Feedback PAC 3 (1-2017/2018), Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
beckybonet
beckybonet

Feedback PAC 3 (1-2017/2018), Apuntes de Ciencias de la Educación. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

4 páginas
4Número de descargas
8Número de visitas
66%de 3 votosNúmero de votos
Descripción
Asignatura: Bases per a l'accio socioeducativa amb la infancia, Profesor: Joan Muntane Seuba, Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
20 Puntos
Puntos necesarios para descargar
este documento
Descarga el documento
Vista previa3 páginas / 4
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento

PAC 3: Els circuits de protecció i la institucionalització de les infàncies.

Criteris d’avaluació generals: (aquests criteris ja els coneixíeu estaven en la pròpia PAC)

• Adequació de la resposta amb l’enunciat de la pregunta.

Alguns de vosaltres no heu donat resposta al enunciat de la pregunta, cal fer-ho ja que és la base que es valora. A vegades us heu deixat una part, és important intentar entendre que se us demana i respondre en base a això. A vegades éreu excessivament breus, si se us demanava analitzeu no serveix només assenyalar els aspectes, per exemple. A vegades semblava que responíeu al que havíeu trobat i que si aproximava sense respondre ben bé al enunciat. I si es demanava la teva pròpia mirada us havíeu de posar en joc vosaltres.

• Ús correcte dels conceptes i enfocaments teòrics de l’assignatura. • Ús dels elements que ofereix l’assignatura per l’anàlisi i l’argumentació de la resposta.

Son importants aquests dos aspectes ja que és la manera de poder saber si heu llegit i entès els continguts proposats (material docent, llibre i cas), i en ocasions cal fer referència explícita als mateixos, no sempre ho heu fet, sobretot quan se us demana. En ocasions sembla que no s’hagi fet un treball en profunditat dels capítols del material docent, del llibre recomanat i del cas, tot vinculant-lo a les preguntes que us fèiem.

En relació als continguts en aquesta PAC volíem aconseguir, i és el que hem intentat valorar, un anàlisi d’un àmbit concret que dóna molt de joc i en diferents direccions:

L’objectiu d’aquesta darrera PAC és la d’analitzar les lògiques actuals de les propostes d’atenció a les infàncies en situació de vulnerabilitat. Es tracta de fer una anàlisi crítica dels efectes que produeix en les infàncies i les seves famílies el pas per determinats circuits de protecció. L’anàlisi partirà dels antecedents històrics, per posteriorment establir relacions amb les pràctiques actuals. En una segona part treballarem al voltant de la funció educativa i el seu desplegament en diversos models institucionals.

Equilibri entre l’anàlisi pràctic del cas i l’exposició d’elements teòrics dels Mòduls de l’assignatura i de la bibliografia recomanada.

Se us demanava explícitament que a través de la reflexió del cas (explícitament en la pregunta 2) que poguéssiu respondre a les preguntes plantejades, per tant calia fer-hi clares referències i vincular-ho a l’exposició dels elements teòrics que se us proposaven en els mòduls i en el llibre. Per tant hi havia d’haver un cert equilibri entre ambdós aspectes que no sempre hi ha sigut.

Claredat en l’exposició de les idees i arguments.

Hi ha alumnes que sembla que no hi doneu valor a aquest aspecte, però sovint hi ha plantejaments que no s’entenen, que si haguéssiu fet una segona relectura caldria haver-ho corregit. Hi ha exposicions poc clares, que no tenen una mínima continuïtat o que són senzillament un recull de conceptes més que un text argumentari. Altres que son excessivament extenses sense dir massa cosa i on falta clarament certa capacitat de síntesis que també es valora.

Redacció sense faltes d’ortografia i amb una correcta expressió. Considerant que aquests estudis son universitaris aquest element hauria d’estar superat i no es poden permetre faltes d’ortografia, més valorant que teniu l’oportunitat de repassar-la les vagades que calgui. Una correcta expressió escrita i una adequada ortografia poden afectar una mica en la nota final, i sovint aquesta mirada no s’ha fet.

Bibliografia ben referenciada (segons la Guia de cites bibliogràfiques que hi ha a la vostra aula).

1

Cal que hi hagi una bibliografia i les citacions ben referenciades, alguns de vosaltres no l’heu posat a la PAC i això també es valora (la bibliografia no comptava per l’extensió final però s’havia de posar). Calia fer les referències bibliogràfiques corresponents, encara que només fos haver treballat allò que us hem proposat seguint les pautes donades.

