Feedback PAC 2 (1-2017/2018), Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
beckybonet
beckybonet

Feedback PAC 2 (1-2017/2018), Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

5 páginas
4Número de descargas
4Número de visitas
100%de 2 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Bases per a l'accio socioeducativa amb la infancia, Profesor: Joan Muntane Seuba, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 5
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento

PAC 2: Subjecte, cultura i treball educatiu.

Criteris d’avaluació generals: (aquests criteris ja els coneixíeu estaven en la pròpia PAC)

• Adequació de la resposta amb l’enunciat de la pregunta.

Alguns de vosaltres no heu donat resposta al enunciat de la pregunta, cal fer-ho ja que és la base que es valora. A vegades us heu deixat una part, és important intentar entendre que se us demana i respondre en base a això. A vegades éreu excessivament breus, si se us demanava analitzeu no serveix només assenyalar els aspectes, per exemple. A vegades semblava que responíeu al que havíeu trobat i que si aproximava sense respondre ben bé al enunciat.

• Ús correcte dels conceptes i enfocaments teòrics de l’assignatura. • Ús dels elements que ofereix l’assignatura per l’anàlisi i l’argumentació de la resposta.

Son importants aquests dos aspectes ja que és la manera de poder saber si heu llegit i entès els continguts proposats (material docent, llibre i pel·lícula), i en ocasions cal fer referència explícita als mateixos, no sempre ho heu fet i us ho demanàvem explícitament: “Es tracta de relacionar les propostes dels diferents autors (molt important referenciar-los correctament) amb la realitat exposada a la pel·lícula”. En ocasions sembla que no s’hagi fet un treball en profunditat dels capítols del material docent, del llibre recomanat i de la pel·lícula, tot vinculant-lo a les preguntes que us fèiem.

En relació als continguts en aquesta PAC volíem aconseguir, i és el que hem intentat valorar, analitzar les diferents formes de socialització de les infàncies mitjançant una mirada crítica als discursos hegemònics, als escenaris institucionals i la posició que com adults adoptem en la relació educativa. Treballarem en una doble direcció: per una banda, repensar categories i, per l’altra, conèixer i cercar orientacions per a la construcció del treball educatiu amb les infàncies.

Treballarem, doncs, per entendre la concepció contemporània de cultura i la seva relació amb els processos de construcció d’identitat, així com el valor de l’educació.

Aquesta anàlisi permetrà ubicar alguns dels elements centrals de l’acció socioeducativa amb infants i adolescents i identificar els continguts culturals que poden formar part del treball educatiu.

Equilibri entre l’anàlisi pràctic i l’exposició d’elements teòrics dels Mòduls de l’assignatura i de la bibliografia recomanada.

Analitzeu el contingut de la pel·lícula a partir de les idees més importants proposades als mòduls indicats de l’assignatura i als capítols del llibre. La vostra anàlisi ha de constar de dues parts: una primera que analitzi la realitat que mostra la pel·lícula, a partir de les categories conceptuals dels materials, i una segona part que exposi les claus educatives que s’articulen per promoure processos de canvi en els subjectes protagonistes.

Es tracta de relacionar les propostes dels diferents autors (molt important referenciar-los correctament) amb la realitat exposada a la pel·lícula. No validarem les grans extensions de continguts teòrics que es treballen als mòduls. Sinó que es tracta de treballar sempre en l’articulació teoria-pràctica i fer servir el màxim de conceptes treballats com a categories d’anàlisi dels diferents retalls de realitat.

Se us demanava explícitament que a través de la reflexió de la pel·lícula que poguéssiu respondre a les preguntes plantejades, per tant calia fer-hi clares referències i vincular-ho a l’exposició dels elements teòrics que se us proposaven en els mòduls i en el llibre. Per tant hi havia d’haver un cert equilibri entre ambdós aspectes que no sempre hi ha sigut.

Claredat en l’exposició de les idees i arguments.

Hi ha alumnes que sembla que no hi doneu valor a aquest aspecte, però sovint hi ha plantejaments que no s’entenen, que si haguéssiu fet una segona relectura caldria haver-ho corregit. Hi ha exposicions poc clares, que no tenen una mínima continuïtat o que són senzillament un esquema més que un text

1

argumentari. Altres que son excessivament extenses sense dir massa cosa i on falta clarament certa capacitat de síntesis que també es valora.

