobiliari 150 Despeses financeres 200 Capital social 500 Altres despeses d'explotació 50 Proveidors de Pimmobilitzat a llarg termini 250 Creditors per prestació de serveis 300 Import net de la xifra de negocis 420 Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals 80 Organismes de la Seguretat Social creditors 150 1.1. Elaboreu el compte de pérdues i guanys de Pempresa Cas, SA. [0,7 punts] 1.2. Elaboreu el balance de situació de la companyia Cas, SA. [1 punt]
No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 807 páginas totales