En definitiva s’ha valorat com a fonamental si es dóna resposta a la demanda de l'enunciat, la correcció en els termes utilitzats, la relació correcta entre conceptes, la relació correcta amb els elements del mòdul, del llibre i del cas proposat, l’argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts exposats, i la cita de les fonts de manera correcta.

D’altres elements ens permeten valorar un major aprofundiment, com son: la relació amb altres elements teòrics no inclosos en el mòdul i el llibre recomanat, la relació amb continguts d'altres assignatures i la consulta bibliogràfica complementària.

Criteris d’avaluació específics en funció de la qualificació: (aquests criteris ja els coneixíeu, estaven en la pròpia PAC).

A: Resposta a la demanda de l'enunciat, correcció en els termes utilitzats, conceptes ben entesos, relació correcta entre conceptes, equilibri entre els elements teòrics de les unitats i l’anàlisi del contingut dels materials proposats, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts, cita de les fonts, relació amb altres elements teòrics no inclosos en les unitats, relació amb continguts d'altres assignatures, consulta bibliogràfica complementària. B: Resposta a la demanda de l'enunciat, correcció en els termes utilitzats, conceptes ben entesos, relació correcta entre conceptes, equilibri entre els elements teòrics de les unitats i l’anàlisi del contingut dels materials proposats, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts. C+: Resposta a la demanda de l'enunciat amb continguts fonamentals provinents de les unitats però de manera no exhaustiva, incorrecció en alguns termes, conceptes utilitzats i argumentació aplicada, escàs anàlisi del contingut dels materials proposats. C-: Respostes a la demanda de l'enunciat poc concretes o no ben argumentades; incorrecció general dels termes, respostes no corresponents als continguts de les unitats i fent ús dels coneixements generals de l'alumne i al sentit comú; no equilibri entre els elements teòrics de les unitats i l’anàlisi del contingut dels materials proposats. D: Respostes gens argumentades i sense relació amb els continguts de l'assignatura.

Enunciat de la PAC: us passo algunes consideracions de cada pregunta que m’han permès posar-vos la nota tenint en compte el que abans us he assenyalat en els criteris d’avaluació, algunes possibles respostes o aspectes que calia haver inclòs i algunes respostes dels companys/es que m’han semblat les més vàlides, i per tant als que us podeu referenciar per a valorar la vostra PAC.

A través de la reflexió de la pel·lícula i del material que us hem proposat llegir, respon a les següents preguntes:

Pregunta 1. Analitza les lògiques relatives a la intervenció familiar, agafant com a referència els següents temes tractats a l’assignatura. 1.1.- L’encàrrec social com a acció social basada en actuacions que exclouen a l’infant de la família pels riscos que aquesta representa. 1.2.- Les marques fundacionals de les pràctiques protectores actuals.

Us demanàvem que poguéssiu analitzar les lògiques relatives a la intervenció familiar agafant com a referència els dos aspectes que us demanàvem. Calia posar en relació els elements històrics que surten al material teòric amb les pràctiques actuals, on hi ha evidències de les marques que hi ha deixat. Una mirada crítica de com afecta això en el nostre dia a dia sovint sense adonar-nos-en, per això la importància de parar-hi esment ja que condiciona les nostres pràctiques.

Us aporto algunes consideracions que ha fet la vostra companya Georgina Arcusa en aquesta pregunta 1:

2

1.1. Per tal de prevenir situacions de desordre social, històricament, l’encàrrec social comportava, en moltes ocasions, la separació de l’infant de la seva família. D’aquesta manera, es volien evitar situacions de risc provocades pel medi familiar i intentar, així, solucionar els problemes relacionats amb la perillositat social (Medel, 2010). L’encàrrec social, tot i suposar inicialment una actuació de protecció per a l’infant, acabarà sent, sovint, una pràctica que el sotmet a un control i reclusió, a "un domini totalitzador de la seva vida" (Medel, 2010: 9), en què se l’acaba recloent per rectificar els seus comportaments, veient-se l’infant sotmès a un procés de menorització estigmatitzant. Podem trobar paral·lelismes en el cas de D., on l’encàrrec social es manifesta amb l’ingrés de la noia a un centre d’acollida per la situació de risc que pateix. Degut als indicadors de risc que manifesta el medi familiar (inestabilitat laboral de la mare, manca de supervisió, negligència, etc) es considera que aquest pot haver propiciat la situació de "desviació social" de D., pel que es decideix internar-la.