Redacció sense faltes d’ortografia i amb una correcta expressió.

Considerant que aquests estudis son universitaris aquest element hauria d’estar superat i no es poden permetre faltes d’ortografia, més valorant que teniu l’oportunitat de repassar-la les vagades que calgui. Una correcta expressió escrita i una adequada ortografia poden afectar una mica en la nota final, i sovint aquesta mirada no s’ha fet.

Bibliografia ben referenciada (segons la Guia de cites bibliogràfiques que hi ha a la vostra aula).

Cal que hi hagi una bibliografia i les citacions ben referenciades, alguns de vosaltres no l’heu posat tal com s’indica a la Guia i això també es valora (la bibliografia no comptava per l’extensió final però s’havia de posar). Calia fer les referències bibliogràfiques corresponents, encara que només fos haver treballat allò que us hem proposat seguint les pautes donades.

En definitiva s’ha valorat com a fonamental si es dóna resposta a la demanda de l'enunciat, la correcció en els termes utilitzats, la relació correcta entre conceptes, la relació correcta amb els elements del mòdul i de la pel·lícula proposada, l’argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts exposats, i la cita de les fonts de manera correcta.

D’altres elements ens permeten valorar un major aprofundiment, com son: la relació amb altres elements teòrics no inclosos en el mòdul i el llibre recomanat, la relació amb continguts d'altres assignatures i la consulta bibliogràfica complementària.

Criteris d’avaluació específics en funció de la qualificació: (aquests criteris ja els coneixíeu, estaven en la pròpia PAC).

A: Resposta a la demanda de l'enunciat, correcció en els termes utilitzats, conceptes ben entesos, relació correcta entre conceptes, equilibri entre els elements teòrics de les unitats i l’anàlisi del contingut dels materials audiovisuals, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts, cita de les fonts, relació amb altres elements teòrics no inclosos en les unitats, relació amb continguts d'altres assignatures, consulta bibliogràfica complementària.

B: Resposta a la demanda de l'enunciat, correcció en els termes utilitzats, conceptes ben entesos, relació correcta entre conceptes, equilibri entre els elements teòrics de les unitats i l’anàlisi del contingut dels materials audiovisuals, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts.

C+: Resposta a la demanda de l'enunciat amb continguts fonamentals provinents de les unitats però de manera no exhaustiva, incorrecció en alguns termes, conceptes utilitzats i argumentació aplicada, escàs anàlisi del contingut dels materials audiovisuals.

C-: Respostes a la demanda de l'enunciat poc concretes o no ben argumentades; incorrecció general dels termes, respostes no corresponents als continguts de les unitats i fent ús dels coneixements generals de l'alumne i al sentit comú; no equilibri entre els elements teòrics de les unitats i l’anàlisi del contingut dels materials audiovisuals.

D: Respostes gens argumentades i sense relació amb els continguts de l'assignatura.

Enunciat de la PAC: us passo algunes consideracions de cada pregunta que m’han permès posar-vos la nota tenint en compte el que abans us he assenyalat en els criteris d’avaluació i algunes possibles respostes o aspectes que calia haver inclòs i algunes respostes dels companys/es que m’han semblat les més vàlides, i per tant als que us podeu referenciar per a valorar la vostra PAC.

Analitzeu el contingut de la pel·lícula a partir de les idees més importants proposades als mòduls indicats de l’assignatura i als capítols del llibre. La vostra anàlisi ha de constar de dues parts: una

2

primera que analitzi la realitat que mostra la pel·lícula, a partir de les categories conceptuals dels materials, i una segona part que exposi les claus educatives que s’articulen per promoure processos de canvi en els subjectes protagonistes.

Part 1. Anàlisi de la realitat 1. Cultura, diversitat i identitat. Quines relacions podem establir entre cultura i identitat? 2. L’educació com a procés de socialització. Com facilita l’educació la incorporació del subjecte a la cultura?

Us demanàvem que poguéssiu analitzar i posar en relació la pel·lícula a través dels diferents abordatges sobre la cultura i els processos de socialització, o sia com aquests conceptes treballats en el material teòric (mòduls i llibre) es veien reflectits al llarg de la pel·lícula, quin anàlisi es podia fer dels mateixos, trobar relacions entre els diferents conceptes plantejats,...