1.2. Les institucions, com a organismes amb funcions socials, han estat vinculades a les polítiques socials del què en cada etapa històrica es considerava com a infància desprotegida (Moyano, 2010), fent que haguem heretat formes d’actuació i organització associades a unes marques històriques que condicionen el desenvolupament de les seves tasques actuals. La caritat, l’Església catòlica, el tancament, el treball, etc., són alguns dels elements que han supeditat les pràctiques actuals. Centrant-nos en el cas de D., podem detectar algunes d’aquestes marques. N’exposo tres exemples: una de les més evidents és el tancament, tant com a mesura protectora (davant els riscos que pateix: inestabilitat laboral de la mare, negligències, etc), com també com a mesura controladora, degut a la conducta delictiva mostrada per D., el seu absentisme escolar i el consum de drogues, entre d’altres. Una altra de les marques seria el control social de la pobresa que serveix com a "protecció de la infància en perill i perillosa" (Varela i Alvárez-Uría, citats a Moyano, 2010: 12), en la què es posa èmfasi en "el seu tractament, en la seva integració social i política a través del treball" (Ruiz i Palacio, 1995, citats a Moyano, 2010). Una tercera marca podria ser la futura reeducació a la que estarà sotmesa D., sostinguda, segurament, en pràctiques reeducadores on seran protagonistes els perfils, les classificacions i els ítems, provocant així, una restricció de les seves possibilitats i un encastament de les seves pròpies dificultats (Moyano, 2010).”

Pregunta 2. A partir del cas exposat analitza: 2.1.- Els efectes del saber científic-tecnològic en el camp de la protecció. 2.2.- Els actuals sistemes de detecció i avaluació dels infants i les seves famílies en el marc dels circuits de protecció. 2.3.- Justifica la importància del treball interdisciplinar.

Volíem que poguéssiu aprofundir en aquesta pregunta, a partir del cas exposat, en els efectes del saber científic i tecnològic en el camp de la protecció, en les formes de detecció i d’avaluació amb les infàncies en desemparament, i com això afecta en les possibles pràctiques i propostes en relació als casos atesos. També ponderar la importància del treball interdisciplinar en aquestes pràctiques.

Us aporto algunes consideracions que ha fet la vostra companya Georgina Arcusa en aquesta pregunta 2:

2.1. Com en d’altres disciplines, l’evolució històrica va acompanyada de la producció de nous coneixements, principis i metodologies, les quals no sempre són favorables pels interessos i benestar dels usuaris. Una d’elles és la influència del saber cientificotecnològic, que ha repercutit negativament en algunes qüestions referents a la protecció dels infants. Donada l’excessiva estructuració dels àmbits del subjecte (en paràmetres conductuals, actitudinals i socials) s’acaba classificant els infants en funció dels resultats obtinguts en els protocols estandarditzats utilitzats, fomentant així una categorització de l’individu (Medel, 2010). A través d’aquests protocols, s’estableixen llistats d’indicadors (com en el cas de D.) que permetran obtenir perfils personals que condicionaran les pràctiques professionals posteriors, perdent així, certes peculiaritats individuals i provocant una generalització dels usuaris. A més, aquests indicadors sovint són estudiats de forma aïllada i descontextualitzada. Per altra part, donat que els protocols poden ser aplicats indistintament per diversos professionals, provoquen un “saber totalitzat" on queden diluïdes les funcions entre els professionals de les diferents disciplines (Medel, 2010), fent que el treball en xarxa sigui menys eficient i productiu. Per acabar, el saber cientificotecnològic provoca una “recopilació de dades empíriques que no produeixen cap saber” (Medel, 2010: 19).

2.2. En primer lloc, la detecció, que permet la posada en marxa de l’estudi del cas (Medel, 2010), implica la identificació de possibles situacions de maltractament infantil. Per fer-ho, s’estudien un conjunt d’indicadors de desprotecció que permetran, finalment, classificar el maltractament en lleu, moderat o sever. Per tal de crear un model de prevenció i detecció adequat, cal tenir en compte un conjunt de principis com són l’universalitat, la responsabilitat, la continuïtat, la protecció, la transversalitat i la coordinació, entre d’altres (Diputació de Barcelona, 2008). Pel que fa a l’avaluació, un instrument d’anàlisi, seguiment i millora de la situació de l’infant, la família i el seu entorn, aquesta permet detallar un pronòstic (positiu o negatiu) així com establir la planificació de les mesures que es duran a terme amb l’infant segons l’estat (risc o desemparament) en el què es trobi (Medel, 2010). És important no

3

considerar l’avaluació com "un producte acabat que tingui sentit per ell mateix" (Diputació de Barcelona, 2008: 35), sinó que ha de servir per treure conclusions per tal de poder redefinir els programes, serveis i actuacions dels professionals implicats, tenint sempre en compte la qualitat de vida i la cobertura de les necessitats socials i individuals dels infants i adolescents.

2.3. Donat que les actuacions dels educadors socials han d’estar definides “per una actitud constant i sistemàtica de coordinació amb l’objectiu que el resultat de les diferents accions socio-educatives amb la persona siguin coherents i constructives” (Lozano et al., 2004: 8), és important que s’estableixi una actuació interdisciplinària eficaç, tenint en compte els criteris, coneixements i competències de la resta de professionals. El treball interdisciplinari, a més, permet la resolució dels problemes d’una manera integral ja que, com propugna Moyano (2011, citat a Medel, 2016: 89), “el treball interdisciplinari aporta elements d’anàlisi i reflexió a partir de mirades diferents al subjecte”, fent així que es coneguin millor les diferents problemàtiques i realitats socials gràcies als coneixements dels diferents professionals implicats. Per altra part, és imprescindible el treball interdisciplinari per a la creació i desenvolupament de noves disciplines, així com per adquirir una major flexibilitat professional que permetrà dur a terme tasques més acurades i amb major consonància amb el què la societat requereix (Pizarro, 2012).”

Pregunta 3. La funció educativa 3.1.- Defineix la funció educativa en el marc de les institucions de protecció 3.2.- Valora la importància del marc pedagògic en els centres de protecció.

Volíem que poguéssiu analitzar les institucions de protecció des de l’eix educatiu, quins elements caldria considerar per a fer-ho possible. Com ho tenim present per a millorar el nostre paper com agent educatiu en aquests recursos.

Us aporto algunes consideracions que ha fet la vostra companya Georgina Arcusa en aquesta pregunta 3:

3.1. A través de l’acte educatiu, les institucions han de poder oferir i desenvolupar un espai continu i acollidor que permeti l’experiència des de la construcció de situacions de simetria entre l’educador i l’infant (Cacho, Sánchez- Valverde i Usurriaga, 2014). El treball educatiu de les institucions de protecció permetrà dur a terme, sempre i quan les accions d’aquestes no es basin en el control sinó que apostin pels actes educatius, "propostes d'apropiació cultural com a via d'obertura del subjecte a altres maneres d'entendre i situar-se al món" (Medel, 2010: 44). Així, podem concloure que la funció educativa permet, sobretot, possibilitar un espai, tant físic com relacional i emocional, per a què els infants puguin "recodificar" les seves experiències, oferint-los així, noves oportunitats que trenquin les seves dinàmiques (Núñez, 2007, citat a Cacho, Sánchez-Valverde i Usurriaga, 2014), creant nous futurs en els què poder aferrar-se culturalment i socialment (Medel, 2010).

3.2. El marc pedagògic, que recull l’ideari pedagògic, el model educatiu i la línia educativa (Moyano, 2010), permetrà guiar les accions de la institució aportant uns principis coherents amb els objectius i estratègies d’aquesta per tal d’orientar els seus professionals. El marc pedagògic definirà la conceptualització de l’educació i els principis pedagògics de la institució, que seran el punt de partida teòric "dels llocs d'agent i subjecte de l'educació, dels continguts i les metodologies, i del marc institucional dissenyat" (Moyano, 2010: 27), establint així, una estreta relació amb les pràctiques educatives que s’hi esdevinguin. En conjunt, doncs, el marc pedagògic és de vital importància per a una definició de les funcions, l’organització i els objectius de cada institució, així com establir un model educatiu que orientarà les pràctiques dels professionals implicats.”

Finalment com ja he dit i alguns no heu fet com es demanava, calia fer les referències bibliogràfiques corresponents, encara que només fos haver treballat allò que us hem proposat, tot seguint els criteris que us hem explicat en la guia que disposeu al aula per a tal fi.

4

No hay comentarios
Esta solo es una vista previa
3 páginas mostradas de 4 páginas totales
Descarga el documento