Us aporto algunes consideracions que ha fet la vostra companya Marta Irazola en aquesta primera part:

“1.- Augé (en Fryd et alt.2010:27) nos habla de una Francia donde los jóvenes fruto de la migración son franceses de nacimiento pero representan una segunda categoría de excluidos. Lo son por razones sociológicas como son una enseñanza defectuosa o la dificultad de ingresar en el mercado laboral. Frente a esta realidad, toman sentido las palabras de Boaventura de Sousa Santos (en Beltrán et alt.2010), con las que reclama el derecho de ser iguales cuando la diferencia nos inferioriza, al igual que el derecho a ser diferentes cuando la igualdad nos descaracteriza.

Lo que vemos en La clase (Cantet, 2008), es la lucha por ser reconocidos como sujetos con pleno derecho en una sociedad que no los contemple como colectivo estigmatizado (hijos de migrantes y con comportamiento problemático) sino como individuos con identidad propia, más allá de la colectiva. En este sentido, a lo largo de la película vemos a adolescentes en pleno proceso de creación de identidad individual. Este proceso tendrá como elemento fundamental, como apuntan Fryd et alt.(2010) las relaciones del individuo con lo social. No se trata de un simple desarrollo de condiciones de subjetividad sino de la articulación de la individualidad del sujeto con un colectivo social en función de la adquisición de un conjunto de representaciones de significado sobre cómo se entiende el mundo cotidianamente.

Lo cultural, por tanto, condicionará en gran medida la construcción de la identidad grupal e individual. Tal como indican los autores (ibídem, 2010), puede haber discrepancias entre la cultura que la educación promueve y la cultura vivida por la persona. Esto es así porque los sistemas educativos modernos han considerado menores e inadecuadas las culturas populares o las representaciones culturales de origen. Pero, ¿cómo se puede respetar la diferencia desde acciones homogeneizantes? Canclini (en Fryd 2010:26) señala que el modelo intercultural remite a la confrontación y el entrelazamiento, a lo que sucede cuando los grupos entran en relaciones e intercambios, pero para que sea posible ese intercambio y una verdadera negociación sobre lo cultural, es necesario el reconocimiento de las diferencias y la necesidad de encontrar espacios y situaciones donde se puedan ver las identidades propias. Es decir, y tal como apunta Appaudurai, no puede haber diversidad sin diferencias (en ibídem: 23). Esta relación entre identidad y cultura se ve muy claramente en el fragmento sobre la utilidad del Pret. Imperfecto de Subjuntivo; ¿quién lo utiliza? ¿quién habla así?. Esmeralda declara que los franceses. Y es en ese momento cuando vemos que no se identifica como tal porque se siente excluida, no se siente orgullosa de serlo y, por tanto, no se considera francesa. En la descripción que hacen los alumnos de los ‘verdaderos franceses’’ hay connotaciones de origen y clase social. Esa es la visión de lo social para ellos y, con ello lo cultural, que se encuentran en su cotidianidad y lo que se presenta en el aula.

2.- Para Fryd et alt.(2010: 30), la educación no debe dejar de considerar la finalidad social de mantener la defensa del binomio de cultura -vida de los sujetos. Es decir, lo que es cultural en la vida cotidiana de los sujetos de la educación, tiene que formar parte de los programas de las instituciones educativas como en los planes de formación, al igual que en las prácticas socioeducativas. En definitiva se trata de poner en el centro del trabajo educativo los bienes culturales y asegurar el acceso con pleno derecho a toda la comunidad a partir de prácticas socioeducativas que permitan leer la realidad e interpretarla y propicien la transformación personal.

En este sentido, Guattari (en Fryd, 2010) ve como camino para este fin la combinación de lenguajes y técnicas , el uso de diferentes recursos y de manifestaciones culturales, de lo singular y lo universal y/o comunitario para posibilitar la ética y la estética del vínculo de lo educativo y lo cultural. Para Medel (2016) uno de los problemas con los que se encuentra el sujeto es que los dispositivos existentes dificultan que este se pueda hacer responsable de su propio proceso, ya que se promueve una actitud de destinatario pasivo, impidiendo su toma de posición como actor del mismo. Este punto es fundamental si entendemos el acceso a lo cultural y lo social como una apropiación del propio destino, de tomar una dirección hacia donde caminar en la vida. Para Fryd et alt.(2010:24) significa trabajar con el sujeto sus necesidades, sus intereses, sus motivaciones, sus limitaciones así como, posibilidades, siempre desde la propia complejidad del educador. En este sentido la pedagogía crítica (íbidem,2010) proporciona un marco de reflexión que puede ayudar en estas transformaciones necesarias, al

3

considerar al sujeto de la educación como un actor de la posibilidad, de la oportunidad individual y grupal de construir nuevos intercambios, negociaciones e hibridaciones culturales. Aizpuru (2008) apunta que esta pedagogía orienta hacia la acción, ya que defiende desarrollar la praxis para la transformación. Vicent (2011) entiende que la transgresión que es el acto educativo, implica una toma de decisión que requiere hacernos responsables de nuestras elecciones; una responsabilidad que no es tan solo para con nosotros mismos, tal como señala Aizpuru (2008:37), sino también hacia los demás y hacia el mundo. Larrosa (en Fryd et alt.2010 :33) lo define de la siguiente manera: «La educación, además de construir y transmitir una experiencia «objetiva “del mundo exterior, construyera y transmitiera también la experiencia que las personas tienen de sí mismas y de los otros como «sujetos».

Como ejemplo de lo expuesto podríamos tomar el caso de Esmeralda; una alumna que no destaca en clase por lo que sabe, que, sin embargo, aprende de lo que pasa en su entorno y es crítica con él; denuncia la actitud del tutor, reivindica otro tipo de trato en el aula, otros contenidos y, finalmente, descubrimos que es sobradamente capaz de leer un libro que su tutor jamás le hubiera propuesto por considerarlo difícil para ella.”

Part 2. Propostes educatives 1. Claus educatives per promoure processos de canvi en els alumnes protagonistes. És important que analitzeu els processos que es donen al llarg de la pel·lícula, així com les estratègies que els produeixen. 2. Funció i posició dels professionals de l’educació. És important que analitzeu els professionals que apareixen en aquesta pel·lícula i que centreu la vostra anàlisi en el personatge representat per François, com a professor de “ La Clase”).

Volíem que poguéssiu aprofundir en els elements principals de l’acció socioeducativa tot establint relacions amb les propostes i els protagonistes que es desprenen de la pel·lícula. Un equilibri clar entre praxis i teoria, fent èmfasis en les metodologies que es posen en joc i les seves conseqüències.

Us aporto algunes consideracions que ha fet la vostra companya Georgina Arcusa en aquesta segona part:

“1 Per tal de comentar alguns dels plantejaments, suposadament educatius, que es duen a terme al llarg del film, classificaré les metodologies exposades en educatives i "antieducatives".

· Pel que fa a les metodologies educatives, en trobem diverses al llarg de la pel·lícula: voldria destacar el reforç positiu que reben alguns dels alumnes, tant de manera verbal com no verbal, per part de François en diverses ocasions. Un altre recurs és l’interès que presenta envers els alumnes, ja sigui a nivell acadèmic com personal. Un exemple clar es presenta quan François els diu que li interessa el que poden explicar a través de la tasca de l’autoretrat (quan una alumna li diu que no tenen coses interessants a explicar o que no són cosa seva). També quan intenta que els alumnes expliquin de què senten vergonya o quan li pregunta a la Khoumba per què han canviat tant les coses. Una altra metodologia educativa és la participació activa a l’aula, on el professor anima als alumnes a intervenir tot i tenir opinions diferents. També els fa preguntes per saber més d’ells, així com aprofundir per resoldre els seus dubtes. Per acabar, l’adaptació al ritme i preferències dels alumnes al llarg de la pel·lícula, en què François s’esforça per adaptar alguna activitat a les seves habilitats (com donar-li la possibilitat a en Souleymane d’utilitzar les fotografies a la tasca de l’autoretrat), així com deixar-los fer deures a hores de classe o parar-se per resoldre els dubtes i no passar-los de llarg.

· Pel que fa a les metodologies "antieducatives", una de les més destacables són les sancions i amenaces, ja sigui en forma de notes a l’agenda pels pares, expulsions temporals del centre o, fins si tot, el màxim càstig: l’expulsió definitiva de l’institut després de ser votada en un consell disciplinari. Per altra part, es proposa el carnet per punts, en què es sancionen les males conductes però on no es contemplen la bona actitud ni el bon comportament ja que, com diu una de les professores, "els alumnes es valoren sols, es valoren per les seves notes, es valoren al passar al curs superior..." (La Classe, 2008). Un altre mètode que trobo antieducatiu és la rigidesa de la normativa, que no permet adequar-se als alumnes ja que, com defensa François, "les normes estrictes no permeten adaptar-se a cada cas en concret i això crea tensions" (La Classe, 2008).

2 Al llarg de la pel·lícula veiem que algunes de les posicions i idees de François es veuen enfrontades a la majoria dels professors. François aposta al llarg de la pel·lícula per una posició més conciliadora i més tolerant que la resta del professorat, amb una major capacitat d’adaptació a les necessitats individuals i grupals dels alumnes, tot i que amb una posició ambigua i desconcertant en algunes situacions. El protagonista, qui s’interessa per conèixer les identitats i gustos dels seus alumnes, presenta una actitud oberta envers la seva classe i la diversitat a l’aula tot i que, en alguns casos, els mateixos alumnes li fan veure que l’educació que estan rebent no sempre contempla la realitat multicultural que viuen a l’aula i al carrer, com quan alguns alumnes es queixen que el professor sempre utilitza "noms de blancs" per explicar els continguts educatius. Tot i això, es mostra tolerant i interessat en les diferents maneres de ser i actuar dels seus alumnes, tot integrant-los i sense etiquetar-los ni menysprear-los, al contrari d'altres professors, que no tenen cap inconvenient en presentar els

4

seus alumnes al nou professorat com "el dolent" o sota l’advertència de "compte amb aquest". Aquest fet implica que els nens i adolescents "es moguin a partir d’una càrrega identitària estigmatitzant" (Medel, 2016: 48). François, en aquest sentit, presenta una actitud diferent, com quan arriba el nou alumne i li ofereix començar de zero, deixant enrere el seu passat, donant-li una oportunitat i desfent-lo de la seva càrrega.

Pel que fa al càstig, al que tant recorren alguns professors, ens recorda a la descripció que en feia Foucault (1976) quan parlava dels càstigs penitenciaris, que acaben suposant una tolerància a la penalitat i fan que el poder de castigar sigui cada cop més fàcil d’aplicar, en contra del benefici del condemnat. Seguint aquesta línia, alguns professors hi recorren sovint, tant, que el càstig ha perdut la seva eficàcia i es veuen obligats a buscar noves estratègies de sancions. François fuig d’aquest tipus de càstigs i lluita per donar noves oportunitats als alumnes, entenent les realitats individuals de cadascun d’ells. No obstant, en moments de tensió o conflicte amb els alumnes, recorre a la metodologia clàssica del càstig (ex: portar un alumne al despatx del director) i deixa enrere la seva capacitat constructiva de resolució de conflictes. Un altre dels inconvenients de recórrer al càstig reiterat és el perill que aquest es torni inherent a la identitat del subjecte (Medel, 2016).

Pel que fa als continguts educatius, François aprofundeix en ells quan els alumnes no aconsegueixen entendre’ls i intenta motivar-los quan no els comprenen o reneguen de la tasca. Tot i la seva voluntat, no sempre ho aconsegueix. En aquest sentit, una de les funcions més difícils "és la motivació del subjecte, la feina de generar l'interès del subjecte mateix per les propostes, perquè tingui la disposició de conèixer, d'aprendre, d'estar" (Fryd, 2010: 30). Seguint amb els continguts a transmetre, i fent referència a l'"autonomització" de l'educand de la que parlava Meirieu a Frankenstein educador, per tal que els alumnes esdevinguin més autònoms i més lliures, cal fugir de la mecanicitat de l’educació clàssica i transmetre aquells coneixements que els siguin útils pel seu desenvolupament. Com veiem a "La clase", en més d’una ocasió els alumnes pregunten la utilitat d’algunes activitats com, per exemple, quan no entenen perquè han d’aprendre un llenguatge tan formal si no el faran servir mai.”

Finalment com ja he dit, i alguns no heu fet com us proposàvem, calia fer les referències bibliogràfiques corresponents, encara que només fos haver treballat allò que us hem proposat, tot seguint els criteris que us hem explicat en la guia que disposeu al aula per a tal fi.

5

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 5 páginas totales
Descarga el documento